Científica del mes

Nom: María Antonia Blasco Marhuenda

Naixement: 1965, Alacant.

Domicili actual: Madrid.

María Blasco és un científica especialitzada en els telòmers i la telomerasa. De 1983 a 1989 va cursar la seua llicenciatura en Ciències Biològiques. En 1993 va obtindre el doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universidad Autónoma de Madrid sota la direcció de Margarita Salas Falgueras, del centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), Madrid. Aquest mateix any es traslladà a Nova York per a ocupar un lloc com a investigadora postdoctoral en el laboratori de la Dra. Carol Greider en el “Cold Spring Harbor Laboratory”. En 1997 començà la seua investigació com a cap del grup i científica del CSIC en el Departament de Immunologia i Oncologia a Madrid.

Des de la creació del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques, ha format part d’aquest projecte sota la direcció del Dr. Mariano Barbacid en la vicedirecció d’Investigació Bàsica.

Actualment és directora del grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i vicedirectora d’aquesta institució.

María Blasco, junt al seu grup d’investigadors, ha investigat sobre la telomerasa, un enzim localitzat a les cèl·lules. En aquest sentit, la investigadora relata que el que s’ha demostrat és que existeix un enzim (“enzim de la immortalitat”), a partir del qual s’ha estudiat si augmentant la seua quantitat es pot aconseguir que un ratolí incremente la seua esperança de vida. La relació entre els telòmers i l’envelliment es coneix des de 1990, gràcies a les investigacions que Carol Greider, junt a María Blasco i Calvin Harley van realitzar.

Quan més llargs són els telòmers, més pot multiplicar-se una cèl·lula (incloses les cèl·lules mare que regeneren els teixits) i, per tant, l’organisme es manté jove durant més temps.

Esta científica ha afegit que sabent del risc a desenvolupar càncer, “crearem, per un costat, un ratolí resistent” a aquest i, per altre costat “un ratolí amb major quantitat de Tert, proteïna responsable de la regeneració dels telòmers”. El creuament d’ambdós ratolins ha donat a lloc a un ratolí longeu, l’organisme del qual envelleix més tard i viu més anys, concretament s’augmenta un 40% la vida del ratolí (una mitjana de 120 anys).

El premi Nòbel de medicina de l’any 2009 va ser concedit als investigadors Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak pels seus estudis sobre la telomerasa. Per als seus estudis, Maria Blasco va esdevindre una peça clau. A Anglaterra, els periòdics es feren eco d’aquest premi, publicant notícies com: “Premi Nobel a la font de l’eterna joventut”.

Entrevista radiofònica

Article a El País

Entrevista a la televisió

Actualment, Maria Blasco és l’espanyola més important en aquestos estudis i el seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, com:

Premi Fundación Lilly de Investigación Biomédica Preclínica – 2010

Premi Rei Jaume I a la Investigació Bàsica – 2007

Premi-Conferència "EMBO Lecture" en el meeting ELSO 2002, Niza, França.

(Elena Albeldo, Quique Mascarell, M. Carmen Escribà, Pepe Bosch i Eva Ortiz. 1r Batxillerat)