Conferència d'Enric Romaguera a Picassent

El passat 14 d'abril, un grup de treballadors i professors de l'IES Almussafes vam tindre el privilegi d'assistir a la conferència que va impartir a la Casa de la Cultura de Picassent el nostre company i professor Enric Romaguera. El contingut va versar (com no podia ser d'una altra manera en data tan assenyalada) al voltant de la II República i la posterior repressió franquista a Picassent.

La conferència va comptar amb la presència massiva de familiars dels represaliats picassentins i de veïns i amics que van voler acompanyar-los i solidaritzar-se amb ells amb la seua presència.
L'acte va tindre una profunda càrrega emotiva ja que per primera vegada, gràcies al treball rigorós d'investigació portat a terme per Enric Romaguera, vam poder conéixer els drames pels quals van haver de passar tantes persones a qui la repressió franquista no sols els va llevar part o tota la seua vida, sinó que, a més, va intentar ocultar-los per a la història fent que un mantell de terra, por i silenci romanguera durant estos anys sobre la seua memòria.

També es va recordar la repressió i marginació patida per les viudes i òrfens que van haver de tirar endavant amb privacions i humiliacions que van condicionar de forma traumàtica la resta de les seues vides.

Enric ha contribuït amb este acte a reivindicar la memòria de tots els seus conciutadans i conciutadanes, sense oblidar, fins i tot, la d'aquells que també van pagar amb la seua vida durant el període republicà. I és que, si volem no repetir els errors del passat, la primera cosa que haurem de fer és conéixer el que va ocórrer, perquè ja sabem quines van ser les conseqüències. I sobretot, no hem d'oblidar l'enorme retrocés a què ens va portar la implantació d'una dictadura militar fruit d'un colp d'estat. No oblidem tampoc les persones que van donar les seues vides per defendre la república i el seu govern, el qual va ser legítimament triat per sufragi universal el 16 de febrer de 1936.

L'acte va finalitzar amb tots els presents en peu, aplaudint durant diversos minuts i rendint homenatge d'esta manera a tots els picassentins represaliats.

Alfredo Albors, Conxa Belda,

Alejandro Bellido, Luis Botello,
Paco Caballero, Pepe Candel i José Luis Ull

Un entre tants. Un com pocs

Els estudiants de 4t d'ESO han llegit enguany el poemari Jardí públic, de Vicent Nàcher. En alguns casos era el primer llibre de versos que llegien i la seua valoració ha sigut molt positiva: l'han entés i els ha impressionat. Els ha impactat la capacitat que té la paraula en general, i la poesia en particular, per transmetre (si es domina) l'amor, l'angoixa i tots els sentiments humans més profunds que poden preocupar a un individu.

Diumenge passat, Vicent Nàcher presentava el seu últim llibre, Un entre tants. Un miler de versos contundents, directes. En l'acte intervingueren la germana de l'autor i l'editor de Brosquil, i actuà el grup Confiteor recitant i musicant alguns dels poemes.

Les paraules que digué l'autor són la millor presentació del seu poemari:

Un entre tants és, o vol ser,

Una crònica del ciutadà d’aquest estrany país nostre.

Una confessió d’una persona que es veu ofegada per la societat moderna, tan ràpida i impersonal.

Una declaració de l’esperit de revolta d’un home del carrer.

Un cant a l’esperança de trobar una eixida airosa davant de l’atzucac que és la vida de vegades.

Un testimoni del desig de fugida d’un mateix.

Una recreació dels paisatges quotidians de la nostra bellíssima Ribera del Xúquer.

L’afirmació del poeta com a un més al costat de tots els altres ciutadans en la reivindicació d’una societat més justa i cívica.

Un exorcisme, on la poesia és entesa com a una eina terapèutica per tal d’allunyar els mals esperits i les impureses de l’aire contaminat dels nostres dies.

Una reflexió del paper de la poesia en la societat actual.

Un dibuix del nostre poble amb un traç inexpert.

Un cant a la vida i a la importància de la literatura per a viure.

Un crit contra la violència de gènere i una reivindicació de l’important paper de les dones en la societat moderna.

Un cant a la rebel·lió, a la festa de viure i a l’amor universal.

Una confessió a mitja veu amb vosaltres.

Un tribut als sentits lectors de poesia.