Comença el novembre i ens acostem al seu dia 25, la data que ens recorda, desgraciadament, que encara queda molt de camí per tal d'aconseguir l'eliminació de la violència contra les dones.
Ja fa més de sis anys, el 6 de febrer de 2005, Pilar Rahola va publicar a El Periódico una columna titulada "La intel·ligent no es casa". Un article d'opinió molt recomanable i que convida a la reflexió. Podreu estar d'acord o no, però, si sou homes i dones "intel·ligents", no us deixarà -intel·lectualment- indiferents.
14 comentaris:
Estic d’acord amb l’opinió de Pilar, però discrepe amb la seva forma d’expressar-ho. Aprecie la seva capacitat narrativa, però entre línees s'observa un clar anhel feminista.
¿Podem extrapolar estudis realitzats a Anglaterra per a Espanya? ¿O d’Anglaterra per a Rumania?
¿I si en lloc del The Sunday Times, fora El Pais, el Mundo, la Gaceta, el Levante, ... a quin li donaríem crèdit?
Pense que no es pot utilitzar un criteri de coeficient intel•lectual per a explicar relacions amoroses. ¿I que n’és de la part emocional i passional? Per exemple, la més sabuda podria ser la menys afortunada pel que respecta a relacions humanes (intel•ligència emocional).
Tal vegada com més s'incrementa la capacitat intel•lectual de la dona (i també la de l’home) més apartada deixa la seva intel•ligència emocional.
No es tracta de ser tan radical. Com diu ella, actualment la societat canvia i, de la mateixa manera, un home o una dona, indistintament de la seva intel•ligència, volen compartir aspectes més terrenals.
Quique Mascarell. 2n BTX.
Estic d’acord amb algunes de les coses que diu Pilar Rahola al text, però no amb tot. Pense que si que hi ha homes que busquen una parella amb una intel•ligència menor a la d’ell per por a sentir-se inferior en la relació, però no tots. Actualment la majoria dels homes es veuen més atrets per una dona intel•ligent amb la qual pugen conversar de qualsevol tema.
Jo crec que aquest canvi d’opinió per part dels homes es conseqüència del que pensa la societat en general, ¿ per què que esta millor vist, estar casat amb una dona intel•ligent o amb una sense cap mena d’estudis? Sense cap dubte amb una dona intel•ligent, la qual cosa no significa que jo pense que sigui el millor. Ara sí, en la meua opinió està clar que la relació d’una parella on els dos membres tinguin un nivell semblant de intel•ligència serà millor que la d’una amb una parella amb un grau d’intel•ligència desequilibrat.
Elena A.S 2n Btx.
Estic d'acord amb l'opinió de l'autora però, he d'afegir, que no compartisc el meu punt de vista amb totes les afirmacions que ha exposat al seu article.
És veritat que, actualment, les dones busquem com a parella a un home amb iniciativa i amb, si pot ser, un mínim de cultura general. Supose que preferim que els homes siguen prou intel·ligents, ja que com a mínim, volem tindre una conversació coherent amb ells. El parlar i compartir idees amb la teua parella és fonamental.
Malgrat les paraules de Pilar Rahola, les quals pense que estan ben raonades, no estic d'acord amb la següent afirmació : ''Avui hi ha homes que estimen dones brillants''. Pense que no és cert, ja que, pocs són els homes (el mateix pense de les dones), que només ténen en compte la intel·ligència. Actualment un cos i una cara bonica, val més que una ment ben cultivada. No obstant,estem convivint en una societat superficial i, desgraciadament, cada vegada més, són poques les persones que consten d'un mínim bàsic educatiu.
Celia Montes Mora- 2n de batxillerat.
És veritat que les dones als últims anys gràcies a que han aconseguit tindre els mateixos "privilegis", més que això, l'igualitat amb el sexe masculí, han pogut eixir de la casella en que es trobavem com per exemple que tenies que estar en casa sempre , no podien eixir sense el consentiment del home, el seu deure era cuidar dels fills, ... I tenin molts més però el que vull dir és que ara poden estudiar, fer vida com qualsevol home i això a fet que en l'actualitat hagin moltes dones que ja han eixit de la dona com "mestressa de casa", sino que es façen independents i no esperen a casar-se prompte amb el que han ocasionat que la natalitat siga menor i més tard. Però em sembla que té una idea errònia pel que fa al fet que les dones busquen homes intel·ligents i al contrari , o ho diu de manera que em porta a pensar que és feminista. És clar que ningú vol estar amb una parella que no tinga temes de conversa o sempre parle del mateix, vull dir, que tinga "certa cultura" -deixant a part que vivim en una societat en què compta molt la part física d'homes i de dones-. Pilar té raò quan diu que la societat canvia, i això ens porta a que homes i dones volem el mateix formar una família però com en tot haurà excepcions. I així conclou la meva humil opinió.
Iván Coello 2n Batx
Primer que tot, manifeste el meu grau de conformitat amb tot el que diu Pilar al seu text.
Per exemple, estic d'acord amb l'autora respecte al fet de que les dones amb un cert nivell intel·lectual trien els homes més llestos, ja que pense que és molt bonic i satisfactori estar enamorat d'una persona amb la que pots conviure i compartir idees, reflexions i opinions.
¿Seria fer el mateix amb una persona amb un nivell intel·lectual baix?, doncs no ja que els seus arguments serien menys adequats al tema del que es parla, a causa de la seua poca formació.
Després, en quant als descensos dels casaments, pense igual que Pilar,que es deuen al increment del nivell intel·lectual, ja que en la societat observem com les dones cada vegada es casen més tard degut a que acaben els estudis superiors més tard.
Per acabar, dir que no sols les relacions entre parella s'expliquen a partir del nivell intel·lectual, sinó a partir també de la integració que té la gent en la societat .
Samuel Rosaleny 2n Batx
Si que n' estic d' acord amb l' opinió de l' autora. Per la raó que, encara que els tòpics entre parella, com el que diu que "hi ha homes que busquen a dones igual que les seues mares", ens siguen poc creïbles hui en dia ja que ens creiem moderns i progressistes en les nostres relacions, l' autora exposa clarament que si en tenen de cabuda, en la nostra societat, simplement perquè estan encara presents a les nostres vides a causa que el masclisme encara no s' ha deixat per banda.
Jo pel que fa a l' opinió de l'autora del text abnans esmentat, Pilar Rahola, allò que la dona accepta la competència intel·lectual i l'home no la suporta, no opine així ja que això sols són dades d'estudis. Qui sap a qui li han preguntat per tal de fer l'estudi. A tu et preguntaren ?
Personalment, crec que no em faria mai malbé compartir una relació amb una dona, el nivell intel·lectual de la qual fora més o menys alt que el meu.
Pense que no hem de caure en els tòpics i les generalitzacions quan donem la nostra opinió sobre algun tema. I, sincerament, pense que l'autora posa al mateix pot a la majoria del homes respecte a la cerca de parella. El tòpic de la dona jove, tonta i guapa amb l'home "intel·ligent" i ben vestit està molt passat de moda i no correspon a la realitat.
Efectivament, hi ha homes intel·ligents que són tal com es descriuen a l'article però no la majoria, ni molt menys! Dubte molt que els homes que no accepten la competència d'una dona a nivell intel·lectual se'ls puga qualificar amb aquest adjectiu, intel·ligent. Podran tenir estudis universitaris, treballs amb molta responsabilitat, ser cultes,... però tot açò no determina el nivell d'intel·ligència d'una persona.
Personalment, crec conèixer a bastants homes que considere intel·ligents i no pense que siguen mascles possessius que volen rodejar-se de gent inculta per a sentir-se superiors.
Finalment, i ja que el títol de l'article es refereix a la dona intel·ligent i no a l'home, diré que si la dona intel·ligent no es casa no és perquè perda atractiu sinó perquè, simplement, no necessita a un home arrelat a ella tota la vida.
Des de el meu punt de vista l’opinió de l’autora és un poc exagerada. Pense que pot ser que les dones llestes tenen un 40 % menys d’opcions de casar-se, per tot allò del estudi i de les llibertats que tenen avui les dones, però que pasa amb el 60 % restant? No es aquest percentatge superior al primer? Així que podríem deduir que les dones intel•ligents es casen o no troben una parella.
Per una altra banda estic d’acord amb que abans la intel•ligència masculina era una atractiu mentre que el de la dona una impertinència, afortunadament açò a canviat, però probablement els homes inconscientment tenen inseguretat davant la dona d’avui.
Resumint diré que l’autora esta següent un poc radical ja que no tan sols ens fixem en la intel•ligència, sinó també en altres factors, que fan que el “amor” siga una cosa de dos.
Eva Ortiz Rodrigo. 2ºbatx cc.ss
Carola Ferrer ha dit...
Estic d'acord amb l'opinió de l'autora, encara que hi han alguns punts que no estic d'acord. Durant tot el text parla de les dones intel·ligents i el que busquen els dos géneres, sempre amb alguna justificació d'algun períodic o d'alguna enquesta en la universitat.Al final del text parla dels homens que són seduïts per l'èxit femení i es veritat, ja que un home i no un mascle sap a la dona que vol i casi sempre busca a la intel·ligent. Però elles també busquen el mateix i volen que un home les vulga i que les estime.
Jo també estic d’acord amb l’autora.
Trobe que potser sí que hi ha relació entre la intel•ligència que creus tindre i la que esperes d’una altra persona, perquè el que esperes és poder parlar amb ella, que t’entenga i si pot ser, que compartixca la teua opinió. Encara que si no ho fa i podem aconseguir que canvie d’opinió per a pensar com tu, millor encara. Perquè som així, perquè ens agrada que ens recorden que som llestos i que sabem elegir el millor.
Però, per a açò, cal que dos persones s’entenguen i que tinguen un tema que tractar, alguna cosa en comú. Aquesta cosa pot convertir-se en res si no es comparteixen coneixements, gustos o aficions.
Per tant, la intel•ligència és important però també hi deu haver més factors que façen que cada vegada es casen menys perquè em negue a pensar que tot és per culpa de la intel•ligència.
Estic d’acord amb el que diu l’autora d’aquest text , Pilar Rahola.
Com molt bé tots sabem , la majoria de la societat(tant homes com dones) hi prefereix una parella que tinga uns nivells d’intel•ligència elevats , però que al mateix temps , no superen els nostres ja que d’aquesta manera ens podriem sentir un poc incòmodes i , fins i tot , molestos al adonar-se’n que en sap més coses que nosaltres. Amb açò , no vuic donar a entendre que ha d’existir una competència en el grau de coneixements d’una parella.
A més a més , no sols compta el nivell intel•lectual , sinó que la bellesa també té la seva importància( Dia rere dia hi guanya força).
Per a finalitzar , he de dir que mentre la relació amb la parella siga la correcta , l’intel•ligència i la bellesa no ho són tot...
MªCarmen Escribà Rodrigo 2n BTX.
Per començar dir que pense que tant homes com dones poden buscar el que vulguen degut a que tots som lliures de fer el que vulguem, però també és cert que actualment moltes dones busquen homes interessants i intel•ligents, la qual cosa no vol dir que aquestos tinguen uns estudis avançats, ja siguen carreres universitàries o màsters. Els homes (com les dones) poden no haver tingut la oportunitat d’estudiar i, igualment, ser interessants, ja que una cosa no lleva l’altra.
A més, amb referència a la competència intel•lectual entre la parella, pense que els homes no la suporten perquè molts d’ells només competeixen com a mascles entre persones del seu mateix sexe per ser els millors, ja siga intel•lectual o socialment.
Per finalitzar i, comentant el descens de la possibilitat matrimonial de les dones intel•ligents, vull dir que aquest descens es causat per factors socials, com la incorporació de la dona a l’estudi o la falta de cultura, entre altres.
Laura Liñana. 2n Batxillerat Humanístic
Cal dir que estic d'acord amb algunes idees que Pilar Rahola manifesta al seu escrit, no obstant això, de altres ( que son la majoria) no hi soc partidari.
El feminisme empleat per l'autora durant tot el text, crec que deixa malparats a molts homens que siga pel motiu que siga tenen menys estudis que les seues respectives dones ( fet que em pareix de poc interés en el segle vint-i-ú ). Pero, ¿ nosaltres, els homens, tenim que acceptar que una dona,en aquest cas Pilar Rahola, no ens done cap importància en l'elecció de la nostra parella?
Recalca la idea de que es la dona qui busca un home cult, amb iniciativa i que si no el troba abaixa l'oportunitat del casament...doncs,¿ que som nosaltres per a ella, joguets escollits per la seua composició?
He de ser crític i pot ser algú estiga d'acord amb mi, i altres no, pero que a dia de l'escriptura del text es pense que per buscar parella una dona sols te que buscar l'intel·ligència del home em pareix nefast.
Per tant Pilar Rahola, ¿ on queda la primera mirada, la primera atracció física cap a un home o una dona, el primer somriure, la complicitat després d'una primera cita... ?
Aquestos sentiments i emocions son els que realment ens inciten a l'elecció d'una parella, d'un companyer de vida...i queda enrere l'intel·ligència d'una persona si aquesta et fa sentir volguda i apreciada.
Publica un comentari a l'entrada