La Teoria de l'Evolució, a l'IES Almussafes

L'any 2009 es commemorà el 200 aniversari del naixement de Darwin i els 150 anys de la publicació del seu llibre L'origen de les espècies.

En aquella data, i amb aquest motiu, la Càtedra de Divulgació Científica de la Universitat de València preparà una exposició itinerant sobre el moment actual de la Teoria de l'Evolució, pensament central de l'obra de Darwin.

Aquesta exposició, que està adreçada a l'alumnat de secundària, arriba a l'Institut Almussafes per un període de 15 dies (des del 23 de gener).

Els robots en el futur: ajuda o amenaça?

Aquest és el títol de la xarrada-col·loqui que es va fer a l'IES Almussafes l'últim dia abans de les vacances de Nadal i que anava adreçada, especialment, als alumnes de batxillerat de ciències i als alumnes de FP de manteniment.


En la part de xarrada participaren, com a ponents, tres professors del centre:

• César Gómez Palacios, amb "Ferramentes i progrés: l'ànima de les màquines".
• Fernando Soler Parra, amb "Màquines i consciència".
• Vicent Ortega Bataller, amb "Ètica i progrés".

Les tres intervencions van ser molt interessants i la trentena d'assistents van seguir amb molta atenció tant les paraules dels ponents com el col·loqui posterior, moderat pel professor Paco Blasco. Ha sigut una iniciativa profitosa i que no ha deixat a ningú indiferent perquè ha plantejat qüestions científiques, ètiques i tecnològiques del nostre futur.

Científic del mes

Ginés Morata Pérez (nascut el 19 d'abril de 1945 a Rioja, Almeria, Espanya).

Va realitzar els seus estudis de batxillerat a la Universitat Laboral de Sevilla, on va acabar el 1963. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid el 1968 i el 1973 va obtenir el doctorat amb la qualificació d'excel·lent 'cum laude'.


Des de 1975 és científic titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ha estat vicedirector de l'Institut de Biologia Molecular del CSIC (1986-1989), vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid (1989-1990) i director del Centre de Biologia Molecular (1990-1992). Actualment és professor de recerca del Centre de Biologia Molecular del CSIC-UAM i, des de 2006, president del Consell de Participació del Parc Nacional de Doñana.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals cal destacar el Premi de l'Acadèmia Espanyola de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1992), el Premi Rei Jaume I d'Investigació (1996), el Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal (2002), la Medalla d'Or d'Andalusia (2003) i el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia (2004). El 2007 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica al costat del biòleg anglès Peter Lawrence.
El biòleg andalús és especialista en genètica del desenvolupament, concretament en l'estudi de l'arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Aquesta mosca és important per a l'estudi biològic ja que comparteix en 60% dels gens amb totes les altres espècies inclosa la humana.
L'estudi genètic d'aquesta mosca permet conèixer la biologia del desenvolupament humà i desvetllar, en un futur, informació sobre qüestions mòbils de regeneració d'òrgans. Aquests avenços podrien proporcionar beneficis en nous tractaments contra el càncer i, possiblement, controlar l'envelliment humà.
El 2007 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat d'Almeria com una distinció pròpia en reconeixement del valor i transcendència de mèrits científics.

Comentari de text.
"El ser humano se enfrenta a la posibilidad de manipular genéticament su propia especie en un futuro no muy lejano".
"Hoy en día se conoce la esencia de la información biológica, como es el ADN y, al mismo tiempo, se han desarrollado todas la técnicas para poder leerlo, aislarlo y modificarlo, si así se desea. Es decir, se podría decir que conocemos el manual de instrucciones para poder crear desde un organismo simple hasta un ser humano".
Açò es podrà produir, segons Ginés, d'ací a poc de temps, la qual cosa provocarà qüestions morals i s'haurà d'establir en quins casos i en quines condicions es podran produir aquestes manipulacions.
"En la biología se ha producido una gran revolución en los últimos 20 o 30 años que nos puede llevar a alargar en muchos años la vida de los seres humanos, y donde ya hay voces que hablan incluso de lograr la curación de enfermedades como el cáncer". El hecho de que el ser humano comparta más del 60% de sus genes con la mosca Drosophila melanogaster -el campo de estudio de Ginés Morata- implica que se pueden utilizar este tipo de tecnologías para rediseñar el cuerpo de una mosca y, por lo tanto, "la especie humana se podría manipular a si misma en un futuro no muy lejano, si así lo desea", matiza el científico.

Publicacions:
- Morata, G. (2001) How Drosophila appendages develop. Nature Reviews Mol. Cell Biol 2, 89-97.
Morata, G. (2001) La Història dels gens homeòtics. Arbor 662, 229-246.
Morata, G. (2001) Compartmentalization. Encyclopedia of Genetics (Ed. Sydney Brenner and Jeffrey H. Miller) Academic Press, New York pp 426-427.
Morata, G. (2001) "La revolució biològica i el futur de l'home", dins Les incerteses d'un món en mutació. Vol 1. pp 109-117 Fòrum Deusto, Universitat de Deusto Bilbao.
Morata, G. (2002) "The blueprints of animals revealed", dins Knowledge from Nature: Twenty-one Discoveries that changed the world seminal Nature. Garwin, L. and Lincoln, T. (Eds.) pp 189-197 Japanese edition.

Berta Calvo Lerma, Melody Raga, Laura Cañas,
Ángela Correas, Maria Escrivà, Juan Carlos Rodríguez.

Científica del mes

Nom: Juliana Fariña González

Naixement: Abril del 1946, Badajoz
Domicili actual: Madrid

La doctora Juliana Fariña ha estudiat medicina a la Universitat Complutense de Madrid on es va llicenciar i més tard doctorar. Va obtindre, junt a la llicenciatura, el Premi Nacional de Llicenciats Becaris.
El 1983 va obtindre una càtedra en el Servei d'Anatomia Patològica a l'Hospital Clínic de Madrid.
L'any 1998 passà a formar part, com a membre per mèrits, de la Real Acadèmia Espanyola de Medicina.
També és membre i presidenta de la Comissió Nacional de l'Especialitat Anatòmica Patològica i Membre del General del Consell Nacional d'Especialitats Mèdiques. Ha sigut presidenta del Comité científic dels tres primers congressos hispànics Americans Virtuals d'Anatomia Patològica.
Ha sigut elegida per a Who is who in the world (18a edició, 2000), publicació que conté quasi 63.000 biografies de persones dignes de menció de tot el món.
També ha escrit diversos llibres relacionats amb la seua especialitat, com ara:
Tratado de Anatomía Patológica. Editorial Masson-Salvat, 1990.
Citopatología del Aparato Respiratorio y de la Pleura. Editorial Panamericana, 1996.
Ha analitzat els diferents aspectes citològics del tracte genital femení d'acord amb el Sistema Bethesda actualitzat al 2001.
Inclou les bases clíniques i histològiques, les estratègies de qualitat i recomanacions de control i seguiment segons els últims documents de concens al seu llibre Citología Ginecológica de Papanicolaou a Bethesda.

La doctora ha sigut pionera en la campanya de prevenció de la Grip A. Com a presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Madrid, va proposar un canvi de costums. Senyala que els espanyols ens toquem i besem per a saludar-nos, pero hauríem d'optar per la forma de saludar que tenen els japonesos i seríem menys propensos a contagiar-nos de la Grip A. Podem observar així que la cultura influïx a l'hora de previndre el contagi de malalties i que una cosa tan insignificant, com és per a nosaltres donar dos besos, podria fer que molta gent quedara afectada per aquest virus.

Va ser iniciadora de l'Ecopsia, que consistix en fer una ecografia del cadàver i obtindre material de tots els òrgans i lesions observades. Els avantatges d'aquest mètode en comparació a l'autòpsia són: No obri el cadàver, és millor acceptada pels familiars, és més ràpida i és més barata.

Va estudiar la morfologia pulmonar als diabètics i amb les conclusions que va extraure de les seues investigacions va escriure l'article “Nodular Fibrosis of Lung in Diabetes Mellitus".

Va aportar una prova per a determinar, al igual que en l' ecòpsia, si un cadàver intacte està afectat pel virus VIH del qual deriva la malaltia de la sida. Aquesta determinació la realitza a partir de l'estudi de l'humor vitri. Fariña explica la prova a la publicació “Prueva rápida de seropositividad al VIH en cadáveres”.

A més, ha sigut directora de nombrosos cursos monogràfics tals com: Citología y patología ginecológica y mamaria, Cardiología anatomoclínica, Patología experimental, Patología molecular, Técnicas necropsicas, Microscopía electrónica, Fotografía científica.

Enllaços d'interés:
http://multimedia.correofarmaceutico.com/videos/dna-juliana-farina
http://www.jfarina.com/curriculum.htm
http://www.grupoimo.com/index.php?ids=821&lang=es&spec=142
http://www.youtube.com/watch?v=ufGNuqjHIQI

Alumnes de 1r de Batxiller de l'assignatura de Ciències per al Món Contemporani.

Adolf Tobeña. Neurotafaneries (Els secrets del cervell humà)

Adolf Tobeña Pallarés (Graus, Osca, 1950) és un metge psiquiatra. Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. També exerceix de periodista científic (ha escrit tots els articles que es troben recollits a Neurotafaneries). Ha publicat llibres d’assaig sobre les contribucions que aporta el coneixement del cervell a l’anàlisi de les interaccions humanes. Està en possessió del Premi Avui de Periodisme 1991 i del Premi Ciutat de Barcelona de Ciència 1992.

El cervell és una glàndula complexa molt difícil d’entendre que a poc a poc es va descobrint gràcies als avenços científics. Aquest lent procés fa que la societat es trobe impacient per conéixer l’estructura i les funcions del que és el motor de la seua vida.

A Neurotafaneries porta la veu cantant el gran enigma del coneixement, això sí, lligat a la vida quotidiana. Així, fàcilment veiem temes com el tabac, la salut, la sexualitat i, com no, descobriments que ens deixen bocabadats, com, per exemple, saber que la quantitat d’orgasmes d’una dona depén de la qualitat genètica del seu company amorós.
Un llibre que fa de bon pair, bé que en acabar de digerir-lo ens queda un gust dolç a la boca per voler saber més d’aquesta incògnita sobre la nostra “existència” i d’aquesta maquinària que ens mou.
Amb la finalitat de fer-nos veure que la ciència ens envolta contínuament i que hem de tenir uns requisits mínims de curiositat cap aquesta per entendre el que ocorre al nostre entorn, se’ns mostra una ment molt tafanera. Contínuament ens deixem enganyar amb les anècdotes, deixant de costat el més rellevant.
Finalista al II Premi europeu de Divulgació Científica, trobem aquest llibre estructurat en dues parts, totes dues amb una comuna característica respecte a l’estil: la gran brevetat dels seus capítols. Això li dóna un ritme majoritàriament àgil, amanit amb unes gotes de curiositat que s’agraeixen de bon grat.
Amb uns temes més incitants que altres i alguns que costen més d’entendre per la seua complexitat, Neurotafaneries, basat en vivències personals, ens fa estar més atents que de costum. I és que algú li hauria d’explicar al món una veritat menystinguda a les facultats de la Medicina: que no es pot viure al marge de les lleis que regeixen la nostra conducta. Unes lleis tan tafaneres com ho podem ser nosaltres.
Comprendre l’ésser humà és molt complicat, però amb la ciència podem reemplaçar eixos bagatges que tenim per nous coneixements.
Podem dir, per tant, que la revolució neurocientífica ja ha començat.

EDITORIAL: Bromera/Càtedra de Divulgació de la Ciència
ISBN: 84-7660-330-4 / 978-84-766-0330-7
FORMAT: Tapa blana
PÀGINES: 205
PUBLICACIÓ: 2000

Marta Salesa Tarancón

Contem 100 articles i viatgem a l'ESPAI

L'octubre passat, David Iranzo visità el nostre institut. Recordem que és responsable de verificacions en la llançadora de l'Ariane 5.

Ara ens informa que el proper 15 de febrer es llançarà l'Ariane des de la Guaiana Francesa. La seua missió és posar en òrbita el vehicle de transport europeu ATV. Aquest vehicle portarà menjar, aigua, aire i combustible a l'Estació Espacial Internacional, on l'esperen 6 astronautes.
Podeu seguir les activitats de preparació en els blocs:
CNES (en francés)
ESA (en anglés)

Podreu veure el llançament, previst per al dimarts, 15 de febrer, a les 23:09, hora d'Europa, a través de
VIDEOCORNER

La retransmissió del llançament durarà una hora (amb alguna interrupció) i començarà uns 20 minuts abans del llançament.

Després de posar-se en òrbita, l'ATV s'acostarà poc a poc a l'Estació Espacial, on arrivarà uns dies després. També podreu veure la retransmissió de l'arribada a l'Estació.

Marta Salesa, premiada per la Universitat

Marta Salesa Tarancón, alumna de 1r de Batxillerat al nostre institut, ha rebut el primer premi, en la modalitat de batxillerat, en la segona edició dels Premis "Llegir sense Fronteres", promoguts per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

El dimecres 12 de gener Marta recollia el seu premi en el Club Diario Levante: Un ordinador portatil i una col·lecció de llibres de la sèrie "Llegir sense Fronteres", publicada per Edicions Bromera.

El treball premiat és l'anàlisi i reflexió que ha fet Marta Salesa a partir de la lectura del llibre Neurotafaneries, d'Adolf Tobeña.
Des de Rebomboris, la comunitat educativa de l'IES Almussafes li dóna l'enhorabona.

La notícia apareix també al periòdic Levante-EMV del 14 de gener.

Científic del mes

Nom: Antonio García-Bellido y García de Diego

Naixement: 1936, Madrid

Biòleg espanyol. Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1984 per les seues investigacions sobre la funció dels gens en el desenvolupament dels organismes. El seu pare va ser l'arqueòleg i historiador Antonio García Bellido, mentre que la seua mare era professora de grec; a causa d'això va rebre des de molt prompte una àmplia educació cultural i s'interessà tant per les lletres com per les ciències. No obstant això, li va atreure especialment l'origen de la vida, per la qual cosa va estudiar Biologia a la Universitat Complutense. Ja des de 1958, quan va acabar la llicenciatura, va rebre una beca que li va permetre entrar en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i en 1962 es va doctorar amb premi extraordinari.

Continuà els seus estudis post-doctorals a la Universitat de Cambridge; en l'Institut Zoològic de Zuric; i entre 1967 i 1969, en l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on va exercir, també, de professor visitant. Va investigar en l'Institut de Genètica de la Universitat de Copenhaguen, així com com a la Universitat de Chicago, a l'àrea de Biologia Cel·lular de la Universitat de Sydney, i en el Departament de Biologia Molecular de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia; centres on també va exercir com a docent. Poc més tard va començar la seua labor docent en el CSIC, a càrrec de l'Institut de Genètica i del Centre de Biologia Molecular, fins a 1981. A partir de llavors, va ser director del laboratori de Genètica del Desenvolupament en la mateixa institució, i des de 1990 va formar part del Comité d'Avaluació del Programa Eureka.

Deixeble de Severo Ochoa, va centrar les seues investigacions en el camp de la genètica del desenvolupament. Conegut internacionalment, ha publicat els seus descobriments en diverses revistes i els ha donat a conéixer en nombroses conferències a diversos països europeus, així com a Estats Units, Canadà, Austràlia i Japó. La seua carrera professional li ha valgut un reconeixement mundial que es reflecteix en els nombrosos premis i títols que li han estat concedits al llarg de la seua vida.

És considerat el "Pare de l'escola espanyola de Biologia del Desenvolupament". El treball del Professor Antonio García-Bellido ha estat pioner i preeminent en l'exploració d'una noció "epigenètica" del Desenvolupament: el genoma, actiu en les cèl·lules individuals, determina un específic comportament cel·lular i aquest, al seu torn, l'organització d'aquestes cèl·lules en sistemes supracel·lulars, patrons, forma i grandària dels òrgans.

García Bellido és un dels científics espanyols més coneguts a l'estranger, i un dels deixebles predilectes de Severo Ochoa. És responsable de treballs d'una enorme importància en el camp de la genètica del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, abordant el problema d'explicar la paradoxa que a partir d'una sola cèl·lula, l'ou o zigot, que conté tota la informació genètica per a les funcions de l'organisme adult, es formen altres cèl·lules en successives divisions que es van diferenciant en la seua configuració i en la seua funció. Aquestes cèl·lules s'agrupen posteriorment en estructures molt precises, donant lloc als diferents teixits i òrgans.

L'any 1973, part dels estudis de llinatge cel·lular van ser realitzats pel grup d'investigació format per Antonio García-Bellido, Ginés Morata i Pedro Ripoll en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Els estudis de llinatge desenvolupats per aquest grup d'investigació van desembocar en un descobriment que va suposar una revolució dins del camp de la Biologia del Desenvolupament. El descobriment de la divisió dels organismes en Compartiments de Restricció de Llinatge. Aquest descobriment es va poder fer gràcies a que generaven en diferents moments del desenvolupament embrionari i larvari la pèrdua en una cèl·lula d'una mutació que estava present en la resta de cèl·lules de l'animal. Aquesta mutació és coneguda com Minute i als grups de cèl·lules que la perden se'ls denomina clons Minute+. Les cèl·lules filles d'aquella en la qual s'hagués perdut la mutació tampoc seran mutants i, en estar aquesta mutació associada a un marcador visible, es pot observar què estructures han pogut formar-se a partir d'aquesta cèl·lula única.

Entrevista a Antonio García-Bellido en El País (10-09-2006).

(Elsa Alcarria, Raquel Lerma, Carles Choví, Àngel Barberà, Inés Segarra i Marc Iborra. 1r Batxillerat)

José Enrique Campillo Alvárez. El mono obeso

José Enrique Campillo Àlvarez (Càceres, 1948) és doctor en medicina per la Universitat de Granada i Catedràtic de Fisiologia en la Universitat d’Extremadura. La seua tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de diversos aspectes relacionats amb la diabetis, la nutrició humana i l’exercici físic, d’on han sorgit nombroses publicacions. És membre de nombroses societats científiques espanyoles i de l’European Association for Study of Diabetes. En 1989 se li va concedir el Premi Nacional d’Investigació de la Societat Espanyola de Diabetis. El seu interès fonamental se centra en la anomenada Medicina Darwiniana i Evolucionista.

Per introduir-se en els principis en què es basa la Medicina Darwiniana caldrà considerar que el disseny actual de l’organisme humà (codificat en els gens), és el resultat de milions d’anys d’evolució per respondre als canvis en el medi. Gran part de les modificacions de les condicions ambientals que seleccionen el nostre disseny són produïdes pel propi home. Per tot això, la medicina evolucionista considera que moltes de les malalties que avui patim són conseqüència de la incompatibilitat entre el disseny evolutiu del nostre organisme i l’ús que avui li donem.

Tradicionalment, quan volem fer èmfasi en la importància de l’alimentació en la nostra salut, es diu “som el que mengem”. Però des d’una perspectiva evolutiva, pot ser caldria dir ”som el que varen menjar els nostres avantpassats”. Cada canvi en la nutrició de les espècies avantpassats fou conseqüència de les necessàries adaptacions a les variacions en el medi ambient. El lector del llibre es veurà transitant pels darrers deu milions d’anys de l’evolució humana per comprendre els canvis en l’alimentació dels nostres avantpassats ( i les adaptacions metabòliques que hagueren de superar). Així mateix, s'hi explica com les circumstàncies ambientals i l’alimentació exerceixen sobre el nostre disseny evolutiu una pressió tan gran que aquest es “defensa” amb la malaltia.

Per què hi ha tantes persones obeses? Quina és la raó per la qual resulta tant difícil perdre pes? A quines raons respon l’epidèmia de diabetis que a l’any 2020 afectarà a més de 300 milions de persones? En “El Mono Obeso”, el professor Campillo analitza el paper que juguen els nostres gens en el desenvolupament de les anomenades malalties de l’opulència i ens explica com moltes d’aquests dolences procedeixen de la incompatibilitat entre el disseny evolutiu dels nostres organismes i l’ús inadequat que fem d’ell.

El que es pretén , per tant al llibre, és ajudar-nos a trobar el camí que poder fer les paus amb el nostre disseny evolutiu i aconseguir que els nostres gens de l’era prehistòrica i la nostra forma de vida actual estiguen en harmonia per gaudir d’una vida saludable i, possiblement, més feliç.

Editorial: Crítica

I.S.B.N : 9788484325246

Format: Tapa dura

Pàgines: 235

Publicació: 2004

Científica del mes

Nom: María Antonia Blasco Marhuenda

Naixement: 1965, Alacant.

Domicili actual: Madrid.

María Blasco és un científica especialitzada en els telòmers i la telomerasa. De 1983 a 1989 va cursar la seua llicenciatura en Ciències Biològiques. En 1993 va obtindre el doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universidad Autónoma de Madrid sota la direcció de Margarita Salas Falgueras, del centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), Madrid. Aquest mateix any es traslladà a Nova York per a ocupar un lloc com a investigadora postdoctoral en el laboratori de la Dra. Carol Greider en el “Cold Spring Harbor Laboratory”. En 1997 començà la seua investigació com a cap del grup i científica del CSIC en el Departament de Immunologia i Oncologia a Madrid.

Des de la creació del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques, ha format part d’aquest projecte sota la direcció del Dr. Mariano Barbacid en la vicedirecció d’Investigació Bàsica.

Actualment és directora del grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i vicedirectora d’aquesta institució.

María Blasco, junt al seu grup d’investigadors, ha investigat sobre la telomerasa, un enzim localitzat a les cèl·lules. En aquest sentit, la investigadora relata que el que s’ha demostrat és que existeix un enzim (“enzim de la immortalitat”), a partir del qual s’ha estudiat si augmentant la seua quantitat es pot aconseguir que un ratolí incremente la seua esperança de vida. La relació entre els telòmers i l’envelliment es coneix des de 1990, gràcies a les investigacions que Carol Greider, junt a María Blasco i Calvin Harley van realitzar.

Quan més llargs són els telòmers, més pot multiplicar-se una cèl·lula (incloses les cèl·lules mare que regeneren els teixits) i, per tant, l’organisme es manté jove durant més temps.

Esta científica ha afegit que sabent del risc a desenvolupar càncer, “crearem, per un costat, un ratolí resistent” a aquest i, per altre costat “un ratolí amb major quantitat de Tert, proteïna responsable de la regeneració dels telòmers”. El creuament d’ambdós ratolins ha donat a lloc a un ratolí longeu, l’organisme del qual envelleix més tard i viu més anys, concretament s’augmenta un 40% la vida del ratolí (una mitjana de 120 anys).

El premi Nòbel de medicina de l’any 2009 va ser concedit als investigadors Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak pels seus estudis sobre la telomerasa. Per als seus estudis, Maria Blasco va esdevindre una peça clau. A Anglaterra, els periòdics es feren eco d’aquest premi, publicant notícies com: “Premi Nobel a la font de l’eterna joventut”.

Entrevista radiofònica

Article a El País

Entrevista a la televisió

Actualment, Maria Blasco és l’espanyola més important en aquestos estudis i el seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, com:

Premi Fundación Lilly de Investigación Biomédica Preclínica – 2010

Premi Rei Jaume I a la Investigació Bàsica – 2007

Premi-Conferència "EMBO Lecture" en el meeting ELSO 2002, Niza, França.

(Elena Albeldo, Quique Mascarell, M. Carmen Escribà, Pepe Bosch i Eva Ortiz. 1r Batxillerat)

Eudald Carbonell i Robert Sala. Encara no som humans.

Per als autors d’aquest assaig, els conceptes "hominització" i "humanització" no són sinònims. La humanització encara no s'ha aconseguit i només s’arribarà a ella amb un pensament social crític. És per això que cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguen patrimoni de tota la població.

Eudald Carbonell i Robert Sala exposen amb lucidesa que el moment històric que vivim torna a fer patent la inexistència d'una organització econòmica i social racionalitzada; el món està dominat, encara hui, per la misèria, per la venjança tribal o fratricida, per la manca de solidaritat entre comunitats o per les normes religioses: per tot allò que tenim de primats. Els autors de Planeta humà i Sapiens denuncien la falta de comunicació entre el món de la ciència i la societat, i defensen la socialització de la tècnica i del progrés científic com a única via de superació del trencacolls històric en què ens trobem. Encara no som humans és un combat apassionat a favor d'una racionalitat íntegra, alliberada dels interessos particulars i jeràrquics; l'única racionalitat que ens pot conduir a la plena humanització de la nostra espècie.

Per als autors, els conceptes "hominització" i "humanització" no són sinònims. La humanització encara no s'ha aconseguit i només s’arribarà a ella amb un pensament social crític. És per això que cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguen patrimoni de tota la població.

Eudald Carbonell i Robert Sala exposen amb lucidesa que el moment històric que vivim torna a fer patent la inexistència d'una organització econòmica i social racionalitzada; el món està dominat, encara hui, per la misèria, per la venjança tribal o fratricida, per la manca de solidaritat entre comunitats o per les normes religioses: per tot allò que tenim de primats. Els autors de Planeta humà i Sapiens denuncien la falta de comunicació entre el món de la ciència i la societat, i defensen la socialització de la tècnica i del progrés científic com a única via de superació del trencacolls històric en què ens trobem. Encara no som humans és un combat apassionat a favor d'una racionalitat íntegra, alliberada dels interessos particulars i jeràrquics; l'única racionalitat que ens pot conduir a la plena humanització de la nostra espècie.

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953) és arqueòleg i antropòleg. Cursa estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en història per la Universitat de Barcelona 1988). Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i actualment és Investigador principal del Grup de Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i director de l'Institut Català de Paleontologia humana i Evolució social (IPHES)

Robert Sala (Salt, 1963) és professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i és membre de l'IPHES. Ha centrat la seua recerca en els primers estadis de l’ocupació humana a Europa.

Tots dos han dut a terme investigacions conjuntes des de l’any 1982, sobretot, al complex de jaciments d’Atapuerca, tasca que els va fer mereixedors del Premi Príncep d’Astúries d’investigació Científica i Tècnica l’any 1997.

Editorial: Empúries

I.S.B.N : 84-7596-874-0

Format: Rústica

Pàgines: 181

Publicació: 2002

“…Durant els anys seixanta la guerra freda va marcar la història de la humanitat a escala planetària. Després d’aquella Segona Guerra Mundial, que va afectar a tot el món i que va acabar amb l’hecatombe japonesa, les dues potències, la URSS i els EUA…

…Per primera vegada en la història, dues persones, prement un botó, podien acabar amb milions d’anys d’evolució biològica i cultural. En efecte, Khruixtxov, president del Soviet Suprem, i J.F. Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica, disposaven de capacitat operativa per llançar atacs devastadors en tots els continents; trilions de tones de força destructiva estaven preparades per ser utilitzades en qualsevol moment. La protecció dels territoris tal com la practiquen els primats estava preparada, i la resposta etològica d’aquest caire hauria pogut ser definitiva.

Finalment, tot i les tensions, no es va anar més enllà…

…Probablement, la decisió de l’any 1962 és la prova i el principi d’esperança que demostra que ens estem humanitzant, ja que si només fóssim animals primats per humanitzar, si estiguérem encara immersos en un procés primitiu d’adquisició de consciència, de ben segur que hauríem utilitzat tot el nostre potencial contra nosaltres mateixos.

(Nota: Aquests fragments estan extrets del primer capítol del llibre)

* En la imatge, Eudald Carbonell (director de les excavacions d'Atapuerca).

Doménec Marco

Científic del mes

Nom: Ignacio Cirac Sasturain

Naixement: 11 d’octubre de 1965, a Manresa, Barcelona.

Domicili actual: Alemanya

Ignacio Cirac, quan tenia trenta anys, se n’anà a Innsbruk (Àustria) amb la seua família, renunciant així a un treball que li agradava, un bon sou i una plaça de funcionari. Allà va explorar noves fronteres de la física amb l’equip de Peter Zoller, físic austríac.

Quinze anys després, enguany, Cirac ha sigut considerat un dels candidats al Nobel de Física pels seus treballs pioners en informació quàntica. Qui ha treballat amb ell destaca la seua creativitat, la capacitat de generar noves idees i de pensar coses que no se li han ocorregut abans a ningú.

Cirac, és com un Xavi Hernández de la física: el jugador de futbol que fa fàcil el difícil, i que reparteix el joc a la resta de l’equip, fent brillar tots els seus jugadors.

De totes les seues investigacions, la que més transcendència ha tingut és haver establert les bases per a la construcció d’ordinadors quàntics. Aquest projecte va ser una idea teòrica que Cirac i Zoller al 1994 demostraren que es podia dur a terme, donant així un nou camp d’investigació en el que hui dia treballen centenars de físics. Encara que amb aquest tipus d’ordinador no guanyarem velocitat per a processar informació, farem coses que no ens podem ni imaginar, de la mateixa forma que els nostres besavis no imaginaven les funcions que poden tenir els telèfons actuals. Aquests ordinadors ja han oferit a bancs i governs sistemes de transmissió de dades inalterables basats en partícules “entrellaçades” (unides però separades).

Com diu el mateix Cirac: “Fa un o dos segles hi havia pocs científics magistrals, ara en som molts i cadascú aporta el gra d’arena. El que nosaltres fem simplement és investigar en física quàntica, que es pot comparar en les lleis de l’electromagnetisme (que al principi també resultaven sorprenents) o inclús en descobrir un nou continent”.

Cirac, ha sigut galardonat amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació i, juntament amb Zoller amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del coneixement, entre altres.

Entrem amb ell a un regne de meravelles on les partícules fins i tot poden estar a llocs distints al mateix temps.

Vídeo de RTVE on entrevisten a Cirac

(Treball realitzat per alumnes de 1r de BAT de Ciències per al Món Contemporani)

Ian Stewart. ¿Juega Dios a los dados?

Ian Stewart (1945) Estudià matemàtiques a la Universitat de Cambridge, doctorant-se en la Universitat de Warwick, en la qual dirigeix Institut de Matemàtiques. És membre de la Royal Society des de 2001. Autor de gairebé dos centenars d’articles professionals, d’entre ells cal destacar una sèrie de treballs molt influents junt a Jim Collins sobre Osciladors acoplats i Sincronitzación biològica.

Entre els seus nombrosos i reconeguts llibres de divulgació matemàtica se troben:

* ¿Juega Dios a los dados?, Crítica, 2001

* Cartas a una joven matemática, Crítica, 2006

* Belleza y Verdad, una historia de la simetría, Crítica, 2008

* La cuadratura del cuadrado y otras curiosidades matemáticas del gabinete del profesor Stewart, Crítica, 2008

* Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 años, Crítica, 2008

* De aquí al infinito, las matemáticas de hoy, Crítica, 1998

* Cómo cortar un pastel y otros rompecabezas matemáticos, Crítica, 2006

* La cuadratura del cuadrado, Crítica

* Locos por las matemáticas, juegos y diversiones matemáticos, Crítica, 2005

* El laberinto mágico, el mundo a través de los ojos matemáticos, Crítica, 2001

* El segundo secreto de la vida, Crítica, 1999

* ¿Es Dios un geómetra?, Crítica, 1995

* Conceptos de matemática moderna, Alianza

Per a la ciència, rastrejar les regularitats de la Natura per descobrir i formular les lleis que prescriuen el moviment de cada partícula amb exactitud, fa fallida en el segle XX i la incertesa i l’atzar s’introdueixen per poder explicar el comportament dels fenòmens naturals. Els sistemes no sempre actuen com estava previst i la llei i l’ordre són reemplaçats, com diria Einstein, “per un deu que juga als daus” .

El professor Stewart parteix d’ací per a dur-nos cap una nova concepció de la realitat – la matemàtica del caos- que dona sentit a la complexitat de la vida real: des de les volantins d’’un satèl·lit de Saturn als batecs del nostre cor, des de la previsió meteorològica al creixement de les poblacions d’insectes. El que és admirable en Stewart és que encerta a explicar-ho amb senzillesa, utilitzant com a recurs l’anècdota, i sense la utilització de formulacions matemàtiques complexes.

El títol d’alguns dels capítols dels llibre resulten, si més no, colpidors. Així:

Capítol 1: Caos a partir del orden

Capítol 3: La leyes del error

Capítol 5. Péndulo de un solo sentido

Capítol 8: Receta para el caos

Capítol 9: Caos sensible

Capítol 13: El desequilibrio de la naturaleza

Capítol 14: Más allà de la mariposa

Capítol 17: Adios, pensamiento profundo

El propi autor, al final de la nota de l’edició espanyola, ens convida a no restar indeferent a la fita que ens du aquestes noves cocepcions:

“ Somos criaturas construidas a partir del caos y que habitamos en un mundo fractal . Si esto no cambia el modo de ver nuestro lugar en el universo, me gustaría saber qué podría hacerlo. Espero que disfrutéis leyendo acerca de estos descubrimientos en la nueva edición de ¿Juega Dios a los Dados?. Yo sé que disfruté escribiéndola. (Ian Stewart. Nota a la edición española. Octubre 2000)

Pàgina personal de Ian Stewart.

Entrevista a Ian Stewart. En el programa Redes, dirigit per Eduard Punset.

Dades tècniques del llibre:

Editorial: Crítica

Colección: Drakontos Bolsillo

Nº Páginas: 624

Encuadernación: rústica

Formato: 12,50 x 19,00 cm

PVP sin IVA: 11,49 €

PVP con IVA: 11,95 €

Fecha de publicación: 06-03-2007

Categorías: No ficción, Bolsillo

Código interno: 969718

EAN13: 9788484328810