¿Què tal si aquests poemes, aquestes cançons... muten de la seua forma habitual i gràcies a la fada Informàtica esdevenen un dibuix acolorit farcit de paraules de diverses mides? ¿Què tal si ho imprimeixes en color i alegra la teua carpeta o agenda?
Un exemple:
Prenem un preciós poema escrit per Vicent Andrés Estellés. Un "clàssic" d'aquest autor: "Els amants".
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Obrim la pàgina http://www.wordle.net/, introduïm el text i juguem a canviar-li la tipografia, els colors, la disposició. Guarda el resultat que més et satisfà i ja pots imprimir-lo.
A nosaltres, el poema de Vicent Andrés Estellés ens ha quedat així:
Què bonic i què curiós! No?
Ara tu. Llig alguns poemes, tria els que més t'agraden i practica l'ús d'aquest programa.
Mentrestant, si us ve de gust escoltar el poema "Els amants" recitat per Ovidi Montllor, ací el teniu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada