Rebomboris

Acabem l'any amb música

2011-12-30T10:01:00.002+01:00

Una bona manera d'acabar un any (2011) i començar un altre (2012) és amb música.

Joan Josep Isern, al seu bloc "Totxanes, totxos i maons", ha fet una selecció de les cançons catalanes de 2011 que més han agradat. Enllaça als vídeos de les cançons que hi ha penjats a Youtube.

Bona audició!

Els robots en el futur: ajuda o amenaça?

2011-12-23T08:10:00.005+01:00

Aquest és el títol de la xarrada-col·loqui que es va fer a l'IES Almussafes l'últim dia abans de les vacances de Nadal i que anava adreçada, especialment, als alumnes de batxillerat de ciències i als alumnes de FP de manteniment.

En la part de xarrada participaren, com a ponents, tres professors del centre:

César Gómez Palacios, amb "Ferramentes i progrés: l'ànima de les màquines".
Fernando Soler Parra, amb "Màquines i consciència".
Vicent Ortega Bataller, amb "Ètica i progrés".

Les tres intervencions van ser molt interessants i la trentena d'assistents van seguir amb molta atenció tant les paraules dels ponents com el col·loqui posterior, moderat pel professor Paco Blasco. Ha sigut una iniciativa profitosa i que no ha deixat a ningú indiferent perquè ha plantejat qüestions científiques, ètiques i tecnològiques del nostre futur.

Morir-se de fam

2011-12-15T14:31:00.003+01:00

És terrible saber que cada segon que passa està morint una persona de fam en algú racó del món (uns 35 milions de persones a l'any).
No es pot evitar sentir un escalfred quan es coneix el procés que seguix el cos humà fins arribar a la morir-se de fam.
La nostra mirada fuig de les imatges de famolencs, tal vegada perquè s'assemblen massa al rostre de la mort o perquè ens avergonyeixen.
La fam és una conseqüència i alhora esdevé una causa. Molts proverbis i frases cèlebres així ens ho diuen.

Avui més que mai, la mort que acompanya la fam té els seus orígens més en actuacions humanes (hauríem de dir "inhumanes") que en el medi natural. Pot ser la posada al descobert d'aquestes actuacions ens ajude a reflexionar i això siga el pas previ a trobar solucions eficaces.

T'atreveixes a pensar?

"Fam a Sudan". Fotografia de Kevin Carter, guanyadora del premi Pulitzer de 1993.

Dones (i famílies) desgraciades

2011-11-25T08:34:00.004+01:00

Hui és el Dia internacional contra la violència de gènere i ja comptabilitzem, enguany, més de 50 dones mortes a Espanya.

A El País podem llegir diversos articles i reportatges sobre el tema.

La indiferència i el silenci són els pitjors enemics.

La trampa del desig

2011-11-13T07:23:00.005+01:00

Durant dos cursos, del 2006 al 2008, Urbà Lozano va ser professor a l'IES Almussafes. Tots sabíem ja que la seua destresa com a narrador l'havia fet guanyar el premi Vila de Puçol amb La màquina ronca (2005), el Vila de Teulada per Femení singular (2006) i el premi de narrativa Ciutat de València per Plagis (2007). El 2009 mantinguérem una tertúlia literària a l'IES Almussafes sobre aquest últim llibre. Més recentment, com a membre del col·lectiu Unai Siset, participà en Subsòl (2010).
Des de llavors hem pogut seguir llegint-lo a través del seu bloc Més content que un gínjol.
Així de content estarà aquestos dies, perquè acaba de guanyar el premi de novel·la Ciutat d'Alzira amb la novel·la La trampa del desig.

Des de Rebomboris el felicitem i quedem a l'espera de trobar el seu relat a les prestatgeries de les llibreries.

Enllaços a la notícia:
Bromera de Lletres, Riberaexpress, Ara.cat, El País, Levante-EMV, Las Provincias.

Font de la imatge: Edicions Bromera.

Maduresa i joventut

2011-11-09T20:29:00.005+01:00

Cada vegada està més a prop el 2012. Un any que la Unió Europea ha declarat "Any europeu de l'envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional".

Es pretén promoure l'envelliment actiu donant millors oportunitats perquè les dones i els homes de més edat puguen participar en el mercat laboral, combatre la pobresa, en particular la de les dones, i l'exclusió social, incentivant el voluntariat i la participació activa en la vida familiar i en la societat, i fomentant un envelliment saludable amb dignitat. Alhora es lluita, així, contra els estereotips negatius relacionats amb l'edat i contra la discriminació per raó d'edat.

En aquesta línia, l'Ajuntament d'Almussafes, a través del Departament de Benestar Social, està impulsant una activitat "intergeneracional" en col·laboració amb l'IES Almussafes. Llegiu la informació completa en riberabaixa.info.

La dona (i l'home) intel·ligent

2011-10-31T15:48:00.005+01:00

Comença el novembre i ens acostem al seu dia 25, la data que ens recorda, desgraciadament, que encara queda molt de camí per tal d'aconseguir l'eliminació de la violència contra les dones.
Ja fa més de sis anys, el 6 de febrer de 2005, Pilar Rahola va publicar a El Periódico una columna titulada "La intel·ligent no es casa". Un article d'opinió molt recomanable i que convida a la reflexió. Podreu estar d'acord o no, però, si sou homes i dones "intel·ligents", no us deixarà -intel·lectualment- indiferents.

Campanya preventiva del consum de drogues

2011-10-28T07:57:00.004+02:00

L'Ajuntament d'Almussafes inicia una campanya preventiva del consum de drogues.
Nova edició de les Jornades "La família i la prevenció". Dies 16, 23 i 30 de novembre al Centre Cultural d'Almussafes.
Podeu llegir la notícia completa en riberabaixa.info. Diari Digital de la Comarca.

Homenatge als mestres

2011-10-15T08:47:00.007+02:00

El 5 d'octubre se celebrà, com tots els anys, el Dia mundial del professorat. A classe d'Atenció Educativa de 1r d'ESO llegírem en veu alta i comentàrem el poema "Ser mestre" de JoanPG. A partir d'ací i de la seua experiència en educació primària, els alumnes reflexionaren sobre l'ofici del mestre:

Els mestres ens ensenyaren a escriure, llegir, escoltar, aprendre... i tot això somrient i divertint-nos.
Pense que l'ofici de mestre deu ser molt complicat. Et passes el curs cridant l'atenció a uns i a altres, però acabes agafant estima als teus alumnes i després, quan t'has d'acompiadar d'ells, deu costar molt.
Pense que ser mestre ha de ser dur. Jo no aguantaria ni en broma 26 o 27 alumnes. Pense que haurien d'haver menys alumnes per aula perquè si et poses en el paper del mestre, supose que ha de ser dur haver de corregir tants exàmens, explicar les coses una i altra vegada, renegar-los quan es comporten malament, etc.
Hi ha moltes vegades que veiem els mestres com uns enemics, però en realitat són amics perquè ens ajuden per a què en un futur puguem ser millors com a persones i gaudim d'un treball que ens agrade.
Tots recordem alguns mestres que, quan vam acabar les classes amb ells, ens va donar molta pena perquè no els tornaríem a tenir com a mestres.
Sempre quedarà en el nostre record aquell mestre o aquella mestra que ens mostrà el camí de la vida: somriure i ser feliç.

Alumnes d'Atenció Educativa de 1r d'ESO

Científic del mes

2011-06-08T08:07:00.005+02:00

Ginés Morata Pérez (nascut el 19 d'abril de 1945 a Rioja, Almeria, Espanya).

Va realitzar els seus estudis de batxillerat a la Universitat Laboral de Sevilla, on va acabar el 1963. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid el 1968 i el 1973 va obtenir el doctorat amb la qualificació d'excel·lent 'cum laude'.

Des de 1975 és científic titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ha estat vicedirector de l'Institut de Biologia Molecular del CSIC (1986-1989), vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid (1989-1990) i director del Centre de Biologia Molecular (1990-1992). Actualment és professor de recerca del Centre de Biologia Molecular del CSIC-UAM i, des de 2006, president del Consell de Participació del Parc Nacional de Doñana.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals cal destacar el Premi de l'Acadèmia Espanyola de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1992), el Premi Rei Jaume I d'Investigació (1996), el Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal (2002), la Medalla d'Or d'Andalusia (2003) i el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia (2004). El 2007 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica al costat del biòleg anglès Peter Lawrence.
El biòleg andalús és especialista en genètica del desenvolupament, concretament en l'estudi de l'arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Aquesta mosca és important per a l'estudi biològic ja que comparteix en 60% dels gens amb totes les altres espècies inclosa la humana.
L'estudi genètic d'aquesta mosca permet conèixer la biologia del desenvolupament humà i desvetllar, en un futur, informació sobre qüestions mòbils de regeneració d'òrgans. Aquests avenços podrien proporcionar beneficis en nous tractaments contra el càncer i, possiblement, controlar l'envelliment humà.
El 2007 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat d'Almeria com una distinció pròpia en reconeixement del valor i transcendència de mèrits científics.

Comentari de text.
"El ser humano se enfrenta a la posibilidad de manipular genéticament su propia especie en un futuro no muy lejano".
"Hoy en día se conoce la esencia de la información biológica, como es el ADN y, al mismo tiempo, se han desarrollado todas la técnicas para poder leerlo, aislarlo y modificarlo, si así se desea. Es decir, se podría decir que conocemos el manual de instrucciones para poder crear desde un organismo simple hasta un ser humano".
Açò es podrà produir, segons Ginés, d'ací a poc de temps, la qual cosa provocarà qüestions morals i s'haurà d'establir en quins casos i en quines condicions es podran produir aquestes manipulacions.
"En la biología se ha producido una gran revolución en los últimos 20 o 30 años que nos puede llevar a alargar en muchos años la vida de los seres humanos, y donde ya hay voces que hablan incluso de lograr la curación de enfermedades como el cáncer". El hecho de que el ser humano comparta más del 60% de sus genes con la mosca Drosophila melanogaster -el campo de estudio de Ginés Morata- implica que se pueden utilizar este tipo de tecnologías para rediseñar el cuerpo de una mosca y, por lo tanto, "la especie humana se podría manipular a si misma en un futuro no muy lejano, si así lo desea", matiza el científico.

Publicacions:
- Morata, G. (2001) How Drosophila appendages develop. Nature Reviews Mol. Cell Biol 2, 89-97.
Morata, G. (2001) La Història dels gens homeòtics. Arbor 662, 229-246.
Morata, G. (2001) Compartmentalization. Encyclopedia of Genetics (Ed. Sydney Brenner and Jeffrey H. Miller) Academic Press, New York pp 426-427.
Morata, G. (2001) "La revolució biològica i el futur de l'home", dins Les incerteses d'un món en mutació. Vol 1. pp 109-117 Fòrum Deusto, Universitat de Deusto Bilbao.
Morata, G. (2002) "The blueprints of animals revealed", dins Knowledge from Nature: Twenty-one Discoveries that changed the world seminal Nature. Garwin, L. and Lincoln, T. (Eds.) pp 189-197 Japanese edition.

Berta Calvo Lerma, Melody Raga, Laura Cañas,
Ángela Correas, Maria Escrivà, Juan Carlos Rodríguez.

Olimpíada Matemàtica i Prova Cangur

2011-05-07T09:52:00.006+02:00

La Societat Al-khwarizmi convoca i organitza l'Olimpíada Matemàtica per a estudiants de tercer cicle d'Educació Primària i de Secundària Obligatòria, amb la finalitat de gaudir amb la resolució de problemes de matemàtiques.
Enguany s'hi han inscrit 12 estudiants del nostre centre.
Acabem de celebrar la fase comarcal de la XXII Olimpíada Matemàtica a la seu designada per l'organització a la província de València: l'IES Dr. Lluís Simarro de Xàtiva. Allà, els estudiants han hagut d'enfrontar-se a diferents proves dels diferents nivells.

El nostre centre hi participa des del curs 2004-2005 en les diferents fases, segons els alumnes seleccionats en cadascuna. Per al 2011 les fases de l'Olimpíada són:
Fase comarcal: 16 d'abril de 2011
Fase provincial: 21 de maig de 2011
Fase autonòmica: 11 i 12 de juny de 2011
De moment tenim 2 representants que acudiran a la fase provincial: IVAN GIRONA i VICENTE ANTONIO PEREZ.

També hem participat des del centre en la Prova Cangur que es va celebrar a la zona geogràfica del País Valencià el dia 24 de març de 2011 en el marc de l'activitat internacional de Le Kangourou sans frontières. Hem aconseguit que, un any més, la prova haja estat un exemple de treball ben fet. Els comentaris, tant de professorat com d'alumnat, han estat del tot positius. Del nostre centre, hi han participat 36 alumnes. Hi acudien un total de 170 instituts i més de 4300 alumnes.

La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques , és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara, en una reunió internacional que enguany es celebra a Tblisi Geòrgia) l'associació Le Kangourou sans Frontières. Així doncs, els participants i les participants d'arreu d'Europa i d'altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d'una hora i un quart per intentar resoldre'ls.

Felicite els participants per la seua actitud i també els desitge sort als nostres representats en la fase següent.

Marisol Parra

23 d'abril. Dia del Llibre

2011-04-18T23:49:00.004+02:00

Open publication - Free publishing - More lectura

Un altre cap de setmana per a excel·lents

2011-04-06T16:19:00.002+02:00

L'alumna Carme Villar Bosch ha guanyat un altre cap de setmana per a excel·lents: Tecnologia de la Ceràmica.

Aquesta activitat pretén reconéixer i recompensar l'esforç acadèmic de l'alumnat en relació amb l’àmbit científic i se centrarà especialment en el tema de la tecnologia ceràmica.

Es tracta de crear un estímul per a l'alumnat amb els millors expedients acadèmics i amb les millors qualificacions en les àrees de Matemàtiques i Física i Química, a fi de premiar el seu treball i reforçar el seu aprenentatge. Per a això s'han organitzat una sèrie d'activitats ludicoformatives en les quals podran observar i participar en els processos d’investigació i innovació en els laboratoris, sempre de manera divertida i dinàmica.

Amb aquesta iniciativa es pretén fomentar l'èxit i l'excel·lència i continuar animant i motivant els alumnes perquè continuen amb el seu interés i dedicació.

Les activitats d’aquest cap de setmana, entre el 8 i el 10 d'abril de 2011, es realitzaran en l’Institut de Tecnologia Ceràmica, situat a Castelló de la Plana, en règim de pensió completa. Els alumnes s’allotjaran a l’Escola de la Mar de Borriana (Castelló).

Des d'ací li volem donar, a Carme, l'enhorabona pel seu esforç, per la seua constància i per les seues notes. Tot això la fa estar entre els millors. Felicitats!

Marisol Parra

Dia del llibre infantil i juvenil

2011-04-02T16:04:00.004+02:00

El 2 d'abril, aniversari del naixement de Hans Christian Andersen, celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.

La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha posat en marxa, per nové any consecutiu, la campanya "Abril, mes del llibre i la lectura". Per a commemorar aquesta data i la del 23 d'abril, Dia Internacional del Llibre, ha editat un quadern didàctic molt interessant que està disponible en la seua pàgina web (ací).

Ens atrevim a recitar el poema "Abril lector", de l'escriptora Maria Dolors Pellicer, que podeu trobar en el quadern didàctic que hem esmentat.

Almussafes i la sort

2011-03-23T23:11:00.009+01:00

El 23 de març, Almussafes va estar en mans de moltes persones de l'estat espanyol i segurament, algunes d'elles no ens oblidaran mai, perquè els haurem donat sort. Ens estem referint al fet que el 23 de març el nom d'Almussafes i la torre Razef van "decorar" el número del sorteig diari de la ONCE.

Una alumna, Maria Calero Contreras, de 2nESO B, ens explica algunes de les característiques del símbol identitari per excel·lència de la nostra localitat: la torre.

La torre Razef es troba situada a una zona important d'Almussafes ja que està ubicada a la Plaça Major, junt a l'església, i a prop del carrer Major, que travessa tota la població de nord a sud.
Es tracta, per tant, d'un edifici d'època musulmana que va ser restaurat recentment, al segle XX. La seua funció era defensiva i tenia com a missió protegir la població davant invasions enemigues. Més tard, després de la reconquesta cristiana, passà a mans del monestir de la Valldigna i serví com a duana en el pas a altres poblacions. Hi ha qui diu que estava connectat amb altres torres de pobles propers a través de passadissos subterranis.
La torre Razef és quadrangular, té una altura aproximada de 20 metros i presenta tres cossos ben diferenciats: una primera part, més ampla, que servix de base; una zona central amb sis finestres a cada costat; i una àrea superior que forma els merlets. A l'interior podem comptar 120 graons formant una escala de caragol. En ella, el primer tram transcorre en l'obscuritat total, mentre que després la llum entra a través de les xicotetes finestres.
Un monument, un referent,un emblema, que ens dóna personalitat com a poble.

Dia mundial de la Poesia

2011-03-18T10:03:00.003+01:00

El 21 de març
se celebra
el Día mundial de la Poesia,
declarat per la Unesco.

Podeu conéixer diverses activitats
que s'estan fent
i es faran
si premeu sobre la imatge...

8 de març. Dia Internacional de la Dona

2011-03-05T10:19:00.008+01:00

Si l'home també poguera tindre fills, segurament moltes coses canviarien i sí que hi hauria igualtat entre l'home i la dona.

Si la mujer tubiera más fuerza y más posibilidades, tendría mejor vida y cumpliría sus sueños. (Sokaina B.)

Si la dona haguera tingut des de sempre les mateixes oportunitats que l'home, la humanitat s'hauria estalviat molts sofriments i morts. (Pau S.)

Si l'home fóra educat com cal, pensaria de forma diferent i hi hauria igualtat. (Pau S.)

De vegades la dona és criticada i castigada quan fa alguna cosa malament. Els homes també haurien de ser tractats iguals. (Maria C.)

Si la dona tinguera tantes oportunitats com l'home, triomfaria en moltes coses. (Maria G.)

Si la dona treballa i té fills, les tasques de la casa se les han de repartir entre els dos membres de la parella. (Fran B.)

Si la dona decidira no tenir fills, la família no tindria principi i la humanitat no tindria futur. (Alina G.)

Alumnes de 2nB de la matèria d'Atenció Educativa

Científica del mes

2011-02-10T20:56:00.005+01:00

Nom: Juliana Fariña González

Naixement: Abril del 1946, Badajoz
Domicili actual: Madrid

La doctora Juliana Fariña ha estudiat medicina a la Universitat Complutense de Madrid on es va llicenciar i més tard doctorar. Va obtindre, junt a la llicenciatura, el Premi Nacional de Llicenciats Becaris.
El 1983 va obtindre una càtedra en el Servei d'Anatomia Patològica a l'Hospital Clínic de Madrid.
L'any 1998 passà a formar part, com a membre per mèrits, de la Real Acadèmia Espanyola de Medicina.
També és membre i presidenta de la Comissió Nacional de l'Especialitat Anatòmica Patològica i Membre del General del Consell Nacional d'Especialitats Mèdiques. Ha sigut presidenta del Comité científic dels tres primers congressos hispànics Americans Virtuals d'Anatomia Patològica.
Ha sigut elegida per a Who is who in the world (18a edició, 2000), publicació que conté quasi 63.000 biografies de persones dignes de menció de tot el món.
També ha escrit diversos llibres relacionats amb la seua especialitat, com ara:
Tratado de Anatomía Patológica. Editorial Masson-Salvat, 1990.
Citopatología del Aparato Respiratorio y de la Pleura. Editorial Panamericana, 1996.
Ha analitzat els diferents aspectes citològics del tracte genital femení d'acord amb el Sistema Bethesda actualitzat al 2001.
Inclou les bases clíniques i histològiques, les estratègies de qualitat i recomanacions de control i seguiment segons els últims documents de concens al seu llibre Citología Ginecológica de Papanicolaou a Bethesda.

La doctora ha sigut pionera en la campanya de prevenció de la Grip A. Com a presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Madrid, va proposar un canvi de costums. Senyala que els espanyols ens toquem i besem per a saludar-nos, pero hauríem d'optar per la forma de saludar que tenen els japonesos i seríem menys propensos a contagiar-nos de la Grip A. Podem observar així que la cultura influïx a l'hora de previndre el contagi de malalties i que una cosa tan insignificant, com és per a nosaltres donar dos besos, podria fer que molta gent quedara afectada per aquest virus.

Va ser iniciadora de l'Ecopsia, que consistix en fer una ecografia del cadàver i obtindre material de tots els òrgans i lesions observades. Els avantatges d'aquest mètode en comparació a l'autòpsia són: No obri el cadàver, és millor acceptada pels familiars, és més ràpida i és més barata.

Va estudiar la morfologia pulmonar als diabètics i amb les conclusions que va extraure de les seues investigacions va escriure l'article “Nodular Fibrosis of Lung in Diabetes Mellitus".

Va aportar una prova per a determinar, al igual que en l' ecòpsia, si un cadàver intacte està afectat pel virus VIH del qual deriva la malaltia de la sida. Aquesta determinació la realitza a partir de l'estudi de l'humor vitri. Fariña explica la prova a la publicació “Prueva rápida de seropositividad al VIH en cadáveres”.

A més, ha sigut directora de nombrosos cursos monogràfics tals com: Citología y patología ginecológica y mamaria, Cardiología anatomoclínica, Patología experimental, Patología molecular, Técnicas necropsicas, Microscopía electrónica, Fotografía científica.

Enllaços d'interés:
http://multimedia.correofarmaceutico.com/videos/dna-juliana-farina
http://www.jfarina.com/curriculum.htm
http://www.grupoimo.com/index.php?ids=821&lang=es&spec=142
http://www.youtube.com/watch?v=ufGNuqjHIQI

Alumnes de 1r de Batxiller de l'assignatura de Ciències per al Món Contemporani.

Adolf Tobeña. Neurotafaneries (Els secrets del cervell humà)

2011-02-07T23:18:00.006+01:00

Adolf Tobeña Pallarés (Graus, Osca, 1950) és un metge psiquiatra. Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. També exerceix de periodista científic (ha escrit tots els articles que es troben recollits a Neurotafaneries). Ha publicat llibres d’assaig sobre les contribucions que aporta el coneixement del cervell a l’anàlisi de les interaccions humanes. Està en possessió del Premi Avui de Periodisme 1991 i del Premi Ciutat de Barcelona de Ciència 1992.

El cervell és una glàndula complexa molt difícil d’entendre que a poc a poc es va descobrint gràcies als avenços científics. Aquest lent procés fa que la societat es trobe impacient per conéixer l’estructura i les funcions del que és el motor de la seua vida.

A Neurotafaneries porta la veu cantant el gran enigma del coneixement, això sí, lligat a la vida quotidiana. Així, fàcilment veiem temes com el tabac, la salut, la sexualitat i, com no, descobriments que ens deixen bocabadats, com, per exemple, saber que la quantitat d’orgasmes d’una dona depén de la qualitat genètica del seu company amorós.
Un llibre que fa de bon pair, bé que en acabar de digerir-lo ens queda un gust dolç a la boca per voler saber més d’aquesta incògnita sobre la nostra “existència” i d’aquesta maquinària que ens mou.
Amb la finalitat de fer-nos veure que la ciència ens envolta contínuament i que hem de tenir uns requisits mínims de curiositat cap aquesta per entendre el que ocorre al nostre entorn, se’ns mostra una ment molt tafanera. Contínuament ens deixem enganyar amb les anècdotes, deixant de costat el més rellevant.
Finalista al II Premi europeu de Divulgació Científica, trobem aquest llibre estructurat en dues parts, totes dues amb una comuna característica respecte a l’estil: la gran brevetat dels seus capítols. Això li dóna un ritme majoritàriament àgil, amanit amb unes gotes de curiositat que s’agraeixen de bon grat.
Amb uns temes més incitants que altres i alguns que costen més d’entendre per la seua complexitat, Neurotafaneries, basat en vivències personals, ens fa estar més atents que de costum. I és que algú li hauria d’explicar al món una veritat menystinguda a les facultats de la Medicina: que no es pot viure al marge de les lleis que regeixen la nostra conducta. Unes lleis tan tafaneres com ho podem ser nosaltres.
Comprendre l’ésser humà és molt complicat, però amb la ciència podem reemplaçar eixos bagatges que tenim per nous coneixements.
Podem dir, per tant, que la revolució neurocientífica ja ha començat.

EDITORIAL: Bromera/Càtedra de Divulgació de la Ciència
ISBN: 84-7660-330-4 / 978-84-766-0330-7
FORMAT: Tapa blana
PÀGINES: 205
PUBLICACIÓ: 2000

Marta Salesa Tarancón

Contem 100 articles i viatgem a l'ESPAI

2011-02-07T07:28:00.004+01:00

L'octubre passat, David Iranzo visità el nostre institut. Recordem que és responsable de verificacions en la llançadora de l'Ariane 5.

Ara ens informa que el proper 15 de febrer es llançarà l'Ariane des de la Guaiana Francesa. La seua missió és posar en òrbita el vehicle de transport europeu ATV. Aquest vehicle portarà menjar, aigua, aire i combustible a l'Estació Espacial Internacional, on l'esperen 6 astronautes.
Podeu seguir les activitats de preparació en els blocs:
CNES (en francés)
ESA (en anglés)

Podreu veure el llançament, previst per al dimarts, 15 de febrer, a les 23:09, hora d'Europa, a través de
VIDEOCORNER

La retransmissió del llançament durarà una hora (amb alguna interrupció) i començarà uns 20 minuts abans del llançament.

Després de posar-se en òrbita, l'ATV s'acostarà poc a poc a l'Estació Espacial, on arrivarà uns dies després. També podreu veure la retransmissió de l'arribada a l'Estació.

Eslògans contra la droga

2011-01-30T16:33:00.004+01:00

Ens volem fer ressó del resultat del concurs que organitzà la Direcció General de Drogodependències de la Conselleria de Sanitat. Es tracta del concurs "Des del teu mòbil pots previndre, el teu missatge és important". Un concurs en què els joves d'entre 14 i 21 anys poden enviar eslògans per SMS o correu electrònic. L'edició d'enguany ja s'ha resolt i, d'entre més de vuit-cents participants, els premiats han escrit aquests missatges:

"Drogues: No entrar és la millor eixida"
"Pinta tu propia vida, que no te la pinte la droga"
"Digues no amb decisió: mai tingues una addicció"
"Desconecta de las drogas, no las incluyas en tu red social"
"Si en la vida vols ser tu, les drogues ben lluny"
"¿Quién consume a quién?, no te engañes"
"Si vols viure i gaudir, de les drogues has de fugir"
"Las drogas que hoy te colocan, mañana te descolocan"
"Ladrogamat@veritat.es"
"Las drogas son como un virus informático, si las aceptas atacan todo el sistema"
"Les drogues són com un banc, et donen el que vols, però després passa factura"

Quin eslògan de tots t'ha agradat més?

Fes-lo teu i no l'oblides mai.

Premis excel·lència

2011-01-18T17:57:00.007+01:00

José Ángel González Llácer i Ivan Girona Lozano, alumnes de l'IES Almussafes, han estat seleccionats per tal de participar en un Cap de Setmana "Disfruta amb les Matemàtiques" per a alumnes excel·lents, activitat organitzada per la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Qual itat de l'Educació.

Es tracta de crear un estímul per a l'alumnat amb els millors expedients acadèmics a fi de premiar el seu treball i reforçar el seu aprenentatge. Per a això s’han organitzat una sèrie d’activitats lúdico-formatives en les quals podran experimentar, descobrir i ampliar els seus coneixements en relació amb les matemàtiques, sempre de manera divertida i dinàmica.

Amb aquesta iniciativa es pretén fomentar l'èxit i l'excel·lència i continuar animant i motivant els alumnes perquè continuen amb el seu interés i dedicació. Les activitats d’aquest cap de setmana es realitzaran a l’Alberg de l’IVAJ Torre d’Alborache, situat a Alborache (València), entre el 28 i el 30 de gener de 2011, en règim de pensió completa.

Enhorabona als alumnes seleccionats!

Marta Salesa, premiada per la Universitat

2011-01-14T11:43:00.003+01:00

Marta Salesa Tarancón, alumna de 1r de Batxillerat al nostre institut, ha rebut el primer premi, en la modalitat de batxillerat, en la segona edició dels Premis "Llegir sense Fronteres", promoguts per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

El dimecres 12 de gener Marta recollia el seu premi en el Club Diario Levante: Un ordinador portatil i una col·lecció de llibres de la sèrie "Llegir sense Fronteres", publicada per Edicions Bromera.

El treball premiat és l'anàlisi i reflexió que ha fet Marta Salesa a partir de la lectura del llibre Neurotafaneries, d'Adolf Tobeña.
Des de Rebomboris, la comunitat educativa de l'IES Almussafes li dóna l'enhorabona.

La notícia apareix també al periòdic Levante-EMV del 14 de gener.

Científic del mes

2010-12-24T12:31:00.009+01:00

Nom: Antonio García-Bellido y García de Diego

Naixement: 1936, Madrid

Biòleg espanyol. Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1984 per les seues investigacions sobre la funció dels gens en el desenvolupament dels organismes. El seu pare va ser l'arqueòleg i historiador Antonio García Bellido, mentre que la seua mare era professora de grec; a causa d'això va rebre des de molt prompte una àmplia educació cultural i s'interessà tant per les lletres com per les ciències. No obstant això, li va atreure especialment l'origen de la vida, per la qual cosa va estudiar Biologia a la Universitat Complutense. Ja des de 1958, quan va acabar la llicenciatura, va rebre una beca que li va permetre entrar en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i en 1962 es va doctorar amb premi extraordinari.

Continuà els seus estudis post-doctorals a la Universitat de Cambridge; en l'Institut Zoològic de Zuric; i entre 1967 i 1969, en l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on va exercir, també, de professor visitant. Va investigar en l'Institut de Genètica de la Universitat de Copenhaguen, així com com a la Universitat de Chicago, a l'àrea de Biologia Cel·lular de la Universitat de Sydney, i en el Departament de Biologia Molecular de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia; centres on també va exercir com a docent. Poc més tard va començar la seua labor docent en el CSIC, a càrrec de l'Institut de Genètica i del Centre de Biologia Molecular, fins a 1981. A partir de llavors, va ser director del laboratori de Genètica del Desenvolupament en la mateixa institució, i des de 1990 va formar part del Comité d'Avaluació del Programa Eureka.

Deixeble de Severo Ochoa, va centrar les seues investigacions en el camp de la genètica del desenvolupament. Conegut internacionalment, ha publicat els seus descobriments en diverses revistes i els ha donat a conéixer en nombroses conferències a diversos països europeus, així com a Estats Units, Canadà, Austràlia i Japó. La seua carrera professional li ha valgut un reconeixement mundial que es reflecteix en els nombrosos premis i títols que li han estat concedits al llarg de la seua vida.

És considerat el "Pare de l'escola espanyola de Biologia del Desenvolupament". El treball del Professor Antonio García-Bellido ha estat pioner i preeminent en l'exploració d'una noció "epigenètica" del Desenvolupament: el genoma, actiu en les cèl·lules individuals, determina un específic comportament cel·lular i aquest, al seu torn, l'organització d'aquestes cèl·lules en sistemes supracel·lulars, patrons, forma i grandària dels òrgans.

García Bellido és un dels científics espanyols més coneguts a l'estranger, i un dels deixebles predilectes de Severo Ochoa. És responsable de treballs d'una enorme importància en el camp de la genètica del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, abordant el problema d'explicar la paradoxa que a partir d'una sola cèl·lula, l'ou o zigot, que conté tota la informació genètica per a les funcions de l'organisme adult, es formen altres cèl·lules en successives divisions que es van diferenciant en la seua configuració i en la seua funció. Aquestes cèl·lules s'agrupen posteriorment en estructures molt precises, donant lloc als diferents teixits i òrgans.

L'any 1973, part dels estudis de llinatge cel·lular van ser realitzats pel grup d'investigació format per Antonio García-Bellido, Ginés Morata i Pedro Ripoll en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Els estudis de llinatge desenvolupats per aquest grup d'investigació van desembocar en un descobriment que va suposar una revolució dins del camp de la Biologia del Desenvolupament. El descobriment de la divisió dels organismes en Compartiments de Restricció de Llinatge. Aquest descobriment es va poder fer gràcies a que generaven en diferents moments del desenvolupament embrionari i larvari la pèrdua en una cèl·lula d'una mutació que estava present en la resta de cèl·lules de l'animal. Aquesta mutació és coneguda com Minute i als grups de cèl·lules que la perden se'ls denomina clons Minute+. Les cèl·lules filles d'aquella en la qual s'hagués perdut la mutació tampoc seran mutants i, en estar aquesta mutació associada a un marcador visible, es pot observar què estructures han pogut formar-se a partir d'aquesta cèl·lula única.

Entrevista a Antonio García-Bellido en El País (10-09-2006).

(Elsa Alcarria, Raquel Lerma, Carles Choví, Àngel Barberà, Inés Segarra i Marc Iborra. 1r Batxillerat)

Sentències

2010-12-18T09:15:00.007+01:00

Sentències pensades per alumnes de 2n ESO B en Atenció Educativa:

Cuanto más dinero tienes, más cosas quieres. (Yarina K. i Fran B.Y.)

Un fill és el millor que pots deixar en vida quan mors. (Pau S.T.i Alina G.)

El dinero mueve montañas, pero no da la felicidad. (David S.M., Marcos C.L. i Alejandro L.F.)

Si lliges poc, poc aprendra's. (Yarina K. i Fran B.Y.)

La felicidad, hay que saber conservarla. (Sandra F.P. i Mischell C.R.)

El futur sempre està pròxim, encara que no el pugues veure. (Pau S.T. i Alina G.)

Si la belleza te parece que es todo, cuando desaparezca tu belleza será el fin de tu vida. (Maria C.C. i Maria G.T.)

Quan més diners, més avariciós et fas. (Joan C.L. i David M.B.)

Leer te hace ver y saber. (Pau S.T. i Alina G.)

El pobre acostuma a ser més ric en felicitat que en diners; el ric, a l'inrevés. (Ivan S.M. i David S.B.)

Si en el presente te portas mal, en el futuro lo pagaràs. (Maria C.C. i Maria G.T.)

L'enveja no et farà mai feliç. (Pau S.T. i Alina G.)

La felicidad no se consigue con el dinero, sinó con el amor de tus conocidos. (Samuel V.G. i David V.T.)

Una d'endevinalles (2)

2010-12-14T22:29:00.003+01:00

Et creus capaç de resoldre aquestes endevinalles de Carmen Fuentes i Raquel Garceran, de 1r L? (les solucions, en l'apartat de "comentaris" al final d'aquest article)

1. Té braços i cabell
i a la naturalesa viu.
Li agraden els pardals
i no és un animal.
Què és?

2. Paraules hi ha
roges, blaves i negres
més de la meitat,
i un cuc l'envolta per un costat.
Què és?

3. Desgràcies et duu,
però les provoques tu.
Què és?

4. Un vent de la boca
la fa sonar.
Uns forats notes faran.
Què és?

Jordi Bullón (1r L) ens passa un poema:

"Les estacions de l'any"
A la primavera mai neva.
A la tardor no fa calor
i l'hivern se'ns fa etern.
Per l'estiu, la perdiu es fa el niu

Saps el nom que reben les estacions de l'any en altres llengües? Castellà, anglés, francés, alemany, italià... (prova d'esbrinar-ho amb el traductor Babel Fish.

José Enrique Campillo Alvárez. El mono obeso

2010-12-09T08:48:00.009+01:00

José Enrique Campillo Àlvarez (Càceres, 1948) és doctor en medicina per la Universitat de Granada i Catedràtic de Fisiologia en la Universitat d’Extremadura. La seua tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de diversos aspectes relacionats amb la diabetis, la nutrició humana i l’exercici físic, d’on han sorgit nombroses publicacions. És membre de nombroses societats científiques espanyoles i de l’European Association for Study of Diabetes. En 1989 se li va concedir el Premi Nacional d’Investigació de la Societat Espanyola de Diabetis. El seu interès fonamental se centra en la anomenada Medicina Darwiniana i Evolucionista.

Per introduir-se en els principis en què es basa la Medicina Darwiniana caldrà considerar que el disseny actual de l’organisme humà (codificat en els gens), és el resultat de milions d’anys d’evolució per respondre als canvis en el medi. Gran part de les modificacions de les condicions ambientals que seleccionen el nostre disseny són produïdes pel propi home. Per tot això, la medicina evolucionista considera que moltes de les malalties que avui patim són conseqüència de la incompatibilitat entre el disseny evolutiu del nostre organisme i l’ús que avui li donem.

Tradicionalment, quan volem fer èmfasi en la importància de l’alimentació en la nostra salut, es diu “som el que mengem”. Però des d’una perspectiva evolutiva, pot ser caldria dir ”som el que varen menjar els nostres avantpassats”. Cada canvi en la nutrició de les espècies avantpassats fou conseqüència de les necessàries adaptacions a les variacions en el medi ambient. El lector del llibre es veurà transitant pels darrers deu milions d’anys de l’evolució humana per comprendre els canvis en l’alimentació dels nostres avantpassats ( i les adaptacions metabòliques que hagueren de superar). Així mateix, s'hi explica com les circumstàncies ambientals i l’alimentació exerceixen sobre el nostre disseny evolutiu una pressió tan gran que aquest es “defensa” amb la malaltia.

Per què hi ha tantes persones obeses? Quina és la raó per la qual resulta tant difícil perdre pes? A quines raons respon l’epidèmia de diabetis que a l’any 2020 afectarà a més de 300 milions de persones? En “El Mono Obeso”, el professor Campillo analitza el paper que juguen els nostres gens en el desenvolupament de les anomenades malalties de l’opulència i ens explica com moltes d’aquests dolences procedeixen de la incompatibilitat entre el disseny evolutiu dels nostres organismes i l’ús inadequat que fem d’ell.

El que es pretén , per tant al llibre, és ajudar-nos a trobar el camí que poder fer les paus amb el nostre disseny evolutiu i aconseguir que els nostres gens de l’era prehistòrica i la nostra forma de vida actual estiguen en harmonia per gaudir d’una vida saludable i, possiblement, més feliç.

Editorial: Crítica

I.S.B.N : 9788484325246

Format: Tapa dura

Pàgines: 235

Publicació: 2004

Una d'endevinalles

2010-11-29T19:21:00.003+01:00

Alguns alumnes de 1r d'ESO han creat un grapat d'endevinalles.
Seràs capaç d'encertar la resposta?

1. (de Jordi Bullón)
Li agrada el futbol
i sempre va cara el gol.
No és gens ràpid,
però sí molt protector.

2. (d'Arnau Mompó)
És dura per fora,
sis potes té,
té dues pinces,
i un cola té
És xicoteta,
no va al barber,
però té bigotets.

3. (de Blanca Estellés, Andrea Martínez i Teresa Montes)
L'hora pot donar,
però un rellotge no serà.

4. (de Maria Muñoz i Carmen Navarro)
Es canvia a la tardor
i s'alimenta del sol.

5. (de Blanca Estellés, Andrea Martínez i Teresa Montes)
Molts colors quan neve voràs,
i quan el Sol aparega desapareixerà.

6. (de Maria Muñoz i Carmen Navarro)
Camina i no té peus
i rellisca per tot arreu.

Pren nota de les teues respostes.
Si vols saber si has encertat entra als "Comentaris" a aquest article.

Científica del mes

2010-11-23T22:52:00.014+01:00

Nom: María Antonia Blasco Marhuenda

Naixement: 1965, Alacant.

Domicili actual: Madrid.

María Blasco és un científica especialitzada en els telòmers i la telomerasa. De 1983 a 1989 va cursar la seua llicenciatura en Ciències Biològiques. En 1993 va obtindre el doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universidad Autónoma de Madrid sota la direcció de Margarita Salas Falgueras, del centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), Madrid. Aquest mateix any es traslladà a Nova York per a ocupar un lloc com a investigadora postdoctoral en el laboratori de la Dra. Carol Greider en el “Cold Spring Harbor Laboratory”. En 1997 començà la seua investigació com a cap del grup i científica del CSIC en el Departament de Immunologia i Oncologia a Madrid.

Des de la creació del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques, ha format part d’aquest projecte sota la direcció del Dr. Mariano Barbacid en la vicedirecció d’Investigació Bàsica.

Actualment és directora del grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i vicedirectora d’aquesta institució.

María Blasco, junt al seu grup d’investigadors, ha investigat sobre la telomerasa, un enzim localitzat a les cèl·lules. En aquest sentit, la investigadora relata que el que s’ha demostrat és que existeix un enzim (“enzim de la immortalitat”), a partir del qual s’ha estudiat si augmentant la seua quantitat es pot aconseguir que un ratolí incremente la seua esperança de vida. La relació entre els telòmers i l’envelliment es coneix des de 1990, gràcies a les investigacions que Carol Greider, junt a María Blasco i Calvin Harley van realitzar.

Quan més llargs són els telòmers, més pot multiplicar-se una cèl·lula (incloses les cèl·lules mare que regeneren els teixits) i, per tant, l’organisme es manté jove durant més temps.

Esta científica ha afegit que sabent del risc a desenvolupar càncer, “crearem, per un costat, un ratolí resistent” a aquest i, per altre costat “un ratolí amb major quantitat de Tert, proteïna responsable de la regeneració dels telòmers”. El creuament d’ambdós ratolins ha donat a lloc a un ratolí longeu, l’organisme del qual envelleix més tard i viu més anys, concretament s’augmenta un 40% la vida del ratolí (una mitjana de 120 anys).

El premi Nòbel de medicina de l’any 2009 va ser concedit als investigadors Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak pels seus estudis sobre la telomerasa. Per als seus estudis, Maria Blasco va esdevindre una peça clau. A Anglaterra, els periòdics es feren eco d’aquest premi, publicant notícies com: “Premi Nobel a la font de l’eterna joventut”.

Entrevista radiofònica

Article a El País

Entrevista a la televisió

Actualment, Maria Blasco és l’espanyola més important en aquestos estudis i el seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, com:

Premi Fundación Lilly de Investigación Biomédica Preclínica – 2010

Premi Rei Jaume I a la Investigació Bàsica – 2007

Premi-Conferència "EMBO Lecture" en el meeting ELSO 2002, Niza, França.

(Elena Albeldo, Quique Mascarell, M. Carmen Escribà, Pepe Bosch i Eva Ortiz. 1r Batxillerat)

Eudald Carbonell i Robert Sala. Encara no som humans.

2010-11-20T07:45:00.002+01:00

Per als autors d’aquest assaig, els conceptes "hominització" i "humanització" no són sinònims. La humanització encara no s'ha aconseguit i només s’arribarà a ella amb un pensament social crític. És per això que cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguen patrimoni de tota la població.

Eudald Carbonell i Robert Sala exposen amb lucidesa que el moment històric que vivim torna a fer patent la inexistència d'una organització econòmica i social racionalitzada; el món està dominat, encara hui, per la misèria, per la venjança tribal o fratricida, per la manca de solidaritat entre comunitats o per les normes religioses: per tot allò que tenim de primats. Els autors de Planeta humà i Sapiens denuncien la falta de comunicació entre el món de la ciència i la societat, i defensen la socialització de la tècnica i del progrés científic com a única via de superació del trencacolls històric en què ens trobem. Encara no som humans és un combat apassionat a favor d'una racionalitat íntegra, alliberada dels interessos particulars i jeràrquics; l'única racionalitat que ens pot conduir a la plena humanització de la nostra espècie.

Per als autors, els conceptes "hominització" i "humanització" no són sinònims. La humanització encara no s'ha aconseguit i només s’arribarà a ella amb un pensament social crític. És per això que cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguen patrimoni de tota la població.

Eudald Carbonell i Robert Sala exposen amb lucidesa que el moment històric que vivim torna a fer patent la inexistència d'una organització econòmica i social racionalitzada; el món està dominat, encara hui, per la misèria, per la venjança tribal o fratricida, per la manca de solidaritat entre comunitats o per les normes religioses: per tot allò que tenim de primats. Els autors de Planeta humà i Sapiens denuncien la falta de comunicació entre el món de la ciència i la societat, i defensen la socialització de la tècnica i del progrés científic com a única via de superació del trencacolls històric en què ens trobem. Encara no som humans és un combat apassionat a favor d'una racionalitat íntegra, alliberada dels interessos particulars i jeràrquics; l'única racionalitat que ens pot conduir a la plena humanització de la nostra espècie.

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953) és arqueòleg i antropòleg. Cursa estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en història per la Universitat de Barcelona 1988). Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i actualment és Investigador principal del Grup de Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i director de l'Institut Català de Paleontologia humana i Evolució social (IPHES)

Robert Sala (Salt, 1963) és professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i és membre de l'IPHES. Ha centrat la seua recerca en els primers estadis de l’ocupació humana a Europa.

Tots dos han dut a terme investigacions conjuntes des de l’any 1982, sobretot, al complex de jaciments d’Atapuerca, tasca que els va fer mereixedors del Premi Príncep d’Astúries d’investigació Científica i Tècnica l’any 1997.

Editorial: Empúries

I.S.B.N : 84-7596-874-0

Format: Rústica

Pàgines: 181

Publicació: 2002

“…Durant els anys seixanta la guerra freda va marcar la història de la humanitat a escala planetària. Després d’aquella Segona Guerra Mundial, que va afectar a tot el món i que va acabar amb l’hecatombe japonesa, les dues potències, la URSS i els EUA…

…Per primera vegada en la història, dues persones, prement un botó, podien acabar amb milions d’anys d’evolució biològica i cultural. En efecte, Khruixtxov, president del Soviet Suprem, i J.F. Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica, disposaven de capacitat operativa per llançar atacs devastadors en tots els continents; trilions de tones de força destructiva estaven preparades per ser utilitzades en qualsevol moment. La protecció dels territoris tal com la practiquen els primats estava preparada, i la resposta etològica d’aquest caire hauria pogut ser definitiva.

Finalment, tot i les tensions, no es va anar més enllà…

…Probablement, la decisió de l’any 1962 és la prova i el principi d’esperança que demostra que ens estem humanitzant, ja que si només fóssim animals primats per humanitzar, si estiguérem encara immersos en un procés primitiu d’adquisició de consciència, de ben segur que hauríem utilitzat tot el nostre potencial contra nosaltres mateixos.

(Nota: Aquests fragments estan extrets del primer capítol del llibre)

* En la imatge, Eudald Carbonell (director de les excavacions d'Atapuerca).

Doménec Marco

La violència quotidiana

2010-11-16T23:45:00.004+01:00

Una vegada més torna el 25 de novembre.
No és cap dia de festa, no és fa cap loteria extraordinària, no es canvia l'hora dels rellotges... res d'això.
S'acaba l'any i desgraciadament toca fer recompte. Recompte de les víctimes que dia a dia moren a mans de la seua parella. I enguany ja en portem 63.
Aquestes es poden comptar, però quantes víctimes hi ha en l'anonimat, que encara no tenen nom pot ser perquè encara estan en vida (i quina vida!).
I les altres víctimes? Els fills, principalment, i els familiars més o menys directes que viuen i veuen la tragèdia com un fet quotidià i que esperen la visita de la mort el dia més inesperat.

Un any més la realitat ens demostra que cal mantenir-nos sensibles a aquest drama.
Anuncis televisius, documentals, pel·lícules, telèfons d'ajuda a les víctimes i per denunciar el maltractament... Les activitats sobre el reconeixement i prevenció de la violència de gènere que des de fa quatre anys portem a endavant al nostre centre i a les nostres aules... no estan gens de sobra, no és una pèrdua de temps. Més bé al contrari.
Si volem viure en una societat en pau, recordem-ho: la pau comença a casa.

Científic del mes

2010-11-07T19:18:00.004+01:00

Nom: Ignacio Cirac Sasturain

Naixement: 11 d’octubre de 1965, a Manresa, Barcelona.

Domicili actual: Alemanya

Ignacio Cirac, quan tenia trenta anys, se n’anà a Innsbruk (Àustria) amb la seua família, renunciant així a un treball que li agradava, un bon sou i una plaça de funcionari. Allà va explorar noves fronteres de la física amb l’equip de Peter Zoller, físic austríac.

Quinze anys després, enguany, Cirac ha sigut considerat un dels candidats al Nobel de Física pels seus treballs pioners en informació quàntica. Qui ha treballat amb ell destaca la seua creativitat, la capacitat de generar noves idees i de pensar coses que no se li han ocorregut abans a ningú.

Cirac, és com un Xavi Hernández de la física: el jugador de futbol que fa fàcil el difícil, i que reparteix el joc a la resta de l’equip, fent brillar tots els seus jugadors.

De totes les seues investigacions, la que més transcendència ha tingut és haver establert les bases per a la construcció d’ordinadors quàntics. Aquest projecte va ser una idea teòrica que Cirac i Zoller al 1994 demostraren que es podia dur a terme, donant així un nou camp d’investigació en el que hui dia treballen centenars de físics. Encara que amb aquest tipus d’ordinador no guanyarem velocitat per a processar informació, farem coses que no ens podem ni imaginar, de la mateixa forma que els nostres besavis no imaginaven les funcions que poden tenir els telèfons actuals. Aquests ordinadors ja han oferit a bancs i governs sistemes de transmissió de dades inalterables basats en partícules “entrellaçades” (unides però separades).

Com diu el mateix Cirac: “Fa un o dos segles hi havia pocs científics magistrals, ara en som molts i cadascú aporta el gra d’arena. El que nosaltres fem simplement és investigar en física quàntica, que es pot comparar en les lleis de l’electromagnetisme (que al principi també resultaven sorprenents) o inclús en descobrir un nou continent”.

Cirac, ha sigut galardonat amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació i, juntament amb Zoller amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del coneixement, entre altres.

Entrem amb ell a un regne de meravelles on les partícules fins i tot poden estar a llocs distints al mateix temps.

Vídeo de RTVE on entrevisten a Cirac

(Treball realitzat per alumnes de 1r de BAT de Ciències per al Món Contemporani)

Àlan i Urbà ens porten al Subsòl

2010-10-26T07:29:00.009+02:00

L'editorial Bromera acaba de publicar Subsòl, d'Unai Siset.
Unai Siset? Quin nom més extrany! Sí, efectivament, Unai Siset és com un gat amb set vides, les d'Àlan Greus i Urbà Lozano (que coneixeu molt bé en aquest institut), però també Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps i Vicent Usó.
Tots ells es van confabular un dia entorn a una instantània feta al metro de París pel fotògraf Peter Turnley i van decidir donar vida a les persones allí retratades. Així, hi van fer aparéixer un polític, un advocat, una dona dedicada a l'arquitectura, un immigrant...
Tot un joc literari ple d'intriga que no ens deixarà indiferents i que al subsòl de l'aparença externa que tenim les persones hi ha tot un món increïble, immens, inabastable, profund.
El tràiler sobre el llibre és propi d'una pel·lícula (qui sap si algun dia Subsòl apareixerà als cinemes?)
Fins i tot hi ha un bloc específic sobre el llibre, amb fotos dels autors i notícies sobre el seu itinerari de presentacions al públic lector.
I alguns mitjans de comunicació televisius ja se n'han fet ressò: Canal 9 i TV3.

Si voleu conéixer un altre dels autors d'aquest llibre, el dijous 28 ens visitarà Esperança Camps, per parlar amb els alumnes de 1r de Batxillerat sobre el seu llibre Quan la lluna escampa els morts.

De la Terra a l'espai. Conferència-xarrada de David Iranzo

2010-10-23T07:20:00.003+02:00

Ian Stewart. ¿Juega Dios a los dados?

2010-10-19T22:08:00.008+02:00

Ian Stewart (1945) Estudià matemàtiques a la Universitat de Cambridge, doctorant-se en la Universitat de Warwick, en la qual dirigeix Institut de Matemàtiques. És membre de la Royal Society des de 2001. Autor de gairebé dos centenars d’articles professionals, d’entre ells cal destacar una sèrie de treballs molt influents junt a Jim Collins sobre Osciladors acoplats i Sincronitzación biològica.

Entre els seus nombrosos i reconeguts llibres de divulgació matemàtica se troben:

* ¿Juega Dios a los dados?, Crítica, 2001

* Cartas a una joven matemática, Crítica, 2006

* Belleza y Verdad, una historia de la simetría, Crítica, 2008

* La cuadratura del cuadrado y otras curiosidades matemáticas del gabinete del profesor Stewart, Crítica, 2008

* Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 años, Crítica, 2008

* De aquí al infinito, las matemáticas de hoy, Crítica, 1998

* Cómo cortar un pastel y otros rompecabezas matemáticos, Crítica, 2006

* La cuadratura del cuadrado, Crítica

* Locos por las matemáticas, juegos y diversiones matemáticos, Crítica, 2005

* El laberinto mágico, el mundo a través de los ojos matemáticos, Crítica, 2001

* El segundo secreto de la vida, Crítica, 1999

* ¿Es Dios un geómetra?, Crítica, 1995

* Conceptos de matemática moderna, Alianza

Per a la ciència, rastrejar les regularitats de la Natura per descobrir i formular les lleis que prescriuen el moviment de cada partícula amb exactitud, fa fallida en el segle XX i la incertesa i l’atzar s’introdueixen per poder explicar el comportament dels fenòmens naturals. Els sistemes no sempre actuen com estava previst i la llei i l’ordre són reemplaçats, com diria Einstein, “per un deu que juga als daus” .

El professor Stewart parteix d’ací per a dur-nos cap una nova concepció de la realitat – la matemàtica del caos- que dona sentit a la complexitat de la vida real: des de les volantins d’’un satèl·lit de Saturn als batecs del nostre cor, des de la previsió meteorològica al creixement de les poblacions d’insectes. El que és admirable en Stewart és que encerta a explicar-ho amb senzillesa, utilitzant com a recurs l’anècdota, i sense la utilització de formulacions matemàtiques complexes.

El títol d’alguns dels capítols dels llibre resulten, si més no, colpidors. Així:

Capítol 1: Caos a partir del orden

Capítol 3: La leyes del error

Capítol 5. Péndulo de un solo sentido

Capítol 8: Receta para el caos

Capítol 9: Caos sensible

Capítol 13: El desequilibrio de la naturaleza

Capítol 14: Más allà de la mariposa

Capítol 17: Adios, pensamiento profundo

El propi autor, al final de la nota de l’edició espanyola, ens convida a no restar indeferent a la fita que ens du aquestes noves cocepcions:

“ Somos criaturas construidas a partir del caos y que habitamos en un mundo fractal . Si esto no cambia el modo de ver nuestro lugar en el universo, me gustaría saber qué podría hacerlo. Espero que disfrutéis leyendo acerca de estos descubrimientos en la nueva edición de ¿Juega Dios a los Dados?. Yo sé que disfruté escribiéndola. (Ian Stewart. Nota a la edición española. Octubre 2000)

Pàgina personal de Ian Stewart.

Entrevista a Ian Stewart. En el programa Redes, dirigit per Eduard Punset.

Dades tècniques del llibre:

Editorial: Crítica

Colección: Drakontos Bolsillo

Nº Páginas: 624

Encuadernación: rústica

Formato: 12,50 x 19,00 cm

PVP sin IVA: 11,49 €

PVP con IVA: 11,95 €

Fecha de publicación: 06-03-2007

Categorías: No ficción, Bolsillo

Código interno: 969718

EAN13: 9788484328810

Vols publicar a Rebomboris?

2010-10-09T07:56:00.003+02:00

Amb aquest mapa conceptual ho tindràs molt clar.
Si vols ampliar-lo, clica damunt d'ell.

9 d'octubre. Diada dels valencians

2010-09-26T06:31:00.000+02:00

Al Llibre dels fets de Jaume I se'ns conta com aquest rei, després de passar per Terol i guanyar totes les terres que trobava al seu camí, arribà a El Puig (El Puig de Santa Maria) i des d'allí va dirigir el setge a la ciutat de València. Després d'un temps de combats, l'emir Ben Zeyan es va rendir el 28 de setembre de l'any 1238 i va lliurar les claus de la ciutat a Jaume I.
El nostre rei, la regina Violant i la seua cort van entrar triomfalment a València el 9 d'octubre de l'any 1238. I amb ell van entrar una llengua, una cultura, uns furs, una bandera... És per tot això que els valencians celebrem aquesta data.
Tot seguit podeu veure, a la pàgina de TV3 a la carta, un magnífic documental: "Jaume I, memòria d'un rei".
Si no disposeu ara de l'hora que cal per veure aquell vídeo, teniu també a continuació un documental de Vilaweb: "800 anys del Bon Rei Jaume", de només 7 minuts.

[ Download ]

Llegir és un art

2010-09-25T20:14:00.000+02:00

Una competència bàsica que ha d'assolir un estudiant quan acaba l'ESO és la competència comunicativa. De fet, els estudiants, els professors de qualsevol matèria, ens movem quotidianament en l'espai de les paraules, orals i escrites, exposicions, exàmens, resums, llibres de text, lectures literàries, treballs, etc. Caldria destacar però que dins de la competència comunicativa destaca en l'àmbit escolar la dimensió lectora. Així és! El llibre de text, la pissarra (la del clarió i la digital), els apunts, la busqueda d'informació a Internet, els propis exàmens, els correus electrònics, els missatges de Messenger... tot això té un sentit quan és llegit.
Llegir no és fàcil. Ho estem practicant des de ben menuts. Però encara és menys fàcil entendre el que es llig, entendre el que es diu entre línies o entendre perquè algunes coses un escriptor o escriptora no les ha volgut posar per escrit.
En efecte, llegir és un art. I una persona arriba a ser un "artista" a força de practicar un art, de llegir en aquest cas. S'aprén a llegir, llegint.
A continuació podeu gaudir d'un seguit d'imatges que són quadres en què el pintor ha volgut fer, d'alguna manera, un homenatge a la lectura i ha buscat de deixar al llenç la imatge dels lectors i de les lectores.
Aquesta presentació formà part d'una sessió de formació al professorat que dos professors de l'IES Almussafes van impartir, no fa molt, sobre el tema de l'animació lectora.

Lectura i art

Europa i les llengües

2010-09-24T19:47:00.004+02:00

Sabies que a Europa es parlen més de 83 llengües autòctones?
El 26 de setembre celebrem el Dia Europeu de les Llengües. Una iniciativa del Consell d'Europa i de la Comissió Europea en resposta al que manifesta la Carta de Drets Fonalmentals de la Unió Europea quant al respecte a la diversitat lingüística.
Podem trobar un espai fix a la web de la Comissió Europea, anomenat Multilingüisme, que ens informa de múltiples activitats i programes per donar suport a l'ensenyament-aprenentatge de les nostres llengües.
I fins i tot enguany ens ofereixen un joc per autoavaluar el nostre domini en moltes de les llengües europees. T'animes a jugar-hi!
I què et sembla si escoltes una poesia intercultural a càrrec d'estudiants de l'IES Montserrat?

Si passes per ací i tens un bloc a mà...

2010-09-19T18:28:00.004+02:00

Aviat, des de distints departaments anem a donar-li una empemta a la nostra web (www.iesalmussafes.org) i entre els continguts que volem disposar-hi ens sembla que serà molt útil fer enllaços no sols a pàgines web, sinó també a blocs i wikis referents al currículum que es treballa des de cada departament.

De la utilitat didàctica que poden tenir aquests nous espais de comunicació "digital", no hi ha dubte. Així ens ho fa saber, per exemple, Antoni de la Torre en un article sintètic i molt clar.

Si lliges aquest article i vols fer-nos arribar algun enllaç interessant (tal vegada el teu propi bloc!), fes un correu a rebomboris@gmail.com indicant-hi el nom del bloc, l'enllaç, a quin departament correspondria i, si vols, unes anotacions sobre el seu contingut.

Vaja per endavant el nostre agraïment.

Objectius del Mil·leni, per a quan?

2010-09-16T20:37:00.004+02:00

Un any abans de l'11S, l'ONU (191 països del món) van aprovar la Declaració del Mil·leni. Dels vuit objectius que conté, es va decidir que la pobresa extrema en la Terra es reduïra a la meitat l'any 2015.

Han passat 10 anys, sols ne queden cinc i, segons és notícia aquests dies, sembla clar que el seu acompliment és pràcticament impossible. I apareixen els balls de dades. Segons alguns, la reducció de la pobresa extrema, a hores d'ara, no supera el 10% de la existent l'any 2000, quan hi havia al voltant de mil cent milions de persones en aquest estat límit de pobresa. Segons altres, com Intermón Oxfam, la pobresa ha augmentat.

Del 20 al 22 de setembre se celebrarà una Cimera Mundial sobre el objectius de desenvolupament del mil·leni. Serà "curiós" veure com els distints països que més poden fer pel seu acompliment justifiquen la situació actual.

Conferència d'Enric Romaguera a Picassent

2010-06-03T12:23:00.003+02:00

El passat 14 d'abril, un grup de treballadors i professors de l'IES Almussafes vam tindre el privilegi d'assistir a la conferència que va impartir a la Casa de la Cultura de Picassent el nostre company i professor Enric Romaguera. El contingut va versar (com no podia ser d'una altra manera en data tan assenyalada) al voltant de la II República i la posterior repressió franquista a Picassent.

La conferència va comptar amb la presència massiva de familiars dels represaliats picassentins i de veïns i amics que van voler acompanyar-los i solidaritzar-se amb ells amb la seua presència.
L'acte va tindre una profunda càrrega emotiva ja que per primera vegada, gràcies al treball rigorós d'investigació portat a terme per Enric Romaguera, vam poder conéixer els drames pels quals van haver de passar tantes persones a qui la repressió franquista no sols els va llevar part o tota la seua vida, sinó que, a més, va intentar ocultar-los per a la història fent que un mantell de terra, por i silenci romanguera durant estos anys sobre la seua memòria.

També es va recordar la repressió i marginació patida per les viudes i òrfens que van haver de tirar endavant amb privacions i humiliacions que van condicionar de forma traumàtica la resta de les seues vides.

Enric ha contribuït amb este acte a reivindicar la memòria de tots els seus conciutadans i conciutadanes, sense oblidar, fins i tot, la d'aquells que també van pagar amb la seua vida durant el període republicà. I és que, si volem no repetir els errors del passat, la primera cosa que haurem de fer és conéixer el que va ocórrer, perquè ja sabem quines van ser les conseqüències. I sobretot, no hem d'oblidar l'enorme retrocés a què ens va portar la implantació d'una dictadura militar fruit d'un colp d'estat. No oblidem tampoc les persones que van donar les seues vides per defendre la república i el seu govern, el qual va ser legítimament triat per sufragi universal el 16 de febrer de 1936.

L'acte va finalitzar amb tots els presents en peu, aplaudint durant diversos minuts i rendint homenatge d'esta manera a tots els picassentins represaliats.

Alfredo Albors, Conxa Belda,

Alejandro Bellido, Luis Botello,
Paco Caballero, Pepe Candel i José Luis Ull

Un entre tants. Un com pocs

2010-06-02T14:01:00.000+02:00

Els estudiants de 4t d'ESO han llegit enguany el poemari Jardí públic, de Vicent Nàcher. En alguns casos era el primer llibre de versos que llegien i la seua valoració ha sigut molt positiva: l'han entés i els ha impressionat. Els ha impactat la capacitat que té la paraula en general, i la poesia en particular, per transmetre (si es domina) l'amor, l'angoixa i tots els sentiments humans més profunds que poden preocupar a un individu.

Diumenge passat, Vicent Nàcher presentava el seu últim llibre, Un entre tants. Un miler de versos contundents, directes. En l'acte intervingueren la germana de l'autor i l'editor de Brosquil, i actuà el grup Confiteor recitant i musicant alguns dels poemes.

Les paraules que digué l'autor són la millor presentació del seu poemari:

Un entre tants és, o vol ser,

Una crònica del ciutadà d’aquest estrany país nostre.

Una confessió d’una persona que es veu ofegada per la societat moderna, tan ràpida i impersonal.

Una declaració de l’esperit de revolta d’un home del carrer.

Un cant a l’esperança de trobar una eixida airosa davant de l’atzucac que és la vida de vegades.

Un testimoni del desig de fugida d’un mateix.

Una recreació dels paisatges quotidians de la nostra bellíssima Ribera del Xúquer.

L’afirmació del poeta com a un més al costat de tots els altres ciutadans en la reivindicació d’una societat més justa i cívica.

Un exorcisme, on la poesia és entesa com a una eina terapèutica per tal d’allunyar els mals esperits i les impureses de l’aire contaminat dels nostres dies.

Una reflexió del paper de la poesia en la societat actual.

Un dibuix del nostre poble amb un traç inexpert.

Un cant a la vida i a la importància de la literatura per a viure.

Un crit contra la violència de gènere i una reivindicació de l’important paper de les dones en la societat moderna.

Un cant a la rebel·lió, a la festa de viure i a l’amor universal.

Una confessió a mitja veu amb vosaltres.

Un tribut als sentits lectors de poesia.

CARTA OBERTA ALS ALUMNES DE LA PROMOCIÓ 2004-2010

2010-05-25T12:59:00.003+02:00

Em dirigisc a tota la comunitat educativa de l’IES ALMUSSAFES: equip directiu, professors i professores, alumnes que han finalitzat el batxiller, així com als seus familiars i amics que els van ajudar a arribar fins ací amb la seua paciència i bona voluntat.

Molt prompte vosaltres, integrants d'aquesta promoció 2004-2010, rebreu els vostres títols i quan arriba aquest moment vull que recordeu un dels moments més grans de la història pel que fa a lliurament de títols: quan l'Espantaocells de la pel·lícula del Mag d'Oz rep el títol de doctor honoris causa en pensologia.
De repent, aquest Espantaocells té el cervell que durant tant de temps havia volgut tindre. S'assenyala el cap i diu : "La suma de les arrels quadrades de qualsevol dels costat d'un triangle isòsceles és igual a l'arrel quadrada de l'altre costat ".
Sabeu que es va equivocar, però els altres també s'equivocaren perquè aplaudiren tots. Però sabeu que no importava perquè ja tenia les credencials i la seguretat suficient en ell per a viure a base de "morro" i quedar-se en Oz com a polític.

Però vosaltres no necessiteu tirar de "morro" perquè sou batxillers de l’IES ALMUSSAFES i, a més d’estar ben formats, teniu certs principis que esperem haver-vos inculcat en aquest centre.

Jo sé que tots vosaltres tindreu algunes nits un somni que jo ja he tingut, el somni és el següent :

"Esteu asseguts al bar de l‘IES prenent un refresc, quan de sobte es doneu compte que arribeu tard a classe. El problema és que no recordeu a quina classe. Per sort vegeu altres companys que van a la mateixa classe que vosaltres i els seguiu. Per fi pareix que esteu a la classe correcta, quan de repent se n’adoneu que hi ha examen. Mireu el rellotge. Encara us queda una hora llarga, i comenceu a llegir el primer full de l'examen.

L’examen està escrit en anglés antic, amb una lletra molt menuda, i està ple de problemes que pareixen de matemàtiques o de física. Passeu el següent full i és completament negre i en ell només hi ha una pregunta: "Argument filosòfic de la identitat existencial que conté la negror". L'última pàgina conté una llista de totes les llengües del món numerades amb llengües mortes que heu de classificar com elements químics de la taula periòdica. Comenceu a suar. No hi ha res a fer… "Un moment! S'alceu del seient i, mirant el professor, li digueu: Però si jo ja no he de fer aquest examen perquè ja tinc el títol de batxillerat!"

Aquest és el somni que tots tindreu i quan el tingueu espere que penseu amb mi, ja que com que he tingut diferents versions d'aquest somni vull donar-vos un consell: EMMARQUEU ELS VOSTRES TÍTOLS A PROP DE LA CAPÇALERA DEL LLIT, i així quan tindreu aquest somni els mireu i torneu a dormir.

El significat d'aquest somni crec que és evident: Per molts títols que tinguem mai ens sentim suficientment preparats, ja que la majoria de les vegades els esdeveniments més importants de la nostra vida són aquells per als quals no ens podem preparar de manera adequada.

En fi, m'agradaria acabar donant-vos alguns consells que espere que us siguen útils en aquesta nova etapa que comenceu :

1.- Eviteu acceptar el destí. Quan algú us diga: "Havia de passar", pregunteu-li: "Qui ho ha decidit?".

2.- Eviteu generalitzar: no existeix la veritat absoluta.

3.- Trobeu el vostre camí: és únic i sols vosaltres el podeu trobar.

4.- Formuleu preguntes importants, com per exemple: Qué és important?

5.- Tingueu imaginació: podeu imaginar que esteu en la pell d'un altre que viu una situació completament diferent a la vostra.

Espere que us resulten útils. Tingueu en compte que la carrera que elegiu no serà més que una part de la vostra vida. Els vostres pensaments i les vostres respostes a les preguntes importants serà el que farà que la vostra vida siga interessant.

I més endavant, tal vegada, mireu enrere i recordeu amb gratitud tots aquells professors i professores que heu tingut i que us van provocar malsons, però que també us van proporcionar els fonaments necessaris per a pensar en el món i el paper que vosaltres voleu tindre en ell. I tornareu a tindre el somni en què s'enfronteu a l'examen, però ja no se sentireu poc preparats. Mirareu les preguntes i direu: "Fa molt de temps que estic pensant en les respostes, i ací estan ".
Us desitge una vida interessant.

Marisol Parra. Professora de matemàtiques.

(Adaptació d'un text d’Amy Tam del seu llibre En contra del destí)

Exàmens de la Junta

2010-05-19T19:34:00.002+02:00

Comencen aviat els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Alguns dels alumnes s'han inscrit a les proves. Sabeu que tots els recursos necessaris, exàmens inclosos, els aneu a trobar en la pàgina oficial.
Per anar fent boca, a continuació una proposta d'examen del nivell mitjà.
JQCV

La festa del llibre

2010-05-19T12:00:00.000+02:00

Per tercer any consecutiu, hem celebrar el Dia del Llibre. Enguany, però, aquesta activitat apareix referida en el nostre Pla de Foment de la Lectura.

A nivell de tutoria, alguns grups d'alumnes s'han regalat lectures entre ells.

Una gran part del professorat i del personal d'administració i serveis participaren el dia 23 d'abril en la festa que celebràrem a la biblioteca del centre en la mitja hora que dura el pati. Així, alguns dels llibres que ens hem regalat són títols tan atractius com:
Homes, d'Isabel-Clara Simó
Camí de sirga, de Jesús Moncada
Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie
Anatomía de un instante, de Javier Cercas
Cuestión de fe, de Donna León
El metge de la Inquisició, de Ramon Pastor
The Shadow of the Wind, de Carlos Ruiz Zafón

La Internet segura

2010-05-19T09:57:00.005+02:00

El dia 9 de febrer es commemorà el Dia Internacional de la Internet segura 2010. L'objectiu és promoure un ús responsable i segur de les noves tecnologies, especialment entre els menors i els joves.

Més recentment, el 17 de maig, era el Dia d'Internet (Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació).

Una ocasió i altra ens recorden que l'entorn comunicatiu d'Internet és una realitat tan present com qualsevol altre àmbit comunicatiu més tradicional. I, és clar, en un entorn amb tantes "particularitats" i, alhora, tan "interessant", la manera d'afrontar els perills que ofereix no està en no usar-lo, sinó en emprar-lo amb coneixement i amb prevencions.

Fotografia d'Alexander Fortin amb llicència Creative Commons en Flickr

Enric Romaguera i una exposició per a recordar

2010-04-10T09:28:00.007+02:00

S'acaba d'inaugurar a la Casa de la Cultura de Picassent l'exposició "II República, guerra i repressió a Picassent".

L'autor d'aquesta exposició és el professor Enric Romaguera. Aquells que el coneixem un poc ja sabíem que a banda de la seua dedicació professional a la docència en matemàtiques té molts altres temes que el neguitegen: la informàtica, la cultura popular, el teatre, la història... i segurament molts més.

Ara, després d'anys d'investigacions, Enric ens ofereix una part molt interessant del material gràfic que té recollit i ens recorda que si oblidem el nostre passat (el nostre passat més recent, principalment) estem condenant-nos a repetir els mateixos errors (i horrors).

Podeu trobar tota la informació en L'informatiu.com. Diari digital valencià per als nous temps.

A qui enreden les xarxes socials?

2010-04-06T10:00:00.001+02:00

Des de l'aparició recent de la web 2.0 s'ha generat molts espais de comunicació social amb unes possibilitats impensables anys enrere. Un dels fenòmens comunicatius d'actualitat és el Facebook, una xarxa social amb milions de persones subscrites.
Alguns vídeos de youtube ens expliquen les "bondats" (clica aquest enllaç). Però són molts més els vídeos que plantegen la teoria d'una gran conspiració que s'amaga darrere.

El periòdic Levante-EMV publicava el divendres 19 de març la notícia següent: Un virus en Facebook amenaza con robar claves personales.

M. Carmen Escribà Rodrigo, de 4t M, ens ha fet arribar la reflexió següent:

Fa uns mesos vaig llegir una notícia en la qual es deia que una jove d’uns vint anys havia desaparegut en circumstàncies molt estranyes. La desaparició havia estat causada, suposadament, pel seu nuvi, un individu que havia conegut a través del Facebook.
És un exemple més del perill real que té parlar o quedar amb gent que no coneixem en persona, sinó sols a través de la xarxa. De vegades pots tindre sort i establir una bona relació amb ella, però pel contrari, i en la majoria de casos, pots eixir mal parat, tal i com li ha ocorregut a la jove desapareguda.
En la meua opinió crec que és millor relacionar-se amb gent del teu voltant, pròxima, coneguda. De vegades em pregunte… ¿per què molta gent prefereix relacionar-se amb persones més populars que els seus propis amics, si amb ells tenen una amistat segura i bona?

I tu, tens perfil en Facebook?
Després de vistos els dos vídeos i llegida la notícia, quina opinió tens? Expressa-la com a comentari a aquest article.

SOM ÚNICS

2010-03-28T22:25:00.003+02:00

Tots, incloent-me a mi, quan som menuts volem encaixar, entrar en un grup social o ser com un altra persona.
No tenim bastant personalitat. El que fem és imitar per a caure bé. Però això no funciona. Ens enganyem a nosaltres i volem ser qui no som.
No obstant, quan anem fent-nos adults, comencem a comprendre que cadascú té unes característiques pròpies i úniques que el fan interessant.

Ací aplega el moment de la gran pregunta, d’aquella que ens hauríem de fer més a sovint:

Què importa el que pensen els altres?

Una simple qüestió ens fa canviar la nostra visió i fa que comencem a observar que hi ha persones a les que l’opinió d’altra gent els importa tant que fins i tot deixen la seua vida i la seua felicitat en mans d’altres i que estan massa pendents dels comentaris i les reaccions alienes. Aquests individus canvien el seu criteri constantment i no et deixen cap eixida per saber el que pensen realment i no es tracta d’això, sinó de tindre les pròpies opinions.

Sempre haurem d'escoltar. I quan dic "escoltar" no em referisc a "sentir". Escoltar és encara més. És saber interpretar el que et diuen, discernir, entendre l'altri. Açò és molt complicat. Sentir, tot el món ho fa; però escoltar té la seua complexitat.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.

Marta Salesa Tarancón (4t M)

LA FERA FEROTGE

2010-03-26T22:18:00.004+01:00

“La fera ferotge” és el nom d’un grup de teatre nascut en l'escola municipal de teatre d'Almussafes que va començar el seu camí pels escenaris l’any 1988. Però sabeu d’on prengueren el nom? Doncs del títol d’una cançó d’Ovidi Montllor que començà a escoltar-se en la dècada dels seixanta del segle passat. Escolta i llig la lletra de la cançó amb aquest vídeo.

Veritat que sembla com si estiguera contant-nos un conte? Informa't sobre la situació social, política i econòmica en l’Espanya d’aquella dècada i digues: qui se suposa que és l’Alcalde? I la guàrdia que segueix les ordres de l’Alcalde? I, finalment, a qui es refereix quan parla de la fera ferotge? Preguntes difícils, però que si les resols entendràs com era, en part, la vida quotidiana de la població d’aquella època.

NO M'AGRADA LLEGIR!

2010-03-17T23:00:00.004+01:00

- No m’agrada llegir!
- La literatura és un rotllo!
- Un altre llibre de lectura de classe? Jo passe! On hi haja una bona pel·lícula que s’aparte un llibre.
- Poesia? Quin fàstig!

Veritat que has escoltat com algun company o companya deia expressions com aquestes? Pot ser que sigues tu qui les haja dites en algun moment… o repetidament?

Acàs no saps que moltíssimes pel·lícules i sèries televisives han nascut a partir d’un llibre, d’una novel·la, d’una peça teatral.
I dius que la música t’agrada? No te n’has adonat que les lletres de les teues cançons favorites no són altra cosa que poemes?

Ningú no et diu que no pugues ser “modern” o que, almenys, vulgues intentar ser-ho. Però en cap lloc diu que per a ser progre, jove, transgressor, etc. hages de renunciar a la cultura escrita. Més bé podríem dir que qui repudia la cultura escrita (en paper o en format digital) ha triat el còmode camí de la ignorància. I ja se sap: sempre hi ha espavilats que, per aconseguir els propis objectius, s’aprofiten dels ignorants.

Llig! La lectura, la literatura, et faran lliures, et faran viure altres vides, viatjar per altres móns.

Si lliges, creixeràs!

Ací trobaràs alguns motius més per a llegir (razones para leer). Indica'ns les teues "raons" afegint-les com a comentari a aquest article.

Pla de Foment de la Lectura de l’IES Almussafes

TertulIES Almussafes /5. "Memòries d'Adrià" de Marguerite Yourcenar

2010-02-05T16:25:00.007+01:00

El dilluns 25 de gener celebrarem una nova sessió de les nostres tertúlies literàries. Ara sobre el llibre Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar.

Un llibre que impressiona perquè sota un relat memorialístic en primera persona (el personatge d'Adrià, com un alter ego de Marguerite), hi ha tot un riu d'informació del que va ser el món clàssic, i no sols el llatí, sinó també, encara que menys, del grec. La densitat del text no sols és, doncs, literària, sinó cultural, de manera que un lector sense un bon nivell cultural i un coneixement bàsic d'aquella època perdrà, malauradament, molts detalls interessants que contribueixen a la satisfacció de la lectura.

La propera lectura de les nostres TertúlIES serà L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery, portada al cinema l'any 2008.

Recordem que a la tertúlia esteu convidats tots els pares i mares d'alumnes, els alumnes de primer i segon de batxillerat i el professorat del centre i personal no docent que hi treballa. Ens trobarem a la biblioteca de l'IES d'Almussafes, per a parlar sobre aquest llibre, el dilluns, 3 de maig de 2010, a les 16.15h.

Premi Irene 2009

2010-01-27T07:48:00.004+01:00

Amb aquest, ja són quatre els cursos acadèmics que el nostre institut aplica, a través dels professors i des dels distints departaments i les tutories, un projecte per al Reconeixement i Prevenció de la Violència de Gènere. El curs passat ens assabentàrem de l'existència d'un importantíssim premi nacional, el Premi Irene: la pau comença a casa, que pretén reconéixer el treball fet des dels centres contra la violència de gènere.

Ens vam il·lusionar i els professors Francisco Caballero i Josep-Lluís Ribes estigueren uns mesos treballant en la posada per escrit de tot el treball que s'havia dut endavant i el que es tenia en ment per al futur.

La resolució de la convocatòria del premi ha suposat una alegria per a nosaltres, ja que hem obtingut un tercer premi i estem convençuts que els resultats encara haurien pogut ser millors si, amb més temps, haguérem pogut implementar una web específica sobre aquest tema que tenim molt avançada i que pròximament quedarà integrada en la web de l'IES Almussafes.

Es pot llegir la concessió del premi en el Butlletí Oficial de l'Estat del dia 8 de gener de 2010.

És, de nou, un bon moment per agrair la participació de les distintes institucions que en un moment o altre han col·laborat en aquest projecte, especialment volem recordar la policia local i els serveis socials de l'Ajuntament d'Almussafes.

Per damunt de tot, però, aquest premi és, sobretot, un honor per a tot el professorat i tots els alumnes i l'interés que han posat en les múltiples activitats que s'han dut a terme. Tant de bo que haja ajudat a despertar en la consciència de totes i tots la necessitat d'eliminar la violència contra les dones.

De pel·lícula. El show de Truman

2009-12-13T09:52:00.005+01:00

EUA, 1998
Repartiment: Jim Carrey (Truman Burbank), Ed Harris (Christof), Laura Linney (Meryl Burbank), Noah Emmerich (Marlon), Natascha McElhone (Lauren Garland)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Música: Burkhard Dallwitz
La història se situa al poble de Seahaven on viu Truman Burbank (Jim Carrey), un venedor d'assegurances que porta una vida normal i corrent. Viu feliçment casat amb la infermera Meryl Burbank. Però un dia alguns estranys successos comencen a alertar a Truman sobre el món que l'envolta. Durant la seua joventut, en la universitat, coneix a Lauren Garland (Natascha McElhone) de la qual se enamora, i ara apareix de nou per contar-li que tot el seu món és una gran mentida, que es tracta d'un programa de televisió vist a escala mundial. Després d'això, ella desapareix totalment. Poc a poc Truman comença a notar que alguna cosa passa al seu voltant. I és que des de que Truman va nàixer, tota la seua vida estava sent monitoritzada les 24 hores del dia i vivia en un poble artificial replet d'actors i càmeres. Els problemes comencen quan Truman decideix escapar d'aquell poble per esbrinar la veritat.

És, sense dubte, una història original que Peter Weir ha plasmat en la gran pantalla, gràcies a un gran guió i una meravellosa interpretació per part dels actors, en concret de Jim Carrey, que en aquesta ocasió té un paper molt més seriós i sentimental que en altres pel·lícules que ha protagonitzat, però que també li posa un toc divertit a aquesta dramàtica història. En resum, una gran pel·lícula, altament recomanable.

Adrian Cerveró Orero

De pel·lícula. Àngels i dimonis

2009-12-03T15:56:00.005+01:00

EUA, 2009. Direcció: Ron Howard

Guió: David Koepp. Repartiment: Tom Hanks, Ewan McGregor, Stellan Skarsgard, Ayelet Zurer.

Aquesta pel·lícula, està adaptada de la novel·la Angels and demons, escrita per Dan Brown l’any 2000.

La pel·lícula va ser rodada a Roma, a excepció dels interiors de les capelles, ja que a causa de les fortes imatges que succeixen en elles, foren vetades per a la filmació. A causa d’aquest imprevist, els estudis de gravació de Los Ángeles foren la recreació de les capelles.

El film ens parla de la eterna lluita entre ciència i religió i les greus conseqüències que pot ocasionar.

Robert Langdon, un expert en simbologia, rep una cridada de El Vaticà, on es requereix la seua ajuda. Langdon troba indicis sobre els illuminati, una secta que amenaça amb destruir l’església amb antimatèria, un perillos explosiu.

A partir d’aquest moment, Langdon, juntament amb Vittoria Vetra, es veu involucrat en conspiracions que els obliguen a anar durant un dia pel Vaticà, resolent misteris en criptes i perseguint a un misteriós assassí.

El final? Us convide a veure-la i a gaudir de 138 minuts carregats d’emoció i misteri.

Antoni Gómez Albuixech 4t M

25 de novembre. 10 anys contra la Violència de Gènere

2009-11-25T08:01:00.007+01:00

Per quart any consecutiu, l'IES Almussafes porta endavant una gran diversitat d'activitats per col·laborar en el reconeixement i prevenció de la violència de gènere. Són activitats a nivell d'aula, des de diverses assignatures, però també activitats a nivell de centre. Les activitats que s'han organitzat enguany a nivell de centre s'han desenvolupat al llarg de quatre dies consecutius, i són:

Dilluns, 23 de novembre.
9.00-10.00h. Pel·lícula-documental "La isla de Chelo", adreçat a batxillerats.
10.05-11.00h. Xarrada "Conseqüències jurídiques i penals de la violència de gènere". Ponents: Policia Local d'Almussafes. Adreçat a batxillerats i cicles formatius.
11.30-12.25h. Xarrada "Canvi social front a l'agressor de la violència de gènere". Ponents: Policia Local d'Almussafes. Adreçat a 3r i 4t d'ESO.

Dimarts, 24 de novembre.
8.15-9.10h. Xarrada "Com evitar relacions perilloses". Ponent: Tècnic de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Almussafes". Adreçat a 2n d'ESO.

Dimecres, 25 de novembre.
9.10-11.00h. Cine-fòrum "Oriente es Oriente". Adreçat a 2n d'ESO.
11.30-13.20h. Cine-fòrum "Pan y Rosas". Adreçat a 3r i 4t d'ESO.

Dijous, 26 de novembre.
11.30-13.20h. Cine-fòrum "Oriente es Oriente". Adreçat a 1r d'ESO.

Nosaltres aportem el nostre granet d'arena per eliminar aquest problema social. Tu també? Comenta'ns què feu al vostre centre.

Pots consultar una pàgina del Ministeri d'Igualtat on trobaràs una gran diversitat de material de l'actual campanya institucional de sensibilització contra la violència de gènere (espots de televisió, de ràdio i cartells).

El periòdic El País publica avui també un monogràfic molt interessant sobre aquest tema. S'hi inclouen articles, reportatges, informes, vídeos, etc. Molt recomanable.

I recorda: "Contra la violència de gènere, tolerància zero".

TertúlIES Almussafes. Francesc Bodí

2009-11-22T19:26:00.004+01:00

La vesprada del dilluns 16 de novembre ens reunírem de nou a la biblioteca de l'IES Almussafes per parlar de llibres i de lectura. L'objecte d'atenció era el llibre L'infidel, de Francesc Bodí, que va ser Premi Enric Valor de Novel·la 1999 i que es troba publicat a l'editorial Bromera. Aquest importantíssim premi l'ha tornat a guanyar l'any 2008, amb el llibre El soroll de la resta.

Tot i que el primer capítol és molt dur de seguir, superada aquesta tanca el lector entra en un text agosarat, particular i innovador que és capaç d'encabir al seu interior tot un relat de forta càrrega psicològica i, alhora, conjugar això amb una reflexió sobre les afeccions i desafeccions que tenen els individus al llarg de la vida, referint-se, en particular als individus que viviren (i participaren de) la Transició espanyola.

És un llibre escrit per al silenci, per a la lectura contínua i concentrada. Escrit per a ser llegit i rellegit. I per analitzar, a través d'un ésser humà, tot el seu temps i espai que li ha tocat viure.

La propera tertúlia està prevista per a la vesprada del dilluns 25 de gener de 2010 i parlarem de Les memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar. Recordeu que esteu convidats els alumnes de 1r i 2n de batxillerat, tots els professors i tots els pares i mares d'alumnes del centre.

De pel·lícula. Nit en el museu

2009-11-17T16:01:00.003+01:00

Direcció: Shawn Levy
Guió: Robert Ben Garant i Thomas Lennon
Repartiment: Ben Stiller, Carla Gugino, Dick van Dyke, Mickey Rooney, Bill Cobbs, Robin Williams, Jake Cherry, Ricky Gervais, Kim Raver, Patrick Gallagher, Rami Malek, Steve Coogan i Anne Meara.
Basada en el llibre del mateix títol de Milan Trenc.

Aquesta pel·lícula tracta sobre un home que necessita trobar un treball i el contracten com a guarda de seguretat en el Museu d’Història Natural, al torn de nit. En la seua primera nit al Museu rep un llanterna i unes instruccions. No dóna crèdit al que veu: els personatges i animals històrics que hi ha al seu voltant cobren vida de forma màgica. Es veu obligar a agafar com siga el control del Museu per no decepcionar altra volta al seu fill Nick.

És una pel·lícula impressionant, fantàstica i divertida. És una aventura d’un home al seu treball que et farà riure molt, està molt ben estructurada i té uns bons actors. L’eix central de la pel·lícula no es perd en ningun moment, sempre es pot saber el que passa a cada escena. És recomanable per a la gent que no l’haja vista, perquè s’ho passarà d’allò més bé.

Laura Liñana Bosch (4tA)

De pel·lícula. El diari de Noah

2009-11-15T08:51:00.005+01:00

Basada en el llibre The notebook, de Nicholas Sparks.

La pel·lícula ens conta com Noah llig a Allie (malalta d'Alzheimer) la història de la seua vida.
La història comença quan l'adinerada família d'Allie (Rachel McAdams) decideix anar a passar les vacances d'estiu a Seabrook on coneix Noah (Ryan Gosling), i s'enamoren. Però els pares d'Allie no accepten la relació que té la seua filla amb un pobre (Noah) i decideixen donar fi a les seues vacances.
Set anys després, mentre que Allie es provava el vestit de núvia va veure en un diari la foto de Noah, que havia complit la promesa que va fer-li anys enrere: construir una casa blanca amb finestres blaves amb una habitació per a poder pintar Allie.

Després d'això se n'adona que sempre ha estat enamorada de Noah. De manera que torna a Seabrook per a poder parlar amb ell i descobreix que li havia estat enviant cartes durant tot un any tots els dies (és a dir, 365).
Quan sa mare torna a per ella, Allie parla amb el seu nuvi per a dir-li que prefereix estar amb Noah, amb qui passa tota la vida i mai no es cansa d'estar amb ella.

Berta Calvo (4tESO M)

Millor previndre

2009-09-08T19:49:00.003+02:00

Més que ser alarmistes, siguem previsors.

Comencem el curs 2009-2010 sota l'ombra (o amenaça) de la grip A.

La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha llançat l'eslògan "Davant la grip Actua. Previndre el contagi depén de tu. Depén de tots" i ha creat una pàgina específica per mantenir informada a la població en general (fes clic ací). Dins la pàgina trobareu un apartat dedicat, de manera especial, als centres educatius.

Les recomanacions per a previndre la grip A són:

1- Evita el contacte pròxim amb persones malaltes.
2- Queda’t a casa si estàs malalt. Així evitaràs contagiar altres persones. El procés gripal sol durar uns set dies, per la qual cosa es recomana romandre durant eixos set dies a casa per a assegurar-te de no transmetre’l a altres persones.
3- Cobrix-te el nas i la boca al tossir o esternudar. Utilitza mocadors d’usar i tirar o paper higiènic. Immediatament després, tira’ls al fem, tanca la bossa i llava’t les mans. Si no disposes de mocadors d’usar i tirar, pots tapar-te amb l’avantbraç o la cara interna del colze.
4- Llava’t les mans ben sovint. Llava’t les mans i les dels xiquets amb aigua i sabó durant un minut. També pots llavar-te amb una solució hidroalcohòlica o, eventualment, amb tovalletes que continguen alcohol. Quan?: abans i després de tocar-te els ulls, el nas o la boca, atendre una persona malalta, menjar, anar al bany, canviar bolquers, etc. Després de tossir o esternudar, viatjar en transport públic, tornar del carrer, tocar objectes, etc.
5- Mantín una adequada higiene de l’entorn. Ventila la casa i neteja sovint les superfícies que més contacte tenen amb les nostres mans (picaportes, baranes, telèfons, etc.) amb els productes de neteja habituals. Extrema la neteja de l’entorn d’una persona malalta. A més, evita compartir objectes com gots, coberts, botelles, etc. No cal llavar-los per separat, però és important que ningú més use estos articles si no s’han llavat primer.
6- Tracta de no tocar-te els ulls, el nas ni la boca. Els gèrmens es propaguen ben sovint quan una persona toca alguna cosa contaminada amb eixos gèrmens i després es toca els ulls, el nas o la boca.
7- Practica altres bons hàbits de salut. Dorm bé, alimenta’t de manera saludable, beu aigua abundant, porta una vida físicament activa, evita les begudes alcohòliques i el tabac. Portar una vida sana ens permet afrontar la malaltia en les millors condicions de salut.
8- Procura saludar sense estretir les mans, besar o abraçar.

Salut i a estudiar!

Trobada, visites i portes obertes

2009-05-22T06:31:00.008+02:00

Aquesta setmana ens donem a conéixer.

Demà dissabte, 23 de maig, l’Institut estarà obert al públic. Tots aquells que estiguen interessats en conéixer les nostres instal·lacions, ho poden fer entre les 10:00 i les 13:00 hores del matí.

Ahir, dijous dia 21, ens visitaren els alumnes de 6é de primària de la localitat acompanyats dels seus mestres. Era un primer contacte amb el que serà, el curs que ve, el seu nou centre educatiu.

Amb aquestes dues activitats conclourem una setmana que va començar el dissabte 16 de maig, dia de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, celebrada enguany a Almussafes. En aquesta jornada festiva per la nostra llengua s'aplegaren unes 27.000 persones per participar en les múltiples activitats que s'hi realitzaren. L'IES Almussafes hi tingué una presència destacada, ja que participà amb cinc tallers:
- Taller de pneumàtica
- Taller de fotografia i caricatures
- Taller de pintar cares
- Taller de fer trens de colors
- Taller de fer collar

Els tallers van ser atesos per professorat del centre, però també per estudiants dels nostres cicles formatius.

No hem d'oblidar que durant la nit del dia anterior, divendres 15 de maig, va tenir lloc al camp de futbol d'Almussafes una activitat "ludicomusical": la 1a Trobada de Dj's de la Ribera. Va ser tot un èxit! La idea de realitzar aquesta activitat va nàixer dels professors de l'IES Almussafes que actualment s'ocupen de l'emissora de ràdio de l'institut.

Olimpíada d'Història de la Literatura 2009

2009-05-18T06:41:00.005+02:00

El dia 9 de maig, dissabte, l’alumnat de batxillerat de l’IES Almussafes, acompanyat per les professores Clara Grau i Pilar Medrano, del departament de valencià, ha participat a l’Olimpíada d'Història de la Literatura celebrada a la Universitat Politècnica de València.

Els alumnes, a les 8h del matí -malgrat ser dia de descans- arribaren puntuals (amb alguna excepció que confirma la regla) a l’Estació del Nord, d’on eixirien tots cap a la Politècnica per trobar-se amb la resta de participants.

Després que l’organització de l’Olimpíada donara la benvinguda, començaren les proves.

Cap a les 2 del migdia, acabades les proves, compartiren uns suculents entrepans per recuperar les forces.

L’experiència ha estat molt positiva. Per als alumnes era la primera vegada que seien en unes aules universitàries, concretament a l’ETS d’Informàtica.

Cap a les tres de la vesprada tots tornaren cap a casa, cansats però contents.

Dia del Llibre 2009

2009-05-13T22:10:00.001+02:00

El 23 d'abril era el Dia del Llibre. I ho hem commemorat.

Aquest mateix dijous, els professores i professores de l'IES Almussafes ens trobàrem a la biblioteca del centre per a regalar-nos entre nosaltres, a manera del joc de l'amic invisible, un llibre. No hi faltaren les roses, ni altres sorpreses.

Però no hi quedà tot ací. A nivell de tutoria es plantejà realitzar aquesta mateixa activitat entre els alumnes d'un mateix grup i molts d'ells s'animaren. Els moments de lliurament dels llibres van ser també emotius i divertits alhora.

És una experiència que hauria de continuar. Regalant un llibre, regales cultura i amistat.

La imatge que acompanya aquest article correspon al cartell que, per iniciativa dels companys del departament d'Educació Plàstica i Visual, ha estat acompanyant la entrada dels alumnes a l'institut durant aquests dies.

A la universitat, en Valencià

2009-05-04T10:58:00.000+02:00

Des del curs 1993-1994, en nom de totes les universtitat valencianes, i amb el suport de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, s'ha enviat el Gripau a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l'accés a la universitat.

El Gripau és un material que permet repassar alguns coneixements de llengua, de terminologia bàsica i de redacció que ajuden els alumnes a millorar els seus exàmens i, en concret, les proves d'accés a la universitat.

Des d'enguany, els serveis lingüístics de les universitats valencianes han volgut aportar informació complementària sobre les pròpies universitats i han pensat que el suport en CD el faria més pràctic.

A l'IES Almussafes ha arribat aquest material i ja s'ha distribuït entre l'alumnat de 2n de Batxillerat. Tanmateix, si algú està interessat en conéixer-lo, cap problema! Podeu entrar en la pàgina http://www.ua.es/spv/gripau/ i consultar el mateix material que hi ha disponible al disc compacte editat.

TertúlIES Almussafes / 3. "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts", de Toni Cucarella.

2009-05-03T18:31:00.012+02:00

Dilluns 27 d'abril ens reuníem alguns professors i algunes mares a la biblioteca de l'institut per parlar sobre el llibre "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts", de Toni Cucarella. L'autor ens va regalar la seua presència, la seua parla i un grapat dels seus coneixements, que en són molts, sobre fraseologia, cultura popular i moltes coses més.

Bon consell ens va donar Urbà Lozano, l'autor del llibre que motivà l'anterior tertúlia. De veritat que gaudírem tots de la lectura d'aquest relat i veritat és, també, que xarrar sobre el llibre amb l'autor va ser un plaer indescriptible.

Va ser una tertúlia per a reflexionar sobre com han canviat les coses i els costums en els últims anys, com moltes coses han caigut en dessús o creiem que són del tot innecessàries o inútils en el nostre món "supermodern" i globaritzat, i com, a conseqüència d'això, moltes paraules i moltes frases fetes i locucions que s'empraven estan caient en l'oblit.

Canvia el món, canvien les persones, canvia la llengua. I canviant, s'empobreix, perquè alhora que guanya per un costat, en perd per molts altres. Per per la part de la memòria i de la cultura pròpia.

La nostra cultura, la nostra llengua... a imatge d'un camp d'ametlers.

Diu l'autor: "No se sabia si els bancals d'ametlers perduts tenien propietari, i si en tenien quin era el seu nom. Ningú no s'hi acostava per reivindicar-ne el domini, ni que fóra per arrancar els arbres i estalviar-los la lenta agonia que no tenia altre destí irrevocable que la mort.".

Podeu trobar a Toni Cucarella en els seus blocs:
Cucarella. Toni Cucarella en roba de batalla (bloc de l'autor)
La Cuca Salamanduca (bloc de l'autor)
Toni Cucarella Edicions (bloc de l'autor)

Abans d'anar-se'n, ens deixà recomanades unes lectures:

Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció literària, de Joaquim Mallafrè.
La clau de vidre, de Dashiell Hammett.
Havanera, de Francesc Bodí.

I dos llibres d'ell:

El lledoner de l'home mort.
Heretaràs la terra.

El llibre motiu de la tertúlia és, de totes totes, molt recomanable.

De pel·lícula (09.8). Com Déu

2009-05-02T23:15:00.000+02:00

Estats Units d'Amèrica, 2003.
Guió i direcció:Tom Shadyac.
Repartiment: Jim Carrey, Jennifer Aniston, Morgan Freeman.
La história se situa a Nova York. El protagonista (Jim Carrey) és un reporter d'una televisió local al qual les coses no li eixen molt bé. Després de fallar estrepitosament en una transmissió en directe, l'acomiaden.
Culpa a Déu per totes les coses dolentes que li succeeixen i Déu (Morgan Freeman) decideix posar-se en contacte amb ell.
Després d'una conversa entre ells dos, Déu decideix otorgar-li tots els seus poders durant una setmana i el repta a veure si el pot millorar.
A partir d'aquest moment, el protagonista utilitza els poders per a diverses coses.
Una gran comèdia per a tota la família, amb diverses escenes divertides, amb rialles segures.
Pots veure un divertit fragment de la pel·lícula en:
http://www.youtube.com/watch?v=Vnv8X5e2p8o

Josep Maria Linares (4t ESO)

Sentències i reflexions (IV)

2009-04-29T22:29:00.002+02:00

EL TALENT ÉS UNA QUALITAT PROU CORRENT.
NO ESCASSEJA LA INTEL·LIGÈNCIA SINÓ LA CONSTÀNCIA.

(Doris Lessing)

Doris Lessing, l’autora d’aquesta frase, fou guanyadora del premi Nobel de Literatura l’any 2007. És significatiu que fóra precisament ella l’enunciadora d’aquesta sentència, doncs és prou corrent pensar que una persona guanyadora d’un premi Nobel ha de tenir un talent excepcional, una habilitat i una destresa a la que poca gent pot arribar.

Probablement és cert que Doris Lessing és una mestra en l’art de l’escriptura. La pregunta és si va nàixer amb un do o si ha aconseguit ser-ho a base d’esforç.
S’assumeix que aquella persona que obté resultats excel·lents en allò que fa, ja siga als estudis, al treball, a la cuina... és perquè ha sigut obsequiada amb una habilitat especial, una habilitat innata que és inherent a la persona.
Doris Lessing amb la seva frase desafia la credibilitat d’aquesta pressuposició.
Es publicà fa poc al periòdic El País un article que parlava sobre la teoria de les 10.000 hores segons la qual una persona es podia considerar mestra en algun aspecte quan li havia dedicat 10.000 hores de treball, de pràctica. Així es citava el cas del grup musical The Beatles, els quals havien cobert les seves 10.000 hores tocant a un local d’Hamburg. D’aquesta manera, es deia, havien assolit un grau de compenetració i d’habilitat per a actuar i improvisar dalt d’un escenari realment impressionants.
Cada persona naix amb unes qualitats determinades, açò és cert, però no es troba tancat dins d’elles. La diferència entre les persones excel·lents i les mediocres rau en el fet que les primeres van decidir que volien arribar al màxim i no es van preocupar de si aquesta fita els resultaria difícil o no, mentre que les segones es van definir a elles mateixes i les seves capacitats resignant-se a fer allò que creien que podien fer, deixant de banda la possibilitat de l’esforç i la superació personal.
Fins ara hem observat casos de persones notables i referides només a una activitat, això no obstant la frase que estem analitzant es pot aplicar a cada moment de la nostra vida, doncs és un missatge amb el qual l’escriptora anima a cada persona a sentir-se capaç de fer qualsevol cosa que es propose. Tomba totes les barreres que ens puguem posar a nosaltres mateixos:
-No, és que jo soc de ciències.
-Buf! Jo és que no tinc ni idea de cuina.
-Música? Impossible per a mi.
...
Ens situa a tots en un mateix nivell, a partir del qual solament ens fa falta un ingredient comú per a triomfar en els nostres objectius: l’esforç, la perseverança, les ganes de lluitar: la constància.
Pense que a la vida existeixen dues actituds que adoptar. La més senzilla i a la que normalment es tendeix és la d’acceptar les pròpies limitacions, o dit d’altra manera: deixar que les dificultats ens dobleguen. L’altra és l’actitud oposada, la de doblegar les dificultats convertint-les en un camí per a la nostra superació com a persones. Aquesta actitud, però, no és gratuïta, requereix un sacrifici, un gran aport d’esforç.
Així, crec que les persones com Doris Lessing són dignes d’admiració, però no perquè estiguen allunyades de la gent corrent pel fet d’haver sigut regalades amb un do especial, sinó per la seva actitud de lluita davant la vida que els ha permès sobreeixir de la mitjana i ensenyar-nos el camí per a arribar al cim.

Clara Martínez Cervera (2n BAT)

Premis Sambori a alumnes d'Almussafes

2009-04-28T08:46:00.003+02:00

ONZÉ PREMI SAMBORI 2009
LLIURAMENT DELS PREMIS SAMBORI

El divendres, dia 8 de Maig, a les 6 de la vesprada,al Centre Cultural d’Almussafes, tindrà lloc el lliurament del Premi Escolar de Literatura en Valencià, Onzé Premi Sambori 2009.

PREMIS LOCALS PRIMER CICLE D’ESO
1r
JOSÉ ÁNGEL GONZÁLEZ LLÁCER (2n ESO)
2n
LARA SANLEONARDO GARCERÁN (2n ESO)
3r
PRISCILA PEDRÓN LUZÓN (1r ESO)

PREMI LOCAL SEGON CICLE D’ESO
1r
MARTA SALESA TARANCÓN (3r ESO)

PREMI COMARCAL I FINALISTA SAMBORI DE PAÍS
MARCEL BOSCH LINARES (2n ESO)

Enhorabona als premiats i quedeu tots convidats a l'acte de lliurament.

TertúlIES Almussafes. Toni Cucarella

2009-04-24T07:10:00.005+02:00

Recordeu aquesta invitació? Doncs ens veiem el dilluns, 27 d'abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l'Institut. L'autor ha confirmat que estarà amb nosaltres.

Si no t'has acabat de llegir el llibre o no has tingut l'oportunitat de poder-lo començar, no et preocupes. Parlarem del llibre, però també de la lectura i de la cultura en general.

Sentències i reflexions (III)

2009-04-22T07:36:00.000+02:00

LA MORT NO EXISTEIX.

LA GENT NOMÉS ES MOR QUAN L'OBLIDEN.

SI POTS RECORDAR-ME, SEMPRE ESTARÉ AMB TU.

(Isabel Allende)

Aquesta cita va aparéixer en un llibre anomenat Eva Lluna de l'escriptora xilena, Isabel Allende. Amb aquesta frase, l'autora expressa un sentiment d'amor, de record o d'apreci a una determinada persona que ens ha abandonat físicament en un moment concret, és a dir, ha "mort". Així i tot, la seua ànima es troba entre nosaltres, ja que ningú mor si algú el recorda.

Quan morirem? Com morirem? Estem morts? Aquestes i d'altres preguntes semblants ens omplin el pensament dia a dia, encara que generalment no les explicitem. La mort és un fenomen que tard o prompte ens arribarà a tots. Potser siga el més desagradable, però a l'igual que hem nascut, creixerem i ens reproduirem, també, per últim o per iniciar de nou el cicle, morirem.
Arquímedes, Kepler o Plató entre d'altres, són persones que físicament no es troben entre nosaltres, però, abans de desaparéixer, han deixat escrit durant la seua vida un gran treball que fa possible que actualment tothom els recorde com si carnalment es trobaren presents. De la mateixa manera que recordem a aquests individus per les obres que han escrit, també recordarem a essers pròxims al nostre entorn, sobretot si pertanyen a la nostra família.
Personalment pense que la mort no existeix. És només un pas cap a l'alliberació del nostre ésser intern, la nostra ànima. Fins que no ens arribe el moment de morir, hem de gaudir al màxim, ja que els nostres pares ens han donat el millor regal del món, una vida. Amb aquest meravellós obsequi lluitarem contra tots els obstacles que es posen al capdavant nostre i no li tindrem por a la mort ja que morir no és més que nàixer a altre estat.

Sheila Martínez Pecino (2n BAT)

Trobada de DJ's de la Ribera

2009-04-16T11:38:00.005+02:00

El 15 de maig, a Almussafes, i dins el marc de les activitats previstes per celebrar la XXIV Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es celebrarà la Primera Trobada de DJ's de la Ribera.
Més informació, ací.

Aquesta activitat és el preàmbul de la Trobada d'Almussafes, que enguany es farà a partir de les 16.00 hores del 16 de maig. Als carrers d'Almussafes trobareu tallers, exposicions, cercaviles, actuacions i moltes altres propostes que conformen una oferta cultural i lúdica que no us podeu perdre.

L'IES d'Almussafes hi estarà present.

De pel·lícula (09.7). Entrevista amb el vampir

2009-04-16T08:33:00.001+02:00

EUA, 1994
Direcció: Neil Jordan
Guió: Anne Rice
Repartiment: Tom Cruise, Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater.

El guió d'aquesta pel·lícula és una adaptació del llibre Interview With the Vampire, d'Anne Rice.
Aquesta pel·lícula va ser un gran èxit en la seua estrena, tant per la aparició de l’estelar Tom Cruise, com per l'exitosa actuació del jove Brad Pitt, que va guanyar el MTV Movie Award 1995, per la millor actuació masculina, així com pel paper de la petita Kirsten Dunst, pel qual va ser nomenada als Globus d’Or amb tan sols 11 anys.
Per a aquesta producció els actors hagueren de passar moltes hores de maquillatge per tal d'adquirir la blancor de pell dels vampirs, col·locar-los canins punxeguts i lents de color.
La filmació tracta d’una entrevista en la que Louis de Pointe du Lac (Brad Pitt), conta la seva vida de vampir. L’eix central de l’història és la desesperació per no poder canviar, per haver d'assassinar per a sobreviure i com el protagonista busca trobar respostes comuns a tots els vampirs del món.
Aquesta pel·lícula de ficció i terror trobà el seu punt fort, que la fa diferent a les demés pel·lícules de vampirs, amb la diversitat dels personatges. Ja que cada un dels personatges respon a una personalitat completament diferent.
A més, odi, amor i compassió son presents durant tot el film.
A la banda sonora d’aquesta pel·lícula apareix una cançó dels mateixos Rolling Stones (Sympathy for the devil).

Són dues hores de pel·lícula en les quals no deixes de gaudir en cada fotograma, en cada diàleg i en cada intervenció dels actors fins al final.
M’encanta!

Neus Bartual 4tL

La Agencia Europea otorga la CARTA EUROPEA al IES Almussafes

2009-04-07T11:57:00.003+02:00

El IES Almussafes se abre a Europa. A través de la Carta Europea y las becas de Conselleria, los alumnos de Formación Profesional pueden realizar las prácticas en empresas de la UE. El pasado 7 de abril, la agencia europea de Erasmus (EACEA) le concedió al IES Almussafes la Erasmus University Charter (Carta Europea Erasmus), a través de la cual los alumnos de grado superior podrán realizar sus prácticas en empresa en cualquier país miembro de la UE, así como también podrán venir alumnos de países comunitarios a realizar sus prácticas en el IES Almussafes y sus empresas asociadas.

Programas Europeos en el IES Almussafes

Además -y en añadidura a todo lo anterior- el pasado mes de marzo, Conselleria de Educación adjudicó una beca para realizar las FCT (prácticas en empresa) en un país europeo a Remedios Alonso Galán, alumna del ciclo formativo de grado medio de Gestión Administrativa del IES Almussafes.
Por primera vez, Conselleria ha otorgado 200 becas Leonardo para la realización de las FCT en el extranjero, tanto para alumnos de grado medio como de grado superior (al margen de que los centros en cuestión tuviesen concedida la Carta Erasmus Europea). Tan sólo trece centros de la Comunidad Valenciana han conseguido éstas becas para grado medio, siendo el IES Almussafes uno de ellos.
Remedios Alonso realizará sus prácticas el mes de septiembre, al igual que el resto de sus compañeros, con la diferencia de que ella las realizará en Italia. Hemos estado en contacto con ella y nos ha contestado a las siguientes preguntas:

E-¿Qué te motivó a retomar los estudios?

Decidí volver a estudiar porque me di cuenta de que era necesario tener una buena formación para mejorar mi condición laboral. En principio mi intención era cursar el ciclo de turismo de grado superior, pero no superé la parte específica de la prueba de acceso, por lo que decidí no perder más tiempo y cursar el grado medio de administración y gestión de empresas.

E-¿Por qué te decidiste a estudiar Gestión Administrativa?

Me decidí a cursar Gestión Administrativa ya que es un ciclo con mucha salida y muy práctico para la vida laboral cotidiana. Además, vivo en Almussafes y este ciclo se puede cursar en su instituto, que está al lado del polígono de la Ford, lo que resulta muy positivo a la hora de realizar prácticas y encontrar trabajo. Además, también ofertan los grados medio y superior de Mantenimiento Industrial, con lo que el centro, a pesar de ser de nueva creación, comienza a tener un importante peso específico en su entorno.

E-¿Te ha sido difícil llegar hasta aquí (las clases, exámenes…)?

No especialmente. Pude entrar directamente en el centro ya que tenía el graduado en ESO. En cuanto a mi trabajo (estoy trabajando de dependienta en una tienda de ropa) lo único que tuve que hacer fue cambiar el turno para poder hacer este curso. A veces voy un poco agobiada [ríe] pero si le pones ganas y empeño se puede sacar sin dificultad. Si te sabes organizar te da tiempo a todo (estudiar, salir, trabajar, descansar…)

E-Entonces… ¿no te resulta complicado trabajar y estudiar a la vez?

Bueno… no es difícil, sólo hay que echarle ganas.

E-¿Por qué decidiste realizar las prácticas en Europa?

En realidad fue una compañera de clase la que me incitó a estudiar fuera, ya que podría ser una buena experiencia, de la cual sacar mucho provecho (ver otras culturas, aprender un idioma, conocer gente nueva…).

E-¿Tuviste que realizar muchas gestiones para poder hacer las prácticas en Europa?

No, me lo arreglaron todo desde el instituto, con lo que no tuve que hacer mucho.

Sentències i reflexions (II)

2009-04-07T06:13:00.005+02:00

NO HI HA BARRERA, PANY, NI FORRELLAT QUE PUGUES IMPOSAR

A LA LLIBERTAT DE LA MEUA MENT.
(Virgínia Woolf)

Des de l’insecte més menut i insignificant fins al més ferotge i grandiós dels mamífers, tots els animals gaudeixen d’una llibertat innegable. La llibertat que els proporcionen els sentits i l’instint que regeix les seues vides és una llibertat que tan sols es veu eclipsada quan l’acció de l’home es creua amb el seu camí.

Els humans ens considerem afortunats per la nostra capacitat racional, la mateixa que ens permet diferenciar entre el que és ètic i allò que no ho és. El que no reconeguem moltes vegades és que precisament aquesta capacitat racional és la que ens empresona. La llibertat o la repressió no són res més que constructes de la nostra pròpia ment, ja que tots ens sentim perfectament lliures quan nasquem, fins que “els majors, que saben més de tot”, ens imposen els seus costums, les seues lleis... en definitiva, les seues normes. És aleshores quan comencem a plantejar-nos què és la llibertat, i si nosaltres podem gaudir-la. Eixe és el moment exacte de la seua fi.

Moltes vegades, l’ésser humà es veu lligat als seus errors i es troba privat de la seua llibertat per haver violat les normes imposades per al correcte funcionament d’aquesta societat. Altres vegades, és el nostre propi cos el que realitza aquesta feina tancant-nos darrere d’alguna malaltia.

Virgínia Woolf va estar presa al seu cos. El seu trastorn bipolar la mantenia lluny de la ciutat que estimava, però això no va impedir que portara endavant fer allò que més li agradava: escriure. A causa de la malaltia, Woolf ens conta que sofria una sèrie d’atacs i que, després d’aquests, experimentava una sensació tan forta que inspirà les millors obres escrites per l’autora.
Amb aquestes paraules, Virgínia Woolf ens deixa palès que la nostra ment és quelcom intangible, ple de secrets per descobrir i que mai, ningú, podrà posar-li barreres.

Si així ho desitges, la teua ment viatjarà allà on el teu cos no pot accedir, et podrà alliberar de la més cruel de les presons i et portarà al paradís. Per a poder aconseguir-ho, però, has d’estar entrenat. Igual que no pots fer una marató sense abans haver-te preparat físicament i psicològicament, la teua ment no pot fer miracles i, si no la utilitzes cada dia, mai es farà suficientment forta com per a amagar-te de la realitat.

Hem sigut, som i serem esclaus de la realitat que ens envolta, però de vegades la pots endolcir amb la més fantàstica de les medicines: la literatura escrita amb el cor.

Lídia Vila Asensi
(2n BAT)

De pel·lícula (09.6). Amélie

2009-03-31T22:16:00.003+02:00

Guió i direcció: Jean-Pierre Jeunet
Repartiment: Audrey Tautou, Mathieu Kassovitz, Yolande Moreau, Artus de Penguern.
França, 2001. Cinc nominacions als Oscar de 2001, una d'elles a millor guió original, escrit per Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet (director).

Amélie, un somni de pel· lícula, és un film entretingut on predominen els petits plaers de la vida, narrats de forma humorística sense caure en els tòpics o la grolleria fàcil. Aquest humor esdevé boniques metàfores que apareixen a gran part d’escenes.

La pel·lícula fa volar la teua imaginació i intenta que veges la teua vida d’altra manera, des d’un punt de vista més positiu, calmat i preocupant-te de les coses que realment són importants en la vida, encara que es podria dir que Amélie és una film "irreal" que no representa la vida tal com és.

Els seus actors interpreten els seus papers magníficament. Els seus gestos i mirades intenten convidar-te a què entres en el seu mòn fántastic des del punt de vista que el director ha intentat representar.
Quant a la seua fotografía, es podria dir que és meravellosa, ja que mostra els llocs més acollidors i bonics de París, i està acompanyada d’una excel·lent banda sonora.
Ha sigut una de les pel·lícules franceses més taquilleres de tots els temps i la seua duració és de 120 minuts, que passen, però, amb entreteniment i lleugeresa.
Amélie es un film que no us podeu perdre.

Jéssica Ludeña Boix 4tL

Sentències i reflexions (I)

2009-03-26T22:57:00.007+01:00

L'exposició del Dia de la Dona, de la qual ja hem parlat, està donant molt de si. Els alumnes de 2n de Batxillerat, com a activitat d'exercitació prèvia a la PAU (Prova d'Accés a la Universitat), han triat, cadascú de manera totalment lliure, una sentència de l'exposició, la que més els ha agradat, per un motiu o altre, i han elaborat un assaig. Alguns d'aquests assajos, amb el permís dels autors o autores, els anirem mostrant en aquest bloc. Un consell: No us perdeu aquestes lectures!

NO ÉS DIFÍCIL PLORAR EN SOLITUD, PERÒ ÉS IMPOSSIBLE RIURE SOL.
(Dulce María Loynaz)

Quantes vegades hem plorat en un racó del dormitori per a què ningú ens veiés? Quantes vegades hem abraçat el coixí perquè ningú entén el nostre pesar? I és que aquelles coses que fan omplir els nostres ulls de llàgrimes són situacions o records que per qualsevol motiu arranquen un sentiment de ràbia, de dolor, de felicitat o d’estima que fan caure eixa primera gota dels nostres ulls, i dels quals moltes vegades ens avergonyim. És per aquest motiu, per la por al rebuig dels altres, pel terror a no ser entés per aquelles persones que estimes..., que ens amaguem en aquells llocs on ningú ens diu res i ens sentim segurs.

Allò contrari al que sentim quan plorem, que ens trau fora del més obscur dels racons de la nostra habitació i ens col·loca davant de tots, és el riure. Una força sobrehumana que ens empenta a compartir la nostra felicitat amb tothom. Alguna vegada heu intentat riure sols, sense ningú al voltant? El riure no és més que la conseqüència d’aquelles accions produïdes per les persones que simplement volen veure en el nostre rostre aquell somriure inesperat que ens afavoreix tant. Qui no ha acabat alguna vegada contagiat del so del riure d’aquella xica que està asseguda davant teua en el metro, o del xic de la cua del supermercat? Aparentment rius sol, però de sobte veuràs que tot el metro, o quasi tota la cua del supermercat, t’acompanyarà. Impossible afirmar que pots riure sol.

Plorar o riure, riure o plorar, a la cap i a la fi simplement són dues paraules, dos antònims, dos extrems, que en moltes ocasions es toquen... Expressions físiques d’allò que sentim i que no som capaços de definir.

Però no em podran negar que una de les millors sensacions que hi ha en aquest món és aquella de no poder parar de riure fins a plorar, plorar de felicitat...

Iris Canet Chaqués

(2n BAT)

Gotes de saviesa

2009-03-24T22:41:00.001+01:00

Arran de l'exposició que hem fet a l'institut per tal de celebrar el Dia de la Dona, alguns alumnes s'han posat a pensar, com El Pensador d'Auguste Rodin (o més encara) i volen compartir amb tots vosaltres els seus elevats pensaments materialitzats en sentències:

*Si sempre poguérem gaudir dels petits plaers de la vida, acabaríem per no gaudir. (Neus Bartual)

* Els fets no s'haurien de mirar de forma totalment objectiva ni subjectiva, s'han de mirar de les dues formes per entendre realment el que han passat. (Javi Alepuz)

* Viu el present, però recorda que el futur es convertirà en el dia a dia. (Roberto Romaguera)

* No hem de subestimar ningú ja que pot resultar cent vegades més fort o intel·ligent que aquell que el menysprea. (Melissa Fortea)

* El problema en aquesta societat no és que hi haja bé o mal, sinó que no moltes vegades no som capaços de diferenciar una cosa de l'altra. (Maribel Blasco)

* La millor fortuna és estar amb la persona desitjada. (Pepe Martínez)

* L'única manera de tenir la consciència tranquil·la és fent sempre el bé. (Xesco Giner)

* Recorda el passat, pensa en el futur i viu el present. (Anna Àrias)

* No existeixen les mentides, sinó les veritats alterades. (Josep Maria Linares)

* Tenim una gran percepció dels defectes, però estem cecs davant les virtuts. (Emilio J. Sánchez)

* La humanitat en guerres i crisis sempre ha viscut, i aquesta que tenim ara no va a ser un cas més menut. (Jesús Rosaleny)

* Gaudeix del moment. No vulgues gaudir-lo quan ja haja passat. (Carmen Chulvi)

* El dia que el món s'acabe comprendrem tot el que hem perdut. (Laura Camacho)

* Interessat pels demés, però no sempre. (Pau Abad)

* No vulgues córrer sense aprendre a caminar. (Roberto Romaguera)

STUDENTS OF 2nd ESO SPEND A WEEK IN AN ENGLISH SCHOOL IN FAURA (SAGUNTO)

2009-03-23T12:03:00.008+01:00

Thirty-nine students have spent five days in “Aula de Europa” (http://www.englishsummerschool.es/) , a residence for students to improve their English in a different way from common lessons.
This extra curriculum activity has been organized by the teachers of the English Department in order to give students the opportunity to practice English outside the classroom.

The students have used English in everyday situations, such as currency change, going shopping, sports or free time activities. They have been placed in groups of working taking into account their level of English and they have had the chance to meet students from other secondary schools.
According to most of the students who have enjoyed the staying, the experience has been amazing and unforgettable, because apart from practicing their English, they have met new friends.

The last day of their staying was the Graduation Day, when all of them received a certificate for their effort and participation, and most of them also received medals and trophies for being the winners of some competitions or the most outstanding students during the lessons.

Friday 13th , after lunch, was the moment of the farewell, a mix of sadness and happiness, sadness because that special week had ended and happiness because they left with many more friends than before.

By Maria Jose Navarro

Dia Mundial de l'Aigua

2009-03-22T09:41:00.008+01:00

Un vídeo espectacular per recordar que no podem viure sense aigua i que, per desgràcia, hi ha molta gent al món que mor perquè no pot accedir a aigua potable.

L'aigua, també, ha sigut l'eix central de moltes cançons.
Escoltem primer el poema de Salvador Espriu "Diré del vell foc i de l'aigua", musicat per Raimon. (Ací tens la lletra de la cançó)

I una altra cançó de Raimon, famosa, entre altres coses, per les riuades que hem patit tantes vegades en la nostra comarca. (Ací tens la lletra de la cançó)

Les dues cançons parlem d'aigua, de pluja... i moltes coses més.

Homenatge a Pepe Rubianes

2009-03-15T11:09:00.004+01:00

El primer dia d'aquest mes de març ens furtava el somriure qui sempre ens l'havia regalat. Pepe Rubianes abandonava definitivament l'escenari de la vida acompanyat d'un càncer.
Si hi ha algú que diu que no li agrada el teatre és que no coneix a Pepe Rubianes.

Vindrà un temps en què s'estudiarà la seua figura i la seua herència teatral i es descobrirà que va ser als orígens d'allò tan habitual ara: els monòlegs. Fa més de vint anys alguns vam començar a gaudir amb la seua manera extraordinària de contar-nos històries, de fer-nos viure aventures meravelloses, de donar-nos a conéixer múltiples personatges alhora.

Ara es multipliquen els homenatges al seu treball i TV3 ha creat l'espai "Especial Pepe Rubianes". Allà el descobrireu (o el recordareu)

Un fort aplaudiment, mestre!

Jugant amb les paraules

2009-03-11T23:01:00.007+01:00

És segur que tens un poema o un poeta preferit. Potser ets tu mateix, perquè t'agrada escriure. És segur que tens una cançó que sona una i altra vegada a la teua ment, fins i tot quan ets a classe.

¿Què tal si aquests poemes, aquestes cançons... muten de la seua forma habitual i gràcies a la fada Informàtica esdevenen un dibuix acolorit farcit de paraules de diverses mides? ¿Què tal si ho imprimeixes en color i alegra la teua carpeta o agenda?

Un exemple:
Prenem un preciós poema escrit per Vicent Andrés Estellés. Un "clàssic" d'aquest autor: "Els amants".

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Obrim la pàgina http://www.wordle.net/, introduïm el text i juguem a canviar-li la tipografia, els colors, la disposició. Guarda el resultat que més et satisfà i ja pots imprimir-lo.

A nosaltres, el poema de Vicent Andrés Estellés ens ha quedat així:

Què bonic i què curiós! No?

Ara tu. Llig alguns poemes, tria els que més t'agraden i practica l'ús d'aquest programa.

Mentrestant, si us ve de gust escoltar el poema "Els amants" recitat per Ovidi Montllor, ací el teniu:

Para las MUJERES VALIENTES que tenemos cerca

2009-03-09T13:51:00.006+01:00

¿Cómo poder olvidar a todas las mujeres valientes y arriesgadas que a lo largo de la historia han trabajado hasta la muerte por sus ideales y derechos?

Este escrito es un recuerdo muy especial para aquellas mujeres que nacieron hace 60, 70, 80 años... Estas mujeres están muy cerca, a nuestro lado... son nuestras ABUELAS.

Ellas sí que han sabido lo que es luchar con valentía en la vida. Primero para poder crecer y convertirse en mujeres, en un momento de nuestra historia muy penoso y con mucho miedo. Después, más tarde, ser trabajadoras incansables para sacar a sus hijos adelante y que pudieran tener todo lo que ellas no tuvieron de niñas.
Luchadoras incansables, volcadas en sus hijos, para que se hicieran mujeres y hombres "de provecho" y "libres" como ellas pensaban que debían ser.
Amorosas incansables con sus nietas y nietos, que sois vosotros.
Preocupadas incansables, vigilando que todo os vaya bien.

Admiradlas y abrazadlas muy fuerte. Vale la pena. Compensad sus desvelos y valorad lo que hacen y lo que han hecho a lo largo de toda su vida: "Ser MUJERES trabajadoras y valientes que están muy cerca de nosotros".

Dedicado a una de estas mujeres. Una muy especial.

Marisa Perona
Dibuix d'Enric Poblador

Dones, doNes, doneS...

2009-03-05T13:45:00.007+01:00

El diumenge 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona.

Els alumnes de vegades es qüestionen per què existeix aquest dia de celebració quan resulta que vivim en un país europeu, tan desenvolupat, modern i democràtic. Els joves pensen que les totes les dones són lliures, amb els mateixos drets que els homes, i que no necessiten actualment fer cap tipus de reivindicació. Això, desgraciadament, no es així. Si mirem més enllà de les parets de casa nostra, podrem apreciar com la violència de gènere continua present en la nostra societat, com moltes xiques són víctimes de la violència sexual en llocs com Haití o Mèxic, com la discriminació laboral per raó de sexe es manté, fins i tot a països com EE.UU.

Parlem amb les mares, amb les àvies, i us descobriran quin era la consideració social que tenia ser dona en dècades anteriors.

No oblidem el passat, no tanquem els ulls al present i podrem construir un futur de convivència més perfecte.

Matilde Gay i Josep-Lluís Ribes.

Dibuix d'Enric Poblador.

Si vols conéixer l'origen del Dia de la Dona, feu clic ací.

Estàs convidat a l'exposició de frases cèlebres de dones famoses, ubicada a l'exterior de l'aula d'Usos Múltiples 1.

De pel·lícula (09.5). Apocalypse Now

2009-03-01T22:28:00.005+01:00

Sense dubte una de les millors i més aclamades pel·lícules de la companyia de cine Paramount. Aquest film bèlic dirigit per Francis F. Coppola està basat en la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, encara que ens transllada a la guerra del Vietnam. La pel·lícula compta amb uns actors de luxe encapçalats per Marlon Brandon, Robert Duvall, Martin Sheen i Harrison Ford. Aquest film va rebre dos Òscars el 1979 i també va ser premiat amb la Palma d’Or el mateix any al Festival de Cannes.

Quan a Coppola li preguntaren de què anava la pel·lícula va respondre: Açò no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, açò és Vietnam. Amb raó ho va dir: una de les coses més característiques d’aquest film són les impactants escenes i els diàlegs ètics de Marlon Brandon.

Felipe López (4t ESO L)

LLIG I CREIXERÀS

2009-02-20T07:02:00.001+01:00

Acabava 2007 quan es va constituir a l'IES d’Almussafes un grup de treball amb la finalitat de redactar un Pla de Foment de la Lectura. Les propostes que s’hi feren van, poc a poc, materialitzant-se i van donant-se a conéixer entre la comunitat educativa més enllà de la del nostre institut.

Així, el 19 de febrer, els professors María José Navarro i Josep-Lluís Ribes impartiren una sessió de tres hores dins del curs “Animació lectora en educació secundària” organitzat pel CEFIRE d’Alzira. D’aquesta manera van poder compartir amb les professores i professors assistents les experiències dutes a terme al nostre institut i les iniciatives que es prendran aviat.

Hi van explicar, per exemple, com es va elaborar una proposta de Pla de Foment de la Lectura i de Reglament de funcionament de la biblioteca, de quina manera va nàixer la revista digital Rebomboris i els continguts que s’hi poden trobar, l’apartat dedicat a Biblioteca i Lectura a la web de l’institut (encara en procés de construcció) i moltes altres iniciatives concretes com portar la literatura a Ràdio IES Almussafes (107.3 FM), les tertúlies literàries, la celebració del Dia del Llibre i del Dia de la Dona i la participació en el premi Sambori i en la X Olimpíada d'Història de la Literatura .

TertúlIES Almussafes / 2. "Plagis", d'Urbà Lozano

2009-02-15T11:26:00.002+01:00

El passat dimecres, 4 de febrer, ens vam reunir de vesprada per realitzar una tertúlia literària sobre el llibre Plagis, d’Urbà Lozano. Vam tindre la fortuna de poder comptar amb l’autor, guardonat, per aquest títol, amb el premi Ciutat de València 2007, i compartir amb ell les nostres percepcions com a lectores i lectors.
Van ser dues hores llargues de conversa que, certament, es van fer curtes.

Valoràrem l’originalitat de la història, sobretot pel fet de tractar-se d’una narració literària on la pròpia literatura, un original i un plagi, esdevenen fets substancials.

També ens va atraure el fet que el narrador, omniscient, d’una omnisciència impertinent, escodrinya els racons més amagats dels seus personatges.

Però sobretot vam volem destacar l’esforç lingüístic realitzat per l’autor perquè això li dóna a Plagis una personalitat pròpia.

Aprofitàrem l'ocasió per enregistrar la veu de l'autor, responent-nos a unes qüestions:

En els llibres que pugues publicar i escriure en un futur, continuaràs plagiant? (Prem "urba1" en el reproductor i espera un poc)

Què et resulta més gratificant, escriure un llibre o promocionar-lo entre els possibles lectors? (Prem "urba2")

Què t’aporta com a lector i com a escriptor l’assistència a tertúlies literàries? (Prem "urba3")

Si us ve de gust, ací podeu localitzar una entrevista que li van realitzar el 6 d'octubre de 2008 a la televisió CampusLink.

LA PROPERA TERTÚLIA es realitzarà la vesprada del dilluns 27 d’abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l’IES Almussafes.
Hi parlarem sobre literatura, com sempre, i sobre el llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, editat per 3i4.
Per a aquesta tercera tertúlia es farà extensiva la convocatòria a tots els pares i mares d’alumnes i als estudiants de 1r i 2n de Batxillerat.

Podeu anar fent boca amb els enllaços següents:
Toni Cucarella (a l'AELC)
Cucarella. Toni Cucarella en roba de batalla (bloc de l'autor)
La Cuca Salamanduca (bloc de l'autor)
Toni Cucarella Edicions (bloc de l'autor)
Pere Calonge (parlant del llibre)

De pel·lícula (09.4). Titànic

2009-02-13T19:05:00.000+01:00

Guió i direcció: James Cameron
Actors: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Bernard Hill, Jonathan Hyde, Danny Nucci, David Warner, Bill Paxton, Gloria Stuart, Victor Garber.

Banda sonora de la pel·lícula: Céline Dion.

Excel·lent pel·lícula, en la que James Cameron es va gastar quasi 200 millons de dòlars per tal que fóra una de les millors produccions cinematogràfiques de la història d'aquesta indústria.

La pel·lícula està ambientada en el primer (i últim) viatje que va realitzar el primer supertransatlàntic, el Titànic i ens mostra una història d'amor entre dos joves ben diferents: Jack és pobre i es guanya la vida amb els seus dibuixos mentre que Rose és una jove de família rica. La mare de Rose vol que es case amb un xic de la categoria que es mereix, però s’acaba decidint per Jack. La història s’acaba, ja ho sabeu!, quan el vaixell ensopega amb un iceberg.

Aquesta cinta va rebre 13 nominacions als Òscars, de les quals en va guanyar 11 (millor director, millor pel·lícula, millor actor...). Pense que no us podeu pedre aquesta pel·lícula ja que els guions, l’ambient de la pel·lícula, etc. són perfectes.
I què dir de la música? Ací teniu la lletra i la música de la pel·lícula.

Jesús Rosaleny (4t ESO L)

De pel·lícula (09.3). Les cròniques de Narnia: el príncep Caspian

2009-02-11T11:40:00.000+01:00

Basada en el llibre de Clive Staples Lewis.

Director: Andrew Adamson
Actors: Ban Barnes, Georgie Henley, Skandar Heynes, Williams Moseley, Anna Popplewell, Sergio Castellitto, Peter Dinklage, Warwick Davis.
Música: Harry Gregson-Williams.

En la primera pel·lícula es contà el fet que uns xiquets descobreixen, sense voler, la terra de Nàrnia i, poc després, se n’adonen que són els prínceps de Nàrnia que, segons la tradició, havien de salvar aquesta terra i els seus habitants de les forces del mal. Ara, més majors, ha de tornar a aquest fantàstic món i defendre de nou els personatges bons que allà viuen.

És una pel·lícula sorprenent, molt ben rodada i ideal per a veure-la en família. El vestuari, el maquillatge i els efectes especials són espectaculars.

Laura Camacho (4t ESO L)

AUTODESTRUCCIÓ?

2009-02-09T14:25:00.000+01:00

L'anunci que ara comentaré va cridar la meua atenció principalment pel seu contingut a simple vista. Ens trobem amb una comparació de les xemeneies de les indústries, que tiren milions de tones de gasos que són perjudicials per a l’atmosfera, amb dues cigarretes que, curiosament, fan el mateix efecte sobre els nostres pulmons.
Aquesta simple comparació ja ens dóna una idea del que pretén la publicitat, la seua finalitat principalment és persuadir a les persones per a què deixen de fumar el més aviat possible. L’eslògan “No more killing”, que vol dir “no més morts”, es troba reforçat per la frase que trobem a la part inferior esquerra “It is estimated that one person dies every 8 seconds from smoking, stop smoking now!”, que significa “S’estima que cada 8 segons mor una persona per fumar, deixa-ho ara!”. Amb aquestes frases fortes i mordaces, l’autor d’aquesta publicitat vol ajudar els fumadors a deixar el seu mal hàbit, i també vol recordar-nos, amb una imatge impactant, que no sols són ells els afectats pel tabac, sinó que també les persones que es troben al seu voltant, fumen indirectament i perjudiquen la seua salut.
A la imatge apreciem el fum que desprenen els anomenats “fumerals industrials”, que en aquest cas, és precisament el fum del tabac que conté aproximadament 400 gasos tòxics, que poden ser molt més perjudicials per als fumadors passius que per als fumadors actius. Amb aquesta xifra, ens podem fer una idea de perquè mor una persona cada 8 segons per culpa del tabac, ja no sols es troben en perill els fumadors, també les persones del seu voltant, aquells a qui estimen, mares, pares, fills, etc. Realment podem ser així d’egoistes i pensar sols a saciar el nostre vici? Lamentablement, sí. L’home de hui dia, després d’anys de descobriments i d’evolució, continua sent un animal que sols pensa a satisfer els seus vicis, sense pensar en les conseqüències, s’ha convertit en un ser capitalista i consumista compulsiu. On es troben els nostres principis? Sembla que amb el pas dels anys i dels segles, l’home sempre trobarà una manera d’autodestruir-se.

Yasmina Ammatuna (2n de batxillerat)

De pel·lícula (09.2). Pirates del Carib

2009-02-09T11:15:00.000+01:00

TRILOGIA: “La maledicció de la Perla Negra”, “El cofre de l'home mort” i “En la fi del món"

Guió i direcció: Gore Verbinski
Actors: Johnny Deep, Orlano Blomm,Keira Knightley,Geoffrey Rush,Jack Davenport, Jonathan Price,Kevin McNally,Bill Nighi, Stellan Skarsgard, Naomy Harris, Tom Hollander, Chow Yu-Fat.

Impactant, sorprenent i divertida.
L'esperada pel·lícula de Gore Verbinski reprén l'aventura en la seua triologia amb temes com la pirateria, el coratge, l'amor... De fet, l'eix central del film, sobre el qual gira tota la història, és un aspecte sentimental.
Cal destacar la banda sonora, elaborada per grans compositors, com Hans Zimmer.

La història està inspirada en una atracció impulsada pel mateix Disney que hi ha al parc Disneyland, a Orlando. L'atracció representa una gran animació amb autòmats i escenaris quotidians dels pirates.
I ja sabeu. No sols es ven la pel·lícula, el negoci va més enllà. Al seu voltant hi ha tot un món de productes: jocs digitals, novel·les, disfresses, jocs de taula, CD amb la música de les pel·lícules, llibretes, motxiles, etc.
Si us interessen les pel·lícules de pirates, trobareu més informació ací.

Pepe Martínez (4t ESO L)

De pel·lícula (09.1). The boy in the stripped pyjamas

2009-02-05T06:59:00.000+01:00

Que no t'agrada la literatura? Com pots dir això si en consumeixes tots els dies? Moltes de les pel·lícules que veiem estan basades en llibres que han estat als aparadors de les llibreries i les biblioteques. Aquest llibres es reconstrueixen com a guions tècnic i literari i passen a ser llibres de pel·lícula. Iniciem ací una sèrie d'articles en què els alumnes de 4t d'ESO ens recomanen algunes pel·lícules que els han agradat molt, i algunes d'elles (ho comprovareu!) estan basades en llibres.

Aquest recorregut cinèfil ens permetrà també comprovar que la nostra llengua, en aquest camp (com encara en alguns altres), no està ben reconeguda (o sembla que no és suficientment rendible) i les productores decideixen fer només la versió en castellà. Açò evidencia que encara queda molt de camí per recórrer en la dignificació de la llengua que parlem i escrivim.

Però bé, anem a les recomanacions i comencem amb la d'Agnés Ribera:

THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS

Maig 2008
Basada en la novel·la de John Boyne
Director i guionista: Mark Herman
Actors: Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend

Minientrevista a l'escriptor i al director:

Una pel·lícula sorprenent. Està ambientada a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial (durant les dècades de 1930 i 1940) en l'època en què els jueus eren sotmesos a les atrocitats dels nazis perquè Hitler volia crear una raça ària perfecta i tots els altres mereixien ser exterminats.
La pel·lícula tracta sobre un camp de concentració anomenat Auschwitz, que estava a Polònia. Allà traslladaven famílies completes. Alguns dels empresonats servien com a criats dels alts càrrecs militars, altres treballaven en el camp de concentració sotmesos a totes les aberracions que els nazis els feien. Molts jueus moriren per inanició, alguns van ser afusellats, o com a resultat d'experiments portats a terme per doctors i científics alemanys, i molts altres perderen la vida en les camàres de gas, com veiem a la pel·lícula. La història del film gira al voltant de la relació de dos xiquets: un era fill d'un alt càrrec nazi i l'altre un jueu que "residia" en el camp de concentració).

És un relat que s'acosta a la dramàtica realitat viscuda en aquella època, en la que no es tenia gens de consideració per les innocents i curtes vides dels èssers més menuts: els xiquets.

Agnés Ribera (4t ESO L)

PAU, vine a nosaltres!

2009-02-02T23:35:00.000+01:00

El 1964, Llorenç Vidal (poeta, educador i pacifista), va idear la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

En l'actualitat aquella iniciativa ha d'estar més viva que mai. Fins i tot, organitzacions com Intermón Oxfam ofereix propostes educatives per a treballar-les amb els alumnes.

La UNESCO, en la seua Constitució, diu: "Donat que les guerres naixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on han dirigir-se els baluards de la Pau".

I que diuen alguns alumnes de l'IES d'Almussafes:

M'agradaria a partir d'aquest dia poder anar a ma casa tranquil·lament, pensant que la gent ja no es mata entre si. (Pablo Humen)
Pense que seria millor que no hi haguera guerres, que s'alliberaren als segrestats de Colombia, que feren més escoles per als xiquets pobres, que no hi haguera treball infantil i que s'acabara tot tipus de violència. (Jessica Andrea Ramírez i Mishell Chasipanta)
A partir de hui podria desaparéixer la violència i la guerra i que en les notícies només es parlara de coses bones. Podríem tractar-nos entre nosaltres com a germans. (Tamara Méndez)
Potser que un dia com aquest servisca per a què els que han fet mal a algú pensen i diguen que d'ara endavant cal treballar per la pau. Podria deixar d'existir la violència de gènere, la violència contra menors, els abusos escolars. (Jorge Carles)
És trist que hi hagen guerres, atemptats i violència de tot tipus. Les persones que ho provoquen no tenen molt de cervell. M'agradaria que aquest dia aquests individus es posaren en el lloc de les seues víctimes i deixaren d'actuar tan malament. (José Ramón Sabater)
Les persones necessitem la pau. Ens hem de respectar tots al carrer, a les aules i al treball. Sols així podrem dur una bona vida, sense violències. (Víctor Rodrigo)
M'agradaria que s'acabara el terrorisme, el racisme, les guerres (com la de Gaza), que acabara la pobresa que obliga a molta gent a la immigració il·legal. Cal que col·laborem amb les ajudes humanitaries. (Antonio Martínez)

Que la PAU ens acompanye per sempre!

El poder de la publicitat

2009-01-23T23:13:00.000+01:00

L'alumne Luis Ull Asins ens mostra quin és el gran poder de la publicitat i com els publicistes posen en acció variades estratègies per fer-nos desitjar amb bogeria un determinat producte. La clau d'un anunci exitós està en fer inoblidable el producte i la marca que anuncia.

EL PODER DE LA PUBLICITAT

L'anunci Mercedes Classe M Dinamic Edition és un exemple extraordinari de fins on poden arribar els publicistes per manejar el nostre subconscient i aconseguir fer atractiu i desitjable un producte.

Es tracta d’un nou cotxe que ha tret a la venda la casa Mercedes. Podem veure el Mercedes al centre de l’anunci sobre un fons obscur on destaca la frase següent: “Discúlpanos. Hemos estado observando tus sueños”. Aquesta frase aconsegueix cridar la nostra atenció: ¿per què un anunci ens demana disculpes? Després, demanada la disculpa, ens insinuà que han volgut fer realitat els nostres somnis amb aquest cotxe, que és un cotxe de somni, de la prestigiosa marca Mercedes i que, com diu el text de la part inferior esquerra, deu ser molt potent i tenir un bon equipament. En aquest text es recalca que als nostres somnis tenim el Mercedes amb tots els accesoris citats, per això podem entendre que aquest cotxe és la perfecció. I alhora hi ha un altre missatge: si no somiem amb aquest cotxe, sinó que quan dormim ens ve un altre cotxe a la ment, el que tenim no és un somni, sinó el contrari, un malson, ja que els altres cotxes són roïns comparats amb aquest.

Una cosa important i que destaca és que han col·locat el preu del cotxe just davall de la frase principal, açò pot causar que molta gent perda l'interés per comprar-lo perquè el preu és altíssim, però per altra banda dóna a entendre que costa tants diners perquè és de bona qualitat i té els millors avanços tecnològics actuals. Tot un Mercedes, amb aquest preu? Això és un regal! (per a qui el puga pagar, és clar). I és que no tots poden “somiar” amb un Mercedes. El preu marca l’exclusivitat.

Per altra banda el color del Mercedes present a l'anunci és obscur, a l'igual que el fons, però alhora, sobre la carrosseria del cotxe refulgeixen, com estreles, la llum que l’envolta. Està simbolitzant així la nit, el món de la nit, el món dels somnis. Tot això manté relació amb la frase principal.

I no podia faltar el logotip de la marca, situat, ací, a la part alta de l’anunci. Un altre element simbòlic per la seua ubicació i per l’eslògan de l’anunci: el logotip és una estrela. L’única estrela d’aquesta nit. L’estrela de la carretera. Una estrela especial, de tres puntes, al capdamunt de tot, com si adornara un betlem o un arbre de Nadal, sota els peus del qual trobarem el nostre regal: un Mercedes.

Però l'aspecte possiblement més simbòlic de tota la imatge és la matrícula, amb una forta càrrega connotativa, ja que està elegida per a què ens vinguen a la ment múltiples paraules, idees, accions... Primerament trobem la “D”, que indica el país d'origen, Alemanya (Deutschland), i simbolitza el típic/tòpic caràcter de tot allò alemany: seriós, robust, ben fet, perfecte. La "D" recorda també, per similitud, el símbol triangular del "Play" que hi ha sobre el botó de molts aparells electrònics. És el símbol de la marxa, del joc, de l'emoció, de sentir, de veure, de tenir sensacions...

Després ve el que és propiament la matrícula, una combinació increïble de lletres i nombres “SON 3709”. Impressionant. Impressionant per la potència que té per activar la nostra activitat neuronal a nivell inconscient/subconscient, és a dir, al nivell que la publicitat més poder té. Per començar, podríem dir que les lletres “S”, “O” i “N”, en aquesta seqüència, formen una paraula amb significat en moltes de les llengües de la comunitat europea, camp de venda d’aquest vehicle. Així, la paraula "son" significa:
- en valencià tenir ganes de dormir (i si dorms, somnies, d’això ens parla l’anunci, no?).
- en alemany vol dir “sol”. Així, el Mercedes és el cotxe que “il·luminarà” els teus somnis en la foscor de la nit. És un cotxe que enlluerna, tots et miraran quan passes pel seu costat.
- en francés “son” vol dir “soroll”. Com no? El soroll que fa el motor d’un Mercedes és únic, inimitable. En aquesta mateixa llengua, “son” és també el possessiu de tercera persona singular “seu”. ¿No faràs tot el possible perquè aquest cotxe no sols siga “seu”, sinó també “teu”?
- en anglés, “son” vol dir “fill”. Més clar que l'aigua: voldràs aquest cotxe com al teu fill!

Si agafem la combinación “SON370” (excloent el "9"), els nostres ulls són capaços d’aproximar el “3” a la “E” (fent un efecte mirall), i el “7” i el “0” a la “T” i a la “O” (per semblança). Així obtenim la paraula “soneto”. Què és un sonet, sinó una estructura mètrica perfecta de la poesia? Què és aquest Mercedes sinó una estructura perfecta de mecànica i de disseny?

I més encara. Passem a observar el nombre “3709”. No és un nombre qualsevol. És un nombre primer ja que només és divisible per ell mateix i per u, la qual cosa dóna a entendre que és únic i que no hi ha altre igual que ell. És a dir, si condueixes aquest cotxes seràs únic, perquè no hi ha altre cotxe igual que aquest.

Totes aquestes reflexions alfanumèriques són imaginacions nostres? No. Estem segurs que els publicistes han pensat tot açò i molt més. A la publicitat no es deixa res a l'atzar.

Luis Ull Asins (2n de Batxillerat)

Pràctiques acabades i avaluació positiva

2009-01-20T07:14:00.000+01:00

El dia 2 de gener del 2009 va finalitzar les pràctiques en empreses d'Almussafes l'última de les alumnes del segon curs del cicle formatiu de Gestió Administrativa que encara estava realitzant-les.

Les alumnes han completat la seua formació teòrica per mitjà de l'aplicació dels seus coneixements en el món laboral. Així, quan accedisquen al seu primer treball, ja hauran "trencat el gel", la qual cosa facilitarà la seua integració laboral.Les alumnes han sigut avaluades positivament, per les empreses i el professorat, la qual cosa els permetrà obtindre el títol de cicle mitjà de Gestió Administrativa.

Sara Navarro Pastor realitzant les pràctiques en la empresa ITURRI, SA

Estefanía Aguayo Polo realitzant les pràctiques en la empresa SERVOFLUID, SL

Beatriz Martínez San Jacinto realitzant les pràctiques en STRUGAL 12, SL

CULTURA

2009-01-17T11:29:00.000+01:00

A partir d'un anunci, l'alumna Clara Martínez Cervera ens fa reflexionar sobre les estratègies que empra la publicitat per fer-nos consumir i ens aboca, finalment, a què valorem que sols un bon nivell cultural i una personalitat equilibrada, que s'accepta i valora com és, permet lluitar contra l'allau consumista que ens envolta:

CULTURA

Passem el full de la revista i el color roig capta la nostra atenció, decidim doncs detindre-nos-hi per veure que se’ns ofereix.
S’anuncia una beguda alcohòlica: “Absolut Vodka”. Aquesta marca ha fabricat una ampolla d’edició limitada, l’ ampolla masquerade, recoberta amb una funda de lluentons rojos que s’obri amb una cremallera.
Primera arma: el color.
El segon detall en el que ens fixem és que, tot i estar publicat en una revista en castellà, l’eslògan apareix escrit en anglès, açò pretén donar un toc sofisticat a l’eslògan i, per extensió, també al producte.
La fotografia està separada en dues parts, una gris i l’altra roja. L’una representa una festa sense Absolut Vodka i l’altra amb ell.
Al mig d’ambdues parts apareix un xic obrint una cremallera, que permet passar de la nit avorrida, gris, sense absolut vodka en la que sols hi ha dos persones mirant amb enveja l’altra part, a la festa on hi ha un munt de gent atractiva amb cara divertida i ballant. I en la taula en la que està assegut el xic apareix l’ ampolla en qüestió, revestida del mateix color que les parets de la festa i amb la mateixa cremallera que estira el noi per a passar d’un costat a l’altre.
Al capdamunt de tota l’escena apareix escrit amb lletres blanques i majúscules: “IN AN ABSOLUT WORLD YOU CAN TURN EVERY NIGHT INTO A MASQUERADE”. És a dir: “ En un món perfecte, pots convertir cada nit en una festa de disfresses”.
Acabem de llegir l’anunci i en pocs segons la nostra ment ha captat una sèrie d’idees:
D’una banda es relaciona la frase “In an absolut world” amb “Absolut vodka”: aquest vodka és perfecte i farà que el teu món també ho siga.
Si prens aquesta beguda seràs una persona sofisticada, a la moda, atractiva.
El color roig fa pensar en la passió, en l’amor i si afegim a més que en la part de la festa totes les persones apareixen emparellades, la nostra ment pensa: Si prens absolut vodka, trobaràs l’amor, el sexe.
Relacionem les dues parts de la fotografia: Si no beus, t’avorriràs i envejaràs als qui si ho facen , beu, i d’aquesta manera passaràs les nits més divertides.
És una edició limitada i sols podràs gaudir d’ella durant un temps.
Amb tot açò el més lògic seria deixar la revista i dirigir-se al supermercat a comprar un bon subministrament de la beguda en qüestió.
No obstant això en acabar de llegir l’anunci, ens hauríem de parar a analitzar tot allò que els publicistes han decidit, molt intel·ligentment, ometre.
Se’ns diu que només amb Absolut vodka podrem passar una nit divertida, açò, ens hauria de fer plantejar: és que no som uns individus suficientment originals per a idear diversions amb les nostres pròpies personalitats? O potser estem convençuts que nosaltres mateix no som interessants i, per tant, necessitem amagar-nos darrere de la beguda per a conèixer gent, i mantenir relacions?
Tan baixa concepció tenim de nosaltres mateixos? Tan insegurs i tan immadurs som?
Si li férem aquestes preguntes directament a alguna persona, probablement respondria prou molest a totes elles que no, perquè veuria clarament que s’està atemptant contra el seu valor com a persona. Del que moltes vegades no som capaços d’adonar-nos és que en aquests anuncis d’una manera o altra, sota aquests lluentons i aquest esteticisme, es fa el mateix.
Anuncis com aquest es distribueixen en tot tipus de revistes, és a dir, poden ser vistos per qualsevol persona. Per tant són, en part, la resposta més obvia a la pregunta: “Perquè avui dia els joves són tan aficionats a la beguda?”
A la pregunta: “Haurien d’estar doncs aquests anuncis censurats?” la meua resposta és que no, ja que crec que la llibertat, de tots els tipus, incloent-hi la llibertat d’ expressió, i el dret a ser informat és un dels tresors més valuosos que posseïm avui dia en la nostra societat. Però crec que hauríem de ser ensenyats a ser escèptics, a saber analitzar i desvetllar els enganys de la publicitat, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la nostra ment de manera que davant aquesta arma que és la publicitat, tinguérem un escut que ens protegira de les seues fal·làcies i persuasions. I aquest escut s’anomena CULTURA.

Clara Martínez Cervera (2n de Batxillerat)

AL COTXE, FES CLIC

2009-01-07T20:12:00.000+01:00

Amb aquest article de l'alumna Lídia Vila Asensi encetem, dins de Rebomboris, un apartat dedicat als comentaris de textos que realitzen els alumnes de 2n de Batxillerat. És una pena que els seus pensaments, les seues reflexions i la seua destresa per a escriure queden sols en paper i en l'àmbit escolar físic, entre quatre parets. Així, alguns d'aquests comentaris, amb permís dels autors i les autores, vindran reproduïts a la nostra revista digital. El comentari de Lídia analitza un anunci publicitari molt impactant i molt interessant per a les sessions d'educació vial que pròximament es faran als alumnes de l'IES Almussafes. Comencem:

AL COTXE, FES CLIC

Quan mire aquest cartell l’única cosa en què puc pensar és amb el “sentit comú”, aquest sentit que sol vindre de sèrie incorporat a tots nosaltres, però que molta gent pareix haver perdut. Eixe mateix sentit, la pèrdua del qual fa necessari que s’elaboren cartells com aquest, per tal que un grapat de caps durs (per dir-los d’una manera més o menys fina) facen un gest que els pot salvar la vida.
A la fotografia es pot identificar la radiografia d'una persona on s'ha substituït unes quantes vèrtebres per la sivella que es veu als cinturons de seguretat dels cotxes. Aquesta es troba oberta, és a dir, que si fos una radiografia real, aquesta “no unió” entre vèrtebres suposaria a la persona corresponent una paràlisi o, fins i tot, la mort.
Al peu del cartell hi ha un petit rètol on posa «One click could change your future. Belt up.» o el que és el mateix "Un clic pot canviar el teu futur. Nuga't.". Vol dir que, si vols tenir futur, el que has de fer es posar-te el cinturó.
Des de ben menuts ens ensenyen que la vida és una cosa per a cuidar, ja que sols en tenim una, però això pareix que se'ns oblida a mesura que hi anem creixent. És en aquest moment quan comencem a pensar que som déus. El problema arriba quan constatem que no ho som, però ja sol ser massa tard.
Tendim a pensar que tan sols amb una mesura de seguretat al cotxe és suficient, i per tant, l'”airbag”, com que és molt més còmode, és prou per a deixar-li en custòdia la nostra vida. El que molt poca gent es para a pensar és que el primer que es va instal·lar al vehicle va ser el cinturó de seguretat, per tant, els estudis que es van fer per a l'”airbag” posteriorment (la seua velocitat d'expansió, la mida que ha de tenir per a una major seguretat...), han estat fets en base a la velocitat de reacció i força del cinturó, així que, si no el dus ben posat i ajustat, la bossa d'aire a la que tanta estima li tenen alguns, es pot convertir en un aliat mortal.
Arribar abans, arribar ben vestits i sense arrugues a la roba. ARRIBAR és el que importa. Què importa que ho faces cinc minuts tard o amb una petita arruga a la camisa? Molt pitjor seria no arribar-hi mai o arribar en cadira de rodes. Trobe increïble que la gent haja de tenir por al càstig monetari, que hagen de multar a tot aquell que no vol fer clic.
Fes clic a la teua vida, fes clic al món, fes clic al teu futur.

Lídia Vila Asensi (2n de Batxillerat)

Un bon regal: un bon llibre

2008-12-10T22:19:00.000+01:00

Ara que s'acosten les festes de Nadal i Reis és el moment dels regals.
Amb els regals als amics, a la parella, als fills, entre germans... materialitzem l'estima que sentim entre nosaltres.
Regalem joies, electrodomèstics (cafeteres, televisions, rellotges...), perfums, joies, noves tecnologies (telèfons mòbils, mp4, Play Stations, Wiis...), etc. I per què no regalar, també, un poquet de cultura, una història emocionant, uns poemes d'amor, uns pensaments profunds, unes paraules de consol, un poquet de teatre... Per què no regalem, també, un llibre?

Regalar un llibre és regalar un món, una clau, una possibilitat de descobrir i descobrir-se. Veritat que la lectura d'algun llibre va canviar la teua vida?
No som els únics que pensem d'aquesta manera. La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura et recorda també que un llibre és el millor regal (pica ací)
Què no saps quin llibre regalar? No et preocupes, ací trobaràs unes indicacions que et seran molt útils per encertar (pica ací).
Si a més de regalar un bon llibre, hi escrius una sentida dedicatòria, el llibre ja no és un llibre qualsevol: és un llibre únic.
Bon Nadal, bons regals i bones lectures!

(Pla de Foment de la Lectura de l'IES d'Almussafes)

José Luis Requena, PRIMER PREMI

2008-12-03T17:04:00.000+01:00

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ens comunicava el 27 de novembre que José Luis Requena Sala, professor de matemàtiques del nostre institut, havia obtingut el primer premi de la convocatòria de Premis 2008 de la Comunitat Valenciana a materials didàctics per a la millora del rendiment de l’alumnat en l’ensenyança bàsica, en l’àmbit Científico-Tecnològic de la categoria d’Educació Secundària Obligatòria.

El treball premiat té per títol “Matemàtiques de cine” i l’ha elaborat formant equip amb els professors Agustín Muedra Jornet (de la Secció IES Clot del Moro, de Sagunt) i amb Maria del Carmen Raga Benedicto (de l’IES Manuel Sanchis Guarner, de Silla).

El seu treball recopila i analitza les matemàtiques que es presenten al cinema, tant en les pel·lícules amb gran contingut matemàtic com en altres, aparentment sense contingut matemàtic, i que, tanmateix, ofereixen multitud de mostres d’aquesta ciència. Però els tres autors van més enllà i proposen també activitats motivadores per a l’aula que facen reflexionar i ampliar els conceptes tractats. A més s’ocupen també d’analitzar els tòpics i estereotips que, sobre els matemàtics, han sigut divulgats i popularitzats pels cinema.

En la mateixa línia d’aquest treball premiat, el nostre company està impartint cursos de formació al professorat al Cefire de Torrent. D’aquesta manera, no sols comparteix amb companys d’altres centres tots els continguts referits anteriorment, sinó que també els ensenya a usar programes informàtics necessaris per a la preparació de material específic per a portar a l’aula.
Enhorabona, José Luis.

Segur que coneixeu algunes pel·lícules amb matemàtiques o algunes matemàtiques de pel·lícula:
Moebius (1995)
L'indomable Will Hunting (1997)
La veritat oculta (2006)
Galileo Galilei (1974)
Pi (1998)
Una ment maravillosa (2001)
...i moltes més.

Les matemàtiques són de cine!

TertúlIES Almussafes

2008-11-29T06:41:00.000+01:00

El 26 de novembre hem posat en marxa una proposta recollida al Pla de Foment de la Lectura del nostre centre: la celebració periòdica de tertúlies, i li hem posat per nom "TertúlIES Almussafes".

Aquesta primera tertúlia era experimental, i és per això que ens vam autoconvocar només els que l'any passat formàvem part del grup de treball que va confegir la proposta de Pla de Foment de la Lectura, i el tema de la reunió era parlar dels llibres que havíem llegit més recentment.

Val a dir que, per als participants, la tertúlia ens va semblar exitosa. Durant vora tres hores, de les 16.45 a les 19.30, estiguérem parlant, principalment, de llibres, però també de cultura, de salut, de creences, de ciència... I ens ajudà a descobrir, en aquella agradable vesprada, que més enllà de professors, som també persones amb multitud d'interessos culturals i individus d'afable conversa.

Algunes de les lectures que ens havíem ocupat el temps darrerament o que havien captivat especialment la nostra atenció, i que vam estar comentant, són:

* Vasili Grossman. Vida i destino (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Manuel Baixauli. L'home manuscrit (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Michel Onfray. Tratado de ateología. (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Najat El Hachmi. L'últim patriarca (Sobre l'autora i el llibre)

* Monseñor Pietro de Paoli. Vaticano 2035 (Sobre el llibre)

* Salvador Macip. Immortals, sans i perfectes (Bloc de l'autor. Web de l'autor. Sobre l'autor)

* Vicent Pascual. El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe (Sobre l'autor. El llibre en format PDF)

* Rafael Chirbes. Crematorio (Sobre l'autor i el llibre)

* Muriel Barbery. La elegancia del erizo (Sobre el llibre i l'autora. Sobre el llibre)

Acabarem la tertúlia posant sobre la taula idees per a les properes sessions. Us mantindrem informats.
Tant de bo que les referències que us acabem de donar us encoratgen a llegir algun dels llibres indicats.