dimarts, 20 de març del 2012

La primavera, amb poesia, és més primavera


Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.


Així comença el poema "Quatre paraules" que Narcís Comadira ha posat a disposició de l'organització del Dia Mundial de la Poesia per a l'any 2012.

Comença la primavera i hi ha voluntat d'encetar-la cada 21 de març envoltats de versos. Aquest bloc t'anima a llegir poesia, a escoltar-la, a donar-la a conéixer.

Com de diferent seria el nostre món, la nostra realitat quotidiana, si no fóra tant prosàica, si fóra més poètica.

I, de vegades, poesia i música fan dolça companya.
Quanta poesia hi ha en moltes cançons!

D'exemples, un cabàs. Aquest, del grup mallorquí Antònia Font, ideal, ja que parla de les paraules (de paraules de la nostra llengua).



Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives),
paraules molt curtes (pi),
paraules molt llargues (esternoclestmastoideu),
paraules molt fàcils (mamà),
paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules ...
es diccionaris són plens de paraules gratis i certes.
paraules d'amor senzilles i tendres.
(Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
i tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura).
Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d'aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina gran cançó la d'Antònia Font!
L'afirmació que titula l'article, molt encertada. Perquè, a la primavera, floreixen emocions intenses que ens empenyen a escriure, a expressar i donar-li forma a tot allò que revoloteja pel nostre sentir. Sembla que en aquestos dies la llum del Sol, no ens il·lumine solament el cos, sinó també l'interior plenant-nos així d'energia per a cantar poemes mentre somriem. Què seria una tranquil·la i assolellada vesprada de Pasqua sense bones cançons? I una història d'amor sense poesia pel mig?