Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de pel·lícula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de pel·lícula. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de desembre del 2009

De pel·lícula. El show de Truman

EUA, 1998
Repartiment: Jim Carrey (Truman Burbank), Ed Harris (Christof), Laura Linney (Meryl Burbank), Noah Emmerich (Marlon), Natascha McElhone (Lauren Garland)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Música: Burkhard Dallwitz
La història se situa al poble de Seahaven on viu Truman Burbank (Jim Carrey), un venedor d'assegurances que porta una vida normal i corrent. Viu feliçment casat amb la infermera Meryl Burbank. Però un dia alguns estranys successos comencen a alertar a Truman sobre el món que l'envolta. Durant la seua joventut, en la universitat, coneix a Lauren Garland (Natascha McElhone) de la qual se enamora, i ara apareix de nou per contar-li que tot el seu món és una gran mentida, que es tracta d'un programa de televisió vist a escala mundial. Després d'això, ella desapareix totalment. Poc a poc Truman comença a notar que alguna cosa passa al seu voltant. I és que des de que Truman va nàixer, tota la seua vida estava sent monitoritzada les 24 hores del dia i vivia en un poble artificial replet d'actors i càmeres. Els problemes comencen quan Truman decideix escapar d'aquell poble per esbrinar la veritat.



És, sense dubte, una història original que Peter Weir ha plasmat en la gran pantalla, gràcies a un gran guió i una meravellosa interpretació per part dels actors, en concret de Jim Carrey, que en aquesta ocasió té un paper molt més seriós i sentimental que en altres pel·lícules que ha protagonitzat, però que també li posa un toc divertit a aquesta dramàtica història. En resum, una gran pel·lícula, altament recomanable.
Adrian Cerveró Orero

dijous, 3 de desembre del 2009

De pel·lícula. Àngels i dimonis

EUA, 2009. Direcció: Ron Howard

Guió: David Koepp. Repartiment: Tom Hanks, Ewan McGregor, Stellan Skarsgard, Ayelet Zurer.



Aquesta pel·lícula, està adaptada de la novel·la Angels and demons, escrita per Dan Brown l’any 2000.

La pel·lícula va ser rodada a Roma, a excepció dels interiors de les capelles, ja que a causa de les fortes imatges que succeixen en elles, foren vetades per a la filmació. A causa d’aquest imprevist, els estudis de gravació de Los Ángeles foren la recreació de les capelles.

El film ens parla de la eterna lluita entre ciència i religió i les greus conseqüències que pot ocasionar.

Robert Langdon, un expert en simbologia, rep una cridada de El Vaticà, on es requereix la seua ajuda. Langdon troba indicis sobre els illuminati, una secta que amenaça amb destruir l’església amb antimatèria, un perillos explosiu.

A partir d’aquest moment, Langdon, juntament amb Vittoria Vetra, es veu involucrat en conspiracions que els obliguen a anar durant un dia pel Vaticà, resolent misteris en criptes i perseguint a un misteriós assassí.

El final? Us convide a veure-la i a gaudir de 138 minuts carregats d’emoció i misteri.

Antoni Gómez Albuixech 4t M

dimarts, 17 de novembre del 2009

De pel·lícula. Nit en el museu

Direcció: Shawn Levy
Guió: Robert Ben Garant i Thomas Lennon
Repartiment: Ben Stiller, Carla Gugino, Dick van Dyke, Mickey Rooney, Bill Cobbs, Robin Williams, Jake Cherry, Ricky Gervais, Kim Raver, Patrick Gallagher, Rami Malek, Steve Coogan i Anne Meara.
Basada en el llibre del mateix títol de Milan Trenc.

Aquesta pel·lícula tracta sobre un home que necessita trobar un treball i el contracten com a guarda de seguretat en el Museu d’Història Natural, al torn de nit. En la seua primera nit al Museu rep un llanterna i unes instruccions. No dóna crèdit al que veu: els personatges i animals històrics que hi ha al seu voltant cobren vida de forma màgica. Es veu obligar a agafar com siga el control del Museu per no decepcionar altra volta al seu fill Nick.



És una pel·lícula impressionant, fantàstica i divertida. És una aventura d’un home al seu treball que et farà riure molt, està molt ben estructurada i té uns bons actors. L’eix central de la pel·lícula no es perd en ningun moment, sempre es pot saber el que passa a cada escena. És recomanable per a la gent que no l’haja vista, perquè s’ho passarà d’allò més bé.
Laura Liñana Bosch (4tA)

diumenge, 15 de novembre del 2009

De pel·lícula. El diari de Noah

Basada en el llibre The notebook, de Nicholas Sparks.
La pel·lícula ens conta com Noah llig a Allie (malalta d'Alzheimer) la història de la seua vida.
La història comença quan l'adinerada família d'Allie (Rachel McAdams) decideix anar a passar les vacances d'estiu a Seabrook on coneix Noah (Ryan Gosling), i s'enamoren. Però els pares d'Allie no accepten la relació que té la seua filla amb un pobre (Noah) i decideixen donar fi a les seues vacances.
Set anys després, mentre que Allie es provava el vestit de núvia va veure en un diari la foto de Noah, que havia complit la promesa que va fer-li anys enrere: construir una casa blanca amb finestres blaves amb una habitació per a poder pintar Allie.



Després d'això se n'adona que sempre ha estat enamorada de Noah. De manera que torna a Seabrook per a poder parlar amb ell i descobreix que li havia estat enviant cartes durant tot un any tots els dies (és a dir, 365).
Quan sa mare torna a per ella, Allie parla amb el seu nuvi per a dir-li que prefereix estar amb Noah, amb qui passa tota la vida i mai no es cansa d'estar amb ella.
Berta Calvo (4tESO M)

dissabte, 2 de maig del 2009

De pel·lícula (09.8). Com Déu

Estats Units d'Amèrica, 2003.
Guió i direcció:Tom Shadyac.
Repartiment: Jim Carrey, Jennifer Aniston, Morgan Freeman.
La história se situa a Nova York. El protagonista (Jim Carrey) és un reporter d'una televisió local al qual les coses no li eixen molt bé. Després de fallar estrepitosament en una transmissió en directe, l'acomiaden.
Culpa a Déu per totes les coses dolentes que li succeeixen i Déu (Morgan Freeman) decideix posar-se en contacte amb ell.
Després d'una conversa entre ells dos, Déu decideix otorgar-li tots els seus poders durant una setmana i el repta a veure si el pot millorar.
A partir d'aquest moment, el protagonista utilitza els poders per a diverses coses.
Una gran comèdia per a tota la família, amb diverses escenes divertides, amb rialles segures.
Pots veure un divertit fragment de la pel·lícula en:
http://www.youtube.com/watch?v=Vnv8X5e2p8o

Josep Maria Linares (4t ESO)

dijous, 16 d’abril del 2009

De pel·lícula (09.7). Entrevista amb el vampir

EUA, 1994
Direcció: Neil Jordan
Guió: Anne Rice
Repartiment: Tom Cruise, Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater.

El guió d'aquesta pel·lícula és una adaptació del llibre Interview With the Vampire, d'Anne Rice.
Aquesta pel·lícula va ser un gran èxit en la seua estrena, tant per la aparició de l’estelar Tom Cruise, com per l'exitosa actuació del jove Brad Pitt, que va guanyar el MTV Movie Award 1995, per la millor actuació masculina, així com pel paper de la petita Kirsten Dunst, pel qual va ser nomenada als Globus d’Or amb tan sols 11 anys.
Per a aquesta producció els actors hagueren de passar moltes hores de maquillatge per tal d'adquirir la blancor de pell dels vampirs, col·locar-los canins punxeguts i lents de color.
La filmació tracta d’una entrevista en la que Louis de Pointe du Lac (Brad Pitt), conta la seva vida de vampir. L’eix central de l’història és la desesperació per no poder canviar, per haver d'assassinar per a sobreviure i com el protagonista busca trobar respostes comuns a tots els vampirs del món.
Aquesta pel·lícula de ficció i terror trobà el seu punt fort, que la fa diferent a les demés pel·lícules de vampirs, amb la diversitat dels personatges. Ja que cada un dels personatges respon a una personalitat completament diferent.
A més, odi, amor i compassió son presents durant tot el film.
A la banda sonora d’aquesta pel·lícula apareix una cançó dels mateixos Rolling Stones (Sympathy for the devil).

Són dues hores de pel·lícula en les quals no deixes de gaudir en cada fotograma, en cada diàleg i en cada intervenció dels actors fins al final.
M’encanta!
Neus Bartual 4tL

dimarts, 31 de març del 2009

De pel·lícula (09.6). Amélie

Guió i direcció: Jean-Pierre Jeunet
Repartiment: Audrey Tautou, Mathieu Kassovitz, Yolande Moreau, Artus de Penguern.
França, 2001. Cinc nominacions als Oscar de 2001, una d'elles a millor guió original, escrit per Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet (director).

Amélie, un somni de pel· lícula, és un film entretingut on predominen els petits plaers de la vida, narrats de forma humorística sense caure en els tòpics o la grolleria fàcil. Aquest humor esdevé boniques metàfores que apareixen a gran part d’escenes.
La pel·lícula fa volar la teua imaginació i intenta que veges la teua vida d’altra manera, des d’un punt de vista més positiu, calmat i preocupant-te de les coses que realment són importants en la vida, encara que es podria dir que Amélie és una film "irreal" que no representa la vida tal com és.

Els seus actors interpreten els seus papers magníficament. Els seus gestos i mirades intenten convidar-te a què entres en el seu mòn fántastic des del punt de vista que el director ha intentat representar.
Quant a la seua fotografía, es podria dir que és meravellosa, ja que mostra els llocs més acollidors i bonics de París, i està acompanyada d’una excel·lent banda sonora.
Ha sigut una de les pel·lícules franceses més taquilleres de tots els temps i la seua duració és de 120 minuts, que passen, però, amb entreteniment i lleugeresa.
Amélie es un film que no us podeu perdre.
Jéssica Ludeña Boix 4tL

diumenge, 1 de març del 2009

De pel·lícula (09.5). Apocalypse Now


Sense dubte una de les millors i més aclamades pel·lícules de la companyia de cine Paramount. Aquest film bèlic dirigit per Francis F. Coppola està basat en la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, encara que ens transllada a la guerra del Vietnam. La pel·lícula compta amb uns actors de luxe encapçalats per Marlon Brandon, Robert Duvall, Martin Sheen i Harrison Ford. Aquest film va rebre dos Òscars el 1979 i també va ser premiat amb la Palma d’Or el mateix any al Festival de Cannes.

Quan a Coppola li preguntaren de què anava la pel·lícula va respondre: Açò no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, açò és Vietnam. Amb raó ho va dir: una de les coses més característiques d’aquest film són les impactants escenes i els diàlegs ètics de Marlon Brandon.

Felipe López (4t ESO L)

dimecres, 11 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.3). Les cròniques de Narnia: el príncep Caspian

Basada en el llibre de Clive Staples Lewis.
Director: Andrew Adamson
Actors: Ban Barnes, Georgie Henley, Skandar Heynes, Williams Moseley, Anna Popplewell, Sergio Castellitto, Peter Dinklage, Warwick Davis.
Música: Harry Gregson-Williams.

En la primera pel·lícula es contà el fet que uns xiquets descobreixen, sense voler, la terra de Nàrnia i, poc després, se n’adonen que són els prínceps de Nàrnia que, segons la tradició, havien de salvar aquesta terra i els seus habitants de les forces del mal. Ara, més majors, ha de tornar a aquest fantàstic món i defendre de nou els personatges bons que allà viuen.



És una pel·lícula sorprenent, molt ben rodada i ideal per a veure-la en família. El vestuari, el maquillatge i els efectes especials són espectaculars.

Laura Camacho (4t ESO L)

dilluns, 9 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.2). Pirates del Carib


TRILOGIA: “La maledicció de la Perla Negra”, “El cofre de l'home mort” i “En la fi del món"

Guió i direcció: Gore Verbinski
Actors: Johnny Deep, Orlano Blomm,Keira Knightley,Geoffrey Rush,Jack Davenport, Jonathan Price,Kevin McNally,Bill Nighi, Stellan Skarsgard, Naomy Harris, Tom Hollander, Chow Yu-Fat.

Impactant, sorprenent i divertida.
L'esperada pel·lícula de Gore Verbinski reprén l'aventura en la seua triologia amb temes com la pirateria, el coratge, l'amor... De fet, l'eix central del film, sobre el qual gira tota la història, és un aspecte sentimental.
Cal destacar la banda sonora, elaborada per grans compositors, com
Hans Zimmer.



La història està inspirada en una atracció impulsada pel mateix Disney que hi ha al parc Disneyland, a Orlando. L'atracció representa una gran animació amb autòmats i escenaris quotidians dels pirates.
I ja sabeu. No sols es ven la pel·lícula, el negoci va més enllà. Al seu voltant hi ha tot un món de productes: jocs digitals, novel·les, disfresses, jocs de taula, CD amb la música de les pel·lícules, llibretes, motxiles, etc.
Si us interessen les pel·lícules de pirates, trobareu més informació
ací.

Pepe Martínez (4t ESO L)

dijous, 5 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.1). The boy in the stripped pyjamas

Que no t'agrada la literatura? Com pots dir això si en consumeixes tots els dies? Moltes de les pel·lícules que veiem estan basades en llibres que han estat als aparadors de les llibreries i les biblioteques. Aquest llibres es reconstrueixen com a guions tècnic i literari i passen a ser llibres de pel·lícula. Iniciem ací una sèrie d'articles en què els alumnes de 4t d'ESO ens recomanen algunes pel·lícules que els han agradat molt, i algunes d'elles (ho comprovareu!) estan basades en llibres.

Aquest recorregut cinèfil ens permetrà també comprovar que la nostra llengua, en aquest camp (com encara en alguns altres), no està ben reconeguda (o sembla que no és suficientment rendible) i les productores decideixen fer només la versió en castellà. Açò evidencia que encara queda molt de camí per recórrer en la dignificació de la llengua que parlem i escrivim.

Però bé, anem a les recomanacions i comencem amb la d'Agnés Ribera:


THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS

Maig 2008
Basada en la novel·la de
John Boyne
Director i guionista: Mark Herman
Actors: Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend

Minientrevista a l'escriptor i al director:



Una pel·lícula sorprenent. Està ambientada a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial (durant les dècades de 1930 i 1940) en l'època en què els jueus eren sotmesos a les atrocitats dels nazis perquè Hitler volia crear una raça ària perfecta i tots els altres mereixien ser exterminats.
La pel·lícula tracta sobre un camp de concentració anomenat Auschwitz, que estava a Polònia. Allà traslladaven famílies completes. Alguns dels empresonats servien com a criats dels alts càrrecs militars, altres treballaven en el camp de concentració sotmesos a totes les aberracions que els nazis els feien. Molts jueus moriren per inanició, alguns van ser afusellats, o com a resultat d'experiments portats a terme per doctors i científics alemanys, i molts altres perderen la vida en les camàres de gas, com veiem a la pel·lícula. La història del film gira al voltant de la relació de dos xiquets: un era fill d'un alt càrrec nazi i l'altre un jueu que "residia" en el camp de concentració).




És un relat que s'acosta a la dramàtica realitat viscuda en aquella època, en la que no es tenia gens de consideració per les innocents i curtes vides dels èssers més menuts: els xiquets.
Agnés Ribera (4t ESO L)