dimecres, 22 d’abril de 2015

En memòria de l'IES Joan Fuster de Barcelona

El dramàtic esdeveniment ocorregut a l'IES Joan Fuster de Barcelona ens ompli

de tristesa i ens porta a fer unes reflexions.

Volem una escola...
- on tots els membres de la comunitat (estudiants, pares i mares, professors...) es relacionen des del respecte mutu i amb l'educació que cal
- on la gent tinga clar que ací venim a preparar-nos per a la nostra vida adulta i per a saber conviure en la societat
- on hi haja suficient personal en el departament d'Orientació per atendre'ns convenientment
- on puguem disposar de les mesures oportunes que garantisquen la nostra seguretat
- on els estudiants no vinguen  carregats de pel·lícules, programes de televisió i videojocs violents i de terror i cansats d'escoltar un llenguatge malsonant i insultant.

No volem
que cap persona falte al respecte al professorat 

No volem
que cap individu impedisca el nostre dret a estudiar i a aprendre en les millors condicions possibles

No volem
males actituds en el centre: fora el masclisme, la xenofòbia, l'homofòbia, la discriminació i els insults cap a persones amb diversitat funcional...

No volem
conflictes ni violència a l'escola

No volem
enemics a les aules

L'escola, l'institut, ha de ser un espai on regne la pau.

Una abraçada ben forta als estudiants i professors de l'IES Joan Fuster de Barcelona.


Alumnes de 1r ESO - Atenció Educativa.

12 comentaris:

Carmen Navarro Parra ha dit...

Em sembla exemplar l’actitud dels alumnes de primer d’ESO a hora de reflexionar d’aquesta manera davant de la tragèdia esdevinguda a Barcelona. Crec que tothom hauria de dedicar una estona a recapacitar sobre la importància d’un ambient adequat a les aules, perquè les institucions educatives són el pilar de la formació dels més jóvens, juntament amb la família. Com molt encertadament han expressat ells, la pau a les escoles és clau per a que aquesta formació siga possible, ja que formen part de la nostra vida diària. A més, hem de considerar la sort que tenim de poder anar a l’escola, un aspecte del qual no tots poden gaudir, i respectar a aquells qui sàviament ho volen aprofitar. També, aquells qui s’ocupen de que això siga possible són dignes de respecte, és a dir, els professors, equips directius, pares i mares…
Finalment, estic totalment d’acord amb el que reivindiquen aquests alumnes, em sume al que demanen i espere que tota la societat ho faja; perquè, units podem aconseguir que situacions com aquesta no s’hi repetisquen mai més.


Carmen Navarro Parra (1rBAT-C)

Alejandro Sean ha dit...

Aquest fet tan dramàtic l'hem d'aprofitar per a reflexionar sobre com un noi tan jove es pot veure afectat de tal manera per a fer un crim tan greu com el de quitar la vida a altres persones. S'ha pogut veure influenciat per la violència de la televisió, els videojocs i tot el que ofereix la societat sense tindre en compte les conseqüències. Molts videojocs, cada vegada més realistes, basats en la guerra preparen subconscientment a futures generacions a complir ordres sense pensar-les i realitzant-les de manera conscient, a insensibilitzar-se amb la vida humana, a considerar divertits jocs en els quals la finalitat és matar gent per entreteniment. Com podem considerar divertit això? Com seria l'educació d'aquest noi per arribar a fer tal barbaritat? També podria estar afectat per la influència dels mitjans de comunicació, sobretot per la televisió, que subliminarment ens influeix en el nostre comportament, en la manera de vestir, parlar i actuar, amb pel·lícules, series i anuncis. Hi ha moltes pel·lícules violentes que els xiquets tendeixen a imitar, per què ells imiten tot el que veuen i és el que consideren normal, per això l'educació és tan important. Hauríem de saber com era l'atenció dels pares al seu fill, com vivia, en quines condicions i si rebia tractament psicològic, per què aquest comportament no és gens normal en un noi d'aquesta edat.

Alejandro Sean Huang Pacheco

Marina Arias Duart ha dit...

Al meu parèixer tothom hauria de fer un petit homenatge al professor que ha segut assassinat recentment a l'IES Joan Fuster de Barcelona. Pense que aquest esdeveniment ha suposat un fortíssim xoc cap a tots els estudiants, d'Almussafes i de tota Espanya, i així ho han manifestat els alumnes de primer d'ESO.
Tant professors com els òrgans del govern deurien promoure la igualtat i la tolerància dins de les aules. Hui en dia els xiquets i xiquetes cada vegada perden més el respecte cap als adults, ja siga cap al professor de gimnàstica, el director o els propis pares. És clar que aquesta responsabilitat d'educar als xiquets no recau, ni molt menys en els professors sinó que és, en gairebé la seua totalitat, la responsabilitat dels pares i mares. Tots els xiquets i xiquetes dins les aules haurien de ser tractats amb respecte i educació. No volem prejudicis racials, d'orientació sexual o masclistes. Jo no veig colors, gèneres o opcions sexuals, jo veig persones. Persones amb dret a viure, a escollir sense ser jutjats.
Per acabar, jo també, com els alumnes de primer i com la meua companya Carmen, em sume davant de la reivindicació d'aquestos drets i d'un ambient tranquil i segur dins les aules.

Marina Arias i Duart (1rBAT-C)

Maria Sanz Gil 1rBAT-H ha dit...

És clar que el que ha passat a l'institut Joan Fuster ha sigut una gran tragèdia. El que més m'ha sorprés és el fet que un xiquet d'aquesta edat siga capaç de ferir a gent amb la qual passava el dia a dia, i sobretot que haguera fet una llista amb les persones que volia matar, en la qual apareixia la seua millor amiga en primer lloc.
No sabem si açò s'haguera pogut evitar, si alguna persona (professors, pares, companys) s'haguera donat compte de que li passava alguna cosa. Cal plantejar-nos si l'educació que se'ls està oferint als xiquets i xiquetes és la correcta, no sols per part dels pares, si no de la societat en general (escoles, amics, mitjans de comunicació). Aço ens fa pensar que alguna cosa falla en la societat. Estem fent-ho be? Hem de canviar alguna cosa? Aquest succès ens podria aprofitar per a millorar.

Maria Di Girolamo Marti ha dit...

Quan vaig sentir la notícia no m´ho podia creure. Sembla que tot l'àmbit de l'educació entrava en pànic per moments.
Estic totalment d'acord amb el que aquests alumnes han sigut capaços de reflexionar i realament sorpresa. Sembla que ells, els qui ara comencen en l'institut tenen clar el que volen. Una escola on hi haja respecte cap a tots. Pense que sobretot cap als professors ja que ells són els que ens inicien en el llarga camí de la vida laboral. Sense aquests no podriem dur a terme ningún ofici, ells són els que ens van a transmetre els seus coneiximents per poder enyar-nos i educar-nos.
És una cosa que tothom ha de tenir present. Però realment cal arribar a un cas tan extrem com el d'aquesta notícia per a adonar-nos i reflexionar sobre aquest aspecte? Sembla un poc trist, però sí.
Tots, tant professors com alumnes com pares, mereixem un ambient a les aules de pau i respecte. Fomentem-ho.
Maria Di Girolamo Martí (1rBAT-C)

SATIR YASSIN ha dit...

Jo, com a defensor dels drets humans, estic d'acord amb els ideals defensats per aquests alumnes de 1r de la ESO i són una mostra de la possibilitat i efectivitat de l'educació (aprendre, estudiar i conviure). Com tots vosaltres, m'he vist afectat i sorprés per aquest crim o ''assassinat'' perquè mai havia passat. Per desgràcia, vivim en un mòn cada vegada més violent i corrupte on les armes s'han convertit en joguets i els videojocs en una realitat. Moltes vegades hem escoltat parlar de l'augment de les exportacions d'armes, el que ens dona una idea del nostre futur. Aquests alumnes són tot un exemple per a tots nosaltres perquè tenen raó, ja que a l'institut venim a estudiar, aprendre i conviure amb gent de la nostra generació i amb persones adultes experimentades que ens permeten entendre el mòn i com afrontar-lo. Com a conclusió,l'educació té l'objectiu de corregir els nostres errors. Per exemple, estudiant la història podem donar-nos compte de la importància de viure en pau i solucionar els problemes amb negociacions pacífiques. Això no vol dir que podem negociar amb el professor la nota o amenaçar-lo amb la mort, sino parlar, conèixer el teu error i corregir. Si no pots, tens l'opció d'anar a psicòleg que vol ajudar. Per això hem de ser prudents, pacífics i fomentar els ideals proposats.

Lucía García Hernanz ha dit...

Aquest tema em pareix una mica complicat, ja que no és normal que un xiquet d'aquella edat ha pogut fer això. La pregunta és com ho ha pogut fer? Per què li ha passat això pel cap? I la resposta a aquestes preguntes seria la influència d'alguns jocs violents, de la televisió o inclòs es podria veure afectat per diversos problemes del seu voltant, i això cal parar-lo si no volem que mes xiquets ho fasen, ja que ningú es mereix això. Crec que deberiem pensar més en culturitzar-nos i deixar-nos de jugar a jocs on només et renten el cap i formar-nos per al futur que és el mes important, amb respecte per a tothom.

Angels MG ha dit...

Aquest text escrit conjuntament pels alumnes de primer d'ESO sembla un decret de drets dels estudiants, una mena de Declaració Universal de Drets que s'haurien d'aplicar a tots els centres docents, no tan sols d'Espanya, sino de tot el món. És molt trist, per no dir decebedor, que en un país que es considera desenvolupat amb una societat qualificada de tolerant hi hagen de haver actes tan tràgic com aquest. Açò ens fa plantejar-nos com un alumne que aparentment es comporta amb normalitat, com un company més pot arribar a decidir cometre un acte així. La resposta no em sembla senzilla: pot haver sigut un sentiment d'odi acumulat cap als companys, una situació de rebuig cap als altres o inclús, i el més inquietant de tot, és que pot haver sigut desenvolupat per l'ambient familiar o les influències televisives o virtuals. Siga el que siga, a partir d'aquest moment considere que el més important és replantejar-se la importància tant del professorat, com dels orientadors i psicòlegs, pares, mares i inclús dels alumnes a l'hora d'evitar situacions com aquesta. Els estudiants han de saber mantenir el respecte entre ells i de cara a qualsevol altra persona, professors i psicòlegs han d'ajudar a alumnes que ho necessiten i, sobretot, pares i familiars han d'entendre que l'educació no és un dret que es duga a terme tan sols a instituts o escoles, sinó que l'educació s'ha d'adquirir dia a dia, en les cases de cadascú. L'educació és responsabilitat de tothom i amb ella no es juga.


Angels Monserrat Grau (4rt ESO-L)

Neus ha dit...

Aquest text escrit pels alumnes de 1er ESO ens fa reflexionar sobre les causes que ha tingut aquest xiquet per a cometre aquest delicte i per tant entrem en l'àmbit de la societat. Aques alumne es deu haver criat jugant amb els videojocs i veient pelicules violentes que li han fet pensar que tot el que ocorria allí, en la vida real, també era verdader o amb un conflicte familiar molt greu que a provocat un transtonrn important en aquest xiquet. En aquests casos la familia te molt a veure ja que també depen de l'educació que aquest xiquet puga haver recibit o l'educació que li hagen donat. Si fóra així es podrien entendre les causes per les quals a comes aquest acte, esta malalt. Encara que no ho justifica, es l'única explicació raonada que trobe.
JO pense que per a fer aquests actes has de tenir una sang molt freda ja que les persones que no pateixen ningún transtorn psicològic no serien capaçes de fer aquestes coses, o almenys és això el que vull pensar.
Per a acabar, estic totalment d'acord amb el que demanen els alumnes de 1er d'ESO i em sume a ells i espere que la societat prenga conciencia i també ho faja.



Neus Vieco Salesa 4rt ESO-L

Anònim ha dit...

Aquest text que han escrit els alumnes de 1r ESO em pareix una gran reflexió sobre aquest assassinat. Jo, personalment, pense que deuria de estar prohibit tot el que estiga relacionat amb la violència, per després ocurreixen fets com aquests.
També vull dir que els professors volen el millor per a tots els estudiants, ja que son els que ens ajuden a tindre un bon treball al futur ; però hi ha persones, com aquest alumne, que es pensen que els professors tan sols vomen fastidiar i suspendre al seu alumnat.
També vull dir que tot el que estan proposant els de 1r de ESO , deuria de estar acordat per la conselleria d'educació per a que en tots els instituts i escoles es fera servir.
Finalment vaig a donar un consell per a totes aquelles persones que van a l'institut en intenció de fastidiar, martirisar... a un company o a un professor. Aquesta vida no es com un videojoc en el que si mates a algú després et donen una altra vida per seguir jugant, sinó que tots tenim el dret de viure en condicions i si fas un acte com el d'aquest xiquet et canviará la vida per sempre i de segur que de major vas a sentir-te culpable, a part de tindre molts problemes.
Vos recorde que penseu bé el que voleu fer abans de fer-ho.
Sandra Vayá Gordillo 4rt L

Laura Saera ha dit...

Aquesta és la primera vegada que una desgràcia d'aquestes característiques passa al nostre país. La tragèdia de l'IES Joan Fuster ens ha de servir per reflexionar i aprendre. Què està fallant? Podria haver-se evitat? Són les preguntes que tots ens hem fet durant aquests dies dies d'impotència i dolor pel que ha passat. Encara que tirar-li la culpa als videojocs i les sèries no és la solució; TOTS DISTINGIM O HAURÍEM DE DISTINGIR LA REALITAT I LA FICCIÓ. Hauríem de procurar que aquesta siga l'última vegada que això passa ací o en qualsevol altre país. El meu condol a tots els alumnes, professors i familiars que han hagut de viure aquesta tragèdia tan de prop.
Laura Saera Giner 4º-A

Lucia Girona Garcia ha dit...

Segons el meu punt de vista, fets com aquest són els que ens obrin els ulls fins donar-te compte de com influeix en la nostra societat la tecnologia i l'educació; i aquests alumnes de primer d'ESO han sabut aportar unes reflexions i uns ideals, que si cadascú els aplicara a si mateix, de segur que podriem aconseguitr una convivència millor.
Respecte al que ha passat en l'IES Joan Fuster, considere que estàn perguent-se els valors principals que les persones deuriem tindre inculcats pels nostres pares, i que aquests, a la vegada, pels seus. Valors que ens converteixen en el que som: persones.
Aquestos valors, com el respecte i la tolerància, són els que deuriem veure reflectits dins te l'aula, amb els nostres companys i professors, ja que ens donen la oportunitat de aprendre i formar-nos com a persones.