Manel Baixauli va començar relatant de quina manera va resultar afectat per la síndrome Guillain-Barré i el procés de recuperació que va seguir, especialment, en un sanatori. Ja en l'àmbit literari, el personatge principal de La cinquena planta, anomenat amb la inicial B, pateix aquesta malaltia i ubica el lector en l'espai de la seua recuperació física: Sanatori. Un sanatori amb una misteriosa cinquena planta d'impossible accés i amb un conjunt de personatges d'allò més "curiosos" (per posar una adjectiu imprecís): Fix, Orofila, Fisio, Doctor Mogort, Ferragut...
Després d'una curta intervenció, Manel donà pas al diàleg amb els presents. I aquest, el diàleg que començà, va ser d'allò més interessant. La lectura del llibre havia despertat en els lectors la curiositat sobre múltiples factors i no volien desaprofitar l'ocasió que tenien de parlar directament amb l'escriptor.
Una lectura densa, distinta, poc habitual per als nostres joves lectors. 294 pàgines que els han fet descobrir una fórmula literària que, fins ara, els resultava, tal vegada, impensable o impossible. Una literatura que fa del lector un recreador i que els permet obrir camins entre la fantasia i la realitat, plantejar-se múltiples teories sobre allò que hi passa, reflexionar sobre la mateixa lectura i acabar reflexionant sobre si mateix.
Al final, una llarga cua a l'espera de les dedicatòries "artístiques" que fa Manel Baixauli, el qual, a banda de ser escriptor, és pintor i professor en l'Escola d'Art Escultor Beltran de Sueca.
Aquesta activitat ha sigut possible gràcies al programa "Autors a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat Catalana.
Enllaç a l'entrevista feta per TV3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada