Molt prompte vosaltres, integrants d'aquesta promoció 2004-2010, rebreu els vostres títols i quan arriba aquest moment vull que recordeu un dels moments més grans de la història pel que fa a lliurament de títols: quan l'Espantaocells de la pel·lícula del Mag d'Oz rep el títol de doctor honoris causa en pensologia.
De repent, aquest Espantaocells té el cervell que durant tant de temps havia volgut tindre. S'assenyala el cap i diu : "La suma de les arrels quadrades de qualsevol dels costat d'un triangle isòsceles és igual a l'arrel quadrada de l'altre costat ".
Sabeu que es va equivocar, però els altres també s'equivocaren perquè aplaudiren tots. Però sabeu que no importava perquè ja tenia les credencials i la seguretat suficient en ell per a viure a base de "morro" i quedar-se en Oz com a polític.
Però vosaltres no necessiteu tirar de "morro" perquè sou batxillers de l’IES ALMUSSAFES i, a més d’estar ben formats, teniu certs principis que esperem haver-vos inculcat en aquest centre.
Jo sé que tots vosaltres tindreu algunes nits un somni que jo ja he tingut, el somni és el següent :
"Esteu asseguts al bar de l‘IES prenent un refresc, quan de sobte es doneu compte que arribeu tard a classe. El problema és que no recordeu a quina classe. Per sort vegeu altres companys que van a la mateixa classe que vosaltres i els seguiu. Per fi pareix que esteu a la classe correcta, quan de repent se n’adoneu que hi ha examen. Mireu el rellotge. Encara us queda una hora llarga, i comenceu a llegir el primer full de l'examen.
L’examen està escrit en anglés antic, amb una lletra molt menuda, i està ple de problemes que pareixen de matemàtiques o de física. Passeu el següent full i és completament negre i en ell només hi ha una pregunta: "Argument filosòfic de la identitat existencial que conté la negror". L'última pàgina conté una llista de totes les llengües del món numerades amb llengües mortes que heu de classificar com elements químics de la taula periòdica. Comenceu a suar. No hi ha res a fer… "Un moment! S'alceu del seient i, mirant el professor, li digueu: Però si jo ja no he de fer aquest examen perquè ja tinc el títol de batxillerat!"
Aquest és el somni que tots tindreu i quan el tingueu espere que penseu amb mi, ja que com que he tingut diferents versions d'aquest somni vull donar-vos un consell: EMMARQUEU ELS VOSTRES TÍTOLS A PROP DE LA CAPÇALERA DEL LLIT, i així quan tindreu aquest somni els mireu i torneu a dormir.
El significat d'aquest somni crec que és evident: Per molts títols que tinguem mai ens sentim suficientment preparats, ja que la majoria de les vegades els esdeveniments més importants de la nostra vida són aquells per als quals no ens podem preparar de manera adequada.
En fi, m'agradaria acabar donant-vos alguns consells que espere que us siguen útils en aquesta nova etapa que comenceu :
1.- Eviteu acceptar el destí. Quan algú us diga: "Havia de passar", pregunteu-li: "Qui ho ha decidit?".
2.- Eviteu generalitzar: no existeix la veritat absoluta.
3.- Trobeu el vostre camí: és únic i sols vosaltres el podeu trobar.
4.- Formuleu preguntes importants, com per exemple: Qué és important?
5.- Tingueu imaginació: podeu imaginar que esteu en la pell d'un altre que viu una situació completament diferent a la vostra.
Espere que us resulten útils. Tingueu en compte que la carrera que elegiu no serà més que una part de la vostra vida. Els vostres pensaments i les vostres respostes a les preguntes importants serà el que farà que la vostra vida siga interessant.
I més endavant, tal vegada, mireu enrere i recordeu amb gratitud tots aquells professors i professores que heu tingut i que us van provocar malsons, però que també us van proporcionar els fonaments necessaris per a pensar en el món i el paper que vosaltres voleu tindre en ell. I tornareu a tindre el somni en què s'enfronteu a l'examen, però ja no se sentireu poc preparats. Mirareu les preguntes i direu: "Fa molt de temps que estic pensant en les respostes, i ací estan ".
Us desitge una vida interessant.
Aquest és el somni que tots tindreu i quan el tingueu espere que penseu amb mi, ja que com que he tingut diferents versions d'aquest somni vull donar-vos un consell: EMMARQUEU ELS VOSTRES TÍTOLS A PROP DE LA CAPÇALERA DEL LLIT, i així quan tindreu aquest somni els mireu i torneu a dormir.
El significat d'aquest somni crec que és evident: Per molts títols que tinguem mai ens sentim suficientment preparats, ja que la majoria de les vegades els esdeveniments més importants de la nostra vida són aquells per als quals no ens podem preparar de manera adequada.
En fi, m'agradaria acabar donant-vos alguns consells que espere que us siguen útils en aquesta nova etapa que comenceu :1.- Eviteu acceptar el destí. Quan algú us diga: "Havia de passar", pregunteu-li: "Qui ho ha decidit?".
2.- Eviteu generalitzar: no existeix la veritat absoluta.
3.- Trobeu el vostre camí: és únic i sols vosaltres el podeu trobar.
4.- Formuleu preguntes importants, com per exemple: Qué és important?
5.- Tingueu imaginació: podeu imaginar que esteu en la pell d'un altre que viu una situació completament diferent a la vostra.
Espere que us resulten útils. Tingueu en compte que la carrera que elegiu no serà més que una part de la vostra vida. Els vostres pensaments i les vostres respostes a les preguntes importants serà el que farà que la vostra vida siga interessant.
I més endavant, tal vegada, mireu enrere i recordeu amb gratitud tots aquells professors i professores que heu tingut i que us van provocar malsons, però que també us van proporcionar els fonaments necessaris per a pensar en el món i el paper que vosaltres voleu tindre en ell. I tornareu a tindre el somni en què s'enfronteu a l'examen, però ja no se sentireu poc preparats. Mirareu les preguntes i direu: "Fa molt de temps que estic pensant en les respostes, i ací estan ".
Us desitge una vida interessant.
Marisol Parra. Professora de matemàtiques.
(Adaptació d'un text d’Amy Tam del seu llibre En contra del destí)
2 comentaris:
Aprofite l'escrit de Marisol per sumar-me a la felicitació als alumnes que acaben segon de batxillerat, amb els quals vaig tindre el gust de treballar fa un parell d'anys o tres. Bon vent i barca nova, amics.
Així és la vida: un camí.
Hem compartit amb vosaltres una llarga passejada de sis, set anys. Ara us toca seguir a cadascú una senda diversa.
Recordeu, però, que el camí no és el mitjà, és la finalitat. Per tant, s'ha de gaudir de cada passa que feu (siga en camí pedregós o planer) i de les amistats que durant els propers anys trobareu.
Bon viatge!
Josep-Lluís Ribes.
Publica un comentari a l'entrada