No es pot evitar sentir un escalfred quan es coneix el procés que seguix el cos humà fins arribar a la morir-se de fam.
La nostra mirada fuig de les imatges de
famolencs, tal vegada perquè s'assemblen massa al rostre de la mort o perquè ens avergonyeixen.La fam és una conseqüència i alhora esdevé una causa. Molts proverbis i frases cèlebres així ens ho diuen.
Avui més que mai, la mort que acompanya la fam té els seus orígens més en actuacions humanes (hauríem de dir "inhumanes") que en el medi natural. Pot ser la posada al descobert d'aquestes actuacions ens ajude a reflexionar i això siga el pas previ a trobar solucions eficaces.
T'atreveixes a pensar?
"Fam a Sudan". Fotografia de Kevin Carter, guanyadora del premi Pulitzer de 1993.
10 comentaris:
El problema de la fam al món és molt complex; les dues causes fonamentals són: la manca d'institucions polítiques i democràtiques als països que la pateixen i una mirada colonitzadora per part del món desenvolupat,que no fa possible que els ciutadans que moren de fam tinguen els mitjans necessaris per a poder ser autosuficients. Els recursos naturals són explotats per empreses estrangeres que mantenen a la població nativa en condicions de semi-esclavitud, en el millor dels casos.
Mentre les democràcies del món no vegen a aquests països com a iguals, i no com a pobles que han de sobreviure de la caritat dels altres, el problema no entrarà en vies de solució perquè aquesta passa inevitablement pel reconeixement de la humanitat inherent a tots els pobles, i per la valentia de dotar-los dels instruments necessaris per a que puguen decidir quin futur volen per a les seues vides, mes enllà de visions romàntiques o caritatives.
Per la meua part pense que tots veiem al les noticies, diaris,publicitats... gent que passa fam i diguem pobrets, que llàstima, però per què no ajudem quan podem fer-ho? No dic que donem diners sempre a les ONGs, però si que podem comprar menjar o millor dit quan fem la compra, veure alguna coseta de més per a donar quan com per exemple a les escoles o instituts demanen una aportacio o col·laboració per als menys desafortunats. Visquem en una societat en la que sols vegem el nostre bé i als demés "que li donen" i això ens pot portar a que en un futur encara que estem al segle XXII, en comptes de que la fam al món desaparega poc a poc aumente considerablement i no per culpa del medi natural com diu al text sinó per nosaltres els humans que hi el habitem i som els que reialment hem de canviar les irregularitats que al llarg dels anys hem causat nosaltres mateixos per les estúpides guerres per aconseguir el poder sense pensar que els perjudicats sempre serem nosaltres i en aquest cas encara més els països del tercer món. En conclusió, per a intentar fer que desaparega la fam al món primer tenim que canviar la nostra manera de pensament individual.
Iván Coello Gordón
2ºbatx C.S
La pobresa és una realitat present, tant aquí on fem com si no estigués com al tercer mon. Si be, ara no val a fer-se el longuis. Açò, esta ben present a les ciutats on vegem aquestes persones a les portes d'algun bar, establiment, església... demanant almoina, mentre que la majoria de gent que passa els dedica algun pensament deshonrós o simplement els ignora com si foren altra part més del mobiliari urbà. I és que, la societat a desenvolupat aquest mecanisme d'insensibilitat i d'altres amb quasi tot tipus d'injusticies socials, i per a protegir-se a ella mateixa. Com és el cas d'aquestes persones que per pertànyer a una ONG, es creuen Teresa de Calcuta, quan el que fan no diferix de comprar una tele. Aquests el que fan és simplement pagar per no sentir-se mal, per silenciar aquella "veueta" que crida des de algun racó que fem el correcte, i seguir amb la seva vida. Que hi ha que ser solidaris esta clar, però no disfressant l'egoisme o enganyan-te a tu mateix. I és que no pots ajudar algú si no et fiques al seu lloc, el problema és que en aquesta societat cadascú té el seu lloc propi, i a més s'esforcen per a recordar-nos-ho tots els dies.
Javi Alepuz Colomer. 2BATX
Com bé sabem, la fam és una situació que es dóna quan un país o zona geogràfica no té prou aliments i recursos per proveir aliments a la població, elevant la taxa de mortalitat degut a la fam i la desnutrició. És cert i, recolzant l'opinió de l'autor, que l'acció humana és un dels primers factors que influïxen en este gran problema que molts països patixen actualment. Basant-me en la informació que he obtingut en un article de l'escriptor Rafael Ruiz, començaré a argumentar sobre aquest tema i sobre les diverses activitats humanes que permeten que es produïsca la fam al món. Per a començar, la competència i la corrupció d'alguns Governs dels països afectats, són, d'una banda, els culpables. Com per exemple, el cas de Guinea Equatorial, on el president i la seua família es van beneficiar d'un jaciment petrolífer, i no van tindre en compte que la majoria de la població es moria de fam. Van tindre com a preferència la seua forma de vida, el complaure les seues necessitats i capritxos. Els diners obtinguts, no van ser gastats per a aquell país que patia fam, sinó per a aquell governador que, va preferir deixar de banda el seu principal deure, el de 'intentar' o 'conseguir' un benestar per al seu país. No sols això també fem al·lusió, a aquells països que es gasten milions en armes per a poder combatre la guerra, sense tindre en compte que són les guerres altres de les principals causes per les quals la població es troba en aquest catastròfic desastre. Les guerres fan que els habitants d'un lloc hagen de desplaçar-se a un altre, que abandonen els seus treballs, cases, pertenencies...A més de les grans destruccions a les infraestructures alimentàries que provoquen. He he d'afegir que, els països rics responen bé quan es produix una catàstrofe, però el que no han sabut fer és ajudar a fer que s'evite, o crear les condicions perquè els problemes de la fam desapareguen. També, parlem de la falta educativa i de formació que rep la gent a aquestos països, gent que al no tindre la base necessària d'educació, no pot obtindre un bon treball o un salari digne, i de la falta que fa moltes vegades, de l'assistència sanitària en estos països. Des del meu punt de vista, n'hi han moltes ONG i moltes campanyes contra la fam però, poc fan. Sí, he de reconéixer que quan s'ha produït algun desastre natural, com el sisme submarí d'Haití, milers d'organitzacions i de metges van acudir al rescat d'aquestes víctimes però, on estan durant tota la vida, quan aquestos desastres naturals no es produïxen? Com bé sabem, les malalties a aquestos països són molt més mortals que en un altre qualsevol. Un simple refredat al nostre país, pot provocar la mort en els països empobrits i per què? perquè no tenen aigua, ni pa, ni menjar perquè el seu cos tinga les defenses i nutrients necessaris per a poder combatre-la. Per a finalitzar amb el meu text, he d'afegir una última frase: Mentres hagen rics, hauran pobres i si no hagueren pobres, els rics no existirien, tot és qüestió d'aprofitar-se del més dèbil i de viure a costa seua.
Els que es moren de fam sofreixen. Mentre que, a la resta, pensar en tal atrocitat ens crea incomoditat dins d'aquesta vida benestant que poseïm. Però, malgrat, aquest sentiment d'empatia no ens movem sinó que ens resignem pensant que nosaltres no podem fer gran cosa, creant sentiment dimpotència inútil. Per això, derivem la nostra atenció a altres assumptes. I, més tard, quan veiem un immigrant pobre, sols se'ns acut criticar-lo amb típiques frases: "tots són uns lladres" o "ens furten el treball". Sense plantejar-nos que aquesta persona no s'ha separat de la seva terra, de la seva gent, per gust; que no ens vol cap mal; que fuig de la mort, que busca vida, i aquest bé no el podem negar. Hem d'aconseguir que el país d'origen siga habitable dignament i així la necessitat d'emigrar serà inexistent.
Es sol dir que per a mantenir l'actual nivell de desenvolupament als països occidentals es necessita l'explotació i la pobresa de la resta. Potser siga cert. Però es pot substituir aquest creixement desenfrenat per un repartiment equitatiu de la riquesa arreu del món ja que el planeta té recursos suficients per a la vida òptima de tots i l'equilibri entre persones i també amb la natura.
Evidentment, no s'ha arribat a tal punt de perfecció, segurament perquè no estem capacitats. La causa de la pobresa, i dels altres grans problemes del món, és l'ànsia de la humanitat per posseir cada vegada més, no sé si deguda a l'educació o per instint. Siga com siga, sols observant ens adonem com de desencertats són els adjectius superlatius amb els que ens autodenominem i que creguem nostres innegablement(superiors, intel·ligents, aventatjats,...).
M.Llopis 2n BAT-H
Mentre que hi ha una part del món preocupada per el seu pes, buscant la dieta i el pes ideal, hi ha altra on es moren persones diàriament a causa de la fam.
A qui hi ha que tirar-li la culpa? Bé, encara que no tota, jo crec que el govern d’aquest país té la major part d’ella ja que si ens fixen en qualsevol país d’Àfrica veiem que el president i la seua família resideixen en els hotels més luxosos i no es priven de ningun capritx mentre que la resta de la població no arriba ni a guanyar un euro al dia, cosa que els impedeix que es puguen nodrir correctament.
Per altre costat, pensar que en un país on es troben grans quantitats de petroli es moren milions de persones és quasi impossible ja que aquest recurs és un dels més usats arreu del món, però l’elevada demanda dels països més desenvolupats como ara els Estats Units o la China junt a l’egoisme del govern per guanyar diners provoca que aquestos països no gaudeixen dels recursos trobats al seu país.
Si realment volem solucionar aquest problema hem de ser solidaris ja que el govern no ho farà i possiblement dia a dia el nombre de persones mortes augmenten.
Elena Albeldo 2n Batxiller
La gran quantitat de recursos que el nostre entorn explota, i el consegüent desenvolupament econòmic i social, estableixen un afany de superació en els ideals de la nostra societat que dificulten l’actuació a favor d’altres.
Aquells que es moren de fam no veuen ni de lluny el ritme de creixement que portem (que fins i tot comença a ser insuportable per al medi), tan sols pensen en menjar. Pensar en menjar és molt fàcil i digne per a nosaltres, però a l’hora de combatre la fam quasi ningú actua realment, més per avarícia i conservar el que tenim que per vergonya a veure la desagradable desigualtat que hem creat.
Tolstoi va dir en una de les seves frases: “Abans de donar al poble sacerdots, soldats i mestres, seria oportú pensar si no està algú morint de fam”.
No serveix que polítics o el Papa s’adrecen a la multitud proclamant el fi de la fam mentre no actuen realment per evitar-ho. És clar que frases com les de Tolstoi i tants altres ajuden, però si realment volem combatre el problema hem d’exigir-ho a aquells que ens “representen”, perquè amb el que disposem, veure la situació que es pateix a llocs com África, podria comparar-se amb veure un assassinat.
Quique Mascarell Albuixech 2nBAT-H
Mentre que més de 800 milions de persones passen fam en el món, altres 800 milions pateixen sobrepès o es dediquen a prendre pastilles per aprimar i no sentir-se malament per haver menjat massa.
Els conflictes armats són la principal causa que existisca fam en el món. Aquests destrueixen infraestructures que s'han tardat anys a construir i fan que milers de gent haja d'abandonar les seues cases a la recerca d'aliments. És a dir, que mentre uns es dediquen a matar per motius merament econòmics, territorials o polítics, hi ha gent allí fóra que s’està morint de fam.
Una altra causa és l'economia mundial. El passat any les empreses privades més importants del món van controlar el 54 % del producte mundial brut, açò suposa un monopoli de les riqueses que existeixen en aquest planeta. Aquestes empreses monopolitzadores no tenen cap estratègia de responsabilitat social perquè para ells no és el seu problema i no s'adonen que ells són els causants que molts es morin de fam.
Cada cinc segons mor un xiquet desnodrit i nosaltres ens dediquem a observar asseguts en el sofà. Si cadascun de nosaltres posés tan sol 1€ tal vegada aquest xiquet se salvarà, però tan solament tenim consciència durant uns segons, després tornem a les nostres vides sense importar-nos la dels altres. Segurament hi ha més formes de contribuir contra la fam sense haver d'aportar diners, com fer-te voluntari malgastant una hora a la setmana del teu temps.
Existeixen mil formes d'acabar amb tota aquesta injustícia i per què no ho fem? Perquè sempre hi ha algú que ix beneficiat amb tot açò i són aquells que sempre tindran el suficient poder com per a guarnir-se amb les desgràcies dels altres.
Ací vos deixe un video molt interessant sobre les causes de la fam al món:
http://www.youtube.com/watch?v=UeCPV0_d-U0
Eva Ortiz Rodrigo. 2ºCC.SS
Mentre que uns es compren un Ferrari o un bolso de Loewe , altres moren al no tindre res per a menjar.
És dificil entendre com aquestes situacions passen en aquestos temps. Tot i que són moltes les ajudes que s'envien als països en via de desenvolupament , no són suficients ni per als nadons , majoritariament , ni per als adults. El que està ben clar és que vivim en un món amb moltes desigualtats( polítiques , econòmiques , socials, ...).
En la meua opinió és molt complicat resoldre el gran problema de la pobresa , però pense que si tots ens solidaritzarem i responsabilitzarem un poc , la situació de milers i milers de persones milloraria poc a poc. Com que nosaltres hem tingut la sort de nàixer on hem nascut , som els que deuriem de pensar un poc en aquells xiquets que tenen una infància molt dolenta i ajudar-los . Reaccionem a temps!
MªCARMEN ESCRIBÀ RODRIGO 2 BAT-H.
Estic d'acord respecte a la tesis de l'autor del text anterior Morir-se de fam, la cual diu que les morts de fam es produeixen, principalment, a causa d'accions humanes, persones que se n'aprofiten d'altes.
La majoria de ciutadans de paissos subdesarollats estàn governats per presidents autoritaris que fan el que volen, és l'exemple de Omar Hasan Ahmad al-Bashir, president de Sudàn desde que en 1989 dirigira el colp d'estat del seu partit i el cual es acusat d'agafar 9 billons de dòlars dels fons de l'estat per al seu ús personal. Aquests ciutadans també es troben en una situació d'esclavitud ja que la majoria treballen per a empreses estrangeres en l'extraccio d'or, cinc o petroli cobrant un sou vergonyós.
Per tant, millons de persones moren cada dia al món a causa de les acciones inhumanes d'altres i, per tant, seríem nosaltres els que deuríem d'impedir que això ocorreguera mitjantçant el decret de mesures com per exemple la imposició d'un sou mínim mundial.
Publica un comentari a l'entrada