dimarts, 16 de novembre del 2010

La violència quotidiana

Una vegada més torna el 25 de novembre.
No és cap dia de festa, no és fa cap loteria extraordinària, no es canvia l'hora dels rellotges... res d'això.
S'acaba l'any i desgraciadament toca fer recompte. Recompte de les víctimes que dia a dia moren a mans de la seua parella. I enguany ja en portem 63.
Aquestes es poden comptar, però quantes víctimes hi ha en l'anonimat, que encara no tenen nom pot ser perquè encara estan en vida (i quina vida!).
I les altres víctimes? Els fills, principalment, i els familiars més o menys directes que viuen i veuen la tragèdia com un fet quotidià i que esperen la visita de la mort el dia més inesperat.



Un any més la realitat ens demostra que cal mantenir-nos sensibles a aquest drama.
Anuncis televisius, documentals, pel·lícules, telèfons d'ajuda a les víctimes i per denunciar el maltractament... Les activitats sobre el reconeixement i prevenció de la violència de gènere que des de fa quatre anys portem a endavant al nostre centre i a les nostres aules... no estan gens de sobra, no és una pèrdua de temps. Més bé al contrari.
Si volem viure en una societat en pau, recordem-ho: la pau comença a casa.

29 comentaris:

Maria Martínez Carmona ha dit...

Les altres persones no tenen dret sobre nosaltres, pense que per una persona que no compartisca l'opinió del altra no te dret a pegar-li una pallissa que puga acabar en mort.
Eixes persones deurien acceptar les opinions de les altres i les persones maltractades deurien posar el punt final d'aquesta amarga historia quan no més començara.

Estic totalment a favor d'aquest dia!

Maria Martínez Carmona (alumna de PQPI Administratiu)

Maria ha dit...

Per a tu, cabró: Perquè ho eres, perque l’has humiliat i maltractat. Per què la maltractaves? Dius que es la seua culpa, veritat? Que et trau dels teus cabals, contradient i demanant diners per a coses innecessàries o que detestes: detergent, verdures… Aleshores, si en mig d’una discussió, amb el teu ‘mètode de disciplina’ tractes d’educar-la, ploriqueja, viu del teu solt i te tanta sort en tu, un home de idees clares, respectable. ¿De que es queixa?
T’ho diré: Es queixa perque no viu. La feies sentir lletja, inferior… Li donaves puntades…, puntades que jo també sofria.
Fins aquell dia. Era de matinada i mare estava al sofà. No havia pegat ull per por a que, quan arribares, volgueres fotre-la (fer-li l’amor, com diries) o donar-li una pallissa amb la qual amagaves la teua borratxera. Jo m’havia quedat tranquil i confortable amb les meues cametes doblades. Ja havia netejat la casa i planxat la teua roba. De sobte, apareixes tu: la camisa per fora, sense corbata i ebri. Com tantes vegades. Mare tremolava. Jo també; no ens acostumàvem. Ella es preguntava: i si hui se l’hi va la mà i em mata? Creia que devia suportar allò, que tu l’hi donaves un hogar i una vida i en canvi ella no aconseguia mai fer el que tu volies.
Jo tractava que veguera com eres en realitat. Volia que fugirem d’allí, anar-nos els dos…
T’acostares, encara tenies ganes de festa. Mare va dir que no era el moment, va suplicar que et gitares, estaries cansat. Però tu creus que pots fer el que vulgues. La forçares. Al final ella acabava cedint. Jo, a la meua manera, cridava. Em va sentir. Va subjectar les teues mans, et propinà una colzada i escapà. Recorde com canvià la teua cara. Sorprès, es clar, perque ella mai t’havia negat res.
Em vaig alegrar abans d’hora.
Perque tu no ho anaves a consentir. Era necessari un càstig per a educar-la. I el que millor funciona es la força.
I va succeir.
Mare va començar a sagnar. Cada colp, jo entropessava contra les parets. Agarrava el seu úter amb les meues manetes perque volia viure. Eixia sang, i jo em debilitava. Em dolia el meu cos i el de ma mare. Crec que vaig sofrir alguna ruptura.
Per tu, mai vaig arribar a nàixer. Mai vaig poder pronunciar la paraula mare. Maltractares a ma mare i m’assassinares a mi.
Tu, cabró: per la que degué ser la meua mare i mai va tindre un fill i per mi, a qui negares el dret de la vida.
Però, m’alegra que mare se’n anara. Molt trista, però serenament, et va denunciar i deixà que la justícia decidirà el teu destí. I altra cosa: mai vaig tindre que dir-te pare. Ni saber que altres fills de pares ‘humans’ senyalaven al meu perque tots sabien que tu eres un maltractador. Un home dèbil. Un cabró.

María Díaz Crespo (alumna de 2º de batxillerat-H)

shaury ha dit...

La violència de genere te que veure amb la violència que s'exercix cap a les dones pel fet de ser-ho i compren tots els actes per mitjà dels quals és discrimina, ignora, a aquestes. És tot atac que afecta la seua llibertat, dignitat, seguretat, intimitat...

La violència de genere pot ser de diferents tipus, una de les més habituals és la violència física,és aquella que pot ser vista per altres persones perquè deixa empremtes externes. És referix a espentes, patades, punyades... També és pot trobar prou a sovint la violència psicològica, que és la que suposa amenaces, humiliacions, despreci...la violència social, encara que no pareix estar molt vista és la que primer apareix en una parella pels cels i la desconfiança, esta violència inclou la limitació de contacte social i familiar, poc a poc la víctima és va aïllant del seu entorn i és va quedan sense el recolssament d'aquestos. Altra violència prou abundant en la nostra societat és la sexual.

Habitualment és justifica als autors d'aquestos actes que intenten donar una explicació a este tipus de violència dient que a segut causa d'un trastorn mental o adició. També intenten justificar-se dient que la víctima li provocà o que és manipuladora. O simplement és justifiquen amb circumstàncies externes com estrés laboral, problemes econòmics.

La prevenció és el camí per acabar amb aquest tipus de violència. Per això cal saber amb qui és juntem, no implicar-se en una relació que pot ser violenta i no acceptar res que estiga contra els nostres principis i els nostres valors.


Isabel Benavent 2batx(Ciències Socials)

maribel ha dit...

La violència quotidiana és un fet molt dur i destructiu, que encara que sòls duen fent recompte de les víctimes quatre anys, ha existit i ha estat present en les nostres vides desde sempre.
Però i perquè? Perquè es senten els homes superiors per a maltractar a les seues amades? Podem dir que ha sigut a causa de la societat, ja que les dones sempre han estat infravalorades i menyspreades. Per exemple abans les dones no podien votar, no podien treballar fora de casa i ni tan sòls tindre un compte propi dels seus estalvis.Des d’ahí molts homes han sentit que eren superiors a les dones, que podien tindre control sobre elles i per tant arribar a maltractar-les físicament (amb patades, colps…) i psicològicament (amb insults, deixant la seua autoestima pel sòl).
La violència de gènere hem pareix un fet deplorable perquè ningú ha de tindre el control sobre una altra persona, sino que cadascú te la llibertat de fer el que vulga amb la seua vida. Però el pitjor de tot açò són totes aquelles dones que apart de sofrir durant molt de temps mentre estaven vives, han mort a mans de les seues parelles perguent així el més valuos que tenien, la seua vida. Encara que avuí en dia com diu el text están fent campanyes els mitjans de comunicació per a combatre aquest fet, queda molt per fer i molt pel que lluitar.
Maribel Blasco Sebastià
2. Batx-H

Neus ha dit...

Violència, és un terme del que ningú necessita una definició, perquè tots en coneixem el seu significat. Un nen de 5 anys t'entén si li dius que és violent, però no si li dius que és jovial. Aquest fet deuria de fer-nos reflexionar. Una paraula amb un fons tan obscur és més coneguda per la seva presencia en el dia a dia, que tal volta algunes paraules com la d'avanç, jovial, amb un significat jo crec que més positiu.
I per que?
Perquè en la societat actual cada vegada que parpellegem, hi està passant alguna cosa relacionada amb la violència a menys de 10m. A la televisió, els programes més promocionats solen ser també, bastant violents. Al cinema més del mateix, les pel·lícules en les que més diners s'inverteixen, són en les de patades, dispars, sang i morts. Als deports, triomfen els de contacte físic, i si ets un jugador violent, el públic i la premsa més t'idolatraran. A més la majoria de joguets per als nens tenen un contingut violent.
Eixos són uns dels molts perques, així la violència entra d'un mode subliminal a la ment de les persones. I si a aquest fet li sumem el factor de la religió dominant al nostre territori, el cristianisme, en el que, la dona sempre sa considerat d'un nivell inferior, i s'han educat als homes per a menysprear-les e ignorar-les i a elles a callar i carregar, tindrem el perquè de la violència de gènere.
Fins que la societat no començe a canviar tots eixos perques, no podran acabar amb el problema. I esque allò que molt val, molt costa.


Neus Bartual Solà
2n Batx-H

Yaiza Cano Vicent ha dit...

És necessari tant de dolor, tantes dones mortes a les mans d'uns subjectes, covards, majoritàriament ,que peguen, criden i maten per multitud de complexos o pel que hagen pogut patir en la seua infància? És necessari tant de dolor? Fins a quan? Quantes dones mes hauràn de morir? Quantes dones mes hauràn de dissimular les seues ferides? De veritat és necessari tant de dolor? I, lo més greu, es que hi ha ferides que no es poden dissimular. Eixes que es queden encadenades al cor tan dins que és impossible eliminar-les mai.

Jo crec que ningú dels que ara mateix estem escrivint este comentari, ni la mitat de la gent que sent dia a dia eixes notícies sobre dones mortes a les mans de les seues parelles sap realment el que senten. Pense, que és increïble aquesta situació, ja que ens trobem en ple segle XXI i encara hi ha aquest tipus de maltractament, de vejacions... Se suposa que tots tenim els mateixos drets i que som iguals... per què hi ha gent que no vol acceptar-ho? I això sense comptar que a les dones ens ha costat prou més aconseguir-los.

Jo convide a totes aquelles dones que patisquen qualsevol tipus de maltracte, que pensen que no estàn soles, que ho denuncien i que busquen ajuda. I és que les dones no som menys. I ells han de saber-ho.

Yaiza Cano Vicent (alumna de 2n de batxiller)

Carmen ha dit...

La violència de gènere es un tema prou complicat per a poder argumentar a gust de tots els meus pensaments, però diré les veritats segons com jo les pense.
Aquest tema, atemporal, ja començà en l'època antiga, quant les dones estaven recloses a casa sense eixir, treballar o fins i tot poder xerrar amb qui elles volgueren, sols amb la feina de netejar i cuidar els infants de la casa, però ara que ja em aconseguit eixir d'eixa presó, ara que es suposa que hi ha igualtat de gènere, alguns homes encara volen deixar clar que ells són ''els que manen'' ja que normalment ens guanyen en força, i per a deixar-ho ben clar, com ja no ens poden retenir, el que fan es maltractar-nos, i no sols parle d'un maltracte físic, sinó també d'un maltracte psicològic, perquè no es feina d'un dia, ni d'una pallissa, el fer que una dona es torne antisocial i que tinga por inclòs d'eixir al carrer.
I quin potser el nucli d'aquest maltracte? Això em pregunte jo, i encara que de nuclis poden haver molts diferents, un dels que jo conec es l' infància del maltractador, perquè segons el entorn en el que creixes eres d'una manera o d'altra, encara que açò no és gens fiable ja que uns pares poden ser perfectes i el fill pot ser un animal. De totes maneres encara que no podem evitar que neixen maltractadors si que podem evitar que maten a dones innocents, així que fiquem-nos tots mans a l'obra i fem tot el que pugem per a que existeixca realment l' igualtat de la que ens parlen des de que som petits.

Carmen Chulvi Escribà 2btx-H

Agnes ha dit...

Com diu el text, la pau comença a casa amb una bona educació per als nens. Per això, s’ha d’intentar educar als xiquets des de ben menuts amb la idea de que respecten a tots, ja siguen homes, dones, persones d’una altra raça o cultura,etc, per a evitar així el racisme, però sobretot el masclisme, que ens condueix a una violència que tantes i tantes pàgines de periòdics ocupen actualmente.
Per tant, s’ha d’educar a tots els menuts de la mateixa manera, siguen nens o nenes, sense que hi hagen barreres entre un sexe i l’altre, ja que al cap i a la fi, som tots persones. Persones que tenim els mateixos drets, deures i obligacions per tal de construir una convivència justa.
Encara que aquesta feina pareix molt costosa, em de treballar-la i cultivar-la dia a dia com fan els mitjans de comunciació a través de campanyes contra la violència de gènere, per a conscienciar-nos i combatre els efectes que té aquest fet en la societat.
Però amb tot açò, encara ens queda un llarg camí per recorrer i acabar per sempre amb aquesta violència masclista.

Agés Ribera
2ºBAT-H

Sara ha dit...

La violència de gènere no té sexe ni edat, va mes lligat a la nostra societat que estem vivint on pareix que s'estan perdent els valors i estem vivint en una societat purament materialista.
Esta societat nostra on hem aconseguit grans avanços en tots els camps siguen tecnològic o científics i hem pogut lluitar amb quasi totes les malalties pareix que en la violència de gènere hem tornat a l'època cavernícola on el que s'imposava era la força bruta.
És alarmant el nombre de casos que hi ha ultimament on quasi sempre hi ha un final tràgic, en la majoria dels casos hi ha sempre pot un component que pot accelerar estes situacions com la droga i l'alcohol.
En molts d'estos casos són persones que no respecten les opinions i idees d'altres, no admeten la negativa de les seues parelles i sempre volen que prevalga les seues opinions o desitjos encara que degraden les altres persones.
Per a finalitzar recordar que tot açò sempre porta a què persones innocents i indefenses que ixen perjudicades de tot açò, els xiquets.

Sara Baixauli Ferrús
2.Batxillerat-H.

barbara ha dit...

La violència és un fet que està molt present en les nostres vides, ja que si ho vegem bé, en tots els mitjans de comunicació normalment estan parlant de violència.
Sempre ha hagut violència present en el món, el que no entenc es que cada vegada la humanitat evoluciona per a bé, en tots els aspectes, però cada vegada hi han més dones mortes a mans dels seus marits o nuvis.
La violència de gènere sempre ha estat present en totes les èpoques, encara que ara es quan la gent es dóna realment conter del que succedeix. Les dones poden ser maltractades de moltes maneres, físicament o psicològicament, però la societat està educada amb les seues lleis a que quan realment t’ hagen agredit físicament podràs denunciar-ho. El problema es que moltes dones que en estos moments estan mortes, son les que denunciaren el cas en el seu moment.
Jo pense, per a que denunciar si han acabat mortes de totes maneres?
Per a que serveix una ordre de allunyament si un dia pot aparèixer el teu home per el carrer i pegar-te una punyalada?
Eixe es el problema de la societat, que no dona importància al que realment ho és.
Per altra banda, també està el fet de que després a eixe home que ha comés un homicidi siga tret de la presó en no res. Aleshores per a que ha servit que entrara a la presó soles per a uns mesos si ara està altra vegada fora i pot tornar a matar?
Pense, que ara, al igual que fa centenars d’anys, a la dona encara no se li valora com deuria valorar-se. Si les lleis foren mes dures i les penes mes llargues els homes no agarrarien un ganivet així com així.

Bàrbara Benavent 2 Batx. H

Iván ha dit...

És veritat que la societat ha canviat des de fa molt de temps però encara es pot veure lo que correspon a la violencia de génere estem encara retrasats perque hi ha molts casos en lo que va d’any i pense que aixo tambe passa molt perque quan una dona denuncia al seu home si el tanquen es poc de temps i quan ixen van a buscar-les i les maten si per mi fora jo a un home que maltrate a una dona (si es pot dir home a aixo) li tancaria fins que es mori. És també per això per lo que moltes dones tampoc denuncien als seus homes, i passan anys i anys fins que ja no poden més i els denuncien, pensen que van a canviar i per els fills no diuen res però sobretot es per por. Jo estic totalment en contra de la violencia de génere ,però encara que no se parle molt per la televisio i siga menos frequent també se produix violencia de génere de dones a homes, amb això no vull justificar res, però d’aquest tema hi ha molt de que parlar.
Iván Coello Gordón
2º Batx C.S

Anònim ha dit...

En l'actualitat podem veure la violència de gènere en les notícies, per a molts això succeïx en famílies que res tenen a veure amb nosaltres, encara que la realitat es altra molt distinta perque totes estes famílies estan molt pròximes inclús poden ser la dels nostres amics. La violència de gènere molts pensen que es tracta de problemes que patix la dona però no s'així exactament ja que els fill tenen que veure molt més; ja que són ells els que patixen per a tota la resta de la seua vida, patint els traumes d'una lluita entre son pare i sa mare, les dos persones més importants per a un xiquet. La violència intrafamiliar en l'actualitat ja no és un tabú si ho comparem als anys arrere on el masclisme era molt més comú en els hogars; però la veritat és que falta encara molt per lluitar per a eradicar esta plaga que invadix la societat.

Elizabeth Ramírez Rubio.
2ºBatx H.

sofiaa ha dit...

Una vegada més, presenciem l'existència d'un dia dedicat a l’eliminació de la violència mundial contra les dones, i, encara que siga una data que es caracteritza per la lluita contra aquest fet, lo realment convenient seria que no existira. Actualment, tenim la notícia de milers de dones que perden la vida en mans d'hòmens que, per la seua condició sexual es creuen superiors al gènere femení i, encara que relacionem aquestas morts amb altres llocs amb religió, ideal i condicions diferents, estem molt equivocats, ja que Espanya, encara que forme part dels països del primer món, suposadament exemps de molts retards i altres factors que fomenten la violència, viu directament les conseqüències de la mateixa.
D'aquesta manera, aprofitem esta data, que esperem extingir-la dins de poc, i recordar-la com una data llunyana en què hi va haver violència de gènere, per a ressaltar la necessitat d'eliminar tant la violència física com la psicològica per part d'hòmens que es justifiquen per mitjà d'addiccions, estrés, zels, complexes, incapacitat per a controlar els seus impulsos, entre altres factors que no expliquen la pèrdua d'una vida.
I si és necessari, recalcar novament: dona, valora les teues necessitats i prioritats i no permetas la teua subordinació a un home que utilitza la violència com a mètode de control.
Giannina Santoro
2º Batx (Ciències Socials)

Anònim ha dit...

Jo també estic en contra de la violència de gènere, perquè moren moltes dones per culpa dels seus ex homens o homens.Tots els anys les dones moren o han sigut maltractades fìsicament o psicológicament. Tant hòmens i dones són iguals davant la llei.

Estrella Ferrandis Garceran (1er de P.Q.P.I de Abministratiu).

Gotic_Girl ha dit...

¿Por que hay que aguantar las agresiones físicas y psicológicas de los hombres?
¿Porque tienen que descargar la ira a sus mugeres,a sus novias, compañeras de trabajo y a sus amigas y no compartir y aceptar las opiniones de las mujeres?
Las mujeres somos personas y tenemos los mismos derechos, las mismas opiniones y oportunidades que los hombres.
Las mujeres no nos merecemos esta vida, con maltratos, humilaciones y amenazas y menos, delante de las familias y de los niños , ¿ que no os da vergüenza o qué?¿ os parece divertido hacerles sufrir?, si cambiamos la situación, en vez que sea la mujer, sea el hombre, ¿os gustaría, verdad que no? Pues empezar a cambiar esto, respetar sus opiniones y apoyarlas en vez de humillarlas.
Por favor, ¡No a la violencia de género!
Estoy a favor de este día.

Miriam Grau Javega ( alumna de PQPI Administrativo)

Anònim ha dit...

Me pareis molt mal que maltracten a les dones perque tant hòmens com dones som iguals davant la llei. I també me pareis molt mal que maltracten a les dones fisicament o psicològicament perque tant les dones com els hòmens tenen dret a pensar d'una manera que atra, i cada u es lliure de pensar lo que vuiga.

Melanie Girona Fernández (1er de P.Q.P.I d'Abministratiu).

Carla Cosin Belda ha dit...

Cada dia de la nostra vida hi ha alguna cosa que ens fa somriure, que ens alegra la vida.

Les dones maltractades no senten aquestes coses que alegren la vida, elles viuen en un continu malson. Aquell home del que es van enamorar i en el que plantejaven tindre fills, una casa i una vida feliç, es va trencar en el moment que li alçar la mà en aquest moments tots el somnis van desaparéixer, com si algu li haguera arrabassat part de la seua felicitat.

Aquestes dones creien que tenint fills la cosa s'anava a arreglar però no es sempre aixi, i fins i tot es maltractes continuaven mentre estaven embarassades, tenien por de deixar els seus fills sense pare, deien, ‘’mentre no els pegue a ells’’... Els fills també son victimes maltractades, les mares pensen que així els protegixen i l'única forma de fer-ho es anar-se’n del costat d'aquell home que ha acabat amb la seua felicitat. Moltes vegades intenten tapar-ho davant els seus familiars i amics, aquets moltes vegades no fan res per ajudar-les, ja que elles els ho demanen, però en aquest dia no poder mirar cap un altra banda moltes de les dones assassinades en el nostre país hagueren pogut ser lliures amb tan sols una ajudar, una xicoteta espenta, sentir-se volgudes i suportades per algú.

El dia 25 de Novembre es el dia internacional de les dones maltractades i jo com a dona em consciencie i em faig una pregunta, aquestes dones no hagueren pogut tindre solució?

Nosaltres podem ajudar-les amb els telèfons i cases d'acollida on poden per fi ser lliures i viure la vida que es mereixen al costat de les persones que més volen els seus fills o les seves famílies, allunyades d’aquests infern.


Carla Cosin Belda
2n.Bat.Hum

Melissa ha dit...

Malauradament no hi ha mes que no es diga al telediari que una dona més suma el seu nom a una llista de la que crec que ningú no vol formar-ne part, es tracta de la llista que recull els noms
d' aquelles dones que han mort pel simple fet de ser-ho. Vivint a una societat desenvolupada com és la nostra, resulta vergonyós que es realitzen actes que, canviant la indumentària i l' entorn, semblen formar part de la prehistòria. Deuríem pensar en algun factor que ha ajudat o promocionat aquestos injustícies que degraden l' home a la categoria d 'animal.
Al llarg de la història , especialment durant el règim franquista, el paper de la dona a la societat espanyola era totalment inexistent. A aquesta des de naixement li era encarregat el deure de mestressa de casa, perfecta i dedicada a satisfer les necessitats del seu marit. Aquesta visió de la dona era acceptada plenament per part dels homes, evidentment els principals beneficiats, però també per les mateixes dones. Inexplicablement, aquestes durant molt de temps acceptaren de bona gana “no ser ningú”, ser sotmeses a tot tipus d' humiliacions partint del fet que la dona és simplement un ser inferir tant física com mentalment, aquesta afirmació sense fundament ha quedat totalment desmentida. Però desgraciadament a l' actualitat es pot escoltat algun comentari com: “ algun motiu li haurà donat”.
Crec que el principal problema es troba a la mentalitat, hem de fer que ens respecten, però per a aconseguir-ho som nosaltres les que ens hem de respectar. Pot ser, i no ho negue, que resulte molt difícil acceptar que aquella persona a la que tant s' estima responga violentament amb qualsevol pretext, totalment injustificable. No permetem que els altres es creguen superiors i menys pel fet de ser homes, si certa persona ens perjudica és clar que no ens estima i no ens mereix.

Melissa Fortea Gómez 2n BATXILLER Hum.

Tora ha dit...

La violència de gènere es un mal que afecta a moltes persones, i que provoca danys a la víctima,ja siguen psicològics o físics.I aquest,es resultat sols d'una serie tradicions antigues masclistes i desfasades, que tractaven a les dones com a objectes.Però a aquesta societat a pesar de haver evolucionat es seguix donant,juntament amb la discriminacio de gènere, açò es perque som una societat que sols vol vore la part bona,ens dona igual si esclata una guerra a un país del tercer mon,o si mig planeta mor de fam,som uns egoistes.Perque una dona te que guanyar menys diners que un home fent el mateix treball,no som iguals i tenim els mateixos drets?
Perque una persona te que donar una palisa a una altra que estima?
Pense que hem de seguir evolucionant com a societat,i no permetre que seguixca existint aquesta discriminació tan hipòcrita i sense sentit i que malauradament te tantes víctimes,per això tots hem de dir no a la violència, no a la violència de gènere.

Javi Alepuz Colomer 2Baxiller Humanístic

Anònim ha dit...

La violència està present en la nostra vida diària. Als bars, als parcs i fins i tot a casa podem trobar exemples de violència a qualsevol moment del dia. Tant es així que de vegades ni en som conscients. El 25 de novembre es celebra una vegada més el dia de la dona maltractada, i aquest any la xifra de dones assassinades a mans de l’home que suposadament l’estimava no ha decrescut gens. Des d’aquesta iniciativa deuriem conscienciarnos de la necessitat de participar per afavorir que aquestes tragèdies no tornen a ocòrrer, passant per adoptar mesures de prevenció legal i també per concienciar la societat.
Per que la dóna maltractada tinga el valor per denunciar calen tant un suport psicològic com una garantía de seguretat per part del sistema polític. És injust que l’únic càstic per aquestos criminals siga una simple odre d’allunyament, més encara quan molts d’ells no tenen cap problema a l’hora de transgredirla, la dóna necessita saber que hi ha algú que s’encarregue de la seua seguretat.
D’altra banda està la societat, des d’época antiga la dóna ha estat mal vista i mal considerada, obtenir el reconeixement que mereixen tant com a èsser humà com a persona amb capacitat per desenvolupar les mateixes tasques que els homes, ha suposat un periòde molt llarg i ple de dificultats i víctimes, hi ha que reformar el pensament de la societat i tratar d’accelerar aquest procés d’igualtat en les relacions tant laborals com personals entre home i dona.
La violència de génere no afecta només a les dones maltractades, ens afecta a tots, d’una manera o d’una altra, a més la dóna no només és maltractada físicament, sino que tamé ho és psicológicament, aquest últim maltracte pot ser siga el més difícil de combatre ja que de vegades ni la mateixa dóna n’és conscient de que està sent maltractada, però qualsevol injúria, insult per questions sexistes o fet que degrade la dóna per part de l’home es considera maltracte, fet que les dones no tenen perqué suportar. A més no només pateixen les dónes, sino també tots els qui l’envolten, pares, fills, amics…
La solució per a la dona maltractada és denunciar, però també disposar del coratge nessesari per fer-ho, sense un suport legal i personal és inútil fer-ho.

Natalia Motos Sivera 2 batx

Anònim ha dit...

La violéncia de génere s'ha tractat molt durant anys, moltes dones pateixen maltractaments psicológics i físics per culpa d'alguns homens.
Jo opine que caldría posar més medides per a eixies dones que dia a dia viuen atemorides per culpa dels maltractadors.

Celia Ferrandis Garcerán (alumna de PQPI Administratiu)

Marta ha dit...

Com d'una relació tan tendra, afectiva, agradable, amorosa, apasionada... pot acabar avent-hi víctimes? Com poden canviar les coses de la nit a la matinada fins a tal punt? Un home que mata a la seua dona? Per favor, en la meua opinió allò ni és parella, ni és amor. Però que els impulsa a fer aquests tipus de crueltat extrema? Ni més ni menys que la mort? Què els deu estar rondant pel cap per a acabar fent una barbaritat així?
Comprenc que totes les parelles no són perfectes, ni tenen una màxima compatibilitat que els porte a ser una parella meravellosa i sense defectes, però encara així no crec que ningú agués d'actuar d'aquesta manera; matar no te justificació.
I justament els que maten son ells; els que tenen el cos tan calent per cualsevol bobada i no saben respondre més que amb violència.
Per favor aprenga'm a parlar i a tranquilitzar-se que la violència no porta a ningún lloc i, homes del mòn, penseu que voler es comprendre i compartir amb l'altre, així que deixeu de costat l'egoisme i poseu de la vostra part perque si sou salvatges que no saben controlar-se, més val prevenir que curar.
Marta Koshycova
2ºBH

maribel ha dit...

La violència de gènere està cada vegada més al punt de mira en la nostra societat, ja que, més de mil dones són agredides física o psicològicament per la seua parella al llarg d’un any.
Hi ha de diverses formes d’agressió. En primer lloc, està la física. Aquesta com bé hi ho diu el seu nom, és una coacció física executada per una persona sobre una altra, en aquest cas, per part de l’home cap a la dona, causant-li danys i ferides externes i, per tant, visibles, que, com a punt màxim, poden provocar la mort d’aquesta.
En segon lloc, i no per tant menys important, està la violència psicològica. Aquesta agressió no es realitza mitjançant cops o bufetades, sinó, mitjançant la paraula, es a dir, a través d’insults i paraules malsonants cap a la dona. Encara que pareix que no ho siga, és esta classe de violència la que provoca més ferides. En aquest cas les ferides no són externes, sinó internes. No provoquen la mort directa, però si el desig de morir, ja que, a ninguna persona, siga home o dona, li agrada que l’estigen ensordint d’insults i paraules fastigoses hora a hora i dia a dia.
Encara que les he definit per separat, aquestes dos solen anar agafadetes de la mà. Pocs són els casos en que un home pega a una dona sense insultar-la; i menys encara els que les insulten sense pegar-li ningun cop.

Andrea Aleixos Torralba 2º BATX.H.

Juan Pablo ha dit...

Encara que no podem elegir el món en el que vivim, sí que deguem com a mínim reconèixer el món en el que deuríem viure. Nacions Unides ha proclamat kilòmetres i kilòmetres de drets humans però a dia de hui encara hi ha dones que nomes tenen el dret de callar. Tal volta no som capaços de imaginar la enorme finalitat que podem traure del nostres actes, però el que està clar es que els nostres actes es duen a un fet major, un fet que pareix que encara no ha segut concebut per una part de la humanitat.

Com a humans que som, hem nascut en el dret de la felicitat i la llibertat pintat a la pell. Pot ser aquesta mateixa nit milers de dones siguen sotmeses per les seves respectives parelles i un dia més la humanitat es degrada un poc més.

La violència de gènere a evolucionat en la nostra societat i desgraciadament s’ha acabat convertint en un fenomen tan habitual. Volem desde ací dir “prou” a aquest genocidi particular, a la passivitat dels governs que no apliquen una política adequada que previngui i persegueixca esta violència, a la lleugera amb jutges y fiscals que estan aplicant lleis que permeten al agressor apropar-se a la seva víctima. (El 98% de les víctimes mortes havien denunciat y estaven separades o en tràmits de separació de l’agressor). Per tant, volem fer una joventut pensant i crítica davant d’aquest problema, una joventut que lluite per els drets i la llibertat, però sobretot una joventut que sàpiga quin es el valor d’una vida humana.


Juan Pablo Ull Llácer
2º Batxiller- Hum

__________________________________

La violència, vida o mort, un camí que desgraciadament creix dia a dia. Un dia anirem per el carrer
i vorem a gent renyint, a parelles discutint, a amics pegant-se i pensarem que aixó és una forma de vida normal.

Però és així? La violència un camí d'espines i dolor, en aquest món del segle XXI época de llibertat i drets encara hi ha un gran problema que castiga a aquest planeta. La violència doméstica. Dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, any a any, la violència i la mort dos paraules que van agafades de la mans en busca de una única solució la mort. Es per aquest motiu que les institucions pertinents deuen actuar i fer front a aquesta amenaça,

Estem deixant que la violència guanye està guerra poc a poc, no tenim que tirar la toballola al aire. Tenim que lluitar durament i lluitar fins i tot a la mort, és un poc dur aquestes paraules però és la única manera de front a aquesta situació. Una desperada lluita a ón les victimes d'aquesta guerra son les dones i els xiquets de les familes afectades, en definitiva la societat té la obligació de apoyar als afectats i fer front a l'enemic número 1 del món, La violència doméstica.


David Tordera Beltrán
2º Batxiller-Hum

Joan ha dit...

Primer la por i després la mort. Desgraciadament, tots els anys hi ha víctimes produïdes per la violència de gènere i pareix que el nombre de víctimes no es redueix molt al llarg de aquestos anys. Les xifres desde l'any 2003 hasta l'any 2009 son de 71, 72, 57, 68, 72, 75, 73 i en aquest any de 68 fins a la data, desgraciadament. Però, aquestes no hi son totes les víctimes reial de la viòlencia de genere ni molt menys, ja que encara que no es mate, el maltracte existeix, tan físic com psiquíc.

Als que ja tenen una edat avançada es molt difícil canviar-los el pensament i la seua mentalitat, per això, em pareix molt bé que ara les xarrades i conferències es començen de ben xicotet, perquè es pràcticament l'única forma de frenar notablement la violència de gènere. Però clar, aqeustos resultats es veuran en el futur; per lo tant, què fem per remeiar l'existència de víctimes en aquestos moments?

La millor manera al meu parèixer es concienciar molt més les dones per a què denuncien. Però hui en dia hi ha un problema greu amb la justicía i es que si es tinguera que celebrar un juí per una denúncia d'aquests tipus tardarien molt de temps; temps en el cual la victíma podria continuar seguent maltracatda. Aquest podria ser un motiu, però perquè les dones no denuncien? Les dones no denuncien per la por: la por per abandonar els fills amb la persona que la està maltratant, per por a no tindre de menjar perquè no es independenment econòmica, o “simplement” per tindre por a les repressàlies.

I es en aquestos casos on les altres víctimes, es a dir, els familiars deurien de donar suport a la persona maltractada, suport psiquíc i enviar la persona a un psicòleg si es necessari per a què aquesta por no puga amb ella i denuncie. Perquè si la por s'apodera d'aquesta persona, al final el resultat pot ser el pitjor de tots , i es que primer la por i després la mort.

Joan Martínez Arbona 2ºBH

ivan ha dit...

La veritat... em pareix vergonyós que un home maltracte una dona, que es creguen més homes per allò que fan... Ademés, la policia parla molt sobre aquest tema, però no fan el suficient per a evitar-ho, fiquen ordres de allunament... y que? Penses que el ex-marit no es va a poder arrimar a ella cuant li vinga en gana? Menys parlar y més actuar.

Ivan Comí Romero (alumne del PQPI Administratiu)

Carol Tomàs ha dit...

Violència.Sols en dir aquesta paraula,tots sabem al que ens referim.Hi han molts tipus de violència,però avui sols ens volem centrar amb aquella que en tan sols escoltar-la,el cor s'accelerá,la pell es posa de gallina i tot i això que nosaltres no sabem ben bé el que és.
De vegades,apareixen als nostres televisors dones ferides amb la cara unflada amb ossos trencats i amb ganivetades. Tot ens resulta com si fos tret d'una serie de televisiò o per l'estil.Però no és aixì,sols ens mostren la realitat.Una realitat dura que molta gent i per concretar més,moltes dones, no ho soporten.Unes demanen ajuda pero altres simplement per temor, mor a les mans del seu marit.
Dones jóvens o velles, amb fills o sense fills, amb treball o sense treball, no hia cap escusa per al home.

Tot es complica quan les coses són així.No tenen dret a res,són elles les que ho tenen que fer tot,tindre-ho tot preparat per a quan ell arribe,donar-li el que ell vuiga li abellixca o no.En quina época vivim?Per què un té més poder sota l'altre?
Preguntes que ens fem,preguntes que mai ens podran resoldre.
La dona es sent humiliada i sobretot maltractada,pero ell li agrada,és a dir,disfruta veient-la amb el ull morat amb ferides per tots els llocs,etc.Es com si fos rutina,una vegada li pegues a la teua dona,cualquier cosa mal feta es escusa per a pegar-li.Amés no soles són maltractades elles,els fills ho veuen tot i aquest és un mal principi per al fill.

Dones maltractades que cada vegada són més i que cada any esperem que les xifres es reduixquen,però no és així.Cafa vegada augementen.
Són dones maltractades amb cap explicaciò per homes també que no tenen cap tipus d'explicaciò.
Violència, sols en sentir aquesta paraula,es posa la pell de gallina.

Carolina Tomàs Plà-2on Batxillerat

Rebeca Lerma ha dit...

Hui en dia hi ha moltes persones que patixen violència de génere a les seues cases a mans dels seus familiars. Però també podem veure als mitjans de comunicació com aquesta violècia ix de les cases i s'establix a altres llocs com per exemple, als centres escolars. Molts professors són víctimes d'assetjament per part dels seus alumnes o millor dit "animals", que no acudixen a l'escola a estudiar sinó a fer-los la vida imposible insultant-los, fent bromes de mal gust o llançant-los objectes. Per desgràcia aquesta situació jo le viscuda quan estudiava 2on d' E.S.O i puc dir que és molt desagradable i trist veure que un professor se'n va de classe plorant perquè no aguanta mes.
Molts professors per por a denunciar no ho fan i conforme passa el temps la situació empitjora i això produeix que molts d'ells acaben amb fortes depressions que els impedix tornar a exercir la seua professió.
Per a acabar amb la violècia de génere en primer lloc, les persones afectades no tenen que tenir por als seus agressors i en segon lloc hi ha que denunciar-los.
Als mitjans de comunicació fan molta resenya per a que la gent denuncie mitjançant campanyes publicitàries en les quals l'estat invertix molts diners i que moltes vegades em dona la sensació que no servixen per a res.
La vida està en les nostres mans i si no actuem déu sap que ens depararà el futur.

Rebeca Lerma Gil (alumna de 2batx)

pedro guerrero ha dit...

Avui en dia s’estan visquent en molts llocs, en aquest cas, la violència de gènere , i em preguntava qui te la culpa de tot? El home, la dona? Clar, la gent diria que es el home, perquè es qui sol pegar. Però tan mateix, la culpa no és troba soles en el home sinò, depèn també de la dona, qui a elegit llibrement amb qui enamorar-se, casar-se i segur que tindre fills...

Sempre, el conflictes venen, perquè les coses no van bé, ja sigui per que el home no a pugut tindre contenta a la dona, o a la inversa. I l’amor, el gran fill de “puta” açi, és el causant de tot aquest conflicte, ja que la dona/home es casa amb el home/dona,perquè es lo que vol, i desprès de uns anys ixe amor no existeix com abans i per no començar una altra vegada de nou,desprès del fracàs del matrimoni, estan visquent amb un/a dona/home que realment no vol.. ixe no amor, és el causant de la violència de gènere, perquè si realment vols a una persona mai et pasaria per el cap pegar-li. I jo recomane, en especial a les dones, que ho denuncien . per que no fent lo li estas donant la raó a qui no la té.

Pedro Guerrero Martínez (alumne de 2º de batxillerat-H)