El poder de la publicitat

L'alumne Luis Ull Asins ens mostra quin és el gran poder de la publicitat i com els publicistes posen en acció variades estratègies per fer-nos desitjar amb bogeria un determinat producte. La clau d'un anunci exitós està en fer inoblidable el producte i la marca que anuncia.


EL PODER DE LA PUBLICITAT

L'anunci Mercedes Classe M Dinamic Edition és un exemple extraordinari de fins on poden arribar els publicistes per manejar el nostre subconscient i aconseguir fer atractiu i desitjable un producte.

Es tracta d’un nou cotxe que ha tret a la venda la casa Mercedes. Podem veure el Mercedes al centre de l’anunci sobre un fons obscur on destaca la frase següent: “Discúlpanos. Hemos estado observando tus sueños”. Aquesta frase aconsegueix cridar la nostra atenció: ¿per què un anunci ens demana disculpes? Després, demanada la disculpa, ens insinuà que han volgut fer realitat els nostres somnis amb aquest cotxe, que és un cotxe de somni, de la prestigiosa marca Mercedes i que, com diu el text de la part inferior esquerra, deu ser molt potent i tenir un bon equipament. En aquest text es recalca que als nostres somnis tenim el Mercedes amb tots els accesoris citats, per això podem entendre que aquest cotxe és la perfecció. I alhora hi ha un altre missatge: si no somiem amb aquest cotxe, sinó que quan dormim ens ve un altre cotxe a la ment, el que tenim no és un somni, sinó el contrari, un malson, ja que els altres cotxes són roïns comparats amb aquest.

Una cosa important i que destaca és que han col·locat el preu del cotxe just davall de la frase principal, açò pot causar que molta gent perda l'interés per comprar-lo perquè el preu és altíssim, però per altra banda dóna a entendre que costa tants diners perquè és de bona qualitat i té els millors avanços tecnològics actuals. Tot un Mercedes, amb aquest preu? Això és un regal! (per a qui el puga pagar, és clar). I és que no tots poden “somiar” amb un Mercedes. El preu marca l’exclusivitat.

Per altra banda el color del Mercedes present a l'anunci és obscur, a l'igual que el fons, però alhora, sobre la carrosseria del cotxe refulgeixen, com estreles, la llum que l’envolta. Està simbolitzant així la nit, el món de la nit, el món dels somnis. Tot això manté relació amb la frase principal.

I no podia faltar el logotip de la marca, situat, ací, a la part alta de l’anunci. Un altre element simbòlic per la seua ubicació i per l’eslògan de l’anunci: el logotip és una estrela. L’única estrela d’aquesta nit. L’estrela de la carretera. Una estrela especial, de tres puntes, al capdamunt de tot, com si adornara un betlem o un arbre de Nadal, sota els peus del qual trobarem el nostre regal: un Mercedes.

Però l'aspecte possiblement més simbòlic de tota la imatge és la matrícula, amb una forta càrrega connotativa, ja que està elegida per a què ens vinguen a la ment múltiples paraules, idees, accions... Primerament trobem la “D”, que indica el país d'origen, Alemanya (Deutschland), i simbolitza el típic/tòpic caràcter de tot allò alemany: seriós, robust, ben fet, perfecte. La "D" recorda també, per similitud, el símbol triangular del "Play" que hi ha sobre el botó de molts aparells electrònics. És el símbol de la marxa, del joc, de l'emoció, de sentir, de veure, de tenir sensacions...

Després ve el que és propiament la matrícula, una combinació increïble de lletres i nombres “SON 3709”. Impressionant. Impressionant per la potència que té per activar la nostra activitat neuronal a nivell inconscient/subconscient, és a dir, al nivell que la publicitat més poder té. Per començar, podríem dir que les lletres “S”, “O” i “N”, en aquesta seqüència, formen una paraula amb significat en moltes de les llengües de la comunitat europea, camp de venda d’aquest vehicle. Així, la paraula "son" significa:
- en valencià tenir ganes de dormir (i si dorms, somnies, d’això ens parla l’anunci, no?).
- en alemany vol dir “sol”. Així, el Mercedes és el cotxe que “il·luminarà” els teus somnis en la foscor de la nit. És un cotxe que enlluerna, tots et miraran quan passes pel seu costat.
- en francés “son” vol dir “soroll”. Com no? El soroll que fa el motor d’un Mercedes és únic, inimitable. En aquesta mateixa llengua, “son” és també el possessiu de tercera persona singular “seu”. ¿No faràs tot el possible perquè aquest cotxe no sols siga “seu”, sinó també “teu”?
- en anglés, “son” vol dir “fill”. Més clar que l'aigua: voldràs aquest cotxe com al teu fill!

Si agafem la combinación “SON370” (excloent el "9"), els nostres ulls són capaços d’aproximar el “3” a la “E” (fent un efecte mirall), i el “7” i el “0” a la “T” i a la “O” (per semblança). Així obtenim la paraula “soneto”. Què és un sonet, sinó una estructura mètrica perfecta de la poesia? Què és aquest Mercedes sinó una estructura perfecta de mecànica i de disseny?

I més encara. Passem a observar el nombre “3709”. No és un nombre qualsevol. És un nombre primer ja que només és divisible per ell mateix i per u, la qual cosa dóna a entendre que és únic i que no hi ha altre igual que ell. És a dir, si condueixes aquest cotxes seràs únic, perquè no hi ha altre cotxe igual que aquest.

Totes aquestes reflexions alfanumèriques són imaginacions nostres? No. Estem segurs que els publicistes han pensat tot açò i molt més. A la publicitat no es deixa res a l'atzar.

Luis Ull Asins (2n de Batxillerat)

Pràctiques acabades i avaluació positiva

El dia 2 de gener del 2009 va finalitzar les pràctiques en empreses d'Almussafes l'última de les alumnes del segon curs del cicle formatiu de Gestió Administrativa que encara estava realitzant-les.

Les alumnes han completat la seua formació teòrica per mitjà de l'aplicació dels seus coneixements en el món laboral. Així, quan accedisquen al seu primer treball, ja hauran "trencat el gel", la qual cosa facilitarà la seua integració laboral.Les alumnes han sigut avaluades positivament, per les empreses i el professorat, la qual cosa els permetrà obtindre el títol de cicle mitjà de Gestió Administrativa.

Sara Navarro Pastor realitzant les pràctiques en la empresa ITURRI, SA

Estefanía Aguayo Polo realitzant les pràctiques en la empresa SERVOFLUID, SL

Beatriz Martínez San Jacinto realitzant les pràctiques en STRUGAL 12, SL

CULTURA

A partir d'un anunci, l'alumna Clara Martínez Cervera ens fa reflexionar sobre les estratègies que empra la publicitat per fer-nos consumir i ens aboca, finalment, a què valorem que sols un bon nivell cultural i una personalitat equilibrada, que s'accepta i valora com és, permet lluitar contra l'allau consumista que ens envolta:


CULTURA

Passem el full de la revista i el color roig capta la nostra atenció, decidim doncs detindre-nos-hi per veure que se’ns ofereix.
S’anuncia una beguda alcohòlica: “Absolut Vodka”. Aquesta marca ha fabricat una ampolla d’edició limitada, l’ ampolla masquerade, recoberta amb una funda de lluentons rojos que s’obri amb una cremallera.
Primera arma: el color.
El segon detall en el que ens fixem és que, tot i estar publicat en una revista en castellà, l’eslògan apareix escrit en anglès, açò pretén donar un toc sofisticat a l’eslògan i, per extensió, també al producte.
La fotografia està separada en dues parts, una gris i l’altra roja. L’una representa una festa sense Absolut Vodka i l’altra amb ell.
Al mig d’ambdues parts apareix un xic obrint una cremallera, que permet passar de la nit avorrida, gris, sense absolut vodka en la que sols hi ha dos persones mirant amb enveja l’altra part, a la festa on hi ha un munt de gent atractiva amb cara divertida i ballant. I en la taula en la que està assegut el xic apareix l’ ampolla en qüestió, revestida del mateix color que les parets de la festa i amb la mateixa cremallera que estira el noi per a passar d’un costat a l’altre.
Al capdamunt de tota l’escena apareix escrit amb lletres blanques i majúscules: “IN AN ABSOLUT WORLD YOU CAN TURN EVERY NIGHT INTO A MASQUERADE”. És a dir: “ En un món perfecte, pots convertir cada nit en una festa de disfresses”.
Acabem de llegir l’anunci i en pocs segons la nostra ment ha captat una sèrie d’idees:
D’una banda es relaciona la frase “In an absolut world” amb “Absolut vodka”: aquest vodka és perfecte i farà que el teu món també ho siga.
Si prens aquesta beguda seràs una persona sofisticada, a la moda, atractiva.
El color roig fa pensar en la passió, en l’amor i si afegim a més que en la part de la festa totes les persones apareixen emparellades, la nostra ment pensa: Si prens absolut vodka, trobaràs l’amor, el sexe.
Relacionem les dues parts de la fotografia: Si no beus, t’avorriràs i envejaràs als qui si ho facen , beu, i d’aquesta manera passaràs les nits més divertides.
És una edició limitada i sols podràs gaudir d’ella durant un temps.
Amb tot açò el més lògic seria deixar la revista i dirigir-se al supermercat a comprar un bon subministrament de la beguda en qüestió.
No obstant això en acabar de llegir l’anunci, ens hauríem de parar a analitzar tot allò que els publicistes han decidit, molt intel·ligentment, ometre.
Se’ns diu que només amb Absolut vodka podrem passar una nit divertida, açò, ens hauria de fer plantejar: és que no som uns individus suficientment originals per a idear diversions amb les nostres pròpies personalitats? O potser estem convençuts que nosaltres mateix no som interessants i, per tant, necessitem amagar-nos darrere de la beguda per a conèixer gent, i mantenir relacions?
Tan baixa concepció tenim de nosaltres mateixos? Tan insegurs i tan immadurs som?
Si li férem aquestes preguntes directament a alguna persona, probablement respondria prou molest a totes elles que no, perquè veuria clarament que s’està atemptant contra el seu valor com a persona. Del que moltes vegades no som capaços d’adonar-nos és que en aquests anuncis d’una manera o altra, sota aquests lluentons i aquest esteticisme, es fa el mateix.
Anuncis com aquest es distribueixen en tot tipus de revistes, és a dir, poden ser vistos per qualsevol persona. Per tant són, en part, la resposta més obvia a la pregunta: “Perquè avui dia els joves són tan aficionats a la beguda?”
A la pregunta: “Haurien d’estar doncs aquests anuncis censurats?” la meua resposta és que no, ja que crec que la llibertat, de tots els tipus, incloent-hi la llibertat d’ expressió, i el dret a ser informat és un dels tresors més valuosos que posseïm avui dia en la nostra societat. Però crec que hauríem de ser ensenyats a ser escèptics, a saber analitzar i desvetllar els enganys de la publicitat, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la nostra ment de manera que davant aquesta arma que és la publicitat, tinguérem un escut que ens protegira de les seues fal·làcies i persuasions. I aquest escut s’anomena CULTURA.

Clara Martínez Cervera (2n de Batxillerat)

AL COTXE, FES CLIC

Amb aquest article de l'alumna Lídia Vila Asensi encetem, dins de Rebomboris, un apartat dedicat als comentaris de textos que realitzen els alumnes de 2n de Batxillerat. És una pena que els seus pensaments, les seues reflexions i la seua destresa per a escriure queden sols en paper i en l'àmbit escolar físic, entre quatre parets. Així, alguns d'aquests comentaris, amb permís dels autors i les autores, vindran reproduïts a la nostra revista digital. El comentari de Lídia analitza un anunci publicitari molt impactant i molt interessant per a les sessions d'educació vial que pròximament es faran als alumnes de l'IES Almussafes. Comencem:


AL COTXE, FES CLIC

Quan mire aquest cartell l’única cosa en què puc pensar és amb el “sentit comú”, aquest sentit que sol vindre de sèrie incorporat a tots nosaltres, però que molta gent pareix haver perdut. Eixe mateix sentit, la pèrdua del qual fa necessari que s’elaboren cartells com aquest, per tal que un grapat de caps durs (per dir-los d’una manera més o menys fina) facen un gest que els pot salvar la vida.
A la fotografia es pot identificar la radiografia d'una persona on s'ha substituït unes quantes vèrtebres per la sivella que es veu als cinturons de seguretat dels cotxes. Aquesta es troba oberta, és a dir, que si fos una radiografia real, aquesta “no unió” entre vèrtebres suposaria a la persona corresponent una paràlisi o, fins i tot, la mort.
Al peu del cartell hi ha un petit rètol on posa «One click could change your future. Belt up.» o el que és el mateix "Un clic pot canviar el teu futur. Nuga't.". Vol dir que, si vols tenir futur, el que has de fer es posar-te el cinturó.
Des de ben menuts ens ensenyen que la vida és una cosa per a cuidar, ja que sols en tenim una, però això pareix que se'ns oblida a mesura que hi anem creixent. És en aquest moment quan comencem a pensar que som déus. El problema arriba quan constatem que no ho som, però ja sol ser massa tard.
Tendim a pensar que tan sols amb una mesura de seguretat al cotxe és suficient, i per tant, l'”airbag”, com que és molt més còmode, és prou per a deixar-li en custòdia la nostra vida. El que molt poca gent es para a pensar és que el primer que es va instal·lar al vehicle va ser el cinturó de seguretat, per tant, els estudis que es van fer per a l'”airbag” posteriorment (la seua velocitat d'expansió, la mida que ha de tenir per a una major seguretat...), han estat fets en base a la velocitat de reacció i força del cinturó, així que, si no el dus ben posat i ajustat, la bossa d'aire a la que tanta estima li tenen alguns, es pot convertir en un aliat mortal.
Arribar abans, arribar ben vestits i sense arrugues a la roba. ARRIBAR és el que importa. Què importa que ho faces cinc minuts tard o amb una petita arruga a la camisa? Molt pitjor seria no arribar-hi mai o arribar en cadira de rodes. Trobe increïble que la gent haja de tenir por al càstig monetari, que hagen de multar a tot aquell que no vol fer clic.
Fes clic a la teua vida, fes clic al món, fes clic al teu futur.

Lídia Vila Asensi (2n de Batxillerat)