"El Roto", Andrés Rábago García, ha obtingut el premi nacional de la il·lustració 2012. Els seus dibuixos diaris a El País tenen un sentit crític profund sobre la realitat quotidiana, un humor negre, sagnant, immisericorde.
És un complement perfecte per a reflexionar, amb calma, sobre l'allau diari d'informació que ens deixen caure els mitjans de comunicació de massa i les conseqüències ideològiques que pot provocar el seu consum abusiu i indiscriminat. La il·lustració seua que acompanya aquest article n'és un bon exemple.
Amb ell es queda curta la dita de... "una imatge val per mil paraules". I ens recorda que els humans no sols podem comunicar el nostre pensament amb la paraula, sinó també amb la imatge.
Enhorabona, El Roto!
Si vols veure algunes de les seues vinyetes, clica ací.
2 comentaris:
Aquest llibre tracta de la història vivida per Nèstor, el protagonista, en Tuzbestan, que és un lloc on és troben en una época de guerra. Li manen investigar, fer entrevistes a les persones més importants, fer fotos... per a publicar-les a la seua revista, ja que el seu treball és periodista.
El llibre és curiós, ja que no és un llibre qualsevol, sinó un llibre diferents a tots els altres. El seu autor és Jordi Sierra i Fabra. Et fa entrar en una situació de diferents sentiments a altres llibre. No l' he trobat molt llarg, ja que m' he posat en el lloc de les persones que vuien enllá. També m' ha paregut molt diferent perqué és un altre tipus de llibre. No és com els altres que ens han posat per a llegir en els cursos pasats de la ESO i tampoc són com els altres que he llegit voluntàriament.
En el llibre es pot llegir que en la guerra lo únic que importaven eren els diners i que no podia ser ningú amic de l' altre, ja que quant podien, t' enganyaven, com va fer Milo en Néstor. Aquest llibre m' ha transmés sentiments de tristesa, com per exemple, quant en Néstor veu que és mor més gent de el que ell se pensava que morien en una guerra. També sentiments de alegría, com per exemple, l'
acomiadament entre en Néstor i en Milo al final de l' història. En Néstor, després del acomiadament i sentat a l' helicòpter, va decidir que algún dia tornaría a Tuzbestan, on es torbava en Milo, per fer-li una visita per a veure si encara estava en vida.
La meua opinió personal és que, aquest llibre no es el tipus de llibre que m' agrada llegir peró es entretingut i fàcil de llegir. També t' ensenya coses que pasen a altres llocs i que tú, gràcies als periodistes saps com viu altra gent diferent a nosaltres.
Salvador Albuixech Valdès (4rt L)
Publica un comentari a l'entrada