Sentències i reflexions (I)

L'exposició del Dia de la Dona, de la qual ja hem parlat, està donant molt de si. Els alumnes de 2n de Batxillerat, com a activitat d'exercitació prèvia a la PAU (Prova d'Accés a la Universitat), han triat, cadascú de manera totalment lliure, una sentència de l'exposició, la que més els ha agradat, per un motiu o altre, i han elaborat un assaig. Alguns d'aquests assajos, amb el permís dels autors o autores, els anirem mostrant en aquest bloc. Un consell: No us perdeu aquestes lectures!

NO ÉS DIFÍCIL PLORAR EN SOLITUD, PERÒ ÉS IMPOSSIBLE RIURE SOL.
(Dulce María Loynaz)

Quantes vegades hem plorat en un racó del dormitori per a què ningú ens veiés? Quantes vegades hem abraçat el coixí perquè ningú entén el nostre pesar? I és que aquelles coses que fan omplir els nostres ulls de llàgrimes són situacions o records que per qualsevol motiu arranquen un sentiment de ràbia, de dolor, de felicitat o d’estima que fan caure eixa primera gota dels nostres ulls, i dels quals moltes vegades ens avergonyim. És per aquest motiu, per la por al rebuig dels altres, pel terror a no ser entés per aquelles persones que estimes..., que ens amaguem en aquells llocs on ningú ens diu res i ens sentim segurs.

Allò contrari al que sentim quan plorem, que ens trau fora del més obscur dels racons de la nostra habitació i ens col·loca davant de tots, és el riure. Una força sobrehumana que ens empenta a compartir la nostra felicitat amb tothom. Alguna vegada heu intentat riure sols, sense ningú al voltant? El riure no és més que la conseqüència d’aquelles accions produïdes per les persones que simplement volen veure en el nostre rostre aquell somriure inesperat que ens afavoreix tant. Qui no ha acabat alguna vegada contagiat del so del riure d’aquella xica que està asseguda davant teua en el metro, o del xic de la cua del supermercat? Aparentment rius sol, però de sobte veuràs que tot el metro, o quasi tota la cua del supermercat, t’acompanyarà. Impossible afirmar que pots riure sol.

Plorar o riure, riure o plorar, a la cap i a la fi simplement són dues paraules, dos antònims, dos extrems, que en moltes ocasions es toquen... Expressions físiques d’allò que sentim i que no som capaços de definir.

Però no em podran negar que una de les millors sensacions que hi ha en aquest món és aquella de no poder parar de riure fins a plorar, plorar de felicitat...

Iris Canet Chaqués

(2n BAT)