dijous, 10 de febrer del 2011

Científica del mes


Nom: Juliana Fariña González

Naixement: Abril del 1946, Badajoz
Domicili actual: Madrid

La doctora Juliana Fariña ha estudiat medicina a la Universitat Complutense de Madrid on es va llicenciar i més tard doctorar. Va obtindre, junt a la llicenciatura, el Premi Nacional de Llicenciats Becaris.
El 1983 va obtindre una càtedra en el Servei d'Anatomia Patològica a l'Hospital Clínic de Madrid.
L'any 1998 passà a formar part, com a membre per mèrits, de la Real Acadèmia Espanyola de Medicina.
També és membre i presidenta de la Comissió Nacional de l'Especialitat Anatòmica Patològica i Membre del General del Consell Nacional d'Especialitats Mèdiques. Ha sigut presidenta del Comité científic dels tres primers congressos hispànics Americans Virtuals d'Anatomia Patològica.
Ha sigut elegida per a Who is who in the world (18a edició, 2000), publicació que conté quasi 63.000 biografies de persones dignes de menció de tot el món.
També ha escrit diversos llibres relacionats amb la seua especialitat, com ara:
Tratado de Anatomía Patológica. Editorial Masson-Salvat, 1990.
Citopatología del Aparato Respiratorio y de la Pleura. Editorial Panamericana, 1996.
Ha analitzat els diferents aspectes citològics del tracte genital femení d'acord amb el Sistema Bethesda actualitzat al 2001.
Inclou les bases clíniques i histològiques, les estratègies de qualitat i recomanacions de control i seguiment segons els últims documents de concens al seu llibre Citología Ginecológica de Papanicolaou a Bethesda.

La doctora ha sigut pionera en la campanya de prevenció de la Grip A. Com a presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Madrid, va proposar un canvi de costums. Senyala que els espanyols ens toquem i besem per a saludar-nos, pero hauríem d'optar per la forma de saludar que tenen els japonesos i seríem menys propensos a contagiar-nos de la Grip A. Podem observar així que la cultura influïx a l'hora de previndre el contagi de malalties i que una cosa tan insignificant, com és per a nosaltres donar dos besos, podria fer que molta gent quedara afectada per aquest virus.

Va ser iniciadora de l'Ecopsia, que consistix en fer una ecografia del cadàver i obtindre material de tots els òrgans i lesions observades. Els avantatges d'aquest mètode en comparació a l'autòpsia són: No obri el cadàver, és millor acceptada pels familiars, és més ràpida i és més barata.

Va estudiar la morfologia pulmonar als diabètics i amb les conclusions que va extraure de les seues investigacions va escriure l'article “Nodular Fibrosis of Lung in Diabetes Mellitus".

Va aportar una prova per a determinar, al igual que en l' ecòpsia, si un cadàver intacte està afectat pel virus VIH del qual deriva la malaltia de la sida. Aquesta determinació la realitza a partir de l'estudi de l'humor vitri. Fariña explica la prova a la publicació “Prueva rápida de seropositividad al VIH en cadáveres”.

A més, ha sigut directora de nombrosos cursos monogràfics tals com: Citología y patología ginecológica y mamaria, Cardiología anatomoclínica, Patología experimental, Patología molecular, Técnicas necropsicas, Microscopía electrónica, Fotografía científica.

Enllaços d'interés:
http://multimedia.correofarmaceutico.com/videos/dna-juliana-farina
http://www.jfarina.com/curriculum.htm
http://www.grupoimo.com/index.php?ids=821&lang=es&spec=142
http://www.youtube.com/watch?v=ufGNuqjHIQI

Alumnes de 1r de Batxiller de l'assignatura de Ciències per al Món Contemporani.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Adolf Tobeña. Neurotafaneries (Els secrets del cervell humà)

Adolf Tobeña Pallarés (Graus, Osca, 1950) és un metge psiquiatra. Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. També exerceix de periodista científic (ha escrit tots els articles que es troben recollits a Neurotafaneries). Ha publicat llibres d’assaig sobre les contribucions que aporta el coneixement del cervell a l’anàlisi de les interaccions humanes. Està en possessió del Premi Avui de Periodisme 1991 i del Premi Ciutat de Barcelona de Ciència 1992.

El cervell és una glàndula complexa molt difícil d’entendre que a poc a poc es va descobrint gràcies als avenços científics. Aquest lent procés fa que la societat es trobe impacient per conéixer l’estructura i les funcions del que és el motor de la seua vida.

A Neurotafaneries porta la veu cantant el gran enigma del coneixement, això sí, lligat a la vida quotidiana. Així, fàcilment veiem temes com el tabac, la salut, la sexualitat i, com no, descobriments que ens deixen bocabadats, com, per exemple, saber que la quantitat d’orgasmes d’una dona depén de la qualitat genètica del seu company amorós.
Un llibre que fa de bon pair, bé que en acabar de digerir-lo ens queda un gust dolç a la boca per voler saber més d’aquesta incògnita sobre la nostra “existència” i d’aquesta maquinària que ens mou.
Amb la finalitat de fer-nos veure que la ciència ens envolta contínuament i que hem de tenir uns requisits mínims de curiositat cap aquesta per entendre el que ocorre al nostre entorn, se’ns mostra una ment molt tafanera. Contínuament ens deixem enganyar amb les anècdotes, deixant de costat el més rellevant.
Finalista al II Premi europeu de Divulgació Científica, trobem aquest llibre estructurat en dues parts, totes dues amb una comuna característica respecte a l’estil: la gran brevetat dels seus capítols. Això li dóna un ritme majoritàriament àgil, amanit amb unes gotes de curiositat que s’agraeixen de bon grat.
Amb uns temes més incitants que altres i alguns que costen més d’entendre per la seua complexitat, Neurotafaneries, basat en vivències personals, ens fa estar més atents que de costum. I és que algú li hauria d’explicar al món una veritat menystinguda a les facultats de la Medicina: que no es pot viure al marge de les lleis que regeixen la nostra conducta. Unes lleis tan tafaneres com ho podem ser nosaltres.
Comprendre l’ésser humà és molt complicat, però amb la ciència podem reemplaçar eixos bagatges que tenim per nous coneixements.
Podem dir, per tant, que la revolució neurocientífica ja ha començat.

EDITORIAL: Bromera/Càtedra de Divulgació de la Ciència
ISBN: 84-7660-330-4 / 978-84-766-0330-7
FORMAT: Tapa blana
PÀGINES: 205
PUBLICACIÓ: 2000

Contem 100 articles i viatgem a l'ESPAI

L'octubre passat, David Iranzo visità el nostre institut. Recordem que és responsable de verificacions en la llançadora de l'Ariane 5.

Ara ens informa que el proper 15 de febrer es llançarà l'Ariane des de la Guaiana Francesa. La seua missió és posar en òrbita el vehicle de transport europeu ATV. Aquest vehicle portarà menjar, aigua, aire i combustible a l'Estació Espacial Internacional, on l'esperen 6 astronautes.
Podeu seguir les activitats de preparació en els blocs:
CNES (en francés)
ESA (en anglés)

Podreu veure el llançament, previst per al dimarts, 15 de febrer, a les 23:09, hora d'Europa, a través de
VIDEOCORNER

La retransmissió del llançament durarà una hora (amb alguna interrupció) i començarà uns 20 minuts abans del llançament.

Després de posar-se en òrbita, l'ATV s'acostarà poc a poc a l'Estació Espacial, on arrivarà uns dies després. També podreu veure la retransmissió de l'arribada a l'Estació.