Hi ha qui defineix la pau com el període que hi ha
entre guerra i guerra. Amb la lectura de En un lloc anomenat guerra, de
Jordi Sierra i Fabra, hem vist que hi ha situacions bèl·liques en què
la guerra s'eternitza i sembla que la pau no haja d'arribar mai.El llibre dignifica també l'ofici de periodista i eleva el reporter de guerra a una categoria semblant a la de l'heroi, perquè és un personatge que es juga en tot moment la pròpia vida per ser els nostres ulls en un conflicte armat. Sense la seua presència, sense les seues paraules, sense les seues fotografies i vídeos, algunes guerres ens serien desconegudes i els afectats patirien i moririen en l'oblit més absolut de la resta del món.
És segur que aquest relat ens fa pensar com podria canviar la nostra vida, la de la nostra família, la de la nostra ciutat... si ens tocara patir una guerra. També la seua lectura ens fa obrir els ulls sobre el fet que al darrere d'una guerra hi ha gent que n'ix beneficiada, que potser l'ha instigada i que li interessa que perdure en el temps.
I tu, si has llegit aquesta novel·la, quins pensaments i quins sentiments t'ha provocat?
40 comentaris:
Aquesta novel.la m'ha provocat uns sentiments especials perquè mai hem llegit un llibre que parlara sobre la guerra.El que m'ha impresionat ha sigut el fet de que un xiquet tan jove com Milo poguera ser tant llest i astut com és, perquè coneix tots els tunels i tots els carrers de Tudzbestan. El que també m'ha impresionat ha sigut el fet de quan Nèstor li ofereix a Milo anar-se'n amb ell a Espanya i ell li ho nega. Açó probablement pot explicar que un nen que naix en un lloc on hi ha guerra si el portes a un lloc on no hi ha no sabria viure. Quan vaig llegir lo de les entrevistes vaig vore on podien arribar les persones per a aconseguir diners,Milo ho va fer perquè ho necessitava però desprès se n'adonà de que mentir està mal i li va aconseguir una boníssima entrevista gratuita on Nèstor podia fer el que vulguera amb el cap de L'exèrcit tuzbestà. Nèstor va ser molt valent per anar a un lloc on ho desconeix tot i per primera volta anar de corresponsal de guerra.
Berta Romaguera Abad (4a)
Aquest llibre m'ha agradat, pèro preferia llegir un de comèdia o misteri perque son prou interesants, doncs aquest m'ha paregut intersant perque no havia llegit mai ningun de ninguna guerra i no sabia con eren aquestes en els païssos mes pobres. M'ha provocat tensió per exemple quan en Milo duia a Nèstor a la entrvista amb el militar perque mentre que pasaven per el tunel el protagonista veia a les persones tirades per terra i les fotografiava perque expraba dolor conforme ell ho contava. Crec que aquest llibre era prou reflexiu per a les persones que no saben lo que tenen i son molt materialistes i la gent que s'ha llegit el llibre hauria de recapasitar amb el mon. ALINA GORLOVA 4ºA
Aquesta novel·la, per una part m'ha fet reflexionar sobre la gent que ha de viure una guerra d'eixe tipus i no tenen elecció o escapatòria, ho han de viure obligatoriament. Pense que es molt fort que un xiquet de dotze anys haja de lluitar, com en el cas de Milo que explicava a Nèstor que si no feia de traductor havia de lluitar amb la resta de soldats. Aquesta gent han d'ensenyar-se des de ben xicotets a guanyar-se la vida, a aconseguir menjar tant per a ells com per a la resta de família si es necessari, la família que li quede viva.. però també en estes guerres els reporters fan una gran feina i han de ser valents i espavilats.
Aquest llibre també m'ha fet pensar el que faria o pensaria jo si estiguera en el lloc d'aquests personatges, si seria capaç de fer el que ells eren capassos de fer o tindria por i m'amagaria. D'altra banda, el llibre hem donava uns sentiments tant de preocupació com d' intriga per saber el que anava a passar a cada personatge en cada moment de la dura guerra que estaves vivint i tranquil·litat i alegria en certs punts del llibre per saber que tot anava bé.
Anna Asins Aleixandre 4tL
Pense que aquest llibre és molt interessant i adequat per a la gent de la meua edat, perquè fa pensar en tota la gent que pateix guerres i que mor , realment no tots saben el que passa al tercer món. M’agrada molt que ens hagen fet llegir aquest llibre perquè així, més persones saben que aquest tipus de llibres existeixen i son molt curiosos e interessants . M’agrada molt tots els temes relacionats amb el tercer mon i la gent que viu, m’ interessa saber lo que passa en altres llocs del món. M’agradaria en uns anys poder anar a algun país del tercer món,no de reportera sinó com missionera o algo semblant per a poder ajudar a la gent necessita . Habitualment no llig llibres de lectura, sols els obligatoris però intentaré buscar algun llibre semblant a aquest perquè m’agrada’t molt, m’ha fet posar-me a la pell del protagonista i era com si em succeïren a mi les aventures d’ell. Realment, ma fet pensar un poc sobre tot el que succeeix i a més a més la gent veu morir a molt dels seus essers pròxims i en molts moment de la novel•la tenia ganes de plorar,per les coses que passaven , però algun tros, ma fet somriure en alguna cosa divertida que a passat i també me va provocar curiositat per saber el que podria passar al final.Recomanaria aquest llibre a altra gent.
"Este llibre en un primer moment em va paréixer així a primera vista una novel·la avorrida, només ho vaig jutjar pel títol, ja que no m'agraden els relats bèl·lics. Vaig començar a llegir-lo amb disgust, però ràpidament em va enganxar. La gran quantitat de sentiments que s'observen dins del llibre em van commoure. En els primers moments de la novel·la, quan Nèstor deixa la relació amb Laia em pareix molt poc creïble, ja que no mostra cap sentiment de dolor després de tres anys de relació. Però més endavant quant el protagonista arriba a la seua destinació, veig el verdader sentit del llibre, els enormes sentiments que es mouen entre les seues pàgines. La innocència del jove periodista quan arriba com a comensal de guerra a un país completament estranger, i la relació que manté amb Mahler. L'afecte que Néstor li agafa al xicotet Milo, como si fora son pare o el seu germà major...També em va marcar molta la quantitat de reflexions que hi ha en el llibre, moltes vegades esmentades per Mahler i altres vegades son reflexions que fa interiorment el protagonista.
La manera tan freda en que l'alemany li diu a Nèstor que no ha d'encapritxar-se de Milo. I la gran intel·ligència que mostra el xiquet quan s'inventa això de les entrevistes, només perquè el periodista tinga el que desitja encara que siga mentida. Però podria dir-se que l'essència que he pogut extraure d'este llibre, és que si no fóra pels periodistes que moltes vegades arrisquen la seua vida, se separen dels seus sers volguts i s'allunyen de les seues cases, en este món estaríem cecs i no sabríem res del que acorre a uns pocs quilòmetres i que la història de moltes persones i el perque de la seua mort, seria no olvidada, perque mai seria contada.
Un relat que et fa sentir tantes coses en tan poques pàgines es un bon llibre. (Cristina Garceran Llacer 4tM)
Aquest llibre, m ´ha fet experimentar molts sentiments, un d´ells i el més essecial “ l´admiració” , si,admiració a molta gent,a Milo que es un nen destinat a viure en un mon de conflictes bel·lics, on només acaba una guerra en comença un altra , així com a la Iaruza que té el mateix destí;també senc admiració cap a Nèstor, un periodista que com a corresponsal de guerra es un principiant i culmina seguent tot un professional amb l´ajuda d ´alguns companys ,i sota la pressió del capitá tro ,que solament pensa amb el seu benefici; a l ´Alemany ,que malgrat tindre una familia ben nombrosa a l ´altra banda del món,esta complint amb el seu dur treball,fent servir a tot el mon de ulls d´un lloc llunyà.
A mesura que llegia el llibre,pensava que si alguna guerra hi estaguera a prop,no m´agradaria que fórem olblidats per la resta del planeta.Aquest llibre es per a mi un trist relat ,de actes ficticis,però per un altra banda em fa adonarme´n, que aquestos succesos poden ocurrir, i de fet ocurrixen a molts llocs del món,on només la gent que es allá sap l´infern que es estar en un territori de guerres, aquesta gent,son periodistes com Nèstor ,que un bon dia els diuen que tenen que fer de corresponsal de guerra i arrisquen les seues vides ,durant molt de temps per a fer-nos vore a la resta de la gent les angoixants situacions de gent innocent que mor per a que sols uns cuants ixquen beneficiciats.
Aquest llibre malgrat que m´ha paregut trist, m ´ha meravellat,vore com els sentiments d´amistat entre Milo i Nèstor anaven creixent amb ràpidesa. Ha sigut una bona experiència per a mi, espere llegir-me més llibres tan interessants com aquest.
Amparo Grau Luz(4 M)
Aquest llibre em pareix que està molt be, per que per qüestions de treball, un jove periodista, te que dirigir-se a un país que ell no coneix, estant al corrent, que hi ha guerra i que hi poden haver-hi moltes conseqüències al respecte, on fins i tot, pot perdre la vida. Així que el protagonista mostra molta valentia amb aquesta gesta
M’agrada’t molt la forma en que l’autor desenvolupa l’acció , malgrat que Nèstor es juga en tot moment la vida per salvar el seu company, i per que ens parla sobre una altra cara de la societat actual, la qual no estem acostumats a veure i no sabem res de les penúries de la gent que hi viu allí, suportant la fam , la guerra i vegent com familiars i amics van morint al seu voltant.
El final del llibre des del meu punt de vista deuria haver acabat d’un altra forma,ja que no em pareix molt correcte que deixe allí a Milo, i a la seua cosina després de totes les coses que han viscut junts.
Vanesa Ramón Espuig(4rtL)
Començaré per dir que em vaig acabar la novel•la ben entrada la nit, cap a les dotze, i vaig poder tancar el llum. Aleshores, em vaig adonar de que no podria dormir, perquè la lectura m’havia deixat una mica esglaiada, avergonyida, y sobretot, preocupada.
Em va esglaiar al adonar-me de que no podia fer quasi res per evitar aquestes situacions, per a fer que els governs rics noten les barbaritats que pateixen poblacions de països menys afavorits econòmica o políticament. La vergonya va aparèixer després, quan vaig pensar que ignoràvem completament aquestes guerres, que aquí ens preocupem més per tenir cases grans o cotxes luxosos, mentre altres veuen com les seues llars cauen derruïdes. I una mica més tard, va fer acte de presència la preocupació. Preocupació per aquells que no poden dur una vida com la nostra a causa d’una guerra, pels que no viuen tranquils per si els cau un obús al damunt mentre dormen, pels que moren casa dia pels conflictes bèl•lics que hi ha arreu del món, i dels que tan sols coneguem una petita part, quan pel mig hi ha interessos econòmics dels nostres governs.
No puc dir que la lectura del llibre m’hagi transmès els sentiments de la gent que ho viu realment. Nosaltres, que vivim en una societat avançada i democràtica, tenim per impossible arribar a sentir-ho. En part, s’agraeix, però per un altre costat, em fa llàstima la nostra ignorància.
Paula Calabuig Martí (4tL)
La lectura d’aquest llibre suscita la ment a reflexionar sobre la vida, la mort, la desgracia que envolta una guerra, sempre aliè a les nostres vides. Per desgracia, ben poca part de la població de països rics que no sofreixen guerra pensen en açò. Encara que no siga al nostre país, ni als països veïns, deguem intentar conscienciar-nos, ja que, per exemple jo, al llegir el llibre i pensar la situació en la que, especialment els xiquets, viuen en els països en guerra em trenca l’anima. El fet de imaginar com sobreviuen, vestint roba de morts, menjant el menjar que troben pel carrer, amagant-se en el subsòl, en ruïnes, en edificis mig enderrocats, que amb una bufada d’aire es poden tombar... I desprès mires com es la nostra vida, no ens falta menjar ni roba mai, vivim en cases en perfecte estat, anem a l’escola, no treballem... El fet d’imaginar-me a mi vivint en aquell entorn de desesperació, desgracia i mort... Et fa veure que som privilegiats pel simple fet de conèixer la guerra.
La veritat , aquest llibre m'ha impressionat molt, perque desconeixia tot el que hi ha darrere d'una guerra i persupost, el que es té que jugar un periodista per a poder informar-nos de tot el que està pasant a altres llocs del món amb por de pedre la propia vida o la dels seus companys. M'ha impactat Milo, el pigall de Nèstor. Dedicava tot el seu temps a ell i estava dispost a jugarse-ho tot sense apenes coneixer-lo i saber si l'anava a protegir , donava tot el que fora perque ell i la seua familia minjaren i pogueren tindre una vida millor o simplement, una vida. He de reconeixer que aquest llibre ha fet que cambie la meua visiò sobre les guerres, ja que no savia tant bé tot el que hi havía darrere i també he pensat que som molt afortunats de tindre el que tenim i que de vegades demanem massa coses.
Mar Albuixech Ponce (4t M)
Aquesta novel·la m'ha fet obrir els ulls i m'ha fet adonar-me del que veritablement està passant al món i el que han de patir les persones que viuen en aquests llocs on es desenvolupen les guerres.
La gent ha de fer tot el possible per sobreviure, com per exemple, viure sota la terra, es a dir, fer passadissos sota la terra per a que no els disparen o per a que no els tiren una bomba.
La novel·la m'ha paregut molt trista . Em feia molta llàstima Milo, perquè era un xiquet que no tenia infància i tenia que lluitar contra persones molt majors que ell, tenia quasi asegurada la mort. Estava obligat a lluitar i tenia que comprar al mercat negre menjar per a la seua família i per a fer-ho tenia que enganyar a periodistes.
També aquesta novel·la m'ha fet sentir ràbia , perquè sols estaven fent una lluita per a guanyar el petroli de les terres. Mataven a moltes persones per a que més o menys un quart d'aquestes persones es feren riques.
Maria Giménez Tárraga (4ºA)
“En un lloc anomenat guerra”,a estat un llibre que m'ha impactat molt perquè, en primer lloc he viscut a través d'aquesta història, que de vegades, el treball d'un periodista com Nèstor, simplement per donar les notícies a conèixer, pot perdre la vida d’un moment a l’altre.
La segona causa per la qual m'ha impactat, ha estat saber en quines condicions pot arribar a viure la gent, fins i tot ara mateix pot estar passant en una altra part del món, que gent com nosaltres pot arribar a estar fent el paper de Milo, en guerres que la majoria d’ells no volen saber res.
En certes parts d'aquest llibre hi havien escenes que em semblaven cruels, però és la veritat i cal afrontar-ho i saber el que està passant.
La història també comptava com era la vida dels periodistes i com no la vida dels pigalls, que eren capaços d'enganyar el periodista que ells guiaven, simplement per traure diners i poder comprar menjar per a la seva família en temps de guerra.
El final del llibre ha estat trist per part de Milo, però això és el que passaria, perquè periodistes com Nèstor no se'ls poden dur al seu país.
Berta Guixot Blay 4tM
Ha resultat una lectura agradable, malgrat ser la segona volta que la llegia m'ha provocat la mateixa impressió. Sempre acabes (i açò es inevitable) per preguntar-te ¿ Què seria capaç de fer jo si estiguera en la pell d'en Nèstor? I la resposta està clara.
Aquesta novel·la és una mostra de la valentia necessària per a plantar-se en mig d'un conflicte com aquell i no tornar-s'hi boig a la primera de canvi, però també de l'audàcia per a sobreviure. I es que el contrast envers l'Espanya i el Tuzbestàn és molt pronunciat. El conflicte entre el treball i els interessos d'en Nèstor resulta completament humà. I fa pensar; La classe de gent que pot dedicar-se a cobrir les guerres, la relació amb els pigalls, la determinació del xiquet que no ha tingut temps per a ser-ho, l' hipocresia de l'adult que en realitat sap que no hi pot fer res per a canviar-ho.
Imaginar que seria de la meva família si ací, a la totpoderosa Europa, esclatara una guerra com aquella ha resultat un dels punts més estranys per a mi. ¿Qui es capaç d'imaginar-se una guerra? El fet que vivim en una gran illa en mig de l'oceà es evident, però ¿ Què ocorreria si aquesta illa s'enfonsara? Ho penso constantment i mai hi trobe una resposta que em satisfaci.
Carmen Campo Lerma (4ESOL)
La novel•la "En un lloc anomenat guerra" no és el tipus de novel•la que més m'agrada, però he de reconèixer que m'ha agradat molt, encara que també m'ha produit molta tristor, pel fet, de que m'imaginava que la guerra, les destrosses que ocasiona, les persones ferides, les persones mortes... estaven así al meu país, i que jo, estava junt amb la meua família i moltes famílies més, intentant sobreviure com podiem, és a dir m'he posat a la pell de Milo, l'intèrpret de Nèstor.
Però també m'he posat a la pell de Nèstor, un jove que mai havia estat en una situació de guerra, al igual que jo, i que ara havia de estar entre dos bàndols oposats, fent fotografies i entrevistes per a que després tot el món savera la situació que patia aquell país.
Pel fet de que jo mai he estat en una situació de guerra, m'he llegit la novel•la molt detingudament, sense poder parar de llegir ni un segon. També he tingut temors sobre què podia passar als protagonistes, però m'hen alegre de que al final tot haja eixit bé.
Per a mi aquesta novel•la a segut una bona guia, és a dir un exemple de com hi ha que actuar en una guerra i també una novel•la que et posa els pèls de punta i que et trau tots els bons sentiments.
Sara Romaguera Aguado (4ESO M)
La lectura de “En un lloc anomenat Guerra”, sobretot, m'ha provocat un sentiment de pesar ja que durant la lectura m'he pogut ficar perfectament al lloc de cada un dels personages: Néstor, Milo, Iaruza, Mahler...
Al igual que els fets ocurrien allà al Tuzbestan, tota la estona la meva ment estava conscienciada i sota un pensar permanent que allò que estava ocurrint, podria estar passant en Espanya, a mi, als meus familiars... i això provocà un dolor més fort per aquells personages imaginaris que en la meua ment, estaven en aquella guerra, perqué jo no tinc massa clar el que hauria fet en aquella situació, pot ser, si havera estat allà, crec que hauria sobrevixcut de qualsevol manera: matant, estafant com Milo.
Però la sensació més clara i forta va ser quant Néstor decidix acceptar la petició d'anar com a corresponsal de prensa al Tuzbestan. Jo pensava que ell estava boig, ja que jo no havera anat baix ningun concepte.
Per a finalitzar, dir, que aquesta novel·la m'ha aportat noves experiències i m'ha entrat més odi cap als conflictes armats.
“En un lloc anomenat Guerra” m'ha agradat ja que mai havia llegit un llibre sobre la guerra i la veritat es que m'ha impactat bastant, perqué sols eixa idea de guerra m'aterra...
Alejandro Fuentes Valero 4tM
Al llegir En un lloc anomenat guerra m’he adonat dels diferents aspectes de la vida. El tema d’aquesta novel•la tracta sobre un reporter que s’envà a la guerra que hi ha al Tudzbestan per a informar Espanya sobre el que ocorre. A més, coneix un xic, Milo, qui l’ajuda a conèixer tot allò millor.
És una historia trista, que fa que pense sobre la vida que jo tinc. Llegint aquest llibre te’n adones de el que altra gent necessita, coses les quals tu veus com algo ordinari, que pots obtindre sempre que tu vulgues i a més, fàcilment. En aquesta historia puc saber lo difícil que pot aplegar a ser la vida dels habitants de països pobres. Gent que està disposta a fer el que siga per tal d’aconseguir algo per a menjar.
Després de llegir aquesta novel•la, em sent culpable per no saber aprofitar el que la vida em dona, sabent que altres no ho tenen i ho necessiten. Aquesta historia és capaç de crear un sentiment de tristesa, al saber la vida dels habitants i tot el que pateixen, a més, saber el perill que passa el periodista, arriscant la seua vida només per a que sassabentem del que ocorre.
Laura Sabater Piles (4t M)
Aquest llibre m'ha despertat sentiments molt variats.
M'ha impactat molt perque ens mostra els problemes que es produixen durant una guerra:fam,morts,xiquets abandonats,destrucció.Tot açò provoca un sentiment de culpabilitat,el no poder prende mesures per ajudar i intentar resoldre els problemes que les personesocasionen en el món i que conduixen a les guerres,quan sempre afecte als que menys tenen ,també un sentiment d'indignació perque la resta del món no fa res perque no els afecta.
però també m'inspira un sentiment d'alegria i felicitat quan la relació de dos persones molt distintes i de diferents països,un xiquet de 14 anys de Sezerkanda i un periodista espanyol,passen d'una relació baada en els interesos propis,fins a una d'amistat i camaraderia, o és mes important ajudar-se mutuament.
Tambéun sentiment d'odi per a aquells que intenten llevar la llibertat d'unes persones que soles lluiten par aconseguirla seua independènsia,per poder viure la seua vida,sense estar sotmesos al sistemad'unes persones que els volen explotar.
FRAN BAIXAULI GARCERÁN (4ESOL)
Aquest llibre m’ha transmes moltes sensacions una d’aquestes és la tristesa, al descobrir que moren moltes persones a causa de motius inútils com la lluita per el petroli, els que més acaben sofrint són els xiquets com en Milo, que no sap on estan alguns dels seus familiars si seran vius o morts però ell segueix endavant per a poder sobreviure encara que de vegades no haja sigut de manera sincera, mitjançant algun engany que li ha fet a Nèstor, com fer-li pagar quatre mil dòlars per parlar amb dos importants caps militars, però que en realitat eren familiars d’ell.
També aquest llibre ma fet senti respecte per els periodistes, abans els veia con persones que sempre estaven en la majoria de vegades clavant-se on no els mana ningú , però ara me ne adonat de que als periodistes que els toca anar a les guerres són exemple de superació perquè passen de una vida prospera a els països rics/desenvolupats a un país on no saps que t’espera al dia següent rodejats de pobresa i desolació.
Maria Calatayud Lucas (4M)
Aquesta novel·la m'ha provocat un sentiment d'odi a aquells que volen aprofitar-se del territori dels altres per a el seu propi benefici. Entren en conflicte destrossant ciutats senseres,matant persones inocents sense importarlos que siga un xiquet,una dona o qualsevol persona, això hem produeix un sentiment de ràbia e impotència per vore lo que es capas de fer alguns ser humans per interesos econòmics. En este cas el llibre relata els problemes de la gent del tudzbestan, persones que per les consequències de la guerra que pateixen es veuen obligades a amagar-se baix de terra en túnels, veguent a la gent morinse de fam, hasta el estrem que quant passava algun periodista posaven la mà per que li donaren qualsevol tipus d'ajuda, o alguna moneda per a comprar alguna cosa per a menjar. A mi m'ha provocat un pensament de tristesa cap a aquella gent que no sap si demà continuarà amb vida en aquell lloc hostil, savent que aquell seria el final de les seues vides.
La frase que més me conmocionà va ser la de Laruza diguent: "viu per nosaltres", aquestes paraules expessen de dessolació d'una persona que esta pràcticament segura de que no va a sobreviure. En el meu entorn de vida actual és un sentiment que no puc imaginar, la gran desolació i dessempar que deuria de sentir ella al expresarse d'aquesta manera.
Javi Peris 4M
Realment en aquesta novela en poques pàgines diu molt. M’ha impactat cada un dels moments i segons que he llegit. Ens demostra que no sols pateixen les persones d’eixe lloc la guerra si no que els periodistes que van per a informar-nos també. Hi ha que tindre molt de valor per anar, i més per a fotografiar escenaris tan tràgics. Per aixó una de les coses que més em va impactar d’aquest llibre és la frase de “primer la foto”. Passe el que passe la foto, en eixe moment no importa res més, em va pareixer un poc cruel, però, és la seua feina i sense eixes fotos i eixos periodistes ningú sabria totes les desgràcies que passen. I tant les guerres com qualsevol desastre al món seria com se no existira com si passara a altre lloc. Sole viurien eixa guerra les persones d’allí. Xiquets en armes, homens morts, dones violades, que per a la resta del món sense estes fotos en certa manera no existirien. També em va impactar com els que més viuen la guerra són els xiquets. La guerra els fa intel•ligents, astuts, ràpids… La supervivència és el que mou a estos xiquets a seguir avant, a lluitar i fer tot el possible per a les seues famílies, és clar si tenen. La guerra és una cosa cruel que ninguna persona hauria de patir, i encara que una imatge, un text o un llibre ens puga dir com és una guerra, jo crec que no diuen ni la mitat de coses que fan i les barbaries ocorregudes. És una de les coses que ens converteix als éssers humans en animals. Inclòs pijor que ells.
Àngels Albors
És tràgic que es produïsquen guerres, i que en altres parts del món es desconeguen, la resta de persones, estiguen afectades o no per les dites guerres, han de saber els conflictes que es produeixen en llocs aliens al seu propi, per a potser ajudar-los, o simplement com a reflexió pròpia perquè tinguen en compte el que significa estar en guerra, en llocs on no solen produir-se, i així evitar un pensament erroni, és a dir, pensar que al nostre país no hi va ha succeir mai una guerra. Per això el fet de que envien reporters, com Néstor, capaços de jugar-se la seua vida, només per informar a la resta de la població de les situacions nefastes d’altres països, crec que és un fet que mereix un reconeixement.
Els reporters que viatgen a altres països, sabent el risc que corren, estan vivint el conflicte, és a dir, passen en algunes ocasions per les situacions de necessitat per les quals passen els ciutadans d’eixe país. Tenint en compte que el nostre protagonista, Néstor, comptava amb diners per a potser no estar igual a la resta de persones més pobres, ell també passa per la mateixa situació en diverses ocasions, la qual cosa vol dir, que en una guerra, fins a les persones amb un nivell econòmic elevat, poden acabar perdent-ho tot.
Per a finalitzar, m’agradaria destacar un moment de la meua lectura, en el que vaig sentir tristesa, el moment en què el protagonista sent impotència al no poder emportar-se amb ell, a Milo, i a la Iaruza. Perquè encara que Néstor torna al seu país, la qual cosa vol dir que viurà, potser Milo i la Iaruza, no tinguen la mateixa sort, i no visquen el fi de la guerra, la qual cosa passarà a moltes altres persones innocents.
Carmen Ruiz Catalá (4º A/ESO)
El llibre em a semblenat prou interessant i prou emotiu, per què la història que hi narra es una història prou emotiva per què:el nostre protagonista Nèstor és un reporter que es enviat a un altre país a cobrir una notícia sobre la guerra i el conflicte que hi ha a el Tuzebesta.Allí coneix a un xiquet que li diuen Milo que hi serà el seu guia durant tot el temps que estiga allí.Podem observar que hi han una serie de mentides per part del Milo i també com el Nèstor li te molta estima al Milo.Despres de que el Nèstor li salve la vida el Milo és dona conter de que en realitat Nèstor el aprecia.El més emotiu de la història per a mi és el final de aquesta ja que un xiquet petit hi tinga que combatre a la guerra perquè ja hihan mort molts hòmens i el més trist de tot açò és que a la vida real també hi passa,hi ha que trobar alguna cosa per a que açò no passe.RAMON BAIXAULI MARÍ (4M)
En un lloc anomenat guerra, es un llibre ple de sentiments i emocions que ens fa recapacitar i pensar en tot el que hi tenim i adonar-se'n de que en tots els llocs no s'hi viu la mateixa situació. En aquest Llibre ens fiquem moltes vegades en la situació del periodista i se'n adonem de que per a que unes persones tinguen informació del que succeeix al voltant del món, unes altres estan arriscant les seues vides. Però aquesta no es la pitjor situació que es viu a les guerres, sinó la pobra gent que i famílies senceres que han de estar amagades, pendent de que no les troben, ja que si les troben acabaran en les seues vides. Pense que es un llibre molt interessant , que es llig amb molta facilitat i que ens fa recapacitar moltes vegades en tot lo que hi tenim nosaltres i que de vegades fins i tot ens queixem perquè ens falta qualsevol cosa. Peró no ens adonem de la pobra gent que ha de estar sofrint en èpoques de guerra.
Bàrbara Duart Chelós (4t M)
El llibre “En un lloc anomenat guerra” está basat en fets reals, ya que descriu les experiencies que passen els periodistes destinats a un país en guerra, i els problemes que sorgixen en la població d'estos paisos.
Els pensaments que m'han donat aquest llibre es que hi ha moltes classes de persones. Persones afortunades que mai han vixcut una guerra. Nomes ho coneixen ya que hi ha periodistes intrepids, que ens informen mitxançant la prensa o la televisió. També hi han persones desafortunades, famílies sanceres, que lluiten día a día per salvar la seua propia vida, estes persones solen valorar-ho tot més, Ya que en qualsevol moment poden, perdre amics, fins i tot familiars. Coneixer una persona criar-te en ella i d'un moment a l'atre no tornarles a veure mai més. Eixe cas es el de molta gent que viu en paísos que sempre hi ha una continuitat deguerres.
El llibre a primera vista sembla un poc llarc i pesat pero al moment que continues llegint et dones conter que no es així. Es molt facil de llegir ya que és entretingut i també te els seus moments d'intriga.
Aida Ramírez Alfonso (4t M)
M'ha paregut un llibre que ens fa obrir els ulls a la gent dels paisos on no hi ha estos tipus de guerres. Mai m'havia pogut imaginar que una guerra fora tan dura perquè no l'havia sentit desde tan prop.El que mes em va conmoure va ser quan parlaven de la foto de la chica embarassada, ya que si jo haguera estat allí m'hauria impressionant molt.
A banda de la guerra, el que em pareix positiu del llibre, és el fet de que ell com a periodista el que preten es informar a la gent de el que esta passant en eixa part del món.
També trobe significatiu que el autor s'haja inventat el lloc on ocurreix la guerra, ja que l'escriptor vol donar-li importáncia al patiment de les persones i a la problematica de les guerres i no al lloc on ocurrix.Les guerres solen estar mogudes per els diners,la religio,i el territori.Aquesta guerra es un exemple ja que es principalment moguda per els diners del petroli.
Maria Sanz 4L
Aquest llibre transmiteix el valor i la valentia que tenen alguns cinquanperiodistes,ja que exposen la seua vida viatjant a països en guerra on hi ha molt de perill,per poder informar a tot el mon sobre que esta passant realment.
Aquest llibre m'ha transmet molts sentiments,alguns tristos ja que en aquest país hi ha molta pobresa,persones que no tenen diners,ni casa ni roba per poder vestir i que han de abandonar les seues cases per salvar les seues vides a causa de les guerres.
També em pareix sorprenent que persones com Milo que no tenen res en la vida,ni roba,ni diners... siguen capaços de ajudar i donar la seua vida als periodistes que han viatjat al seu país per tal de fer fotos i articles per al seu periòdic.
El final de aquest llibre es un final trist ja que Nèstor se'n va a Espanya i Milo es queda allí al Tudzbestan,es trist que dos amics es tinguen que separar desprès de tants mesos junts i lo mes trist es que no saben si es tornaran a veure.
Aquest llibre m'ha agradat,tinc una part positiva perquè reflecteix sentiments com la amistat i on les persones ajuden a altres per tal de que aconseguisquen lo que realment volen i que siguen feliços i on les persones son capaços de salvar-se la vida mútuament.
També tinc una part negativa ja que tracta sobre temes de guerres,persones amb molta pobresa i apareixen persones mortes i aixo no m'ha agradat.
Ana Martí (4ºM)
Aquest llibre En Un Lloc Anomenat Guerra m'ha fet pensar i reflexionar sobre els problemes que hi han en aquest mon injust, problemes de menjar, de vestir, de poder tindre una vida normal, de poder anar a l'escola, de tindre una casa, de poder ser lliures y no viure una vida plena de dolor i injusticia, pense que el únic que demanen els habitans del Tudzbestan es aíxo i sobretot el poder sentirse lliures.
Per un altra part, tambè pense en el cambi de vida que a patit Nèstor, a tingut que deixar a tota la seua família i totes les persones que estimaba.
Els sentiments que em provoca aquesta novel·la, son de dolor, de impotència, de no poder fer res per aquestes persones,com per exemple Nèstor, no pot fer res per a salvar a Milo, ell no sabra si Milo mor o viu, aleshores el protagonista te sentiments de impotència. Tambè se y pense que aquestes tragèdies com les guerres encara existeixen y les persones que ho pateixen son persones impotents que no poden fer res per a poder sentirse lliures, per a poder tindre una vida normal. També em dona molta pena pensar en aqueste desgracies.
Dalia Del Rio Soliz. Curs: 3M
Aquest llibre a fet que em doni conter de que la guerra no es un dia on sols els soldat lluiten per veure qui de tots es queda amb el poble ciutat o país per la qual lluiten si no un període durador que els que mes sofreixen son els mes dèbils els habitants d'aquell lloc per que ells en la guerra u perden tot ,el lloc on viuen , membres de la família , tenen poc de menjar i es senten inútils perquè no tenen la capacitat per a enfrontar-se a soldats armat i els únics recursos que tenen per a guanyar-se alguna propina es fent de intèrprets de periodistes com un dels personatges principals anomenat Milo . També ha fet que em donarà conter de que ara mateixa poden hi haure moltes guerres al mon que si no es transmeteres per televisió o publicaren en el diaris i nosaltres ens quedarien sense assabentar-nos. Per això i han guerres que si que es transmetre perquè per a nosaltres es interessant veure-les i assabentar-nos de lo mal que u estan passant i assabentar-nos de la sort que tenim per no haver nascut en un país d'aquells i per al els revistes o informatiu aquestes noticies fan que obtinguen mes audiència o compren mes exemplars i guanyen mes dines. Borja Salom 4L
Al principi, vaig sentir incertesa, ja que el protagonista se’n anava a Tuzbestan, a una guerra, i no sabies el que podia passar, si moriria o sovreviuria. Més avant, quant ja estaba allí, sentia curiositat per com reaccionaria aquest als fets de la guerra i com s’infiltraba en totes les batalles. A mesura de com anava avanzant la lectura, exactament quant es va quedar atrapat entre la guerra, vaig sentir temor per com es va anar desmbolupant la situación , però quant Milo va anar a per ell, vaig sentir entusiasme i a la vegada sorpresa de veure que un xiquet de dotze anys anava a rescatar a un home d’uns trenta-cinc anys i el treia d’allí.
Quant Milo va aconseguir la entrevista, amb el que suposadament era un general, vaig sentir frustració, perque no m’esperava que aquest li mentira, ja que li havia salvat la vida i el valorava molt.
Al final del llibre, em vaig sentir trista perque esperava que Milo i la seua cosina, la Laruza, se’n anirien amb ell, cosa que no va ser així.
Sara Iborra Salvador ( 4rt. L)
En la novel·la,En un lloc anomenat guerra,es tracta el tema de les guerres que ocorren a les nostres esquenes mentre nosaltre continuem les nostres vides montones, aliens a les calamitats que provoquen aquestes, milions de persones moren per una causa/ la llibertat, la religio, o per controlar una reserba de combustible que hauria anat a parar al cotxe que tens al garatge.
En l'historia del llibre, el protagonista, Nestor Pruneda Segarra, que es un periodista, viatja a un pais en guerra anomenat Tudzbestan.
Es tracta de una batalla a tres bandes.
Un bandol musulama que lluita per ser reconegut, mentre que el bandol local format per guerrilers es disputa amb Russia un jaciment de petroli.
La historia es ficticia, pero les raons solen ser les mateixes en totes les guerres.
En la meua opinio, aquesta novella m'ha paregut interessant, perque tracta sobre coses reals i injustes que en moltes ocasions passen al mon, pero, no puc comparar-lo amb ninguna altra novella d'aquest tema perque es la primera que llegisc. [Rafa Reig Medina 4l]
Primerament,aquest llibre , més que transmetre'm tristesa , m'ha transmès comprensió . Comprensió perquè la feina que fan els periodistes no està valorada per la societat . Aquesta tendeix a pensar que els periodistes els destinen a païssos en guerra , on tenen que tindre cura per la seva vida , i jugar-s'ho tot a fer un bon grapat de fotografies , i en part és així , però la gent no es fixa en tot el que hi ha al darrere d'aquesta veritat.
He de dir que , "En un lloc anomenat guerra" m'ha ensenyat que els periodistes destinats a païssos en guerra són gent que es juga la vida per el seu treball i han d'estar concentrats les 24h del dia en la seua feina , sense descuidar-se una mil·lèsima de segon , ja que han d'estar contínuament en busca de fotografies per tal de poder mostrar al món sencer la situació tan crítica que viu el país , i no han de deixar passar ni una bona foto , per això , han d'anar als llocs més arriscats per captar els moments més puntuals de la guerra .
A continuació , també cal tractar el tema psicològic . No és tan sols anar a un país en guerra a fer fotos i vídeos . En la guerra es veuen coses terrorífiques que poden afectar als sentiments , ja que les persones no hi som de ferro. Es veu gent morta amb la panxa al descobert ,caps oberts , litres de sang pel sòl , gent desemparada plorant o buscant qualsevol mosset que poder endur-se a la boca i en eixe moment es quan els periodistes es plantegen : "Que hi faig jo mirant tot aquest panorama i fent fotos? Si dins meu em morc de ganes per ajudar a aquesta gent , d'anar a l'hotel i agafar diners per a repartir-los , però al mateix temps sabent que per molt que done o ajude , jo sol no puc acabar amb la guerra".
És un gran treball el que aquesta gent realitza . Sobretot el seu dia a dia , el no vindre's avall al veure imatges catastròfiques i seguir fotografiant com si res hagués passat .
Susana Moscardó Benavent (4t-M)
El llibre que hem llegit"Un lloc anomenat guerra"de Jordi Serra i Fabra,és un llibre interessant i commou molt.T'obri els ulls perquè pugues veure mitjancant el llibre,eixos països pobres,envaïts per la misèria del tercer món,que estan en guerra.I et posa en la pell d'un periodiste,que dóna les seues carns per a mantindre informats als d'ací.D'alguna manera,pots comparar-ho amb els xiquets que viuen als països més rics,i amb una vida còmoda,és a dir,en la societat del benestar.I més o menys,al llibre és dóna una visió del tema de la guerra als diaris actuals que nosaltres llegim.Aquesta lectura,a mi m'ha fet reflexionar sobre com poden sobreviure aqueixes persones que no tenen ni per a menjar,i en canvi en els països del primer i segon món,la gent compra moltes coses que en realitat per poder viure no necessita,i a més a més els fa més infeliços
Ximo Magraner Sarrió(4 ESO L)
Els sentiments que m'ha creat aquest llibre ha sigut d'impotència a l'hora de voler i no poder fer res en una guerra.Les famílies destructurades que queden de vegades menors d'edat i es tene que enfrontar a la dura guerra.A la part del llibre que Milo el pigall de Nèstor estan apunt de matarlo el sentiment que m'ha creat aquest troç a sigut d'angustia i després d'alegria perque no el maten.Una guerra te un començament i un final, els finals moltes vegades són catastròfics perque mor mes gent de la que residia al país,xiquets inocents que no tene la culpa de la guerra i es tenen que buscar la vida siga com siga.Les guerres es podríen detindre si es buscara una solució per la que estan convatint.Esta clar que l'autor d'aquest llibre s'ha inventat la historia i el país,però reflecteix el treball d'un corresponsal de guerra que la seua feina allí és informar de tot el que succeïx a les guerres si ells no estigueren els altres països no sabríen el que pasa.
David Carinyena 4M
En un lloc anomenat guerra es un llibre que compta la història vivida per Néstor, el protagonista, i tot el que ocurrix quan decidix anar a Tuzbestan manat pel seu director per investigar i vore com es la vida a aquell lloc per poder publicar-la a Espanya. Tuzbestan es un lloc on es troven en guerra els habitants i la seua manera de viure es totalment diferent a la nostra vida habitual.
Aquest llibre m´ha impressionat de moltes maneras, m´ha fet transportarme i he sentit com si jo fóra en Néstor a Tuzbestan. M´ha paregut un llibre prou entretingut i correcte per a la nostra edat perque hi ha que saber i llegir de tot un poc, encara que no es del tipus de llibre que mes m´agraden. M´ha paregut un llibre on expressa de molt bona manera els sentiments i la manera de viure de les persones que es trobaven a aquell lloc on estava la guerra. En alguns moments el llibre es un poc trist perque diu el fet de com es poden morir tantes persones a un sol lloc, per una sola causa, la guerra entre païssos. També m´ha transmitit sentiments de impotència, com per exemple, quan Nèstor es pensava que realment estava parlant i dialogant amb una persona important en aquell lloc però en realitat sols era l´avi i l´oncle de Milo, el guía del protagonista, i quan et dones conter de que a aquell lloc sols importen els diners i que son capaços de enganyar a un companyer per la quantitat de diners que els corresponen. Fins el final del llibre no saps concretament el que va a ocórrer, per tant, també hi han moments de intriga durant tot el llibre. El acabament no era el esperat per mi, es un poc trist el saber que el teu acompanyant durant tota la teua estància allí, s´ha de quedar i mai tornaràs a saber rés d´ell fins que no tornes a Tuzbestan per visitar-lo de nou.
La meua conclusió d´aquest llibre es que no es el millor llibre que m´he llegit, ni tampoc un dels meus favorits, però la història que conta, i de la manera que ho diu, fa que hem traga els meus sentiments, bons o mals, i que comence a agradarme mes aquest tipus de llibres. Ha segut entretingut i interesant saber el que passa a altres llocs del món, encara que esta història no siga real i siga inventada.
Coral Carmona 4M.
Jo, pense que la guerra no es res bo per ningú, tant com per als que la provoquen con per als que la han de patir.
Tot conflicte bèl·lic, esta basat en un bé material que uns volen i els propietaris de aquest no el volen vendre o donar.
Cal destacar, que moltes vegades els conflictes armats, solen ocórrer quan un país "tercermundista" aconsegueix una cosa i el país del "primer mon" en qüestió no li beneficia que aquest país augmente el seu poder adquisitiu.
Jo, reflexionant sobre el que m'he imaginat al llibre i el que he llegit, la meva opinió es que tot allò que no es teu, no pots aconseguir-ho per la força perquè si nos un dia, el únic que anem a aconseguir es matar-nos tots i perdre en conjunt més que en una bona organització i amb uns acords.
Vicent Marí (4ESOM)
Aquest llibre m'ha fet obrir els ulls a la dura realitat que sofreixen els xiquets dels pobles en conflicte. S'han de buscar la vida i per això estan tan espavilats(més que alguns de nosaltres). En el llibre també ha quedat reflectida la indiferència dels països poderosos envers les guerres que es fan a països tercermundistes. És molt injust que un poble pobre i indefens haja d'enfrontar-se sol contra una gran potència com en aquest cas Rússia. I per últim me n'he adonat de l'importància dels corresponsals de guerra, perque ells són els ulls que ens informen de tot el que passa als llocs on nosaltres no arrivem.
El llibre m'ha agradat molt perque ens du a un lloc desconegut d'una forma divertida i adaptada per a nosaltres.
Definitivament aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre la sort que tenim els que vivim en un pais sense conflictes armats i desenvolupat en el cual es 'vela' per la nostra seguretat.
Clàudia Quijal i Duart 4tL
M'ha agradat molt aquest llibre ja que reflexa una história que potser creible i ens fa reflexionar sobre problemes que hi ha hui en dia al món. Quan estem mirant imatges de guerra al periódic no som conscients del perill que estan passant aquests reporters fins llegir aquest llibre. També et mostra fins al punt que son capaços d'arribar algunes persones pobres per a poder alimentar a la seua família. Els problemes que causen guerres i els morts que arriben a tindre ja que només pensen en guanyar la guerra i van a fer tot el que siga possible sense pensar-ho dues vegades i arrasant amb tot el que es fique als seus peus. En aquest cas un païs ric vol fer-se encara mes ric destruïnt cases, famílies... sense pensar en aquestes pobres persones que només volen viure a la seua manera sense pensar amb els diners. Per a mi es molt trist que la gent es fique en guerra només per tindre mes terrenys poguent viure totes les persones en pau i compartint.
Adriana Fayos Peris (4t L)
Yo pense que el lllibre esta prou be perque el autor retrata d’una manera realista la guerra
que s’esta duent en el país que Tudzbestan , a mes de fer realista la personalitat del
personatge , que amb els amargs pensaments de que la deixat la seua nuvia i que son
pare pareix que s’haja tornat boig , rep la idea d’anar a Tudzbestan com una manera
d’anyunyarse d’aquests problemas . L’autor tambe capta molt be el sofriment de
la gent de Tudzbestan , sobre tot quan descriu les faccions de el Milo i el seu
comportament . La relacio entre el protagonista i Milo es va enfortint al llarg del llibre d’una
manera molt realista . A mes , l’amic periodista de Nestor te una personalitat i una vida en la
que l’autor a profunditzat molt . En resum , pensé que esn un llibre realista i que sap retratar
molt be la personalitat del personatge d’acord amb el que ha viscut .
Omar Martinez Trujillo 4ºt L
En la meva opinió, pense que aquesta novel•la es adequada per a que reflexionem un poc el privilegi que tenim per no viure en un tercer mon ple de guerres i esclavitud.
M'ha provocat de vegades por pel Nèstor o el Milo per si en algun moment es posaven en perill i els mataven, també molta admiració pel Milo perquè a pesar de que en el seu país hi havia una guerra ell seguia amb el seu somriure d’orella a orella,pena per Nèstor necessita urgentment información sobre els caps de guerra i Milo li enganya demanant-li diners i aconseguint-li entrevistes falses quant fa les primeres , quant llegia el llibre pensava que perquè era tant injust que en un país que pot eixir endavant gràcies al petroli tingueren que lluitar per ell, un poc de desesperació pensant en el moment que van raptar a Milo , em donava també un poc de ràbia el Mahlver per la indiferència que sentia cap als tudzbestans i amargor perquè pensaba que Milo finalment se n’anava amb Nèstor a Espanya
Marta Villajos Romaguera 4L
Aquest llibre tracta de la història vivida per Nèstor, el protagonista, en Tuzbestan, que és un lloc on és troben en una época de guerra. Li manen investigar, fer entrevistes a les persones més importants, fer fotos... per a publicar-les a la seua revista, ja que el seu treball és periodista.
El llibre és curiós, ja que no és un llibre qualsevol, sinó un llibre diferents a tots els altres. El seu autor és Jordi Sierra i Fabra. Et fa entrar en una situació de diferents sentiments a altres llibre. No l' he trobat molt llarg, ja que m' he posat en el lloc de les persones que vuien enllá. També m' ha paregut molt diferent perqué és un altre tipus de llibre. No és com els altres que ens han posat per a llegir en els cursos pasats de la ESO i tampoc són com els altres que he llegit voluntàriament.
En el llibre es pot llegir que en la guerra lo únic que importaven eren els diners i que no podia ser ningú amic de l' altre, ja que quant podien, t' enganyaven, com va fer Milo en Néstor. Aquest llibre m' ha transmés sentiments de tristesa, com per exemple, quant en Néstor veu que és mor més gent de el que ell se pensava que morien en una guerra. També sentiments de alegría, com per exemple, l'
acomiadament entre en Néstor i en Milo al final de l' història. En Néstor, després del acomiadament i sentat a l' helicòpter, va decidir que algún dia tornaría a Tuzbestan, on es torbava en Milo, per fer-li una visita per a veure si encara estava en vida.
La meua opinió personal és que, aquest llibre no es el tipus de llibre que m' agrada llegir peró es entretingut i fàcil de llegir. També t' ensenya coses que pasen a altres llocs i que tú, gràcies als periodistes saps com viu altra gent diferent a nosaltres.
Salvador Albuixech Valdès (4rt L)
Publica un comentari a l'entrada