Sentències i reflexions (IV)

EL TALENT ÉS UNA QUALITAT PROU CORRENT.
NO ESCASSEJA LA INTEL·LIGÈNCIA SINÓ LA CONSTÀNCIA.

(Doris Lessing)

Doris Lessing, l’autora d’aquesta frase, fou guanyadora del premi Nobel de Literatura l’any 2007. És significatiu que fóra precisament ella l’enunciadora d’aquesta sentència, doncs és prou corrent pensar que una persona guanyadora d’un premi Nobel ha de tenir un talent excepcional, una habilitat i una destresa a la que poca gent pot arribar.

Probablement és cert que Doris Lessing és una mestra en l’art de l’escriptura. La pregunta és si va nàixer amb un do o si ha aconseguit ser-ho a base d’esforç.
S’assumeix que aquella persona que obté resultats excel·lents en allò que fa, ja siga als estudis, al treball, a la cuina... és perquè ha sigut obsequiada amb una habilitat especial, una habilitat innata que és inherent a la persona.
Doris Lessing amb la seva frase desafia la credibilitat d’aquesta pressuposició.
Es publicà fa poc al periòdic El País un article que parlava sobre la teoria de les 10.000 hores segons la qual una persona es podia considerar mestra en algun aspecte quan li havia dedicat 10.000 hores de treball, de pràctica. Així es citava el cas del grup musical The Beatles, els quals havien cobert les seves 10.000 hores tocant a un local d’Hamburg. D’aquesta manera, es deia, havien assolit un grau de compenetració i d’habilitat per a actuar i improvisar dalt d’un escenari realment impressionants.
Cada persona naix amb unes qualitats determinades, açò és cert, però no es troba tancat dins d’elles. La diferència entre les persones excel·lents i les mediocres rau en el fet que les primeres van decidir que volien arribar al màxim i no es van preocupar de si aquesta fita els resultaria difícil o no, mentre que les segones es van definir a elles mateixes i les seves capacitats resignant-se a fer allò que creien que podien fer, deixant de banda la possibilitat de l’esforç i la superació personal.
Fins ara hem observat casos de persones notables i referides només a una activitat, això no obstant la frase que estem analitzant es pot aplicar a cada moment de la nostra vida, doncs és un missatge amb el qual l’escriptora anima a cada persona a sentir-se capaç de fer qualsevol cosa que es propose. Tomba totes les barreres que ens puguem posar a nosaltres mateixos:
-No, és que jo soc de ciències.
-Buf! Jo és que no tinc ni idea de cuina.
-Música? Impossible per a mi.
...
Ens situa a tots en un mateix nivell, a partir del qual solament ens fa falta un ingredient comú per a triomfar en els nostres objectius: l’esforç, la perseverança, les ganes de lluitar: la constància.
Pense que a la vida existeixen dues actituds que adoptar. La més senzilla i a la que normalment es tendeix és la d’acceptar les pròpies limitacions, o dit d’altra manera: deixar que les dificultats ens dobleguen. L’altra és l’actitud oposada, la de doblegar les dificultats convertint-les en un camí per a la nostra superació com a persones. Aquesta actitud, però, no és gratuïta, requereix un sacrifici, un gran aport d’esforç.
Així, crec que les persones com Doris Lessing són dignes d’admiració, però no perquè estiguen allunyades de la gent corrent pel fet d’haver sigut regalades amb un do especial, sinó per la seva actitud de lluita davant la vida que els ha permès sobreeixir de la mitjana i ensenyar-nos el camí per a arribar al cim.

Clara Martínez Cervera (2n BAT)