Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de març del 2012

La primavera, amb poesia, és més primavera


Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.


Així comença el poema "Quatre paraules" que Narcís Comadira ha posat a disposició de l'organització del Dia Mundial de la Poesia per a l'any 2012.

Comença la primavera i hi ha voluntat d'encetar-la cada 21 de març envoltats de versos. Aquest bloc t'anima a llegir poesia, a escoltar-la, a donar-la a conéixer.

Com de diferent seria el nostre món, la nostra realitat quotidiana, si no fóra tant prosàica, si fóra més poètica.

I, de vegades, poesia i música fan dolça companya.
Quanta poesia hi ha en moltes cançons!

D'exemples, un cabàs. Aquest, del grup mallorquí Antònia Font, ideal, ja que parla de les paraules (de paraules de la nostra llengua).



Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives),
paraules molt curtes (pi),
paraules molt llargues (esternoclestmastoideu),
paraules molt fàcils (mamà),
paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules ...
es diccionaris són plens de paraules gratis i certes.
paraules d'amor senzilles i tendres.
(Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
i tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura).
Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d'aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.

divendres, 18 de març del 2011

Dia mundial de la Poesia


El 21 de març
se celebra
el Día mundial de la Poesia,
declarat per la Unesco.

Podeu conéixer diverses activitats
que s'estan fent
i es faran
si premeu sobre la imatge...

dimecres, 2 de juny del 2010

Un entre tants. Un com pocs

Els estudiants de 4t d'ESO han llegit enguany el poemari Jardí públic, de Vicent Nàcher. En alguns casos era el primer llibre de versos que llegien i la seua valoració ha sigut molt positiva: l'han entés i els ha impressionat. Els ha impactat la capacitat que té la paraula en general, i la poesia en particular, per transmetre (si es domina) l'amor, l'angoixa i tots els sentiments humans més profunds que poden preocupar a un individu.

Diumenge passat, Vicent Nàcher presentava el seu últim llibre, Un entre tants. Un miler de versos contundents, directes. En l'acte intervingueren la germana de l'autor i l'editor de Brosquil, i actuà el grup Confiteor recitant i musicant alguns dels poemes.

Les paraules que digué l'autor són la millor presentació del seu poemari:

Un entre tants és, o vol ser,

Una crònica del ciutadà d’aquest estrany país nostre.

Una confessió d’una persona que es veu ofegada per la societat moderna, tan ràpida i impersonal.

Una declaració de l’esperit de revolta d’un home del carrer.

Un cant a l’esperança de trobar una eixida airosa davant de l’atzucac que és la vida de vegades.

Un testimoni del desig de fugida d’un mateix.

Una recreació dels paisatges quotidians de la nostra bellíssima Ribera del Xúquer.

L’afirmació del poeta com a un més al costat de tots els altres ciutadans en la reivindicació d’una societat més justa i cívica.

Un exorcisme, on la poesia és entesa com a una eina terapèutica per tal d’allunyar els mals esperits i les impureses de l’aire contaminat dels nostres dies.

Una reflexió del paper de la poesia en la societat actual.

Un dibuix del nostre poble amb un traç inexpert.

Un cant a la vida i a la importància de la literatura per a viure.

Un crit contra la violència de gènere i una reivindicació de l’important paper de les dones en la societat moderna.

Un cant a la rebel·lió, a la festa de viure i a l’amor universal.

Una confessió a mitja veu amb vosaltres.

Un tribut als sentits lectors de poesia.

dimecres, 11 de març del 2009

Jugant amb les paraules

És segur que tens un poema o un poeta preferit. Potser ets tu mateix, perquè t'agrada escriure. És segur que tens una cançó que sona una i altra vegada a la teua ment, fins i tot quan ets a classe.

¿Què tal si aquests poemes, aquestes cançons... muten de la seua forma habitual i gràcies a la fada Informàtica esdevenen un dibuix acolorit farcit de paraules de diverses mides? ¿Què tal si ho imprimeixes en color i alegra la teua carpeta o agenda?

Un exemple:
Prenem un preciós poema escrit per Vicent Andrés Estellés. Un "clàssic" d'aquest autor: "Els amants".

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Obrim la pàgina http://www.wordle.net/, introduïm el text i juguem a canviar-li la tipografia, els colors, la disposició. Guarda el resultat que més et satisfà i ja pots imprimir-lo.

A nosaltres, el poema de Vicent Andrés Estellés ens ha quedat així:

Què bonic i què curiós! No?

Ara tu. Llig alguns poemes, tria els que més t'agraden i practica l'ús d'aquest programa.

Mentrestant, si us ve de gust escoltar el poema "Els amants" recitat per Ovidi Montllor, ací el teniu: