dimecres, 8 de juny del 2011

Científic del mes

Ginés Morata Pérez (nascut el 19 d'abril de 1945 a Rioja, Almeria, Espanya).

Va realitzar els seus estudis de batxillerat a la Universitat Laboral de Sevilla, on va acabar el 1963. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid el 1968 i el 1973 va obtenir el doctorat amb la qualificació d'excel·lent 'cum laude'.


Des de 1975 és científic titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ha estat vicedirector de l'Institut de Biologia Molecular del CSIC (1986-1989), vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid (1989-1990) i director del Centre de Biologia Molecular (1990-1992). Actualment és professor de recerca del Centre de Biologia Molecular del CSIC-UAM i, des de 2006, president del Consell de Participació del Parc Nacional de Doñana.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals cal destacar el Premi de l'Acadèmia Espanyola de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1992), el Premi Rei Jaume I d'Investigació (1996), el Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal (2002), la Medalla d'Or d'Andalusia (2003) i el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia (2004). El 2007 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica al costat del biòleg anglès Peter Lawrence.
El biòleg andalús és especialista en genètica del desenvolupament, concretament en l'estudi de l'arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Aquesta mosca és important per a l'estudi biològic ja que comparteix en 60% dels gens amb totes les altres espècies inclosa la humana.
L'estudi genètic d'aquesta mosca permet conèixer la biologia del desenvolupament humà i desvetllar, en un futur, informació sobre qüestions mòbils de regeneració d'òrgans. Aquests avenços podrien proporcionar beneficis en nous tractaments contra el càncer i, possiblement, controlar l'envelliment humà.
El 2007 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat d'Almeria com una distinció pròpia en reconeixement del valor i transcendència de mèrits científics.

Comentari de text.
"El ser humano se enfrenta a la posibilidad de manipular genéticament su propia especie en un futuro no muy lejano".
"Hoy en día se conoce la esencia de la información biológica, como es el ADN y, al mismo tiempo, se han desarrollado todas la técnicas para poder leerlo, aislarlo y modificarlo, si así se desea. Es decir, se podría decir que conocemos el manual de instrucciones para poder crear desde un organismo simple hasta un ser humano".
Açò es podrà produir, segons Ginés, d'ací a poc de temps, la qual cosa provocarà qüestions morals i s'haurà d'establir en quins casos i en quines condicions es podran produir aquestes manipulacions.
"En la biología se ha producido una gran revolución en los últimos 20 o 30 años que nos puede llevar a alargar en muchos años la vida de los seres humanos, y donde ya hay voces que hablan incluso de lograr la curación de enfermedades como el cáncer". El hecho de que el ser humano comparta más del 60% de sus genes con la mosca Drosophila melanogaster -el campo de estudio de Ginés Morata- implica que se pueden utilizar este tipo de tecnologías para rediseñar el cuerpo de una mosca y, por lo tanto, "la especie humana se podría manipular a si misma en un futuro no muy lejano, si así lo desea", matiza el científico.

Publicacions:
- Morata, G. (2001) How Drosophila appendages develop. Nature Reviews Mol. Cell Biol 2, 89-97.
Morata, G. (2001) La Història dels gens homeòtics. Arbor 662, 229-246.
Morata, G. (2001) Compartmentalization. Encyclopedia of Genetics (Ed. Sydney Brenner and Jeffrey H. Miller) Academic Press, New York pp 426-427.
Morata, G. (2001) "La revolució biològica i el futur de l'home", dins Les incerteses d'un món en mutació. Vol 1. pp 109-117 Fòrum Deusto, Universitat de Deusto Bilbao.
Morata, G. (2002) "The blueprints of animals revealed", dins Knowledge from Nature: Twenty-one Discoveries that changed the world seminal Nature. Garwin, L. and Lincoln, T. (Eds.) pp 189-197 Japanese edition.

Berta Calvo Lerma, Melody Raga, Laura Cañas,
Ángela Correas, Maria Escrivà, Juan Carlos Rodríguez.