Sentències i reflexions (III)

LA MORT NO EXISTEIX.

LA GENT NOMÉS ES MOR QUAN L'OBLIDEN.

SI POTS RECORDAR-ME, SEMPRE ESTARÉ AMB TU.

(Isabel Allende)

Aquesta cita va aparéixer en un llibre anomenat Eva Lluna de l'escriptora xilena, Isabel Allende. Amb aquesta frase, l'autora expressa un sentiment d'amor, de record o d'apreci a una determinada persona que ens ha abandonat físicament en un moment concret, és a dir, ha "mort". Així i tot, la seua ànima es troba entre nosaltres, ja que ningú mor si algú el recorda.

Quan morirem? Com morirem? Estem morts? Aquestes i d'altres preguntes semblants ens omplin el pensament dia a dia, encara que generalment no les explicitem. La mort és un fenomen que tard o prompte ens arribarà a tots. Potser siga el més desagradable, però a l'igual que hem nascut, creixerem i ens reproduirem, també, per últim o per iniciar de nou el cicle, morirem.
Arquímedes, Kepler o Plató entre d'altres, són persones que físicament no es troben entre nosaltres, però, abans de desaparéixer, han deixat escrit durant la seua vida un gran treball que fa possible que actualment tothom els recorde com si carnalment es trobaren presents. De la mateixa manera que recordem a aquests individus per les obres que han escrit, també recordarem a essers pròxims al nostre entorn, sobretot si pertanyen a la nostra família.
Personalment pense que la mort no existeix. És només un pas cap a l'alliberació del nostre ésser intern, la nostra ànima. Fins que no ens arribe el moment de morir, hem de gaudir al màxim, ja que els nostres pares ens han donat el millor regal del món, una vida. Amb aquest meravellós obsequi lluitarem contra tots els obstacles que es posen al capdavant nostre i no li tindrem por a la mort ja que morir no és més que nàixer a altre estat.

Sheila Martínez Pecino (2n BAT)