dimecres, 7 de gener del 2009

AL COTXE, FES CLIC


Amb aquest article de l'alumna Lídia Vila Asensi encetem, dins de Rebomboris, un apartat dedicat als comentaris de textos que realitzen els alumnes de 2n de Batxillerat. És una pena que els seus pensaments, les seues reflexions i la seua destresa per a escriure queden sols en paper i en l'àmbit escolar físic, entre quatre parets. Així, alguns d'aquests comentaris, amb permís dels autors i les autores, vindran reproduïts a la nostra revista digital. El comentari de Lídia analitza un anunci publicitari molt impactant i molt interessant per a les sessions d'educació vial que pròximament es faran als alumnes de l'IES Almussafes. Comencem:


AL COTXE, FES CLIC

Quan mire aquest cartell l’única cosa en què puc pensar és amb el “sentit comú”, aquest sentit que sol vindre de sèrie incorporat a tots nosaltres, però que molta gent pareix haver perdut. Eixe mateix sentit, la pèrdua del qual fa necessari que s’elaboren cartells com aquest, per tal que un grapat de caps durs (per dir-los d’una manera més o menys fina) facen un gest que els pot salvar la vida.
A la fotografia es pot identificar la radiografia d'una persona on s'ha substituït unes quantes vèrtebres per la sivella que es veu als cinturons de seguretat dels cotxes. Aquesta es troba oberta, és a dir, que si fos una radiografia real, aquesta “no unió” entre vèrtebres suposaria a la persona corresponent una paràlisi o, fins i tot, la mort.
Al peu del cartell hi ha un petit rètol on posa «One click could change your future. Belt up.» o el que és el mateix "Un clic pot canviar el teu futur. Nuga't.". Vol dir que, si vols tenir futur, el que has de fer es posar-te el cinturó.
Des de ben menuts ens ensenyen que la vida és una cosa per a cuidar, ja que sols en tenim una, però això pareix que se'ns oblida a mesura que hi anem creixent. És en aquest moment quan comencem a pensar que som déus. El problema arriba quan constatem que no ho som, però ja sol ser massa tard.
Tendim a pensar que tan sols amb una mesura de seguretat al cotxe és suficient, i per tant, l'”airbag”, com que és molt més còmode, és prou per a deixar-li en custòdia la nostra vida. El que molt poca gent es para a pensar és que el primer que es va instal·lar al vehicle va ser el cinturó de seguretat, per tant, els estudis que es van fer per a l'”airbag” posteriorment (la seua velocitat d'expansió, la mida que ha de tenir per a una major seguretat...), han estat fets en base a la velocitat de reacció i força del cinturó, així que, si no el dus ben posat i ajustat, la bossa d'aire a la que tanta estima li tenen alguns, es pot convertir en un aliat mortal.
Arribar abans, arribar ben vestits i sense arrugues a la roba. ARRIBAR és el que importa. Què importa que ho faces cinc minuts tard o amb una petita arruga a la camisa? Molt pitjor seria no arribar-hi mai o arribar en cadira de rodes. Trobe increïble que la gent haja de tenir por al càstig monetari, que hagen de multar a tot aquell que no vol fer clic.

Fes clic a la teua vida, fes clic al món, fes clic al teu futur.
Lídia Vila Asensi (2n de Batxillerat)