De pel·lícula (09.6). Amélie

Guió i direcció: Jean-Pierre Jeunet
Repartiment: Audrey Tautou, Mathieu Kassovitz, Yolande Moreau, Artus de Penguern.
França, 2001. Cinc nominacions als Oscar de 2001, una d'elles a millor guió original, escrit per Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet (director).

Amélie, un somni de pel· lícula, és un film entretingut on predominen els petits plaers de la vida, narrats de forma humorística sense caure en els tòpics o la grolleria fàcil. Aquest humor esdevé boniques metàfores que apareixen a gran part d’escenes.

La pel·lícula fa volar la teua imaginació i intenta que veges la teua vida d’altra manera, des d’un punt de vista més positiu, calmat i preocupant-te de les coses que realment són importants en la vida, encara que es podria dir que Amélie és una film "irreal" que no representa la vida tal com és.

Els seus actors interpreten els seus papers magníficament. Els seus gestos i mirades intenten convidar-te a què entres en el seu mòn fántastic des del punt de vista que el director ha intentat representar.
Quant a la seua fotografía, es podria dir que és meravellosa, ja que mostra els llocs més acollidors i bonics de París, i està acompanyada d’una excel·lent banda sonora.
Ha sigut una de les pel·lícules franceses més taquilleres de tots els temps i la seua duració és de 120 minuts, que passen, però, amb entreteniment i lleugeresa.
Amélie es un film que no us podeu perdre.

Jéssica Ludeña Boix 4tL

Sentències i reflexions (I)

L'exposició del Dia de la Dona, de la qual ja hem parlat, està donant molt de si. Els alumnes de 2n de Batxillerat, com a activitat d'exercitació prèvia a la PAU (Prova d'Accés a la Universitat), han triat, cadascú de manera totalment lliure, una sentència de l'exposició, la que més els ha agradat, per un motiu o altre, i han elaborat un assaig. Alguns d'aquests assajos, amb el permís dels autors o autores, els anirem mostrant en aquest bloc. Un consell: No us perdeu aquestes lectures!

NO ÉS DIFÍCIL PLORAR EN SOLITUD, PERÒ ÉS IMPOSSIBLE RIURE SOL.
(Dulce María Loynaz)

Quantes vegades hem plorat en un racó del dormitori per a què ningú ens veiés? Quantes vegades hem abraçat el coixí perquè ningú entén el nostre pesar? I és que aquelles coses que fan omplir els nostres ulls de llàgrimes són situacions o records que per qualsevol motiu arranquen un sentiment de ràbia, de dolor, de felicitat o d’estima que fan caure eixa primera gota dels nostres ulls, i dels quals moltes vegades ens avergonyim. És per aquest motiu, per la por al rebuig dels altres, pel terror a no ser entés per aquelles persones que estimes..., que ens amaguem en aquells llocs on ningú ens diu res i ens sentim segurs.

Allò contrari al que sentim quan plorem, que ens trau fora del més obscur dels racons de la nostra habitació i ens col·loca davant de tots, és el riure. Una força sobrehumana que ens empenta a compartir la nostra felicitat amb tothom. Alguna vegada heu intentat riure sols, sense ningú al voltant? El riure no és més que la conseqüència d’aquelles accions produïdes per les persones que simplement volen veure en el nostre rostre aquell somriure inesperat que ens afavoreix tant. Qui no ha acabat alguna vegada contagiat del so del riure d’aquella xica que està asseguda davant teua en el metro, o del xic de la cua del supermercat? Aparentment rius sol, però de sobte veuràs que tot el metro, o quasi tota la cua del supermercat, t’acompanyarà. Impossible afirmar que pots riure sol.

Plorar o riure, riure o plorar, a la cap i a la fi simplement són dues paraules, dos antònims, dos extrems, que en moltes ocasions es toquen... Expressions físiques d’allò que sentim i que no som capaços de definir.

Però no em podran negar que una de les millors sensacions que hi ha en aquest món és aquella de no poder parar de riure fins a plorar, plorar de felicitat...

Iris Canet Chaqués

(2n BAT)

Gotes de saviesa

Arran de l'exposició que hem fet a l'institut per tal de celebrar el Dia de la Dona, alguns alumnes s'han posat a pensar, com El Pensador d'Auguste Rodin (o més encara) i volen compartir amb tots vosaltres els seus elevats pensaments materialitzats en sentències:

*Si sempre poguérem gaudir dels petits plaers de la vida, acabaríem per no gaudir. (Neus Bartual)

* Els fets no s'haurien de mirar de forma totalment objectiva ni subjectiva, s'han de mirar de les dues formes per entendre realment el que han passat. (Javi Alepuz)

* Viu el present, però recorda que el futur es convertirà en el dia a dia. (Roberto Romaguera)

* No hem de subestimar ningú ja que pot resultar cent vegades més fort o intel·ligent que aquell que el menysprea. (Melissa Fortea)

* El problema en aquesta societat no és que hi haja bé o mal, sinó que no moltes vegades no som capaços de diferenciar una cosa de l'altra. (Maribel Blasco)

* La millor fortuna és estar amb la persona desitjada. (Pepe Martínez)

* L'única manera de tenir la consciència tranquil·la és fent sempre el bé. (Xesco Giner)

* Recorda el passat, pensa en el futur i viu el present. (Anna Àrias)

* No existeixen les mentides, sinó les veritats alterades. (Josep Maria Linares)

* Tenim una gran percepció dels defectes, però estem cecs davant les virtuts. (Emilio J. Sánchez)

* La humanitat en guerres i crisis sempre ha viscut, i aquesta que tenim ara no va a ser un cas més menut. (Jesús Rosaleny)

* Gaudeix del moment. No vulgues gaudir-lo quan ja haja passat. (Carmen Chulvi)

* El dia que el món s'acabe comprendrem tot el que hem perdut. (Laura Camacho)

* Interessat pels demés, però no sempre. (Pau Abad)

* No vulgues córrer sense aprendre a caminar. (Roberto Romaguera)

STUDENTS OF 2nd ESO SPEND A WEEK IN AN ENGLISH SCHOOL IN FAURA (SAGUNTO)

Thirty-nine students have spent five days in “Aula de Europa” (http://www.englishsummerschool.es/) , a residence for students to improve their English in a different way from common lessons.
This extra curriculum activity has been organized by the teachers of the English Department in order to give students the opportunity to practice English outside the classroom.




The students have used English in everyday situations, such as currency change, going shopping, sports or free time activities. They have been placed in groups of working taking into account their level of English and they have had the chance to meet students from other secondary schools.
According to most of the students who have enjoyed the staying, the experience has been amazing and unforgettable, because apart from practicing their English, they have met new friends.

The last day of their staying was the Graduation Day, when all of them received a certificate for their effort and participation, and most of them also received medals and trophies for being the winners of some competitions or the most outstanding students during the lessons.

Friday 13th , after lunch, was the moment of the farewell, a mix of sadness and happiness, sadness because that special week had ended and happiness because they left with many more friends than before.

By Maria Jose Navarro

Dia Mundial de l'Aigua

Un vídeo espectacular per recordar que no podem viure sense aigua i que, per desgràcia, hi ha molta gent al món que mor perquè no pot accedir a aigua potable.

L'aigua, també, ha sigut l'eix central de moltes cançons.
Escoltem primer el poema de Salvador Espriu "Diré del vell foc i de l'aigua", musicat per Raimon. (Ací tens la lletra de la cançó)

I una altra cançó de Raimon, famosa, entre altres coses, per les riuades que hem patit tantes vegades en la nostra comarca. (Ací tens la lletra de la cançó)

Les dues cançons parlem d'aigua, de pluja... i moltes coses més.

Homenatge a Pepe Rubianes

El primer dia d'aquest mes de març ens furtava el somriure qui sempre ens l'havia regalat. Pepe Rubianes abandonava definitivament l'escenari de la vida acompanyat d'un càncer.
Si hi ha algú que diu que no li agrada el teatre és que no coneix a Pepe Rubianes.

Vindrà un temps en què s'estudiarà la seua figura i la seua herència teatral i es descobrirà que va ser als orígens d'allò tan habitual ara: els monòlegs. Fa més de vint anys alguns vam començar a gaudir amb la seua manera extraordinària de contar-nos històries, de fer-nos viure aventures meravelloses, de donar-nos a conéixer múltiples personatges alhora.

Ara es multipliquen els homenatges al seu treball i TV3 ha creat l'espai "Especial Pepe Rubianes". Allà el descobrireu (o el recordareu)

Un fort aplaudiment, mestre!

Jugant amb les paraules

És segur que tens un poema o un poeta preferit. Potser ets tu mateix, perquè t'agrada escriure. És segur que tens una cançó que sona una i altra vegada a la teua ment, fins i tot quan ets a classe.

¿Què tal si aquests poemes, aquestes cançons... muten de la seua forma habitual i gràcies a la fada Informàtica esdevenen un dibuix acolorit farcit de paraules de diverses mides? ¿Què tal si ho imprimeixes en color i alegra la teua carpeta o agenda?

Un exemple:
Prenem un preciós poema escrit per Vicent Andrés Estellés. Un "clàssic" d'aquest autor: "Els amants".

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Obrim la pàgina http://www.wordle.net/, introduïm el text i juguem a canviar-li la tipografia, els colors, la disposició. Guarda el resultat que més et satisfà i ja pots imprimir-lo.

A nosaltres, el poema de Vicent Andrés Estellés ens ha quedat així:

Què bonic i què curiós! No?

Ara tu. Llig alguns poemes, tria els que més t'agraden i practica l'ús d'aquest programa.

Mentrestant, si us ve de gust escoltar el poema "Els amants" recitat per Ovidi Montllor, ací el teniu:

Para las MUJERES VALIENTES que tenemos cerca

¿Cómo poder olvidar a todas las mujeres valientes y arriesgadas que a lo largo de la historia han trabajado hasta la muerte por sus ideales y derechos?

Este escrito es un recuerdo muy especial para aquellas mujeres que nacieron hace 60, 70, 80 años... Estas mujeres están muy cerca, a nuestro lado... son nuestras ABUELAS.

Ellas sí que han sabido lo que es luchar con valentía en la vida. Primero para poder crecer y convertirse en mujeres, en un momento de nuestra historia muy penoso y con mucho miedo. Después, más tarde, ser trabajadoras incansables para sacar a sus hijos adelante y que pudieran tener todo lo que ellas no tuvieron de niñas.
Luchadoras incansables, volcadas en sus hijos, para que se hicieran mujeres y hombres "de provecho" y "libres" como ellas pensaban que debían ser.
Amorosas incansables con sus nietas y nietos, que sois vosotros.
Preocupadas incansables, vigilando que todo os vaya bien.

Admiradlas y abrazadlas muy fuerte. Vale la pena. Compensad sus desvelos y valorad lo que hacen y lo que han hecho a lo largo de toda su vida: "Ser MUJERES trabajadoras y valientes que están muy cerca de nosotros".

Dedicado a una de estas mujeres. Una muy especial.

Marisa Perona
Dibuix d'Enric Poblador

Dones, doNes, doneS...

El diumenge 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona.

Els alumnes de vegades es qüestionen per què existeix aquest dia de celebració quan resulta que vivim en un país europeu, tan desenvolupat, modern i democràtic. Els joves pensen que les totes les dones són lliures, amb els mateixos drets que els homes, i que no necessiten actualment fer cap tipus de reivindicació. Això, desgraciadament, no es així. Si mirem més enllà de les parets de casa nostra, podrem apreciar com la violència de gènere continua present en la nostra societat, com moltes xiques són víctimes de la violència sexual en llocs com Haití o Mèxic, com la discriminació laboral per raó de sexe es manté, fins i tot a països com EE.UU.

Parlem amb les mares, amb les àvies, i us descobriran quin era la consideració social que tenia ser dona en dècades anteriors.

No oblidem el passat, no tanquem els ulls al present i podrem construir un futur de convivència més perfecte.

Matilde Gay i Josep-Lluís Ribes.

Dibuix d'Enric Poblador.

Si vols conéixer l'origen del Dia de la Dona, feu clic ací.

Estàs convidat a l'exposició de frases cèlebres de dones famoses, ubicada a l'exterior de l'aula d'Usos Múltiples 1.

De pel·lícula (09.5). Apocalypse Now

Sense dubte una de les millors i més aclamades pel·lícules de la companyia de cine Paramount. Aquest film bèlic dirigit per Francis F. Coppola està basat en la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, encara que ens transllada a la guerra del Vietnam. La pel·lícula compta amb uns actors de luxe encapçalats per Marlon Brandon, Robert Duvall, Martin Sheen i Harrison Ford. Aquest film va rebre dos Òscars el 1979 i també va ser premiat amb la Palma d’Or el mateix any al Festival de Cannes.

Quan a Coppola li preguntaren de què anava la pel·lícula va respondre: Açò no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, açò és Vietnam. Amb raó ho va dir: una de les coses més característiques d’aquest film són les impactants escenes i els diàlegs ètics de Marlon Brandon.

Felipe López (4t ESO L)