dimecres, 29 d’abril del 2009

Sentències i reflexions (IV)

EL TALENT ÉS UNA QUALITAT PROU CORRENT.
NO ESCASSEJA LA INTEL·LIGÈNCIA SINÓ LA CONSTÀNCIA.
(Doris Lessing)

Doris Lessing, l’autora d’aquesta frase, fou guanyadora del premi Nobel de Literatura l’any 2007. És significatiu que fóra precisament ella l’enunciadora d’aquesta sentència, doncs és prou corrent pensar que una persona guanyadora d’un premi Nobel ha de tenir un talent excepcional, una habilitat i una destresa a la que poca gent pot arribar.

Probablement és cert que Doris Lessing és una mestra en l’art de l’escriptura. La pregunta és si va nàixer amb un do o si ha aconseguit ser-ho a base d’esforç.
S’assumeix que aquella persona que obté resultats excel·lents en allò que fa, ja siga als estudis, al treball, a la cuina... és perquè ha sigut obsequiada amb una habilitat especial, una habilitat innata que és inherent a la persona.
Doris Lessing amb la seva frase desafia la credibilitat d’aquesta pressuposició.
Es publicà fa poc al periòdic El País un article que parlava sobre la teoria de les 10.000 hores segons la qual una persona es podia considerar mestra en algun aspecte quan li havia dedicat 10.000 hores de treball, de pràctica. Així es citava el cas del grup musical The Beatles, els quals havien cobert les seves 10.000 hores tocant a un local d’Hamburg. D’aquesta manera, es deia, havien assolit un grau de compenetració i d’habilitat per a actuar i improvisar dalt d’un escenari realment impressionants.
Cada persona naix amb unes qualitats determinades, açò és cert, però no es troba tancat dins d’elles. La diferència entre les persones excel·lents i les mediocres rau en el fet que les primeres van decidir que volien arribar al màxim i no es van preocupar de si aquesta fita els resultaria difícil o no, mentre que les segones es van definir a elles mateixes i les seves capacitats resignant-se a fer allò que creien que podien fer, deixant de banda la possibilitat de l’esforç i la superació personal.
Fins ara hem observat casos de persones notables i referides només a una activitat, això no obstant la frase que estem analitzant es pot aplicar a cada moment de la nostra vida, doncs és un missatge amb el qual l’escriptora anima a cada persona a sentir-se capaç de fer qualsevol cosa que es propose. Tomba totes les barreres que ens puguem posar a nosaltres mateixos:
-No, és que jo soc de ciències.
-Buf! Jo és que no tinc ni idea de cuina.
-Música? Impossible per a mi.
...
Ens situa a tots en un mateix nivell, a partir del qual solament ens fa falta un ingredient comú per a triomfar en els nostres objectius: l’esforç, la perseverança, les ganes de lluitar: la constància.
Pense que a la vida existeixen dues actituds que adoptar. La més senzilla i a la que normalment es tendeix és la d’acceptar les pròpies limitacions, o dit d’altra manera: deixar que les dificultats ens dobleguen. L’altra és l’actitud oposada, la de doblegar les dificultats convertint-les en un camí per a la nostra superació com a persones. Aquesta actitud, però, no és gratuïta, requereix un sacrifici, un gran aport d’esforç.
Així, crec que les persones com Doris Lessing són dignes d’admiració, però no perquè estiguen allunyades de la gent corrent pel fet d’haver sigut regalades amb un do especial, sinó per la seva actitud de lluita davant la vida que els ha permès sobreeixir de la mitjana i ensenyar-nos el camí per a arribar al cim.
Clara Martínez Cervera (2n BAT)

dimarts, 28 d’abril del 2009

Premis Sambori a alumnes d'Almussafes

ONZÉ PREMI SAMBORI 2009
LLIURAMENT DELS PREMIS SAMBORI


El divendres, dia 8 de Maig, a les 6 de la vesprada,al Centre Cultural d’Almussafes, tindrà lloc el lliurament del Premi Escolar de Literatura en Valencià, Onzé Premi Sambori 2009.

PREMIS LOCALS PRIMER CICLE D’ESO
1r
JOSÉ ÁNGEL GONZÁLEZ LLÁCER (2n ESO)
2n
LARA SANLEONARDO GARCERÁN (2n ESO)
3r
PRISCILA PEDRÓN LUZÓN (1r ESO)

PREMI LOCAL SEGON CICLE D’ESO
1r
MARTA SALESA TARANCÓN (3r ESO)

PREMI COMARCAL I FINALISTA SAMBORI DE PAÍS
MARCEL BOSCH LINARES (2n ESO)

Enhorabona als premiats i quedeu tots convidats a l'acte de lliurament.

divendres, 24 d’abril del 2009

TertúlIES Almussafes. Toni Cucarella


Recordeu aquesta invitació? Doncs ens veiem el dilluns, 27 d'abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l'Institut. L'autor ha confirmat que estarà amb nosaltres.
Si no t'has acabat de llegir el llibre o no has tingut l'oportunitat de poder-lo començar, no et preocupes. Parlarem del llibre, però també de la lectura i de la cultura en general.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Sentències i reflexions (III)

LA MORT NO EXISTEIX.
LA GENT NOMÉS ES MOR QUAN L'OBLIDEN.
SI POTS RECORDAR-ME, SEMPRE ESTARÉ AMB TU.
(Isabel Allende)

Aquesta cita va aparéixer en un llibre anomenat Eva Lluna de l'escriptora xilena, Isabel Allende. Amb aquesta frase, l'autora expressa un sentiment d'amor, de record o d'apreci a una determinada persona que ens ha abandonat físicament en un moment concret, és a dir, ha "mort". Així i tot, la seua ànima es troba entre nosaltres, ja que ningú mor si algú el recorda.

Quan morirem? Com morirem? Estem morts? Aquestes i d'altres preguntes semblants ens omplin el pensament dia a dia, encara que generalment no les explicitem. La mort és un fenomen que tard o prompte ens arribarà a tots. Potser siga el més desagradable, però a l'igual que hem nascut, creixerem i ens reproduirem, també, per últim o per iniciar de nou el cicle, morirem.
Arquímedes, Kepler o Plató entre d'altres, són persones que físicament no es troben entre nosaltres, però, abans de desaparéixer, han deixat escrit durant la seua vida un gran treball que fa possible que actualment tothom els recorde com si carnalment es trobaren presents. De la mateixa manera que recordem a aquests individus per les obres que han escrit, també recordarem a essers pròxims al nostre entorn, sobretot si pertanyen a la nostra família.
Personalment pense que la mort no existeix. És només un pas cap a l'alliberació del nostre ésser intern, la nostra ànima. Fins que no ens arribe el moment de morir, hem de gaudir al màxim, ja que els nostres pares ens han donat el millor regal del món, una vida. Amb aquest meravellós obsequi lluitarem contra tots els obstacles que es posen al capdavant nostre i no li tindrem por a la mort ja que morir no és més que nàixer a altre estat.

Sheila Martínez Pecino (2n BAT)

dijous, 16 d’abril del 2009

Trobada de DJ's de la Ribera

El 15 de maig, a Almussafes, i dins el marc de les activitats previstes per celebrar la XXIV Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es celebrarà la Primera Trobada de DJ's de la Ribera.
Més informació, ací.

Aquesta activitat és el preàmbul de la Trobada d'Almussafes, que enguany es farà a partir de les 16.00 hores del 16 de maig. Als carrers d'Almussafes trobareu tallers, exposicions, cercaviles, actuacions i moltes altres propostes que conformen una oferta cultural i lúdica que no us podeu perdre.

L'IES d'Almussafes hi estarà present.

De pel·lícula (09.7). Entrevista amb el vampir

EUA, 1994
Direcció: Neil Jordan
Guió: Anne Rice
Repartiment: Tom Cruise, Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater.

El guió d'aquesta pel·lícula és una adaptació del llibre Interview With the Vampire, d'Anne Rice.
Aquesta pel·lícula va ser un gran èxit en la seua estrena, tant per la aparició de l’estelar Tom Cruise, com per l'exitosa actuació del jove Brad Pitt, que va guanyar el MTV Movie Award 1995, per la millor actuació masculina, així com pel paper de la petita Kirsten Dunst, pel qual va ser nomenada als Globus d’Or amb tan sols 11 anys.
Per a aquesta producció els actors hagueren de passar moltes hores de maquillatge per tal d'adquirir la blancor de pell dels vampirs, col·locar-los canins punxeguts i lents de color.
La filmació tracta d’una entrevista en la que Louis de Pointe du Lac (Brad Pitt), conta la seva vida de vampir. L’eix central de l’història és la desesperació per no poder canviar, per haver d'assassinar per a sobreviure i com el protagonista busca trobar respostes comuns a tots els vampirs del món.
Aquesta pel·lícula de ficció i terror trobà el seu punt fort, que la fa diferent a les demés pel·lícules de vampirs, amb la diversitat dels personatges. Ja que cada un dels personatges respon a una personalitat completament diferent.
A més, odi, amor i compassió son presents durant tot el film.
A la banda sonora d’aquesta pel·lícula apareix una cançó dels mateixos Rolling Stones (Sympathy for the devil).

Són dues hores de pel·lícula en les quals no deixes de gaudir en cada fotograma, en cada diàleg i en cada intervenció dels actors fins al final.
M’encanta!
Neus Bartual 4tL

dimarts, 7 d’abril del 2009

La Agencia Europea otorga la CARTA EUROPEA al IES Almussafes

El IES Almussafes se abre a Europa. A través de la Carta Europea y las becas de Conselleria, los alumnos de Formación Profesional pueden realizar las prácticas en empresas de la UE. El pasado 7 de abril, la agencia europea de Erasmus (EACEA) le concedió al IES Almussafes la Erasmus University Charter (Carta Europea Erasmus), a través de la cual los alumnos de grado superior podrán realizar sus prácticas en empresa en cualquier país miembro de la UE, así como también podrán venir alumnos de países comunitarios a realizar sus prácticas en el IES Almussafes y sus empresas asociadas.

Programas Europeos en el IES Almussafes

Además -y en añadidura a todo lo anterior- el pasado mes de marzo, Conselleria de Educación adjudicó una beca para realizar las FCT (prácticas en empresa) en un país europeo a Remedios Alonso Galán, alumna del ciclo formativo de grado medio de Gestión Administrativa del IES Almussafes.
Por primera vez, Conselleria ha otorgado 200 becas Leonardo para la realización de las FCT en el extranjero, tanto para alumnos de grado medio como de grado superior (al margen de que los centros en cuestión tuviesen concedida la Carta Erasmus Europea). Tan sólo trece centros de la Comunidad Valenciana han conseguido éstas becas para grado medio, siendo el IES Almussafes uno de ellos.
Remedios Alonso realizará sus prácticas el mes de septiembre, al igual que el resto de sus compañeros, con la diferencia de que ella las realizará en Italia. Hemos estado en contacto con ella y nos ha contestado a las siguientes preguntas:

E-¿Qué te motivó a retomar los estudios?

Decidí volver a estudiar porque me di cuenta de que era necesario tener una buena formación para mejorar mi condición laboral. En principio mi intención era cursar el ciclo de turismo de grado superior, pero no superé la parte específica de la prueba de acceso, por lo que decidí no perder más tiempo y cursar el grado medio de administración y gestión de empresas.

E-¿Por qué te decidiste a estudiar Gestión Administrativa?

Me decidí a cursar Gestión Administrativa ya que es un ciclo con mucha salida y muy práctico para la vida laboral cotidiana. Además, vivo en Almussafes y este ciclo se puede cursar en su instituto, que está al lado del polígono de la Ford, lo que resulta muy positivo a la hora de realizar prácticas y encontrar trabajo. Además, también ofertan los grados medio y superior de Mantenimiento Industrial, con lo que el centro, a pesar de ser de nueva creación, comienza a tener un importante peso específico en su entorno.

E-¿Te ha sido difícil llegar hasta aquí (las clases, exámenes…)?

No especialmente. Pude entrar directamente en el centro ya que tenía el graduado en ESO. En cuanto a mi trabajo (estoy trabajando de dependienta en una tienda de ropa) lo único que tuve que hacer fue cambiar el turno para poder hacer este curso. A veces voy un poco agobiada [ríe] pero si le pones ganas y empeño se puede sacar sin dificultad. Si te sabes organizar te da tiempo a todo (estudiar, salir, trabajar, descansar…)

E-Entonces… ¿no te resulta complicado trabajar y estudiar a la vez?

Bueno… no es difícil, sólo hay que echarle ganas.

E-¿Por qué decidiste realizar las prácticas en Europa?

En realidad fue una compañera de clase la que me incitó a estudiar fuera, ya que podría ser una buena experiencia, de la cual sacar mucho provecho (ver otras culturas, aprender un idioma, conocer gente nueva…).

E-¿Tuviste que realizar muchas gestiones para poder hacer las prácticas en Europa?

No, me lo arreglaron todo desde el instituto, con lo que no tuve que hacer mucho.

Sentències i reflexions (II)

NO HI HA BARRERA, PANY, NI FORRELLAT QUE PUGUES IMPOSAR
A LA LLIBERTAT DE LA MEUA MENT.
(Virgínia Woolf)


Des de l’insecte més menut i insignificant fins al més ferotge i grandiós dels mamífers, tots els animals gaudeixen d’una llibertat innegable. La llibertat que els proporcionen els sentits i l’instint que regeix les seues vides és una llibertat que tan sols es veu eclipsada quan l’acció de l’home es creua amb el seu camí.


Els humans ens considerem afortunats per la nostra capacitat racional, la mateixa que ens permet diferenciar entre el que és ètic i allò que no ho és. El que no reconeguem moltes vegades és que precisament aquesta capacitat racional és la que ens empresona. La llibertat o la repressió no són res més que constructes de la nostra pròpia ment, ja que tots ens sentim perfectament lliures quan nasquem, fins que “els majors, que saben més de tot”, ens imposen els seus costums, les seues lleis... en definitiva, les seues normes. És aleshores quan comencem a plantejar-nos què és la llibertat, i si nosaltres podem gaudir-la. Eixe és el moment exacte de la seua fi.
Moltes vegades, l’ésser humà es veu lligat als seus errors i es troba privat de la seua llibertat per haver violat les normes imposades per al correcte funcionament d’aquesta societat. Altres vegades, és el nostre propi cos el que realitza aquesta feina tancant-nos darrere d’alguna malaltia.


Virgínia Woolf va estar presa al seu cos. El seu trastorn bipolar la mantenia lluny de la ciutat que estimava, però això no va impedir que portara endavant fer allò que més li agradava: escriure. A causa de la malaltia, Woolf ens conta que sofria una sèrie d’atacs i que, després d’aquests, experimentava una sensació tan forta que inspirà les millors obres escrites per l’autora.
Amb aquestes paraules, Virgínia Woolf ens deixa palès que la nostra ment és quelcom intangible, ple de secrets per descobrir i que mai, ningú, podrà posar-li barreres.

Si així ho desitges, la teua ment viatjarà allà on el teu cos no pot accedir, et podrà alliberar de la més cruel de les presons i et portarà al paradís. Per a poder aconseguir-ho, però, has d’estar entrenat. Igual que no pots fer una marató sense abans haver-te preparat físicament i psicològicament, la teua ment no pot fer miracles i, si no la utilitzes cada dia, mai es farà suficientment forta com per a amagar-te de la realitat.


Hem sigut, som i serem esclaus de la realitat que ens envolta, però de vegades la pots endolcir amb la més fantàstica de les medicines: la literatura escrita amb el cor.
Lídia Vila Asensi
(2n BAT)