diumenge, 13 de desembre del 2009

De pel·lícula. El show de Truman

EUA, 1998
Repartiment: Jim Carrey (Truman Burbank), Ed Harris (Christof), Laura Linney (Meryl Burbank), Noah Emmerich (Marlon), Natascha McElhone (Lauren Garland)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Música: Burkhard Dallwitz
La història se situa al poble de Seahaven on viu Truman Burbank (Jim Carrey), un venedor d'assegurances que porta una vida normal i corrent. Viu feliçment casat amb la infermera Meryl Burbank. Però un dia alguns estranys successos comencen a alertar a Truman sobre el món que l'envolta. Durant la seua joventut, en la universitat, coneix a Lauren Garland (Natascha McElhone) de la qual se enamora, i ara apareix de nou per contar-li que tot el seu món és una gran mentida, que es tracta d'un programa de televisió vist a escala mundial. Després d'això, ella desapareix totalment. Poc a poc Truman comença a notar que alguna cosa passa al seu voltant. I és que des de que Truman va nàixer, tota la seua vida estava sent monitoritzada les 24 hores del dia i vivia en un poble artificial replet d'actors i càmeres. Els problemes comencen quan Truman decideix escapar d'aquell poble per esbrinar la veritat.



És, sense dubte, una història original que Peter Weir ha plasmat en la gran pantalla, gràcies a un gran guió i una meravellosa interpretació per part dels actors, en concret de Jim Carrey, que en aquesta ocasió té un paper molt més seriós i sentimental que en altres pel·lícules que ha protagonitzat, però que també li posa un toc divertit a aquesta dramàtica història. En resum, una gran pel·lícula, altament recomanable.
Adrian Cerveró Orero

dijous, 3 de desembre del 2009

De pel·lícula. Àngels i dimonis

EUA, 2009. Direcció: Ron Howard

Guió: David Koepp. Repartiment: Tom Hanks, Ewan McGregor, Stellan Skarsgard, Ayelet Zurer.



Aquesta pel·lícula, està adaptada de la novel·la Angels and demons, escrita per Dan Brown l’any 2000.

La pel·lícula va ser rodada a Roma, a excepció dels interiors de les capelles, ja que a causa de les fortes imatges que succeixen en elles, foren vetades per a la filmació. A causa d’aquest imprevist, els estudis de gravació de Los Ángeles foren la recreació de les capelles.

El film ens parla de la eterna lluita entre ciència i religió i les greus conseqüències que pot ocasionar.

Robert Langdon, un expert en simbologia, rep una cridada de El Vaticà, on es requereix la seua ajuda. Langdon troba indicis sobre els illuminati, una secta que amenaça amb destruir l’església amb antimatèria, un perillos explosiu.

A partir d’aquest moment, Langdon, juntament amb Vittoria Vetra, es veu involucrat en conspiracions que els obliguen a anar durant un dia pel Vaticà, resolent misteris en criptes i perseguint a un misteriós assassí.

El final? Us convide a veure-la i a gaudir de 138 minuts carregats d’emoció i misteri.

Antoni Gómez Albuixech 4t M

dimecres, 25 de novembre del 2009

25 de novembre. 10 anys contra la Violència de Gènere

Per quart any consecutiu, l'IES Almussafes porta endavant una gran diversitat d'activitats per col·laborar en el reconeixement i prevenció de la violència de gènere. Són activitats a nivell d'aula, des de diverses assignatures, però també activitats a nivell de centre. Les activitats que s'han organitzat enguany a nivell de centre s'han desenvolupat al llarg de quatre dies consecutius, i són:

Dilluns, 23 de novembre.
9.00-10.00h. Pel·lícula-documental "La isla de Chelo", adreçat a batxillerats.
10.05-11.00h. Xarrada "Conseqüències jurídiques i penals de la violència de gènere". Ponents: Policia Local d'Almussafes. Adreçat a batxillerats i cicles formatius.
11.30-12.25h. Xarrada "Canvi social front a l'agressor de la violència de gènere". Ponents: Policia Local d'Almussafes. Adreçat a 3r i 4t d'ESO.

Dimarts, 24 de novembre.
8.15-9.10h. Xarrada "Com evitar relacions perilloses". Ponent: Tècnic de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Almussafes". Adreçat a 2n d'ESO.

Dimecres, 25 de novembre.
9.10-11.00h. Cine-fòrum "Oriente es Oriente". Adreçat a 2n d'ESO.
11.30-13.20h. Cine-fòrum "Pan y Rosas". Adreçat a 3r i 4t d'ESO.

Dijous, 26 de novembre.
11.30-13.20h. Cine-fòrum "Oriente es Oriente". Adreçat a 1r d'ESO.

Nosaltres aportem el nostre granet d'arena per eliminar aquest problema social. Tu també? Comenta'ns què feu al vostre centre.

Pots consultar una pàgina del Ministeri d'Igualtat on trobaràs una gran diversitat de material de l'actual campanya institucional de sensibilització contra la violència de gènere (espots de televisió, de ràdio i cartells).

El periòdic El País publica avui també un monogràfic molt interessant sobre aquest tema. S'hi inclouen articles, reportatges, informes, vídeos, etc. Molt recomanable.

I recorda: "Contra la violència de gènere, tolerància zero".

diumenge, 22 de novembre del 2009

TertúlIES Almussafes. Francesc Bodí

La vesprada del dilluns 16 de novembre ens reunírem de nou a la biblioteca de l'IES Almussafes per parlar de llibres i de lectura. L'objecte d'atenció era el llibre L'infidel, de Francesc Bodí, que va ser Premi Enric Valor de Novel·la 1999 i que es troba publicat a l'editorial Bromera. Aquest importantíssim premi l'ha tornat a guanyar l'any 2008, amb el llibre El soroll de la resta.

Tot i que el primer capítol és molt dur de seguir, superada aquesta tanca el lector entra en un text agosarat, particular i innovador que és capaç d'encabir al seu interior tot un relat de forta càrrega psicològica i, alhora, conjugar això amb una reflexió sobre les afeccions i desafeccions que tenen els individus al llarg de la vida, referint-se, en particular als individus que viviren (i participaren de) la Transició espanyola.

És un llibre escrit per al silenci, per a la lectura contínua i concentrada. Escrit per a ser llegit i rellegit. I per analitzar, a través d'un ésser humà, tot el seu temps i espai que li ha tocat viure.


La propera tertúlia està prevista per a la vesprada del dilluns 25 de gener de 2010 i parlarem de Les memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar. Recordeu que esteu convidats els alumnes de 1r i 2n de batxillerat, tots els professors i tots els pares i mares d'alumnes del centre.

dimarts, 17 de novembre del 2009

De pel·lícula. Nit en el museu

Direcció: Shawn Levy
Guió: Robert Ben Garant i Thomas Lennon
Repartiment: Ben Stiller, Carla Gugino, Dick van Dyke, Mickey Rooney, Bill Cobbs, Robin Williams, Jake Cherry, Ricky Gervais, Kim Raver, Patrick Gallagher, Rami Malek, Steve Coogan i Anne Meara.
Basada en el llibre del mateix títol de Milan Trenc.

Aquesta pel·lícula tracta sobre un home que necessita trobar un treball i el contracten com a guarda de seguretat en el Museu d’Història Natural, al torn de nit. En la seua primera nit al Museu rep un llanterna i unes instruccions. No dóna crèdit al que veu: els personatges i animals històrics que hi ha al seu voltant cobren vida de forma màgica. Es veu obligar a agafar com siga el control del Museu per no decepcionar altra volta al seu fill Nick.



És una pel·lícula impressionant, fantàstica i divertida. És una aventura d’un home al seu treball que et farà riure molt, està molt ben estructurada i té uns bons actors. L’eix central de la pel·lícula no es perd en ningun moment, sempre es pot saber el que passa a cada escena. És recomanable per a la gent que no l’haja vista, perquè s’ho passarà d’allò més bé.
Laura Liñana Bosch (4tA)

diumenge, 15 de novembre del 2009

De pel·lícula. El diari de Noah

Basada en el llibre The notebook, de Nicholas Sparks.
La pel·lícula ens conta com Noah llig a Allie (malalta d'Alzheimer) la història de la seua vida.
La història comença quan l'adinerada família d'Allie (Rachel McAdams) decideix anar a passar les vacances d'estiu a Seabrook on coneix Noah (Ryan Gosling), i s'enamoren. Però els pares d'Allie no accepten la relació que té la seua filla amb un pobre (Noah) i decideixen donar fi a les seues vacances.
Set anys després, mentre que Allie es provava el vestit de núvia va veure en un diari la foto de Noah, que havia complit la promesa que va fer-li anys enrere: construir una casa blanca amb finestres blaves amb una habitació per a poder pintar Allie.



Després d'això se n'adona que sempre ha estat enamorada de Noah. De manera que torna a Seabrook per a poder parlar amb ell i descobreix que li havia estat enviant cartes durant tot un any tots els dies (és a dir, 365).
Quan sa mare torna a per ella, Allie parla amb el seu nuvi per a dir-li que prefereix estar amb Noah, amb qui passa tota la vida i mai no es cansa d'estar amb ella.
Berta Calvo (4tESO M)

dimarts, 8 de setembre del 2009

Millor previndre

Més que ser alarmistes, siguem previsors.
Comencem el curs 2009-2010 sota l'ombra (o amenaça) de la grip A.

La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha llançat l'eslògan "Davant la grip Actua. Previndre el contagi depén de tu. Depén de tots" i ha creat una pàgina específica per mantenir informada a la població en general (fes clic ací). Dins la pàgina trobareu un apartat dedicat, de manera especial, als centres educatius.

Les recomanacions per a previndre la grip A són:

1- Evita el contacte pròxim amb persones malaltes.
2- Queda’t a casa si estàs malalt. Així evitaràs contagiar altres persones. El procés gripal sol durar uns set dies, per la qual cosa es recomana romandre durant eixos set dies a casa per a assegurar-te de no transmetre’l a altres persones.
3- Cobrix-te el nas i la boca al tossir o esternudar. Utilitza mocadors d’usar i tirar o paper higiènic. Immediatament després, tira’ls al fem, tanca la bossa i llava’t les mans. Si no disposes de mocadors d’usar i tirar, pots tapar-te amb l’avantbraç o la cara interna del colze.
4- Llava’t les mans ben sovint. Llava’t les mans i les dels xiquets amb aigua i sabó durant un minut. També pots llavar-te amb una solució hidroalcohòlica o, eventualment, amb tovalletes que continguen alcohol. Quan?: abans i després de tocar-te els ulls, el nas o la boca, atendre una persona malalta, menjar, anar al bany, canviar bolquers, etc. Després de tossir o esternudar, viatjar en transport públic, tornar del carrer, tocar objectes, etc.
5- Mantín una adequada higiene de l’entorn. Ventila la casa i neteja sovint les superfícies que més contacte tenen amb les nostres mans (picaportes, baranes, telèfons, etc.) amb els productes de neteja habituals. Extrema la neteja de l’entorn d’una persona malalta. A més, evita compartir objectes com gots, coberts, botelles, etc. No cal llavar-los per separat, però és important que ningú més use estos articles si no s’han llavat primer.
6- Tracta de no tocar-te els ulls, el nas ni la boca. Els gèrmens es propaguen ben sovint quan una persona toca alguna cosa contaminada amb eixos gèrmens i després es toca els ulls, el nas o la boca.
7- Practica altres bons hàbits de salut. Dorm bé, alimenta’t de manera saludable, beu aigua abundant, porta una vida físicament activa, evita les begudes alcohòliques i el tabac. Portar una vida sana ens permet afrontar la malaltia en les millors condicions de salut.
8- Procura saludar sense estretir les mans, besar o abraçar.

Salut i a estudiar!

divendres, 22 de maig del 2009

Trobada, visites i portes obertes

Aquesta setmana ens donem a conéixer.

Demà dissabte, 23 de maig, l’Institut estarà obert al públic. Tots aquells que estiguen interessats en conéixer les nostres instal·lacions, ho poden fer entre les 10:00 i les 13:00 hores del matí.

Ahir, dijous dia 21, ens visitaren els alumnes de 6é de primària de la localitat acompanyats dels seus mestres. Era un primer contacte amb el que serà, el curs que ve, el seu nou centre educatiu.

Amb aquestes dues activitats conclourem una setmana que va començar el dissabte 16 de maig, dia de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, celebrada enguany a Almussafes. En aquesta jornada festiva per la nostra llengua s'aplegaren unes 27.000 persones per participar en les múltiples activitats que s'hi realitzaren. L'IES Almussafes hi tingué una presència destacada, ja que participà amb cinc tallers:
- Taller de pneumàtica
- Taller de fotografia i caricatures
- Taller de pintar cares
- Taller de fer trens de colors
- Taller de fer collar

Els tallers van ser atesos per professorat del centre, però també per estudiants dels nostres cicles formatius.

No hem d'oblidar que durant la nit del dia anterior, divendres 15 de maig, va tenir lloc al camp de futbol d'Almussafes una activitat "ludicomusical": la 1a Trobada de Dj's de la Ribera. Va ser tot un èxit! La idea de realitzar aquesta activitat va nàixer dels professors de l'IES Almussafes que actualment s'ocupen de l'emissora de ràdio de l'institut.

dilluns, 18 de maig del 2009

Olimpíada d'Història de la Literatura 2009

El dia 9 de maig, dissabte, l’alumnat de batxillerat de l’IES Almussafes, acompanyat per les professores Clara Grau i Pilar Medrano, del departament de valencià, ha participat a l’Olimpíada d'Història de la Literatura celebrada a la Universitat Politècnica de València.

Els alumnes, a les 8h del matí -malgrat ser dia de descans- arribaren puntuals (amb alguna excepció que confirma la regla) a l’Estació del Nord, d’on eixirien tots cap a la Politècnica per trobar-se amb la resta de participants.

Després que l’organització de l’Olimpíada donara la benvinguda, començaren les proves.

Cap a les 2 del migdia, acabades les proves, compartiren uns suculents entrepans per recuperar les forces.

L’experiència ha estat molt positiva. Per als alumnes era la primera vegada que seien en unes aules universitàries, concretament a l’ETS d’Informàtica.

Cap a les tres de la vesprada tots tornaren cap a casa, cansats però contents.

dimecres, 13 de maig del 2009

Dia del Llibre 2009

El 23 d'abril era el Dia del Llibre. I ho hem commemorat.

Aquest mateix dijous, els professores i professores de l'IES Almussafes ens trobàrem a la biblioteca del centre per a regalar-nos entre nosaltres, a manera del joc de l'amic invisible, un llibre. No hi faltaren les roses, ni altres sorpreses.

Però no hi quedà tot ací. A nivell de tutoria es plantejà realitzar aquesta mateixa activitat entre els alumnes d'un mateix grup i molts d'ells s'animaren. Els moments de lliurament dels llibres van ser també emotius i divertits alhora.

És una experiència que hauria de continuar. Regalant un llibre, regales cultura i amistat.

La imatge que acompanya aquest article correspon al cartell que, per iniciativa dels companys del departament d'Educació Plàstica i Visual, ha estat acompanyant la entrada dels alumnes a l'institut durant aquests dies.

dilluns, 4 de maig del 2009

A la universitat, en Valencià

Des del curs 1993-1994, en nom de totes les universtitat valencianes, i amb el suport de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, s'ha enviat el Gripau a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l'accés a la universitat.
El Gripau és un material que permet repassar alguns coneixements de llengua, de terminologia bàsica i de redacció que ajuden els alumnes a millorar els seus exàmens i, en concret, les proves d'accés a la universitat.

Des d'enguany, els serveis lingüístics de les universitats valencianes han volgut aportar informació complementària sobre les pròpies universitats i han pensat que el suport en CD el faria més pràctic.

A l'IES Almussafes ha arribat aquest material i ja s'ha distribuït entre l'alumnat de 2n de Batxillerat. Tanmateix, si algú està interessat en conéixer-lo, cap problema! Podeu entrar en la pàgina http://www.ua.es/spv/gripau/ i consultar el mateix material que hi ha disponible al disc compacte editat.

diumenge, 3 de maig del 2009

TertúlIES Almussafes / 3. "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts", de Toni Cucarella.

Dilluns 27 d'abril ens reuníem alguns professors i algunes mares a la biblioteca de l'institut per parlar sobre el llibre "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts", de Toni Cucarella. L'autor ens va regalar la seua presència, la seua parla i un grapat dels seus coneixements, que en són molts, sobre fraseologia, cultura popular i moltes coses més.

Bon consell ens va donar Urbà Lozano, l'autor del llibre que motivà l'anterior tertúlia. De veritat que gaudírem tots de la lectura d'aquest relat i veritat és, també, que xarrar sobre el llibre amb l'autor va ser un plaer indescriptible.


Va ser una tertúlia per a reflexionar sobre com han canviat les coses i els costums en els últims anys, com moltes coses han caigut en dessús o creiem que són del tot innecessàries o inútils en el nostre món "supermodern" i globaritzat, i com, a conseqüència d'això, moltes paraules i moltes frases fetes i locucions que s'empraven estan caient en l'oblit.

Canvia el món, canvien les persones, canvia la llengua. I canviant, s'empobreix, perquè alhora que guanya per un costat, en perd per molts altres. Per per la part de la memòria i de la cultura pròpia.

La nostra cultura, la nostra llengua... a imatge d'un camp d'ametlers.


Diu l'autor: "No se sabia si els bancals d'ametlers perduts tenien propietari, i si en tenien quin era el seu nom. Ningú no s'hi acostava per reivindicar-ne el domini, ni que fóra per arrancar els arbres i estalviar-los la lenta agonia que no tenia altre destí irrevocable que la mort.".

Podeu trobar a Toni Cucarella en els seus blocs:
Cucarella. Toni Cucarella en roba de batalla (bloc de l'autor)
La Cuca Salamanduca (bloc de l'autor)
Toni Cucarella Edicions (bloc de l'autor)

Abans d'anar-se'n, ens deixà recomanades unes lectures:
  • Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció literària, de Joaquim Mallafrè.
  • La clau de vidre, de Dashiell Hammett.
  • Havanera, de Francesc Bodí.

I dos llibres d'ell:

  • El lledoner de l'home mort.
  • Heretaràs la terra.
El llibre motiu de la tertúlia és, de totes totes, molt recomanable.

dissabte, 2 de maig del 2009

De pel·lícula (09.8). Com Déu

Estats Units d'Amèrica, 2003.
Guió i direcció:Tom Shadyac.
Repartiment: Jim Carrey, Jennifer Aniston, Morgan Freeman.
La história se situa a Nova York. El protagonista (Jim Carrey) és un reporter d'una televisió local al qual les coses no li eixen molt bé. Després de fallar estrepitosament en una transmissió en directe, l'acomiaden.
Culpa a Déu per totes les coses dolentes que li succeeixen i Déu (Morgan Freeman) decideix posar-se en contacte amb ell.
Després d'una conversa entre ells dos, Déu decideix otorgar-li tots els seus poders durant una setmana i el repta a veure si el pot millorar.
A partir d'aquest moment, el protagonista utilitza els poders per a diverses coses.
Una gran comèdia per a tota la família, amb diverses escenes divertides, amb rialles segures.
Pots veure un divertit fragment de la pel·lícula en:
http://www.youtube.com/watch?v=Vnv8X5e2p8o

Josep Maria Linares (4t ESO)

dimecres, 29 d’abril del 2009

Sentències i reflexions (IV)

EL TALENT ÉS UNA QUALITAT PROU CORRENT.
NO ESCASSEJA LA INTEL·LIGÈNCIA SINÓ LA CONSTÀNCIA.
(Doris Lessing)

Doris Lessing, l’autora d’aquesta frase, fou guanyadora del premi Nobel de Literatura l’any 2007. És significatiu que fóra precisament ella l’enunciadora d’aquesta sentència, doncs és prou corrent pensar que una persona guanyadora d’un premi Nobel ha de tenir un talent excepcional, una habilitat i una destresa a la que poca gent pot arribar.

Probablement és cert que Doris Lessing és una mestra en l’art de l’escriptura. La pregunta és si va nàixer amb un do o si ha aconseguit ser-ho a base d’esforç.
S’assumeix que aquella persona que obté resultats excel·lents en allò que fa, ja siga als estudis, al treball, a la cuina... és perquè ha sigut obsequiada amb una habilitat especial, una habilitat innata que és inherent a la persona.
Doris Lessing amb la seva frase desafia la credibilitat d’aquesta pressuposició.
Es publicà fa poc al periòdic El País un article que parlava sobre la teoria de les 10.000 hores segons la qual una persona es podia considerar mestra en algun aspecte quan li havia dedicat 10.000 hores de treball, de pràctica. Així es citava el cas del grup musical The Beatles, els quals havien cobert les seves 10.000 hores tocant a un local d’Hamburg. D’aquesta manera, es deia, havien assolit un grau de compenetració i d’habilitat per a actuar i improvisar dalt d’un escenari realment impressionants.
Cada persona naix amb unes qualitats determinades, açò és cert, però no es troba tancat dins d’elles. La diferència entre les persones excel·lents i les mediocres rau en el fet que les primeres van decidir que volien arribar al màxim i no es van preocupar de si aquesta fita els resultaria difícil o no, mentre que les segones es van definir a elles mateixes i les seves capacitats resignant-se a fer allò que creien que podien fer, deixant de banda la possibilitat de l’esforç i la superació personal.
Fins ara hem observat casos de persones notables i referides només a una activitat, això no obstant la frase que estem analitzant es pot aplicar a cada moment de la nostra vida, doncs és un missatge amb el qual l’escriptora anima a cada persona a sentir-se capaç de fer qualsevol cosa que es propose. Tomba totes les barreres que ens puguem posar a nosaltres mateixos:
-No, és que jo soc de ciències.
-Buf! Jo és que no tinc ni idea de cuina.
-Música? Impossible per a mi.
...
Ens situa a tots en un mateix nivell, a partir del qual solament ens fa falta un ingredient comú per a triomfar en els nostres objectius: l’esforç, la perseverança, les ganes de lluitar: la constància.
Pense que a la vida existeixen dues actituds que adoptar. La més senzilla i a la que normalment es tendeix és la d’acceptar les pròpies limitacions, o dit d’altra manera: deixar que les dificultats ens dobleguen. L’altra és l’actitud oposada, la de doblegar les dificultats convertint-les en un camí per a la nostra superació com a persones. Aquesta actitud, però, no és gratuïta, requereix un sacrifici, un gran aport d’esforç.
Així, crec que les persones com Doris Lessing són dignes d’admiració, però no perquè estiguen allunyades de la gent corrent pel fet d’haver sigut regalades amb un do especial, sinó per la seva actitud de lluita davant la vida que els ha permès sobreeixir de la mitjana i ensenyar-nos el camí per a arribar al cim.
Clara Martínez Cervera (2n BAT)

dimarts, 28 d’abril del 2009

Premis Sambori a alumnes d'Almussafes

ONZÉ PREMI SAMBORI 2009
LLIURAMENT DELS PREMIS SAMBORI


El divendres, dia 8 de Maig, a les 6 de la vesprada,al Centre Cultural d’Almussafes, tindrà lloc el lliurament del Premi Escolar de Literatura en Valencià, Onzé Premi Sambori 2009.

PREMIS LOCALS PRIMER CICLE D’ESO
1r
JOSÉ ÁNGEL GONZÁLEZ LLÁCER (2n ESO)
2n
LARA SANLEONARDO GARCERÁN (2n ESO)
3r
PRISCILA PEDRÓN LUZÓN (1r ESO)

PREMI LOCAL SEGON CICLE D’ESO
1r
MARTA SALESA TARANCÓN (3r ESO)

PREMI COMARCAL I FINALISTA SAMBORI DE PAÍS
MARCEL BOSCH LINARES (2n ESO)

Enhorabona als premiats i quedeu tots convidats a l'acte de lliurament.

divendres, 24 d’abril del 2009

TertúlIES Almussafes. Toni Cucarella


Recordeu aquesta invitació? Doncs ens veiem el dilluns, 27 d'abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l'Institut. L'autor ha confirmat que estarà amb nosaltres.
Si no t'has acabat de llegir el llibre o no has tingut l'oportunitat de poder-lo començar, no et preocupes. Parlarem del llibre, però també de la lectura i de la cultura en general.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Sentències i reflexions (III)

LA MORT NO EXISTEIX.
LA GENT NOMÉS ES MOR QUAN L'OBLIDEN.
SI POTS RECORDAR-ME, SEMPRE ESTARÉ AMB TU.
(Isabel Allende)

Aquesta cita va aparéixer en un llibre anomenat Eva Lluna de l'escriptora xilena, Isabel Allende. Amb aquesta frase, l'autora expressa un sentiment d'amor, de record o d'apreci a una determinada persona que ens ha abandonat físicament en un moment concret, és a dir, ha "mort". Així i tot, la seua ànima es troba entre nosaltres, ja que ningú mor si algú el recorda.

Quan morirem? Com morirem? Estem morts? Aquestes i d'altres preguntes semblants ens omplin el pensament dia a dia, encara que generalment no les explicitem. La mort és un fenomen que tard o prompte ens arribarà a tots. Potser siga el més desagradable, però a l'igual que hem nascut, creixerem i ens reproduirem, també, per últim o per iniciar de nou el cicle, morirem.
Arquímedes, Kepler o Plató entre d'altres, són persones que físicament no es troben entre nosaltres, però, abans de desaparéixer, han deixat escrit durant la seua vida un gran treball que fa possible que actualment tothom els recorde com si carnalment es trobaren presents. De la mateixa manera que recordem a aquests individus per les obres que han escrit, també recordarem a essers pròxims al nostre entorn, sobretot si pertanyen a la nostra família.
Personalment pense que la mort no existeix. És només un pas cap a l'alliberació del nostre ésser intern, la nostra ànima. Fins que no ens arribe el moment de morir, hem de gaudir al màxim, ja que els nostres pares ens han donat el millor regal del món, una vida. Amb aquest meravellós obsequi lluitarem contra tots els obstacles que es posen al capdavant nostre i no li tindrem por a la mort ja que morir no és més que nàixer a altre estat.

Sheila Martínez Pecino (2n BAT)

dijous, 16 d’abril del 2009

Trobada de DJ's de la Ribera

El 15 de maig, a Almussafes, i dins el marc de les activitats previstes per celebrar la XXIV Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es celebrarà la Primera Trobada de DJ's de la Ribera.
Més informació, ací.

Aquesta activitat és el preàmbul de la Trobada d'Almussafes, que enguany es farà a partir de les 16.00 hores del 16 de maig. Als carrers d'Almussafes trobareu tallers, exposicions, cercaviles, actuacions i moltes altres propostes que conformen una oferta cultural i lúdica que no us podeu perdre.

L'IES d'Almussafes hi estarà present.

De pel·lícula (09.7). Entrevista amb el vampir

EUA, 1994
Direcció: Neil Jordan
Guió: Anne Rice
Repartiment: Tom Cruise, Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater.

El guió d'aquesta pel·lícula és una adaptació del llibre Interview With the Vampire, d'Anne Rice.
Aquesta pel·lícula va ser un gran èxit en la seua estrena, tant per la aparició de l’estelar Tom Cruise, com per l'exitosa actuació del jove Brad Pitt, que va guanyar el MTV Movie Award 1995, per la millor actuació masculina, així com pel paper de la petita Kirsten Dunst, pel qual va ser nomenada als Globus d’Or amb tan sols 11 anys.
Per a aquesta producció els actors hagueren de passar moltes hores de maquillatge per tal d'adquirir la blancor de pell dels vampirs, col·locar-los canins punxeguts i lents de color.
La filmació tracta d’una entrevista en la que Louis de Pointe du Lac (Brad Pitt), conta la seva vida de vampir. L’eix central de l’història és la desesperació per no poder canviar, per haver d'assassinar per a sobreviure i com el protagonista busca trobar respostes comuns a tots els vampirs del món.
Aquesta pel·lícula de ficció i terror trobà el seu punt fort, que la fa diferent a les demés pel·lícules de vampirs, amb la diversitat dels personatges. Ja que cada un dels personatges respon a una personalitat completament diferent.
A més, odi, amor i compassió son presents durant tot el film.
A la banda sonora d’aquesta pel·lícula apareix una cançó dels mateixos Rolling Stones (Sympathy for the devil).

Són dues hores de pel·lícula en les quals no deixes de gaudir en cada fotograma, en cada diàleg i en cada intervenció dels actors fins al final.
M’encanta!
Neus Bartual 4tL

dimarts, 7 d’abril del 2009

La Agencia Europea otorga la CARTA EUROPEA al IES Almussafes

El IES Almussafes se abre a Europa. A través de la Carta Europea y las becas de Conselleria, los alumnos de Formación Profesional pueden realizar las prácticas en empresas de la UE. El pasado 7 de abril, la agencia europea de Erasmus (EACEA) le concedió al IES Almussafes la Erasmus University Charter (Carta Europea Erasmus), a través de la cual los alumnos de grado superior podrán realizar sus prácticas en empresa en cualquier país miembro de la UE, así como también podrán venir alumnos de países comunitarios a realizar sus prácticas en el IES Almussafes y sus empresas asociadas.

Programas Europeos en el IES Almussafes

Además -y en añadidura a todo lo anterior- el pasado mes de marzo, Conselleria de Educación adjudicó una beca para realizar las FCT (prácticas en empresa) en un país europeo a Remedios Alonso Galán, alumna del ciclo formativo de grado medio de Gestión Administrativa del IES Almussafes.
Por primera vez, Conselleria ha otorgado 200 becas Leonardo para la realización de las FCT en el extranjero, tanto para alumnos de grado medio como de grado superior (al margen de que los centros en cuestión tuviesen concedida la Carta Erasmus Europea). Tan sólo trece centros de la Comunidad Valenciana han conseguido éstas becas para grado medio, siendo el IES Almussafes uno de ellos.
Remedios Alonso realizará sus prácticas el mes de septiembre, al igual que el resto de sus compañeros, con la diferencia de que ella las realizará en Italia. Hemos estado en contacto con ella y nos ha contestado a las siguientes preguntas:

E-¿Qué te motivó a retomar los estudios?

Decidí volver a estudiar porque me di cuenta de que era necesario tener una buena formación para mejorar mi condición laboral. En principio mi intención era cursar el ciclo de turismo de grado superior, pero no superé la parte específica de la prueba de acceso, por lo que decidí no perder más tiempo y cursar el grado medio de administración y gestión de empresas.

E-¿Por qué te decidiste a estudiar Gestión Administrativa?

Me decidí a cursar Gestión Administrativa ya que es un ciclo con mucha salida y muy práctico para la vida laboral cotidiana. Además, vivo en Almussafes y este ciclo se puede cursar en su instituto, que está al lado del polígono de la Ford, lo que resulta muy positivo a la hora de realizar prácticas y encontrar trabajo. Además, también ofertan los grados medio y superior de Mantenimiento Industrial, con lo que el centro, a pesar de ser de nueva creación, comienza a tener un importante peso específico en su entorno.

E-¿Te ha sido difícil llegar hasta aquí (las clases, exámenes…)?

No especialmente. Pude entrar directamente en el centro ya que tenía el graduado en ESO. En cuanto a mi trabajo (estoy trabajando de dependienta en una tienda de ropa) lo único que tuve que hacer fue cambiar el turno para poder hacer este curso. A veces voy un poco agobiada [ríe] pero si le pones ganas y empeño se puede sacar sin dificultad. Si te sabes organizar te da tiempo a todo (estudiar, salir, trabajar, descansar…)

E-Entonces… ¿no te resulta complicado trabajar y estudiar a la vez?

Bueno… no es difícil, sólo hay que echarle ganas.

E-¿Por qué decidiste realizar las prácticas en Europa?

En realidad fue una compañera de clase la que me incitó a estudiar fuera, ya que podría ser una buena experiencia, de la cual sacar mucho provecho (ver otras culturas, aprender un idioma, conocer gente nueva…).

E-¿Tuviste que realizar muchas gestiones para poder hacer las prácticas en Europa?

No, me lo arreglaron todo desde el instituto, con lo que no tuve que hacer mucho.

Sentències i reflexions (II)

NO HI HA BARRERA, PANY, NI FORRELLAT QUE PUGUES IMPOSAR
A LA LLIBERTAT DE LA MEUA MENT.
(Virgínia Woolf)


Des de l’insecte més menut i insignificant fins al més ferotge i grandiós dels mamífers, tots els animals gaudeixen d’una llibertat innegable. La llibertat que els proporcionen els sentits i l’instint que regeix les seues vides és una llibertat que tan sols es veu eclipsada quan l’acció de l’home es creua amb el seu camí.


Els humans ens considerem afortunats per la nostra capacitat racional, la mateixa que ens permet diferenciar entre el que és ètic i allò que no ho és. El que no reconeguem moltes vegades és que precisament aquesta capacitat racional és la que ens empresona. La llibertat o la repressió no són res més que constructes de la nostra pròpia ment, ja que tots ens sentim perfectament lliures quan nasquem, fins que “els majors, que saben més de tot”, ens imposen els seus costums, les seues lleis... en definitiva, les seues normes. És aleshores quan comencem a plantejar-nos què és la llibertat, i si nosaltres podem gaudir-la. Eixe és el moment exacte de la seua fi.
Moltes vegades, l’ésser humà es veu lligat als seus errors i es troba privat de la seua llibertat per haver violat les normes imposades per al correcte funcionament d’aquesta societat. Altres vegades, és el nostre propi cos el que realitza aquesta feina tancant-nos darrere d’alguna malaltia.


Virgínia Woolf va estar presa al seu cos. El seu trastorn bipolar la mantenia lluny de la ciutat que estimava, però això no va impedir que portara endavant fer allò que més li agradava: escriure. A causa de la malaltia, Woolf ens conta que sofria una sèrie d’atacs i que, després d’aquests, experimentava una sensació tan forta que inspirà les millors obres escrites per l’autora.
Amb aquestes paraules, Virgínia Woolf ens deixa palès que la nostra ment és quelcom intangible, ple de secrets per descobrir i que mai, ningú, podrà posar-li barreres.

Si així ho desitges, la teua ment viatjarà allà on el teu cos no pot accedir, et podrà alliberar de la més cruel de les presons i et portarà al paradís. Per a poder aconseguir-ho, però, has d’estar entrenat. Igual que no pots fer una marató sense abans haver-te preparat físicament i psicològicament, la teua ment no pot fer miracles i, si no la utilitzes cada dia, mai es farà suficientment forta com per a amagar-te de la realitat.


Hem sigut, som i serem esclaus de la realitat que ens envolta, però de vegades la pots endolcir amb la més fantàstica de les medicines: la literatura escrita amb el cor.
Lídia Vila Asensi
(2n BAT)

dimarts, 31 de març del 2009

De pel·lícula (09.6). Amélie

Guió i direcció: Jean-Pierre Jeunet
Repartiment: Audrey Tautou, Mathieu Kassovitz, Yolande Moreau, Artus de Penguern.
França, 2001. Cinc nominacions als Oscar de 2001, una d'elles a millor guió original, escrit per Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet (director).

Amélie, un somni de pel· lícula, és un film entretingut on predominen els petits plaers de la vida, narrats de forma humorística sense caure en els tòpics o la grolleria fàcil. Aquest humor esdevé boniques metàfores que apareixen a gran part d’escenes.
La pel·lícula fa volar la teua imaginació i intenta que veges la teua vida d’altra manera, des d’un punt de vista més positiu, calmat i preocupant-te de les coses que realment són importants en la vida, encara que es podria dir que Amélie és una film "irreal" que no representa la vida tal com és.

Els seus actors interpreten els seus papers magníficament. Els seus gestos i mirades intenten convidar-te a què entres en el seu mòn fántastic des del punt de vista que el director ha intentat representar.
Quant a la seua fotografía, es podria dir que és meravellosa, ja que mostra els llocs més acollidors i bonics de París, i està acompanyada d’una excel·lent banda sonora.
Ha sigut una de les pel·lícules franceses més taquilleres de tots els temps i la seua duració és de 120 minuts, que passen, però, amb entreteniment i lleugeresa.
Amélie es un film que no us podeu perdre.
Jéssica Ludeña Boix 4tL

dijous, 26 de març del 2009

Sentències i reflexions (I)

L'exposició del Dia de la Dona, de la qual ja hem parlat, està donant molt de si. Els alumnes de 2n de Batxillerat, com a activitat d'exercitació prèvia a la PAU (Prova d'Accés a la Universitat), han triat, cadascú de manera totalment lliure, una sentència de l'exposició, la que més els ha agradat, per un motiu o altre, i han elaborat un assaig. Alguns d'aquests assajos, amb el permís dels autors o autores, els anirem mostrant en aquest bloc. Un consell: No us perdeu aquestes lectures!

NO ÉS DIFÍCIL PLORAR EN SOLITUD, PERÒ ÉS IMPOSSIBLE RIURE SOL.
(Dulce María Loynaz)
Quantes vegades hem plorat en un racó del dormitori per a què ningú ens veiés? Quantes vegades hem abraçat el coixí perquè ningú entén el nostre pesar? I és que aquelles coses que fan omplir els nostres ulls de llàgrimes són situacions o records que per qualsevol motiu arranquen un sentiment de ràbia, de dolor, de felicitat o d’estima que fan caure eixa primera gota dels nostres ulls, i dels quals moltes vegades ens avergonyim. És per aquest motiu, per la por al rebuig dels altres, pel terror a no ser entés per aquelles persones que estimes..., que ens amaguem en aquells llocs on ningú ens diu res i ens sentim segurs.

Allò contrari al que sentim quan plorem, que ens trau fora del més obscur dels racons de la nostra habitació i ens col·loca davant de tots, és el riure. Una força sobrehumana que ens empenta a compartir la nostra felicitat amb tothom. Alguna vegada heu intentat riure sols, sense ningú al voltant? El riure no és més que la conseqüència d’aquelles accions produïdes per les persones que simplement volen veure en el nostre rostre aquell somriure inesperat que ens afavoreix tant. Qui no ha acabat alguna vegada contagiat del so del riure d’aquella xica que està asseguda davant teua en el metro, o del xic de la cua del supermercat? Aparentment rius sol, però de sobte veuràs que tot el metro, o quasi tota la cua del supermercat, t’acompanyarà. Impossible afirmar que pots riure sol.

Plorar o riure, riure o plorar, a la cap i a la fi simplement són dues paraules, dos antònims, dos extrems, que en moltes ocasions es toquen... Expressions físiques d’allò que sentim i que no som capaços de definir.

Però no em podran negar que una de les millors sensacions que hi ha en aquest món és aquella de no poder parar de riure fins a plorar, plorar de felicitat...
Iris Canet Chaqués
(2n BAT)

dimarts, 24 de març del 2009

Gotes de saviesa

Arran de l'exposició que hem fet a l'institut per tal de celebrar el Dia de la Dona, alguns alumnes s'han posat a pensar, com El Pensador d'Auguste Rodin (o més encara) i volen compartir amb tots vosaltres els seus elevats pensaments materialitzats en sentències:

*Si sempre poguérem gaudir dels petits plaers de la vida, acabaríem per no gaudir. (Neus Bartual)

* Els fets no s'haurien de mirar de forma totalment objectiva ni subjectiva, s'han de mirar de les dues formes per entendre realment el que han passat. (Javi Alepuz)

* Viu el present, però recorda que el futur es convertirà en el dia a dia. (Roberto Romaguera)

* No hem de subestimar ningú ja que pot resultar cent vegades més fort o intel·ligent que aquell que el menysprea. (Melissa Fortea)

* El problema en aquesta societat no és que hi haja bé o mal, sinó que no moltes vegades no som capaços de diferenciar una cosa de l'altra. (Maribel Blasco)

* La millor fortuna és estar amb la persona desitjada. (Pepe Martínez)

* L'única manera de tenir la consciència tranquil·la és fent sempre el bé. (Xesco Giner)

* Recorda el passat, pensa en el futur i viu el present. (Anna Àrias)

* No existeixen les mentides, sinó les veritats alterades. (Josep Maria Linares)

* Tenim una gran percepció dels defectes, però estem cecs davant les virtuts. (Emilio J. Sánchez)

* La humanitat en guerres i crisis sempre ha viscut, i aquesta que tenim ara no va a ser un cas més menut. (Jesús Rosaleny)

* Gaudeix del moment. No vulgues gaudir-lo quan ja haja passat. (Carmen Chulvi)

* El dia que el món s'acabe comprendrem tot el que hem perdut. (Laura Camacho)

* Interessat pels demés, però no sempre. (Pau Abad)

* No vulgues córrer sense aprendre a caminar. (Roberto Romaguera)

dilluns, 23 de març del 2009

STUDENTS OF 2nd ESO SPEND A WEEK IN AN ENGLISH SCHOOL IN FAURA (SAGUNTO)

Thirty-nine students have spent five days in “Aula de Europa” (http://www.englishsummerschool.es/) , a residence for students to improve their English in a different way from common lessons.
This extra curriculum activity has been organized by the teachers of the English Department in order to give students the opportunity to practice English outside the classroom.




The students have used English in everyday situations, such as currency change, going shopping, sports or free time activities. They have been placed in groups of working taking into account their level of English and they have had the chance to meet students from other secondary schools.
According to most of the students who have enjoyed the staying, the experience has been amazing and unforgettable, because apart from practicing their English, they have met new friends.



The last day of their staying was the Graduation Day, when all of them received a certificate for their effort and participation, and most of them also received medals and trophies for being the winners of some competitions or the most outstanding students during the lessons.



Friday 13th , after lunch, was the moment of the farewell, a mix of sadness and happiness, sadness because that special week had ended and happiness because they left with many more friends than before.

By Maria Jose Navarro

diumenge, 22 de març del 2009

Dia Mundial de l'Aigua

Un vídeo espectacular per recordar que no podem viure sense aigua i que, per desgràcia, hi ha molta gent al món que mor perquè no pot accedir a aigua potable.


L'aigua, també, ha sigut l'eix central de moltes cançons.
Escoltem primer el poema de Salvador Espriu "Diré del vell foc i de l'aigua", musicat per Raimon. (Ací tens la lletra de la cançó)



I una altra cançó de Raimon, famosa, entre altres coses, per les riuades que hem patit tantes vegades en la nostra comarca. (Ací tens la lletra de la cançó)

Les dues cançons parlem d'aigua, de pluja... i moltes coses més.


diumenge, 15 de març del 2009

Homenatge a Pepe Rubianes


El primer dia d'aquest mes de març ens furtava el somriure qui sempre ens l'havia regalat. Pepe Rubianes abandonava definitivament l'escenari de la vida acompanyat d'un càncer.
Si hi ha algú que diu que no li agrada el teatre és que no coneix a Pepe Rubianes.

Vindrà un temps en què s'estudiarà la seua figura i la seua herència teatral i es descobrirà que va ser als orígens d'allò tan habitual ara: els monòlegs. Fa més de vint anys alguns vam començar a gaudir amb la seua manera extraordinària de contar-nos històries, de fer-nos viure aventures meravelloses, de donar-nos a conéixer múltiples personatges alhora.

Ara es multipliquen els homenatges al seu treball i TV3 ha creat l'espai "Especial Pepe Rubianes". Allà el descobrireu (o el recordareu)

Un fort aplaudiment, mestre!

dimecres, 11 de març del 2009

Jugant amb les paraules

És segur que tens un poema o un poeta preferit. Potser ets tu mateix, perquè t'agrada escriure. És segur que tens una cançó que sona una i altra vegada a la teua ment, fins i tot quan ets a classe.

¿Què tal si aquests poemes, aquestes cançons... muten de la seua forma habitual i gràcies a la fada Informàtica esdevenen un dibuix acolorit farcit de paraules de diverses mides? ¿Què tal si ho imprimeixes en color i alegra la teua carpeta o agenda?

Un exemple:
Prenem un preciós poema escrit per Vicent Andrés Estellés. Un "clàssic" d'aquest autor: "Els amants".

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Obrim la pàgina http://www.wordle.net/, introduïm el text i juguem a canviar-li la tipografia, els colors, la disposició. Guarda el resultat que més et satisfà i ja pots imprimir-lo.

A nosaltres, el poema de Vicent Andrés Estellés ens ha quedat així:

Què bonic i què curiós! No?

Ara tu. Llig alguns poemes, tria els que més t'agraden i practica l'ús d'aquest programa.

Mentrestant, si us ve de gust escoltar el poema "Els amants" recitat per Ovidi Montllor, ací el teniu:



dilluns, 9 de març del 2009

Para las MUJERES VALIENTES que tenemos cerca

¿Cómo poder olvidar a todas las mujeres valientes y arriesgadas que a lo largo de la historia han trabajado hasta la muerte por sus ideales y derechos?

Este escrito es un recuerdo muy especial para aquellas mujeres que nacieron hace 60, 70, 80 años... Estas mujeres están muy cerca, a nuestro lado... son nuestras ABUELAS.

Ellas sí que han sabido lo que es luchar con valentía en la vida. Primero para poder crecer y convertirse en mujeres, en un momento de nuestra historia muy penoso y con mucho miedo. Después, más tarde, ser trabajadoras incansables para sacar a sus hijos adelante y que pudieran tener todo lo que ellas no tuvieron de niñas.
Luchadoras incansables, volcadas en sus hijos, para que se hicieran mujeres y hombres "de provecho" y "libres" como ellas pensaban que debían ser.
Amorosas incansables con sus nietas y nietos, que sois vosotros.
Preocupadas incansables, vigilando que todo os vaya bien.

Admiradlas y abrazadlas muy fuerte. Vale la pena. Compensad sus desvelos y valorad lo que hacen y lo que han hecho a lo largo de toda su vida: "Ser MUJERES trabajadoras y valientes que están muy cerca de nosotros".

Dedicado a una de estas mujeres. Una muy especial.
Marisa Perona
Dibuix d'Enric Poblador

dijous, 5 de març del 2009

Dones, doNes, doneS...

El diumenge 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona.
Els alumnes de vegades es qüestionen per què existeix aquest dia de celebració quan resulta que vivim en un país europeu, tan desenvolupat, modern i democràtic. Els joves pensen que les totes les dones són lliures, amb els mateixos drets que els homes, i que no necessiten actualment fer cap tipus de reivindicació. Això, desgraciadament, no es així. Si mirem més enllà de les parets de casa nostra, podrem apreciar com la violència de gènere continua present en la nostra societat, com moltes xiques són víctimes de la violència sexual en llocs com Haití o Mèxic, com la discriminació laboral per raó de sexe es manté, fins i tot a països com EE.UU.
Parlem amb les mares, amb les àvies, i us descobriran quin era la consideració social que tenia ser dona en dècades anteriors.
No oblidem el passat, no tanquem els ulls al present i podrem construir un futur de convivència més perfecte.
Matilde Gay i Josep-Lluís Ribes.
Dibuix d'Enric Poblador.
Si vols conéixer l'origen del Dia de la Dona, feu clic ací.
Estàs convidat a l'exposició de frases cèlebres de dones famoses, ubicada a l'exterior de l'aula d'Usos Múltiples 1.

diumenge, 1 de març del 2009

De pel·lícula (09.5). Apocalypse Now


Sense dubte una de les millors i més aclamades pel·lícules de la companyia de cine Paramount. Aquest film bèlic dirigit per Francis F. Coppola està basat en la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, encara que ens transllada a la guerra del Vietnam. La pel·lícula compta amb uns actors de luxe encapçalats per Marlon Brandon, Robert Duvall, Martin Sheen i Harrison Ford. Aquest film va rebre dos Òscars el 1979 i també va ser premiat amb la Palma d’Or el mateix any al Festival de Cannes.

Quan a Coppola li preguntaren de què anava la pel·lícula va respondre: Açò no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, açò és Vietnam. Amb raó ho va dir: una de les coses més característiques d’aquest film són les impactants escenes i els diàlegs ètics de Marlon Brandon.

Felipe López (4t ESO L)

divendres, 20 de febrer del 2009

LLIG I CREIXERÀS

Acabava 2007 quan es va constituir a l'IES d’Almussafes un grup de treball amb la finalitat de redactar un Pla de Foment de la Lectura. Les propostes que s’hi feren van, poc a poc, materialitzant-se i van donant-se a conéixer entre la comunitat educativa més enllà de la del nostre institut.

Així, el 19 de febrer, els professors María José Navarro i Josep-Lluís Ribes impartiren una sessió de tres hores dins del curs “Animació lectora en educació secundària” organitzat pel CEFIRE d’Alzira. D’aquesta manera van poder compartir amb les professores i professors assistents les experiències dutes a terme al nostre institut i les iniciatives que es prendran aviat.

Hi van explicar, per exemple, com es va elaborar una proposta de Pla de Foment de la Lectura i de Reglament de funcionament de la biblioteca, de quina manera va nàixer la revista digital Rebomboris i els continguts que s’hi poden trobar, l’apartat dedicat a Biblioteca i Lectura a la web de l’institut (encara en procés de construcció) i moltes altres iniciatives concretes com portar la literatura a Ràdio IES Almussafes (107.3 FM), les tertúlies literàries, la celebració del Dia del Llibre i del Dia de la Dona i la participació en el premi Sambori i en la X Olimpíada d'Història de la Literatura .


diumenge, 15 de febrer del 2009

TertúlIES Almussafes / 2. "Plagis", d'Urbà Lozano

El passat dimecres, 4 de febrer, ens vam reunir de vesprada per realitzar una tertúlia literària sobre el llibre Plagis, d’Urbà Lozano. Vam tindre la fortuna de poder comptar amb l’autor, guardonat, per aquest títol, amb el premi Ciutat de València 2007, i compartir amb ell les nostres percepcions com a lectores i lectors.
Van ser dues hores llargues de conversa que, certament, es van fer curtes.

Valoràrem l’originalitat de la història, sobretot pel fet de tractar-se d’una narració literària on la pròpia literatura, un original i un plagi, esdevenen fets substancials.

També ens va atraure el fet que el narrador, omniscient, d’una omnisciència impertinent, escodrinya els racons més amagats dels seus personatges.

Però sobretot vam volem destacar l’esforç lingüístic realitzat per l’autor perquè això li dóna a Plagis una personalitat pròpia.

Aprofitàrem l'ocasió per enregistrar la veu de l'autor, responent-nos a unes qüestions:

En els llibres que pugues publicar i escriure en un futur, continuaràs plagiant? (Prem "urba1" en el reproductor i espera un poc)

Què et resulta més gratificant, escriure un llibre o promocionar-lo entre els possibles lectors? (Prem "urba2")

Què t’aporta com a lector i com a escriptor l’assistència a tertúlies literàries? (Prem "urba3")







Si us ve de gust, ací podeu localitzar una entrevista que li van realitzar el 6 d'octubre de 2008 a la televisió CampusLink.

LA PROPERA TERTÚLIA es realitzarà la vesprada del dilluns 27 d’abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l’IES Almussafes.
Hi parlarem sobre literatura, com sempre, i sobre el llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, editat per 3i4.
Per a aquesta tercera tertúlia es farà extensiva la convocatòria a tots els pares i mares d’alumnes i als estudiants de 1r i 2n de Batxillerat.

Podeu anar fent boca amb els enllaços següents:
Toni Cucarella (a l'AELC)
Cucarella. Toni Cucarella en roba de batalla (bloc de l'autor)
La Cuca Salamanduca (bloc de l'autor)
Toni Cucarella Edicions (bloc de l'autor)
Pere Calonge (parlant del llibre)

divendres, 13 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.4). Titànic


Guió i direcció: James Cameron
Actors: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Bernard Hill, Jonathan Hyde, Danny Nucci, David Warner, Bill Paxton, Gloria Stuart, Victor Garber.
Banda sonora de la pel·lícula: Céline Dion.

Excel·lent pel·lícula, en la que James Cameron es va gastar quasi 200 millons de dòlars per tal que fóra una de les millors produccions cinematogràfiques de la història d'aquesta indústria.

La pel·lícula està ambientada en el primer (i últim) viatje que va realitzar el primer supertransatlàntic, el Titànic i ens mostra una història d'amor entre dos joves ben diferents: Jack és pobre i es guanya la vida amb els seus dibuixos mentre que Rose és una jove de família rica. La mare de Rose vol que es case amb un xic de la categoria que es mereix, però s’acaba decidint per Jack. La història s’acaba, ja ho sabeu!, quan el vaixell ensopega amb un iceberg.



Aquesta cinta va rebre 13 nominacions als Òscars, de les quals en va guanyar 11 (millor director, millor pel·lícula, millor actor...). Pense que no us podeu pedre aquesta pel·lícula ja que els guions, l’ambient de la pel·lícula, etc. són perfectes.
I què dir de la música? Ací teniu la lletra i la música de la pel·lícula.



Jesús Rosaleny (4t ESO L)

dimecres, 11 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.3). Les cròniques de Narnia: el príncep Caspian

Basada en el llibre de Clive Staples Lewis.
Director: Andrew Adamson
Actors: Ban Barnes, Georgie Henley, Skandar Heynes, Williams Moseley, Anna Popplewell, Sergio Castellitto, Peter Dinklage, Warwick Davis.
Música: Harry Gregson-Williams.

En la primera pel·lícula es contà el fet que uns xiquets descobreixen, sense voler, la terra de Nàrnia i, poc després, se n’adonen que són els prínceps de Nàrnia que, segons la tradició, havien de salvar aquesta terra i els seus habitants de les forces del mal. Ara, més majors, ha de tornar a aquest fantàstic món i defendre de nou els personatges bons que allà viuen.



És una pel·lícula sorprenent, molt ben rodada i ideal per a veure-la en família. El vestuari, el maquillatge i els efectes especials són espectaculars.

Laura Camacho (4t ESO L)

dilluns, 9 de febrer del 2009

AUTODESTRUCCIÓ?

L'anunci que ara comentaré va cridar la meua atenció principalment pel seu contingut a simple vista. Ens trobem amb una comparació de les xemeneies de les indústries, que tiren milions de tones de gasos que són perjudicials per a l’atmosfera, amb dues cigarretes que, curiosament, fan el mateix efecte sobre els nostres pulmons.
Aquesta simple comparació ja ens dóna una idea del que pretén la publicitat, la seua finalitat principalment és persuadir a les persones per a què deixen de fumar el més aviat possible. L’eslògan “No more killing”, que vol dir “no més morts”, es troba reforçat per la frase que trobem a la part inferior esquerra “It is estimated that one person dies every 8 seconds from smoking, stop smoking now!”, que significa “S’estima que cada 8 segons mor una persona per fumar, deixa-ho ara!”. Amb aquestes frases fortes i mordaces, l’autor d’aquesta publicitat vol ajudar els fumadors a deixar el seu mal hàbit, i també vol recordar-nos, amb una imatge impactant, que no sols són ells els afectats pel tabac, sinó que també les persones que es troben al seu voltant, fumen indirectament i perjudiquen la seua salut.
A la imatge apreciem el fum que desprenen els anomenats “fumerals industrials”, que en aquest cas, és precisament el fum del tabac que conté aproximadament 400 gasos tòxics, que poden ser molt més perjudicials per als fumadors passius que per als fumadors actius. Amb aquesta xifra, ens podem fer una idea de perquè mor una persona cada 8 segons per culpa del tabac, ja no sols es troben en perill els fumadors, també les persones del seu voltant, aquells a qui estimen, mares, pares, fills, etc. Realment podem ser així d’egoistes i pensar sols a saciar el nostre vici? Lamentablement, sí. L’home de hui dia, després d’anys de descobriments i d’evolució, continua sent un animal que sols pensa a satisfer els seus vicis, sense pensar en les conseqüències, s’ha convertit en un ser capitalista i consumista compulsiu. On es troben els nostres principis? Sembla que amb el pas dels anys i dels segles, l’home sempre trobarà una manera d’autodestruir-se.

Yasmina Ammatuna (2n de batxillerat)

De pel·lícula (09.2). Pirates del Carib


TRILOGIA: “La maledicció de la Perla Negra”, “El cofre de l'home mort” i “En la fi del món"

Guió i direcció: Gore Verbinski
Actors: Johnny Deep, Orlano Blomm,Keira Knightley,Geoffrey Rush,Jack Davenport, Jonathan Price,Kevin McNally,Bill Nighi, Stellan Skarsgard, Naomy Harris, Tom Hollander, Chow Yu-Fat.

Impactant, sorprenent i divertida.
L'esperada pel·lícula de Gore Verbinski reprén l'aventura en la seua triologia amb temes com la pirateria, el coratge, l'amor... De fet, l'eix central del film, sobre el qual gira tota la història, és un aspecte sentimental.
Cal destacar la banda sonora, elaborada per grans compositors, com
Hans Zimmer.



La història està inspirada en una atracció impulsada pel mateix Disney que hi ha al parc Disneyland, a Orlando. L'atracció representa una gran animació amb autòmats i escenaris quotidians dels pirates.
I ja sabeu. No sols es ven la pel·lícula, el negoci va més enllà. Al seu voltant hi ha tot un món de productes: jocs digitals, novel·les, disfresses, jocs de taula, CD amb la música de les pel·lícules, llibretes, motxiles, etc.
Si us interessen les pel·lícules de pirates, trobareu més informació
ací.

Pepe Martínez (4t ESO L)

dijous, 5 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.1). The boy in the stripped pyjamas

Que no t'agrada la literatura? Com pots dir això si en consumeixes tots els dies? Moltes de les pel·lícules que veiem estan basades en llibres que han estat als aparadors de les llibreries i les biblioteques. Aquest llibres es reconstrueixen com a guions tècnic i literari i passen a ser llibres de pel·lícula. Iniciem ací una sèrie d'articles en què els alumnes de 4t d'ESO ens recomanen algunes pel·lícules que els han agradat molt, i algunes d'elles (ho comprovareu!) estan basades en llibres.

Aquest recorregut cinèfil ens permetrà també comprovar que la nostra llengua, en aquest camp (com encara en alguns altres), no està ben reconeguda (o sembla que no és suficientment rendible) i les productores decideixen fer només la versió en castellà. Açò evidencia que encara queda molt de camí per recórrer en la dignificació de la llengua que parlem i escrivim.

Però bé, anem a les recomanacions i comencem amb la d'Agnés Ribera:


THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS

Maig 2008
Basada en la novel·la de
John Boyne
Director i guionista: Mark Herman
Actors: Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend

Minientrevista a l'escriptor i al director:



Una pel·lícula sorprenent. Està ambientada a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial (durant les dècades de 1930 i 1940) en l'època en què els jueus eren sotmesos a les atrocitats dels nazis perquè Hitler volia crear una raça ària perfecta i tots els altres mereixien ser exterminats.
La pel·lícula tracta sobre un camp de concentració anomenat Auschwitz, que estava a Polònia. Allà traslladaven famílies completes. Alguns dels empresonats servien com a criats dels alts càrrecs militars, altres treballaven en el camp de concentració sotmesos a totes les aberracions que els nazis els feien. Molts jueus moriren per inanició, alguns van ser afusellats, o com a resultat d'experiments portats a terme per doctors i científics alemanys, i molts altres perderen la vida en les camàres de gas, com veiem a la pel·lícula. La història del film gira al voltant de la relació de dos xiquets: un era fill d'un alt càrrec nazi i l'altre un jueu que "residia" en el camp de concentració).




És un relat que s'acosta a la dramàtica realitat viscuda en aquella època, en la que no es tenia gens de consideració per les innocents i curtes vides dels èssers més menuts: els xiquets.
Agnés Ribera (4t ESO L)

dilluns, 2 de febrer del 2009

PAU, vine a nosaltres!

El 1964, Llorenç Vidal (poeta, educador i pacifista), va idear la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

En l'actualitat aquella iniciativa ha d'estar més viva que mai. Fins i tot, organitzacions com Intermón Oxfam ofereix propostes educatives per a treballar-les amb els alumnes.

La UNESCO, en la seua Constitució, diu: "Donat que les guerres naixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on han dirigir-se els baluards de la Pau".

I que diuen alguns alumnes de l'IES d'Almussafes:
  • M'agradaria a partir d'aquest dia poder anar a ma casa tranquil·lament, pensant que la gent ja no es mata entre si. (Pablo Humen)
  • Pense que seria millor que no hi haguera guerres, que s'alliberaren als segrestats de Colombia, que feren més escoles per als xiquets pobres, que no hi haguera treball infantil i que s'acabara tot tipus de violència. (Jessica Andrea Ramírez i Mishell Chasipanta)
  • A partir de hui podria desaparéixer la violència i la guerra i que en les notícies només es parlara de coses bones. Podríem tractar-nos entre nosaltres com a germans. (Tamara Méndez)
  • Potser que un dia com aquest servisca per a què els que han fet mal a algú pensen i diguen que d'ara endavant cal treballar per la pau. Podria deixar d'existir la violència de gènere, la violència contra menors, els abusos escolars. (Jorge Carles)
  • És trist que hi hagen guerres, atemptats i violència de tot tipus. Les persones que ho provoquen no tenen molt de cervell. M'agradaria que aquest dia aquests individus es posaren en el lloc de les seues víctimes i deixaren d'actuar tan malament. (José Ramón Sabater)
  • Les persones necessitem la pau. Ens hem de respectar tots al carrer, a les aules i al treball. Sols així podrem dur una bona vida, sense violències. (Víctor Rodrigo)
  • M'agradaria que s'acabara el terrorisme, el racisme, les guerres (com la de Gaza), que acabara la pobresa que obliga a molta gent a la immigració il·legal. Cal que col·laborem amb les ajudes humanitaries. (Antonio Martínez)

Que la PAU ens acompanye per sempre!

divendres, 23 de gener del 2009

El poder de la publicitat

L'alumne Luis Ull Asins ens mostra quin és el gran poder de la publicitat i com els publicistes posen en acció variades estratègies per fer-nos desitjar amb bogeria un determinat producte. La clau d'un anunci exitós està en fer inoblidable el producte i la marca que anuncia.


EL PODER DE LA PUBLICITAT

L'anunci Mercedes Classe M Dinamic Edition és un exemple extraordinari de fins on poden arribar els publicistes per manejar el nostre subconscient i aconseguir fer atractiu i desitjable un producte.

Es tracta d’un nou cotxe que ha tret a la venda la casa Mercedes. Podem veure el Mercedes al centre de l’anunci sobre un fons obscur on destaca la frase següent: “Discúlpanos. Hemos estado observando tus sueños”. Aquesta frase aconsegueix cridar la nostra atenció: ¿per què un anunci ens demana disculpes? Després, demanada la disculpa, ens insinuà que han volgut fer realitat els nostres somnis amb aquest cotxe, que és un cotxe de somni, de la prestigiosa marca Mercedes i que, com diu el text de la part inferior esquerra, deu ser molt potent i tenir un bon equipament. En aquest text es recalca que als nostres somnis tenim el Mercedes amb tots els accesoris citats, per això podem entendre que aquest cotxe és la perfecció. I alhora hi ha un altre missatge: si no somiem amb aquest cotxe, sinó que quan dormim ens ve un altre cotxe a la ment, el que tenim no és un somni, sinó el contrari, un malson, ja que els altres cotxes són roïns comparats amb aquest.

Una cosa important i que destaca és que han col·locat el preu del cotxe just davall de la frase principal, açò pot causar que molta gent perda l'interés per comprar-lo perquè el preu és altíssim, però per altra banda dóna a entendre que costa tants diners perquè és de bona qualitat i té els millors avanços tecnològics actuals. Tot un Mercedes, amb aquest preu? Això és un regal! (per a qui el puga pagar, és clar). I és que no tots poden “somiar” amb un Mercedes. El preu marca l’exclusivitat.

Per altra banda el color del Mercedes present a l'anunci és obscur, a l'igual que el fons, però alhora, sobre la carrosseria del cotxe refulgeixen, com estreles, la llum que l’envolta. Està simbolitzant així la nit, el món de la nit, el món dels somnis. Tot això manté relació amb la frase principal.

I no podia faltar el logotip de la marca, situat, ací, a la part alta de l’anunci. Un altre element simbòlic per la seua ubicació i per l’eslògan de l’anunci: el logotip és una estrela. L’única estrela d’aquesta nit. L’estrela de la carretera. Una estrela especial, de tres puntes, al capdamunt de tot, com si adornara un betlem o un arbre de Nadal, sota els peus del qual trobarem el nostre regal: un Mercedes.

Però l'aspecte possiblement més simbòlic de tota la imatge és la matrícula, amb una forta càrrega connotativa, ja que està elegida per a què ens vinguen a la ment múltiples paraules, idees, accions... Primerament trobem la “D”, que indica el país d'origen, Alemanya (Deutschland), i simbolitza el típic/tòpic caràcter de tot allò alemany: seriós, robust, ben fet, perfecte. La "D" recorda també, per similitud, el símbol triangular del "Play" que hi ha sobre el botó de molts aparells electrònics. És el símbol de la marxa, del joc, de l'emoció, de sentir, de veure, de tenir sensacions...

Després ve el que és propiament la matrícula, una combinació increïble de lletres i nombres “SON 3709”. Impressionant. Impressionant per la potència que té per activar la nostra activitat neuronal a nivell inconscient/subconscient, és a dir, al nivell que la publicitat més poder té. Per començar, podríem dir que les lletres “S”, “O” i “N”, en aquesta seqüència, formen una paraula amb significat en moltes de les llengües de la comunitat europea, camp de venda d’aquest vehicle. Així, la paraula "son" significa:
- en valencià tenir ganes de dormir (i si dorms, somnies, d’això ens parla l’anunci, no?).
- en alemany vol dir “sol”. Així, el Mercedes és el cotxe que “il·luminarà” els teus somnis en la foscor de la nit. És un cotxe que enlluerna, tots et miraran quan passes pel seu costat.
- en francés “son” vol dir “soroll”. Com no? El soroll que fa el motor d’un Mercedes és únic, inimitable. En aquesta mateixa llengua, “son” és també el possessiu de tercera persona singular “seu”. ¿No faràs tot el possible perquè aquest cotxe no sols siga “seu”, sinó també “teu”?
- en anglés, “son” vol dir “fill”. Més clar que l'aigua: voldràs aquest cotxe com al teu fill!

Si agafem la combinación “SON370” (excloent el "9"), els nostres ulls són capaços d’aproximar el “3” a la “E” (fent un efecte mirall), i el “7” i el “0” a la “T” i a la “O” (per semblança). Així obtenim la paraula “soneto”. Què és un sonet, sinó una estructura mètrica perfecta de la poesia? Què és aquest Mercedes sinó una estructura perfecta de mecànica i de disseny?

I més encara. Passem a observar el nombre “3709”. No és un nombre qualsevol. És un nombre primer ja que només és divisible per ell mateix i per u, la qual cosa dóna a entendre que és únic i que no hi ha altre igual que ell. És a dir, si condueixes aquest cotxes seràs únic, perquè no hi ha altre cotxe igual que aquest.

Totes aquestes reflexions alfanumèriques són imaginacions nostres? No. Estem segurs que els publicistes han pensat tot açò i molt més. A la publicitat no es deixa res a l'atzar.

Luis Ull Asins (2n de Batxillerat)

dimarts, 20 de gener del 2009

Pràctiques acabades i avaluació positiva

El dia 2 de gener del 2009 va finalitzar les pràctiques en empreses d'Almussafes l'última de les alumnes del segon curs del cicle formatiu de Gestió Administrativa que encara estava realitzant-les.
Les alumnes han completat la seua formació teòrica per mitjà de l'aplicació dels seus coneixements en el món laboral. Així, quan accedisquen al seu primer treball, ja hauran "trencat el gel", la qual cosa facilitarà la seua integració laboral.Les alumnes han sigut avaluades positivament, per les empreses i el professorat, la qual cosa els permetrà obtindre el títol de cicle mitjà de Gestió Administrativa.















Sara Navarro Pastor realitzant les pràctiques en la empresa ITURRI, SA

















Estefanía Aguayo Polo realitzant les pràctiques en la empresa SERVOFLUID, SL

















Beatriz Martínez San Jacinto realitzant les pràctiques en STRUGAL 12, SL

dissabte, 17 de gener del 2009

CULTURA

A partir d'un anunci, l'alumna Clara Martínez Cervera ens fa reflexionar sobre les estratègies que empra la publicitat per fer-nos consumir i ens aboca, finalment, a què valorem que sols un bon nivell cultural i una personalitat equilibrada, que s'accepta i valora com és, permet lluitar contra l'allau consumista que ens envolta:


CULTURA

Passem el full de la revista i el color roig capta la nostra atenció, decidim doncs detindre-nos-hi per veure que se’ns ofereix.
S’anuncia una beguda alcohòlica: “Absolut Vodka”. Aquesta marca ha fabricat una ampolla d’edició limitada, l’ ampolla masquerade, recoberta amb una funda de lluentons rojos que s’obri amb una cremallera.
Primera arma: el color.
El segon detall en el que ens fixem és que, tot i estar publicat en una revista en castellà, l’eslògan apareix escrit en anglès, açò pretén donar un toc sofisticat a l’eslògan i, per extensió, també al producte.
La fotografia està separada en dues parts, una gris i l’altra roja. L’una representa una festa sense Absolut Vodka i l’altra amb ell.
Al mig d’ambdues parts apareix un xic obrint una cremallera, que permet passar de la nit avorrida, gris, sense absolut vodka en la que sols hi ha dos persones mirant amb enveja l’altra part, a la festa on hi ha un munt de gent atractiva amb cara divertida i ballant. I en la taula en la que està assegut el xic apareix l’ ampolla en qüestió, revestida del mateix color que les parets de la festa i amb la mateixa cremallera que estira el noi per a passar d’un costat a l’altre.
Al capdamunt de tota l’escena apareix escrit amb lletres blanques i majúscules: “IN AN ABSOLUT WORLD YOU CAN TURN EVERY NIGHT INTO A MASQUERADE”. És a dir: “ En un món perfecte, pots convertir cada nit en una festa de disfresses”.
Acabem de llegir l’anunci i en pocs segons la nostra ment ha captat una sèrie d’idees:
D’una banda es relaciona la frase “In an absolut world” amb “Absolut vodka”: aquest vodka és perfecte i farà que el teu món també ho siga.
Si prens aquesta beguda seràs una persona sofisticada, a la moda, atractiva.
El color roig fa pensar en la passió, en l’amor i si afegim a més que en la part de la festa totes les persones apareixen emparellades, la nostra ment pensa: Si prens absolut vodka, trobaràs l’amor, el sexe.
Relacionem les dues parts de la fotografia: Si no beus, t’avorriràs i envejaràs als qui si ho facen , beu, i d’aquesta manera passaràs les nits més divertides.
És una edició limitada i sols podràs gaudir d’ella durant un temps.
Amb tot açò el més lògic seria deixar la revista i dirigir-se al supermercat a comprar un bon subministrament de la beguda en qüestió.
No obstant això en acabar de llegir l’anunci, ens hauríem de parar a analitzar tot allò que els publicistes han decidit, molt intel·ligentment, ometre.
Se’ns diu que només amb Absolut vodka podrem passar una nit divertida, açò, ens hauria de fer plantejar: és que no som uns individus suficientment originals per a idear diversions amb les nostres pròpies personalitats? O potser estem convençuts que nosaltres mateix no som interessants i, per tant, necessitem amagar-nos darrere de la beguda per a conèixer gent, i mantenir relacions?
Tan baixa concepció tenim de nosaltres mateixos? Tan insegurs i tan immadurs som?
Si li férem aquestes preguntes directament a alguna persona, probablement respondria prou molest a totes elles que no, perquè veuria clarament que s’està atemptant contra el seu valor com a persona. Del que moltes vegades no som capaços d’adonar-nos és que en aquests anuncis d’una manera o altra, sota aquests lluentons i aquest esteticisme, es fa el mateix.
Anuncis com aquest es distribueixen en tot tipus de revistes, és a dir, poden ser vistos per qualsevol persona. Per tant són, en part, la resposta més obvia a la pregunta: “Perquè avui dia els joves són tan aficionats a la beguda?”
A la pregunta: “Haurien d’estar doncs aquests anuncis censurats?” la meua resposta és que no, ja que crec que la llibertat, de tots els tipus, incloent-hi la llibertat d’ expressió, i el dret a ser informat és un dels tresors més valuosos que posseïm avui dia en la nostra societat. Però crec que hauríem de ser ensenyats a ser escèptics, a saber analitzar i desvetllar els enganys de la publicitat, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la nostra ment de manera que davant aquesta arma que és la publicitat, tinguérem un escut que ens protegira de les seues fal·làcies i persuasions. I aquest escut s’anomena CULTURA.


Clara Martínez Cervera (2n de Batxillerat)