Mireia Bort Alberola
El fet que
una persona ens estime, ens pot crear certs perills sentimentals. Quan som
estimats ens arrisquem a què algun dia ens trobem amb el sofriment. La nostra
vida pot arribar a omplir-se de milions de perquès, de dubtes i d'incerteses:
"I si es mor?, I si li ocorregués alguna cosa? I si deixa d'estimar-me?
Ens omplim el cap amb preguntes i la manca de resposta pot arribar a
torturar-nos. Però també correm el risc de cometre un error i fer mal a l'altra
persona. Així que anem amb molt de compte, mesurant cada acció, cada decisió
amb un comptagotes. Un pas en fals seria fatal, perquè fer-li mal a qui ens
estima seria fer-nos mal a nosaltres mateixa.
Mar Calatayud
Una persona que ens estima, a l'igual que una
persona estimada, és un perill constant perquè intentem protegir-la tot el
temps pel seu bé, i això pot provocar que l'altra persona s'angoixe.
Això passa, per exemple, en moltes famílies.
Les mares sempre intenten sobreprotegir els fills per a què no els passe res,
però de vegades s'excedeixen protegint-nos i arriben a castigar-nos, i això fa que
els fills s'enfaden i arriben les discussions.
També ocorre en les relacions. De vegades
pensem que per a què la nostra parella ens demostre que ens vol, ha d'estar
sempre damunt nostra, però això no és així. L'amor es pot demostrar de moltes maneres, fins i tot millors, sense provocar així malentesos i malhumors.
Quan una persona ens estima, vol sempre la
nostra felicitat, independentment de la seua. Aquesta persona buscarà la forma
de fer-nos feliços, que estem a gust, que no tinguem por… Procurarà el nostre
benestar, encara que ell siga qui patisca, qui no estiga a gust. […]
Altres persones que ens estimen molt, com els
pares, com que volen el millor per a nosaltres, de vegades trien per a nosaltres el
que és el millor des del seu punt de vista (que potser no siga el nostre). […]
Laura Partida Sanz
[…] Les persones que ens estimen poden fer-nos
immensament feliços, però al mateix temps ens poden malferir molt. Quan algú
t'estima, deposita tota la seua confiança en tu, i espera que ho faces de la
mateixa forma. T'entrega el seu cor, els seus sentiments, fins i tot pot
arribar a obrir la porta al més profund d'ella. Per tant, a partir del moment
que ho fa, et trobes en perill. […]
Quan aquest amor no és recíproc, el perill
està assegurat. […]
Per a eixa persona, donar-ho tot per tu no és
una dificultat, sinó un plaer, aleshores esperarà que tu ho faces de la mateixa
manera i t'entregues a ella. Si no ho faç, no podria comprendre per què, creant
així un estat de frustració que podria acabar amb l'obsessió total d'aquesta
persona i podrien esdevenir efectes secundaris com el gelós estiga sempre
vigilant i volent controlar tot el que fas. Això, per desgràcia, pot arribar al maltractament físic i psíquic.
Sandra Vayá Gordillo
[…] Jo, personalment, pense que aquelles
persones que han arribat fins a matar a la seua ex-parella o algun familiar
d'aquesta és perquè abans ha estimat moltíssim a esta persona, i que quan
aquesta ha deixat de fer-ho, han embogit i fan coses que després no poden fer
res per a solucionar-ho. Jo, a aquestes persones les denomine persones
egoistes, geloses, envejoses… Si a mi el meu nuvi, de tant que m'estima, començara
a fer-me la vida impossible, a amenaçar-me, a mi o a la meua família, primer ho
comentaria als meus pares per a què m'ajudaren i després pensaria en tot el
temps que he perdut amb una persona tan egoista. […]
Josep Villalba Calleja
[…] Estimar una persona de forma excessiva o
cega pot ser un perill, perquè per a tu eixa persona que estimes és perfecta i
la tens idealitzada, i en el moment en què t'assabentes que aquesta té un
defecte (tot el món en té), pots emportar-te una gran decepció.
Per altra part, si una persona t'estima d'una
manera obsessiva, és molt perillós, perquè pot intentar controlar-te de manera
que no et done llibertat i intente canviar la teua personalitat i anul·lar-te
psicològicament.
1 comentari:
Magnífics aquestos xics i xiques.
Publica un comentari a l'entrada