dimecres, 26 de març del 2014

Metàfores visuals

L’exposició titulada METÀFORES VISUALS recull els treballs realitzats pels alumnes de l’assignatura optativa Comunicació Audiovisual (1r d’ESO) durant el segon trimestre del curs 2013-2014.

Sota el títol METÀFORES VISUALS podem veure dues línies de treball ben diferenciades. Per una part estan les imatges realitzades individualment en suport bidimensional i per altra part el treball en volum, realitzat en equip.

Dels diversos temes que s’han tractat caldria destacar els dels treballs en equip. I són els següents: El maltractament dels animals, la llibertat d’expressió, la destrucció de la capa d’ozó i la contaminació.


EL MALTRACTAMENT DELS ANIMALS 

Dos treballs tracten aquest tema:
Bravo, zebra, bravo i Elefant exposat. 

En Bravo, zebra, bravo, els alumnes han emprat la metáfora substituint un  bou per una zebra, fent-nos la reflexió que no hem de donar per vàlids actes i fets emparats en la tradició i el costum, sinó cal qüestionar-los. Ací, en concret, s’hi fa referència a les corregudes de bous. I en Elefant exposat es representa la tristor dels animals que viuen en captivitat i no poden gaudir de la llibertat.

LA DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D'OZÓ 
I LA CONTAMINACIÓ

Tapa’m que tinc calor és un treball que ens vol comunicar que hem de tindre consciència que la destrucció de la capa d’ozó, i la seua relació amb l’escalfament de la terra, té conseqüències destructives.

I per últim el treball que porta per títol El vómit de la terra ens presenta la necessitat de reciclar i d’evitar contaminar la terra. Hem de ser respectuosos amb la terra i és responsabilitat nostra deixar-la en bon estat per a les generacions futures.


SOTA  PRESSIÓ

 
Dos treballs titulats Sota pressió i Hostal silenci reconeixen que sense llibertat d’expressió no podem estar ben informats, ja que hi ha coses que deixen de contar-se, que es silencien.

La pèrdua de drets laborals ha silenciat al treballador. Aquest no es manifesta, no diu el que pensa per no contradir. Té por d’anar-se’n al carrer i quedar-se sense un lloc de treball.

Un exemple el tenim amb el que va ocórrer en les últimes emissions de Canal 9 quan els treballadors, veient-se ja amb un peu en el carrer, demanaren disculpes als valencians per no haver-los informat com calia.

I així també ho podem constatar els que participarem de les darreres manifestacions multitudinàries en defensa de l’ensenyament públic de qualitat i en valencià. Allà els manifestants es feien aquesta pregunta: "On està Canal 9?"