Vénen festes, vacances. Però no són uns dies de lleure "normals", sinó que són els que precedeixen a l'arribada de Nadal, primer, i de Reis, després.
L'escriptora Maria de la Pau Janer ens anima, des del diari AVUI, a escriure la carta als Reis.
Hi ha coses que no poden precipitar-se gaire. Sabem que hem de fer-les, que es repeteixen, un any rere l'altre, però no hem de deixar-les per al darrer dia. Llavors mai no surten bé. Si hem d'escriure la carta als Reis Mags, és el moment de decidir-s'hi.
Les cartes no estan de moda. Ara la gent es comunica per e-mails o SMS. Són altres formes de fer-se arribar paraules escrites, camins més immediats, més propers. Les cartes anaven lligades a la paciència, a aquell saber esperar que sovint hem perdut. Guaitar per la finestra, esperant l'arribada del carter. Mirar si passa de llarg per la nostra bústia o si s'hi deté un instant. Preguntar-se quines noves porta el sobre que ens deixa.
Hi havia gent que només escrivia cartes per comunicar-se fets importants. Notícies que s'havien d'explicar a poc a poc, paraules d'amor, o secrets que es desvelaven per escrit. Ara ens comunicam qualsevol minúcia amb un SMS instantani. Ens feim bromes, explicam acudits, formulam desitjos. La comunicació s'ha fet més ràpida. Ens hem volgut saltar tots els ponts de les esperes.
La majoria de famílies catalanes prefereixen els Reis Mags en lloc del Pare Noel. Han optat pels reis savis que fan la seva ruta rere un estel. Per això han de fer tot un ritual de festa. Preparar les sabates, la Nit de Reis, i el menjar per als camells i el seguici reial. Sobretot, però, han d'escriure la carta que travessarà deserts, mars, rius i muntanyes per expressar els desitjos que tots ocultam.
Els infants escriuen una carta als reis d'Orient i els demanen joguines. Els adults potser només escrivim la carta amb el pensament. S'apropen temps de desitjos. No sé si tots es poden fer realitat, però ens agrada creure que tot és encara possible.
Els diaris, els noticiaris televisius, la ràdio, els periòdics digitals vénen farcits de notícies, de males notícies. Quins desitjos tens tu per al nostre món en l'any 2008 que està a punt de començar? Escriu com a comentari la teua pròpia carta als Reis. És segur que s'ho llegiran i acompliran el que demanes.
L'escriptora Maria de la Pau Janer ens anima, des del diari AVUI, a escriure la carta als Reis.
Hi ha coses que no poden precipitar-se gaire. Sabem que hem de fer-les, que es repeteixen, un any rere l'altre, però no hem de deixar-les per al darrer dia. Llavors mai no surten bé. Si hem d'escriure la carta als Reis Mags, és el moment de decidir-s'hi.
Les cartes no estan de moda. Ara la gent es comunica per e-mails o SMS. Són altres formes de fer-se arribar paraules escrites, camins més immediats, més propers. Les cartes anaven lligades a la paciència, a aquell saber esperar que sovint hem perdut. Guaitar per la finestra, esperant l'arribada del carter. Mirar si passa de llarg per la nostra bústia o si s'hi deté un instant. Preguntar-se quines noves porta el sobre que ens deixa.
Hi havia gent que només escrivia cartes per comunicar-se fets importants. Notícies que s'havien d'explicar a poc a poc, paraules d'amor, o secrets que es desvelaven per escrit. Ara ens comunicam qualsevol minúcia amb un SMS instantani. Ens feim bromes, explicam acudits, formulam desitjos. La comunicació s'ha fet més ràpida. Ens hem volgut saltar tots els ponts de les esperes.
La majoria de famílies catalanes prefereixen els Reis Mags en lloc del Pare Noel. Han optat pels reis savis que fan la seva ruta rere un estel. Per això han de fer tot un ritual de festa. Preparar les sabates, la Nit de Reis, i el menjar per als camells i el seguici reial. Sobretot, però, han d'escriure la carta que travessarà deserts, mars, rius i muntanyes per expressar els desitjos que tots ocultam.
Els infants escriuen una carta als reis d'Orient i els demanen joguines. Els adults potser només escrivim la carta amb el pensament. S'apropen temps de desitjos. No sé si tots es poden fer realitat, però ens agrada creure que tot és encara possible.
Els diaris, els noticiaris televisius, la ràdio, els periòdics digitals vénen farcits de notícies, de males notícies. Quins desitjos tens tu per al nostre món en l'any 2008 que està a punt de començar? Escriu com a comentari la teua pròpia carta als Reis. És segur que s'ho llegiran i acompliran el que demanes.
8 comentaris:
Ola! bueno si te raó diguent açó, per mi magradaria que l'any fora molt millor que aques en algunes coses com la violéncia, conflictes... però lo que més m'agradaria és que ninguna persona fos maltractada per altra, que hi aguessi menys bandalisme social, que ningu fora despreciat per ser d'una altra cultura o pais... es a dir jo dessije lo millor per tots
Els desitgos són bonics.
Moltes vegades es l'única cosa que ens fa tirar endavant, un desig, una il·lusió, un somni...
Una cosa tan sensilla com aquesta pot fer que la persona més trista s'alegre, de la mateixa manera que pot fer que una persona canvie.
A mi m'agradaría que amb el desig d'un mon millor totrs canviarem aunque sols fora un poc, i deixa manera millorar el lloc on tenim que pasar-hi el reste dels nostres dies.
Neus.
El meu desig per a este proxim any es que no hi hajen mes guerres. Que se acaben els enfrontaments per el petroli i altres coses. Exemple. El Rey i Hugo Chavez. I pau en tot el mon.
Be el meu desig seria q aquest any pasara més ràpid q l'anterior i alguna altra cosa com lo q ha dit jose.
Hola,
a mi m´agradaria comentar aixó de totes les guerres que va provocant America per la falta de petróli.
Voldria que els Estats Units para els peus i que no començe una tercera guerra mundial.
J.H.A
La veritat es que no se què és el que vuic exactament per a aquest any, però de segur que entre aquelles coses està: traure bones notes, portarme millor amb la meua germana, tindre bons amigs, no barallarme amb ningú, tindre tot el que vuiga . . .
Aquestes són coses que vuic i que estan en la meua mà ferles o no, però hi han altres coses que són mes importants però que no es fan amb la coraboració d'una persona, si no de tots, com que hi haja pau, que no hi haguen guerres, que la gent no es mora de fam . . .
Per favor contesta si t'ha arribat el missatge al bloc.
MaaRta*
Els desitgos moltes vegades són bons i poden complir-se o no pero al menys el unic desig q tinc yo es q entre hugo chavez y juan carlos se disculpen els dos.
Estes coses no hagueren pogut passar si no haguera sigut causa de la frase(`Perque no te calles?)
Hi ha tantes coses per a desigar...
Tan de bo que es desijos es cumpliren....
A mi m'agradaria que tot el mon fora feliç.
Que ningu tinguera que plorar mai més.
i Tambe me agradaria poder tornar a el meu pais, Argentina, on jo segur que seria la persona mes feliç del mon.
Publica un comentari a l'entrada