No tenim bastant personalitat. El que fem és imitar per a caure bé. Però això no funciona. Ens enganyem a nosaltres i volem ser qui no som.
No obstant, quan anem fent-nos adults, comencem a comprendre que cadascú té unes característiques pròpies i úniques que el fan interessant.
Ací aplega el moment de la gran pregunta, d’aquella que ens hauríem de fer més a sovint:
Què importa el que pensen els altres?
Una simple qüestió ens fa canviar la nostra visió i fa que comencem a observar que hi ha persones a les que l’opinió d’altra gent els importa tant que fins i tot deixen la seua vida i la seua felicitat en mans d’altres i que estan massa pendents dels comentaris i les reaccions alienes. Aquests individus canvien el seu criteri constantment i no et deixen cap eixida per saber el que pensen realment i no es tracta d’això, sinó de tindre les pròpies opinions.
Sempre haurem d'escoltar. I quan dic "escoltar" no em referisc a "sentir". Escoltar és encara més. És saber interpretar el que et diuen, discernir, entendre l'altri. Açò és molt complicat. Sentir, tot el món ho fa; però escoltar té la seua complexitat.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.
Marta Salesa Tarancón (4t M)
1 comentari:
Marta, estic d'acord amb el teu article ja que he conegut a molta gent que li ha passat això. No es molt agradable tindre a alguna persona aixina al teu costat perquè fan sempre el que li diuen els demés i aquestos es burlen del que fa perquè es pensen que es poden aprofitar d'ell.
Jo pense que la gent deuria de ser com és perquè encara que no t'accepten en qualsevol grup social, ja es donaran compte de com ets i perquè ets especial.
Sempre tens alguna cosa que et fa diferent.
Laura Liñana Bosch 4tA
Publica un comentari a l'entrada