CULTURA

A partir d'un anunci, l'alumna Clara Martínez Cervera ens fa reflexionar sobre les estratègies que empra la publicitat per fer-nos consumir i ens aboca, finalment, a què valorem que sols un bon nivell cultural i una personalitat equilibrada, que s'accepta i valora com és, permet lluitar contra l'allau consumista que ens envolta:


CULTURA

Passem el full de la revista i el color roig capta la nostra atenció, decidim doncs detindre-nos-hi per veure que se’ns ofereix.
S’anuncia una beguda alcohòlica: “Absolut Vodka”. Aquesta marca ha fabricat una ampolla d’edició limitada, l’ ampolla masquerade, recoberta amb una funda de lluentons rojos que s’obri amb una cremallera.
Primera arma: el color.
El segon detall en el que ens fixem és que, tot i estar publicat en una revista en castellà, l’eslògan apareix escrit en anglès, açò pretén donar un toc sofisticat a l’eslògan i, per extensió, també al producte.
La fotografia està separada en dues parts, una gris i l’altra roja. L’una representa una festa sense Absolut Vodka i l’altra amb ell.
Al mig d’ambdues parts apareix un xic obrint una cremallera, que permet passar de la nit avorrida, gris, sense absolut vodka en la que sols hi ha dos persones mirant amb enveja l’altra part, a la festa on hi ha un munt de gent atractiva amb cara divertida i ballant. I en la taula en la que està assegut el xic apareix l’ ampolla en qüestió, revestida del mateix color que les parets de la festa i amb la mateixa cremallera que estira el noi per a passar d’un costat a l’altre.
Al capdamunt de tota l’escena apareix escrit amb lletres blanques i majúscules: “IN AN ABSOLUT WORLD YOU CAN TURN EVERY NIGHT INTO A MASQUERADE”. És a dir: “ En un món perfecte, pots convertir cada nit en una festa de disfresses”.
Acabem de llegir l’anunci i en pocs segons la nostra ment ha captat una sèrie d’idees:
D’una banda es relaciona la frase “In an absolut world” amb “Absolut vodka”: aquest vodka és perfecte i farà que el teu món també ho siga.
Si prens aquesta beguda seràs una persona sofisticada, a la moda, atractiva.
El color roig fa pensar en la passió, en l’amor i si afegim a més que en la part de la festa totes les persones apareixen emparellades, la nostra ment pensa: Si prens absolut vodka, trobaràs l’amor, el sexe.
Relacionem les dues parts de la fotografia: Si no beus, t’avorriràs i envejaràs als qui si ho facen , beu, i d’aquesta manera passaràs les nits més divertides.
És una edició limitada i sols podràs gaudir d’ella durant un temps.
Amb tot açò el més lògic seria deixar la revista i dirigir-se al supermercat a comprar un bon subministrament de la beguda en qüestió.
No obstant això en acabar de llegir l’anunci, ens hauríem de parar a analitzar tot allò que els publicistes han decidit, molt intel·ligentment, ometre.
Se’ns diu que només amb Absolut vodka podrem passar una nit divertida, açò, ens hauria de fer plantejar: és que no som uns individus suficientment originals per a idear diversions amb les nostres pròpies personalitats? O potser estem convençuts que nosaltres mateix no som interessants i, per tant, necessitem amagar-nos darrere de la beguda per a conèixer gent, i mantenir relacions?
Tan baixa concepció tenim de nosaltres mateixos? Tan insegurs i tan immadurs som?
Si li férem aquestes preguntes directament a alguna persona, probablement respondria prou molest a totes elles que no, perquè veuria clarament que s’està atemptant contra el seu valor com a persona. Del que moltes vegades no som capaços d’adonar-nos és que en aquests anuncis d’una manera o altra, sota aquests lluentons i aquest esteticisme, es fa el mateix.
Anuncis com aquest es distribueixen en tot tipus de revistes, és a dir, poden ser vistos per qualsevol persona. Per tant són, en part, la resposta més obvia a la pregunta: “Perquè avui dia els joves són tan aficionats a la beguda?”
A la pregunta: “Haurien d’estar doncs aquests anuncis censurats?” la meua resposta és que no, ja que crec que la llibertat, de tots els tipus, incloent-hi la llibertat d’ expressió, i el dret a ser informat és un dels tresors més valuosos que posseïm avui dia en la nostra societat. Però crec que hauríem de ser ensenyats a ser escèptics, a saber analitzar i desvetllar els enganys de la publicitat, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la nostra ment de manera que davant aquesta arma que és la publicitat, tinguérem un escut que ens protegira de les seues fal·làcies i persuasions. I aquest escut s’anomena CULTURA.

Clara Martínez Cervera (2n de Batxillerat)