No tenim bastant personalitat. El que fem és imitar per a caure bé. Però això no funciona. Ens enganyem a nosaltres i volem ser qui no som.
No obstant, quan anem fent-nos adults, comencem a comprendre que cadascú té unes característiques pròpies i úniques que el fan interessant.
Ací aplega el moment de la gran pregunta, d’aquella que ens hauríem de fer més a sovint:
Què importa el que pensen els altres?
Una simple qüestió ens fa canviar la nostra visió i fa que comencem a observar que hi ha persones a les que l’opinió d’altra gent els importa tant que fins i tot deixen la seua vida i la seua felicitat en mans d’altres i que estan massa pendents dels comentaris i les reaccions alienes. Aquests individus canvien el seu criteri constantment i no et deixen cap eixida per saber el que pensen realment i no es tracta d’això, sinó de tindre les pròpies opinions.
Sempre haurem d'escoltar. I quan dic "escoltar" no em referisc a "sentir". Escoltar és encara més. És saber interpretar el que et diuen, discernir, entendre l'altri. Açò és molt complicat. Sentir, tot el món ho fa; però escoltar té la seua complexitat.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.
Marta Salesa Tarancón (4t M)