
El cervell és una glàndula complexa molt difícil d’entendre que a poc a poc es va descobrint gràcies als avenços científics. Aquest lent procés fa que la societat es trobe impacient per conéixer l’estructura i les funcions del que és el motor de la seua vida.

Un llibre que fa de bon pair, bé que en acabar de digerir-lo ens queda un gust dolç a la boca per voler saber més d’aquesta incògnita sobre la nostra “existència” i d’aquesta maquinària que ens mou.
Amb la finalitat de fer-nos veure que la ciència ens envolta contínuament i que hem de tenir uns requisits mínims de curiositat cap aquesta per entendre el que ocorre al nostre entorn, se’ns mostra una ment molt tafanera. Contínuament ens deixem enganyar amb les anècdotes, deixant de costat el més rellevant.
Finalista al II Premi europeu de Divulgació Científica, trobem aquest llibre estructurat en dues parts, totes dues amb una comuna característica respecte a l’estil: la gran brevetat dels seus capítols. Això li dóna un ritme majoritàriament àgil, amanit amb unes gotes de curiositat que s’agraeixen de bon grat.
Amb uns temes més incitants que altres i alguns que costen més d’entendre per la seua complexitat, Neurotafaneries, basat en vivències personals, ens fa estar més atents que de costum. I és que algú li hauria d’explicar al món una veritat menystinguda a les facultats de la Medicina: que no es pot viure al marge de les lleis que regeixen la nostra conducta. Unes lleis tan tafaneres com ho podem ser nosaltres.
Comprendre l’ésser humà és molt complicat, però amb la ciència podem reemplaçar eixos bagatges que tenim per nous coneixements.
Podem dir, per tant, que la revolució neurocientífica ja ha començat.
EDITORIAL: Bromera/Càtedra de Divulgació de la Ciència
ISBN: 84-7660-330-4 / 978-84-766-0330-7
FORMAT: Tapa blana
PÀGINES: 205
PUBLICACIÓ: 2000
1 comentari:
Me l'apunto a la meva llista personal de llibres interessants a llegir
Publica un comentari a l'entrada