Una bona manera d'acabar un any (2011) i començar un altre (2012) és amb música.
Joan Josep Isern, al seu bloc "Totxanes, totxos i maons", ha fet una selecció de les cançons catalanes de 2011 que més han agradat. Enllaça als vídeos de les cançons que hi ha penjats a Youtube.
Bona audició!
divendres, 30 de desembre del 2011
Acabem l'any amb música
divendres, 23 de desembre del 2011
Els robots en el futur: ajuda o amenaça?
Aquest és el títol de la xarrada-col·loqui que es va fer a l'IES Almussafes l'últim dia abans de les vacances de Nadal i que anava adreçada, especialment, als alumnes de batxillerat de ciències i als alumnes de FP de manteniment.
En la part de xarrada participaren, com a ponents, tres professors del centre:
En la part de xarrada participaren, com a ponents, tres professors del centre:
- César Gómez Palacios, amb "Ferramentes i progrés: l'ànima de les màquines".
- Fernando Soler Parra, amb "Màquines i consciència".
- Vicent Ortega Bataller, amb "Ètica i progrés".
dijous, 15 de desembre del 2011
Morir-se de fam
És terrible saber que cada segon que passa està morint una persona de fam en algú racó del món (uns 35 milions de persones a l'any).
No es pot evitar sentir un escalfred quan es coneix el procés que seguix el cos humà fins arribar a la morir-se de fam.
La nostra mirada fuig de les imatges de famolencs, tal vegada perquè s'assemblen massa al rostre de la mort o perquè ens avergonyeixen.
La fam és una conseqüència i alhora esdevé una causa. Molts proverbis i frases cèlebres així ens ho diuen.
Avui més que mai, la mort que acompanya la fam té els seus orígens més en actuacions humanes (hauríem de dir "inhumanes") que en el medi natural. Pot ser la posada al descobert d'aquestes actuacions ens ajude a reflexionar i això siga el pas previ a trobar solucions eficaces.
T'atreveixes a pensar?
No es pot evitar sentir un escalfred quan es coneix el procés que seguix el cos humà fins arribar a la morir-se de fam.
La nostra mirada fuig de les imatges de famolencs, tal vegada perquè s'assemblen massa al rostre de la mort o perquè ens avergonyeixen.
La fam és una conseqüència i alhora esdevé una causa. Molts proverbis i frases cèlebres així ens ho diuen.
Avui més que mai, la mort que acompanya la fam té els seus orígens més en actuacions humanes (hauríem de dir "inhumanes") que en el medi natural. Pot ser la posada al descobert d'aquestes actuacions ens ajude a reflexionar i això siga el pas previ a trobar solucions eficaces.
T'atreveixes a pensar?
"Fam a Sudan". Fotografia de Kevin Carter, guanyadora del premi Pulitzer de 1993.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)