De pel·lícula (09.2). Pirates del Carib

TRILOGIA: “La maledicció de la Perla Negra”, “El cofre de l'home mort” i “En la fi del món"

Guió i direcció: Gore Verbinski
Actors: Johnny Deep, Orlano Blomm,Keira Knightley,Geoffrey Rush,Jack Davenport, Jonathan Price,Kevin McNally,Bill Nighi, Stellan Skarsgard, Naomy Harris, Tom Hollander, Chow Yu-Fat.

Impactant, sorprenent i divertida.
L'esperada pel·lícula de Gore Verbinski reprén l'aventura en la seua triologia amb temes com la pirateria, el coratge, l'amor... De fet, l'eix central del film, sobre el qual gira tota la història, és un aspecte sentimental.
Cal destacar la banda sonora, elaborada per grans compositors, com Hans Zimmer.



La història està inspirada en una atracció impulsada pel mateix Disney que hi ha al parc Disneyland, a Orlando. L'atracció representa una gran animació amb autòmats i escenaris quotidians dels pirates.
I ja sabeu. No sols es ven la pel·lícula, el negoci va més enllà. Al seu voltant hi ha tot un món de productes: jocs digitals, novel·les, disfresses, jocs de taula, CD amb la música de les pel·lícules, llibretes, motxiles, etc.
Si us interessen les pel·lícules de pirates, trobareu més informació ací.

Pepe Martínez (4t ESO L)

De pel·lícula (09.1). The boy in the stripped pyjamas

Que no t'agrada la literatura? Com pots dir això si en consumeixes tots els dies? Moltes de les pel·lícules que veiem estan basades en llibres que han estat als aparadors de les llibreries i les biblioteques. Aquest llibres es reconstrueixen com a guions tècnic i literari i passen a ser llibres de pel·lícula. Iniciem ací una sèrie d'articles en què els alumnes de 4t d'ESO ens recomanen algunes pel·lícules que els han agradat molt, i algunes d'elles (ho comprovareu!) estan basades en llibres.

Aquest recorregut cinèfil ens permetrà també comprovar que la nostra llengua, en aquest camp (com encara en alguns altres), no està ben reconeguda (o sembla que no és suficientment rendible) i les productores decideixen fer només la versió en castellà. Açò evidencia que encara queda molt de camí per recórrer en la dignificació de la llengua que parlem i escrivim.

Però bé, anem a les recomanacions i comencem amb la d'Agnés Ribera:


THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS

Maig 2008
Basada en la novel·la de John Boyne
Director i guionista: Mark Herman
Actors: Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend

Minientrevista a l'escriptor i al director:



Una pel·lícula sorprenent. Està ambientada a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial (durant les dècades de 1930 i 1940) en l'època en què els jueus eren sotmesos a les atrocitats dels nazis perquè Hitler volia crear una raça ària perfecta i tots els altres mereixien ser exterminats.
La pel·lícula tracta sobre un camp de concentració anomenat Auschwitz, que estava a Polònia. Allà traslladaven famílies completes. Alguns dels empresonats servien com a criats dels alts càrrecs militars, altres treballaven en el camp de concentració sotmesos a totes les aberracions que els nazis els feien. Molts jueus moriren per inanició, alguns van ser afusellats, o com a resultat d'experiments portats a terme per doctors i científics alemanys, i molts altres perderen la vida en les camàres de gas, com veiem a la pel·lícula. La història del film gira al voltant de la relació de dos xiquets: un era fill d'un alt càrrec nazi i l'altre un jueu que "residia" en el camp de concentració).

És un relat que s'acosta a la dramàtica realitat viscuda en aquella època, en la que no es tenia gens de consideració per les innocents i curtes vides dels èssers més menuts: els xiquets.

Agnés Ribera (4t ESO L)

PAU, vine a nosaltres!

El 1964, Llorenç Vidal (poeta, educador i pacifista), va idear la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

En l'actualitat aquella iniciativa ha d'estar més viva que mai. Fins i tot, organitzacions com Intermón Oxfam ofereix propostes educatives per a treballar-les amb els alumnes.

La UNESCO, en la seua Constitució, diu: "Donat que les guerres naixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on han dirigir-se els baluards de la Pau".

I que diuen alguns alumnes de l'IES d'Almussafes:

• M'agradaria a partir d'aquest dia poder anar a ma casa tranquil·lament, pensant que la gent ja no es mata entre si. (Pablo Humen)
• Pense que seria millor que no hi haguera guerres, que s'alliberaren als segrestats de Colombia, que feren més escoles per als xiquets pobres, que no hi haguera treball infantil i que s'acabara tot tipus de violència. (Jessica Andrea Ramírez i Mishell Chasipanta)
• A partir de hui podria desaparéixer la violència i la guerra i que en les notícies només es parlara de coses bones. Podríem tractar-nos entre nosaltres com a germans. (Tamara Méndez)
• Potser que un dia com aquest servisca per a què els que han fet mal a algú pensen i diguen que d'ara endavant cal treballar per la pau. Podria deixar d'existir la violència de gènere, la violència contra menors, els abusos escolars. (Jorge Carles)
• És trist que hi hagen guerres, atemptats i violència de tot tipus. Les persones que ho provoquen no tenen molt de cervell. M'agradaria que aquest dia aquests individus es posaren en el lloc de les seues víctimes i deixaren d'actuar tan malament. (José Ramón Sabater)
• Les persones necessitem la pau. Ens hem de respectar tots al carrer, a les aules i al treball. Sols així podrem dur una bona vida, sense violències. (Víctor Rodrigo)
• M'agradaria que s'acabara el terrorisme, el racisme, les guerres (com la de Gaza), que acabara la pobresa que obliga a molta gent a la immigració il·legal. Cal que col·laborem amb les ajudes humanitaries. (Antonio Martínez)

Que la PAU ens acompanye per sempre!

El poder de la publicitat

L'alumne Luis Ull Asins ens mostra quin és el gran poder de la publicitat i com els publicistes posen en acció variades estratègies per fer-nos desitjar amb bogeria un determinat producte. La clau d'un anunci exitós està en fer inoblidable el producte i la marca que anuncia.


EL PODER DE LA PUBLICITAT

L'anunci Mercedes Classe M Dinamic Edition és un exemple extraordinari de fins on poden arribar els publicistes per manejar el nostre subconscient i aconseguir fer atractiu i desitjable un producte.

Es tracta d’un nou cotxe que ha tret a la venda la casa Mercedes. Podem veure el Mercedes al centre de l’anunci sobre un fons obscur on destaca la frase següent: “Discúlpanos. Hemos estado observando tus sueños”. Aquesta frase aconsegueix cridar la nostra atenció: ¿per què un anunci ens demana disculpes? Després, demanada la disculpa, ens insinuà que han volgut fer realitat els nostres somnis amb aquest cotxe, que és un cotxe de somni, de la prestigiosa marca Mercedes i que, com diu el text de la part inferior esquerra, deu ser molt potent i tenir un bon equipament. En aquest text es recalca que als nostres somnis tenim el Mercedes amb tots els accesoris citats, per això podem entendre que aquest cotxe és la perfecció. I alhora hi ha un altre missatge: si no somiem amb aquest cotxe, sinó que quan dormim ens ve un altre cotxe a la ment, el que tenim no és un somni, sinó el contrari, un malson, ja que els altres cotxes són roïns comparats amb aquest.

Una cosa important i que destaca és que han col·locat el preu del cotxe just davall de la frase principal, açò pot causar que molta gent perda l'interés per comprar-lo perquè el preu és altíssim, però per altra banda dóna a entendre que costa tants diners perquè és de bona qualitat i té els millors avanços tecnològics actuals. Tot un Mercedes, amb aquest preu? Això és un regal! (per a qui el puga pagar, és clar). I és que no tots poden “somiar” amb un Mercedes. El preu marca l’exclusivitat.

Per altra banda el color del Mercedes present a l'anunci és obscur, a l'igual que el fons, però alhora, sobre la carrosseria del cotxe refulgeixen, com estreles, la llum que l’envolta. Està simbolitzant així la nit, el món de la nit, el món dels somnis. Tot això manté relació amb la frase principal.

I no podia faltar el logotip de la marca, situat, ací, a la part alta de l’anunci. Un altre element simbòlic per la seua ubicació i per l’eslògan de l’anunci: el logotip és una estrela. L’única estrela d’aquesta nit. L’estrela de la carretera. Una estrela especial, de tres puntes, al capdamunt de tot, com si adornara un betlem o un arbre de Nadal, sota els peus del qual trobarem el nostre regal: un Mercedes.

Però l'aspecte possiblement més simbòlic de tota la imatge és la matrícula, amb una forta càrrega connotativa, ja que està elegida per a què ens vinguen a la ment múltiples paraules, idees, accions... Primerament trobem la “D”, que indica el país d'origen, Alemanya (Deutschland), i simbolitza el típic/tòpic caràcter de tot allò alemany: seriós, robust, ben fet, perfecte. La "D" recorda també, per similitud, el símbol triangular del "Play" que hi ha sobre el botó de molts aparells electrònics. És el símbol de la marxa, del joc, de l'emoció, de sentir, de veure, de tenir sensacions...

Després ve el que és propiament la matrícula, una combinació increïble de lletres i nombres “SON 3709”. Impressionant. Impressionant per la potència que té per activar la nostra activitat neuronal a nivell inconscient/subconscient, és a dir, al nivell que la publicitat més poder té. Per començar, podríem dir que les lletres “S”, “O” i “N”, en aquesta seqüència, formen una paraula amb significat en moltes de les llengües de la comunitat europea, camp de venda d’aquest vehicle. Així, la paraula "son" significa:
- en valencià tenir ganes de dormir (i si dorms, somnies, d’això ens parla l’anunci, no?).
- en alemany vol dir “sol”. Així, el Mercedes és el cotxe que “il·luminarà” els teus somnis en la foscor de la nit. És un cotxe que enlluerna, tots et miraran quan passes pel seu costat.
- en francés “son” vol dir “soroll”. Com no? El soroll que fa el motor d’un Mercedes és únic, inimitable. En aquesta mateixa llengua, “son” és també el possessiu de tercera persona singular “seu”. ¿No faràs tot el possible perquè aquest cotxe no sols siga “seu”, sinó també “teu”?
- en anglés, “son” vol dir “fill”. Més clar que l'aigua: voldràs aquest cotxe com al teu fill!

Si agafem la combinación “SON370” (excloent el "9"), els nostres ulls són capaços d’aproximar el “3” a la “E” (fent un efecte mirall), i el “7” i el “0” a la “T” i a la “O” (per semblança). Així obtenim la paraula “soneto”. Què és un sonet, sinó una estructura mètrica perfecta de la poesia? Què és aquest Mercedes sinó una estructura perfecta de mecànica i de disseny?

I més encara. Passem a observar el nombre “3709”. No és un nombre qualsevol. És un nombre primer ja que només és divisible per ell mateix i per u, la qual cosa dóna a entendre que és únic i que no hi ha altre igual que ell. És a dir, si condueixes aquest cotxes seràs únic, perquè no hi ha altre cotxe igual que aquest.

Totes aquestes reflexions alfanumèriques són imaginacions nostres? No. Estem segurs que els publicistes han pensat tot açò i molt més. A la publicitat no es deixa res a l'atzar.

Luis Ull Asins (2n de Batxillerat)

Pràctiques acabades i avaluació positiva

El dia 2 de gener del 2009 va finalitzar les pràctiques en empreses d'Almussafes l'última de les alumnes del segon curs del cicle formatiu de Gestió Administrativa que encara estava realitzant-les.

Les alumnes han completat la seua formació teòrica per mitjà de l'aplicació dels seus coneixements en el món laboral. Així, quan accedisquen al seu primer treball, ja hauran "trencat el gel", la qual cosa facilitarà la seua integració laboral.Les alumnes han sigut avaluades positivament, per les empreses i el professorat, la qual cosa els permetrà obtindre el títol de cicle mitjà de Gestió Administrativa.

Sara Navarro Pastor realitzant les pràctiques en la empresa ITURRI, SA

Estefanía Aguayo Polo realitzant les pràctiques en la empresa SERVOFLUID, SL

Beatriz Martínez San Jacinto realitzant les pràctiques en STRUGAL 12, SL

CULTURA

A partir d'un anunci, l'alumna Clara Martínez Cervera ens fa reflexionar sobre les estratègies que empra la publicitat per fer-nos consumir i ens aboca, finalment, a què valorem que sols un bon nivell cultural i una personalitat equilibrada, que s'accepta i valora com és, permet lluitar contra l'allau consumista que ens envolta:


CULTURA

Passem el full de la revista i el color roig capta la nostra atenció, decidim doncs detindre-nos-hi per veure que se’ns ofereix.
S’anuncia una beguda alcohòlica: “Absolut Vodka”. Aquesta marca ha fabricat una ampolla d’edició limitada, l’ ampolla masquerade, recoberta amb una funda de lluentons rojos que s’obri amb una cremallera.
Primera arma: el color.
El segon detall en el que ens fixem és que, tot i estar publicat en una revista en castellà, l’eslògan apareix escrit en anglès, açò pretén donar un toc sofisticat a l’eslògan i, per extensió, també al producte.
La fotografia està separada en dues parts, una gris i l’altra roja. L’una representa una festa sense Absolut Vodka i l’altra amb ell.
Al mig d’ambdues parts apareix un xic obrint una cremallera, que permet passar de la nit avorrida, gris, sense absolut vodka en la que sols hi ha dos persones mirant amb enveja l’altra part, a la festa on hi ha un munt de gent atractiva amb cara divertida i ballant. I en la taula en la que està assegut el xic apareix l’ ampolla en qüestió, revestida del mateix color que les parets de la festa i amb la mateixa cremallera que estira el noi per a passar d’un costat a l’altre.
Al capdamunt de tota l’escena apareix escrit amb lletres blanques i majúscules: “IN AN ABSOLUT WORLD YOU CAN TURN EVERY NIGHT INTO A MASQUERADE”. És a dir: “ En un món perfecte, pots convertir cada nit en una festa de disfresses”.
Acabem de llegir l’anunci i en pocs segons la nostra ment ha captat una sèrie d’idees:
D’una banda es relaciona la frase “In an absolut world” amb “Absolut vodka”: aquest vodka és perfecte i farà que el teu món també ho siga.
Si prens aquesta beguda seràs una persona sofisticada, a la moda, atractiva.
El color roig fa pensar en la passió, en l’amor i si afegim a més que en la part de la festa totes les persones apareixen emparellades, la nostra ment pensa: Si prens absolut vodka, trobaràs l’amor, el sexe.
Relacionem les dues parts de la fotografia: Si no beus, t’avorriràs i envejaràs als qui si ho facen , beu, i d’aquesta manera passaràs les nits més divertides.
És una edició limitada i sols podràs gaudir d’ella durant un temps.
Amb tot açò el més lògic seria deixar la revista i dirigir-se al supermercat a comprar un bon subministrament de la beguda en qüestió.
No obstant això en acabar de llegir l’anunci, ens hauríem de parar a analitzar tot allò que els publicistes han decidit, molt intel·ligentment, ometre.
Se’ns diu que només amb Absolut vodka podrem passar una nit divertida, açò, ens hauria de fer plantejar: és que no som uns individus suficientment originals per a idear diversions amb les nostres pròpies personalitats? O potser estem convençuts que nosaltres mateix no som interessants i, per tant, necessitem amagar-nos darrere de la beguda per a conèixer gent, i mantenir relacions?
Tan baixa concepció tenim de nosaltres mateixos? Tan insegurs i tan immadurs som?
Si li férem aquestes preguntes directament a alguna persona, probablement respondria prou molest a totes elles que no, perquè veuria clarament que s’està atemptant contra el seu valor com a persona. Del que moltes vegades no som capaços d’adonar-nos és que en aquests anuncis d’una manera o altra, sota aquests lluentons i aquest esteticisme, es fa el mateix.
Anuncis com aquest es distribueixen en tot tipus de revistes, és a dir, poden ser vistos per qualsevol persona. Per tant són, en part, la resposta més obvia a la pregunta: “Perquè avui dia els joves són tan aficionats a la beguda?”
A la pregunta: “Haurien d’estar doncs aquests anuncis censurats?” la meua resposta és que no, ja que crec que la llibertat, de tots els tipus, incloent-hi la llibertat d’ expressió, i el dret a ser informat és un dels tresors més valuosos que posseïm avui dia en la nostra societat. Però crec que hauríem de ser ensenyats a ser escèptics, a saber analitzar i desvetllar els enganys de la publicitat, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la nostra ment de manera que davant aquesta arma que és la publicitat, tinguérem un escut que ens protegira de les seues fal·làcies i persuasions. I aquest escut s’anomena CULTURA.

Clara Martínez Cervera (2n de Batxillerat)

AL COTXE, FES CLIC

Amb aquest article de l'alumna Lídia Vila Asensi encetem, dins de Rebomboris, un apartat dedicat als comentaris de textos que realitzen els alumnes de 2n de Batxillerat. És una pena que els seus pensaments, les seues reflexions i la seua destresa per a escriure queden sols en paper i en l'àmbit escolar físic, entre quatre parets. Així, alguns d'aquests comentaris, amb permís dels autors i les autores, vindran reproduïts a la nostra revista digital. El comentari de Lídia analitza un anunci publicitari molt impactant i molt interessant per a les sessions d'educació vial que pròximament es faran als alumnes de l'IES Almussafes. Comencem:


AL COTXE, FES CLIC

Quan mire aquest cartell l’única cosa en què puc pensar és amb el “sentit comú”, aquest sentit que sol vindre de sèrie incorporat a tots nosaltres, però que molta gent pareix haver perdut. Eixe mateix sentit, la pèrdua del qual fa necessari que s’elaboren cartells com aquest, per tal que un grapat de caps durs (per dir-los d’una manera més o menys fina) facen un gest que els pot salvar la vida.
A la fotografia es pot identificar la radiografia d'una persona on s'ha substituït unes quantes vèrtebres per la sivella que es veu als cinturons de seguretat dels cotxes. Aquesta es troba oberta, és a dir, que si fos una radiografia real, aquesta “no unió” entre vèrtebres suposaria a la persona corresponent una paràlisi o, fins i tot, la mort.
Al peu del cartell hi ha un petit rètol on posa «One click could change your future. Belt up.» o el que és el mateix "Un clic pot canviar el teu futur. Nuga't.". Vol dir que, si vols tenir futur, el que has de fer es posar-te el cinturó.
Des de ben menuts ens ensenyen que la vida és una cosa per a cuidar, ja que sols en tenim una, però això pareix que se'ns oblida a mesura que hi anem creixent. És en aquest moment quan comencem a pensar que som déus. El problema arriba quan constatem que no ho som, però ja sol ser massa tard.
Tendim a pensar que tan sols amb una mesura de seguretat al cotxe és suficient, i per tant, l'”airbag”, com que és molt més còmode, és prou per a deixar-li en custòdia la nostra vida. El que molt poca gent es para a pensar és que el primer que es va instal·lar al vehicle va ser el cinturó de seguretat, per tant, els estudis que es van fer per a l'”airbag” posteriorment (la seua velocitat d'expansió, la mida que ha de tenir per a una major seguretat...), han estat fets en base a la velocitat de reacció i força del cinturó, així que, si no el dus ben posat i ajustat, la bossa d'aire a la que tanta estima li tenen alguns, es pot convertir en un aliat mortal.
Arribar abans, arribar ben vestits i sense arrugues a la roba. ARRIBAR és el que importa. Què importa que ho faces cinc minuts tard o amb una petita arruga a la camisa? Molt pitjor seria no arribar-hi mai o arribar en cadira de rodes. Trobe increïble que la gent haja de tenir por al càstig monetari, que hagen de multar a tot aquell que no vol fer clic.
Fes clic a la teua vida, fes clic al món, fes clic al teu futur.

Lídia Vila Asensi (2n de Batxillerat)

Un bon regal: un bon llibre

Ara que s'acosten les festes de Nadal i Reis és el moment dels regals.
Amb els regals als amics, a la parella, als fills, entre germans... materialitzem l'estima que sentim entre nosaltres.
Regalem joies, electrodomèstics (cafeteres, televisions, rellotges...), perfums, joies, noves tecnologies (telèfons mòbils, mp4, Play Stations, Wiis...), etc. I per què no regalar, també, un poquet de cultura, una història emocionant, uns poemes d'amor, uns pensaments profunds, unes paraules de consol, un poquet de teatre... Per què no regalem, també, un llibre?

Regalar un llibre és regalar un món, una clau, una possibilitat de descobrir i descobrir-se. Veritat que la lectura d'algun llibre va canviar la teua vida?
No som els únics que pensem d'aquesta manera. La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura et recorda també que un llibre és el millor regal (pica ací)
Què no saps quin llibre regalar? No et preocupes, ací trobaràs unes indicacions que et seran molt útils per encertar (pica ací).
Si a més de regalar un bon llibre, hi escrius una sentida dedicatòria, el llibre ja no és un llibre qualsevol: és un llibre únic.
Bon Nadal, bons regals i bones lectures!

(Pla de Foment de la Lectura de l'IES d'Almussafes)

José Luis Requena, PRIMER PREMI

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ens comunicava el 27 de novembre que José Luis Requena Sala, professor de matemàtiques del nostre institut, havia obtingut el primer premi de la convocatòria de Premis 2008 de la Comunitat Valenciana a materials didàctics per a la millora del rendiment de l’alumnat en l’ensenyança bàsica, en l’àmbit Científico-Tecnològic de la categoria d’Educació Secundària Obligatòria.

El treball premiat té per títol “Matemàtiques de cine” i l’ha elaborat formant equip amb els professors Agustín Muedra Jornet (de la Secció IES Clot del Moro, de Sagunt) i amb Maria del Carmen Raga Benedicto (de l’IES Manuel Sanchis Guarner, de Silla).

El seu treball recopila i analitza les matemàtiques que es presenten al cinema, tant en les pel·lícules amb gran contingut matemàtic com en altres, aparentment sense contingut matemàtic, i que, tanmateix, ofereixen multitud de mostres d’aquesta ciència. Però els tres autors van més enllà i proposen també activitats motivadores per a l’aula que facen reflexionar i ampliar els conceptes tractats. A més s’ocupen també d’analitzar els tòpics i estereotips que, sobre els matemàtics, han sigut divulgats i popularitzats pels cinema.

En la mateixa línia d’aquest treball premiat, el nostre company està impartint cursos de formació al professorat al Cefire de Torrent. D’aquesta manera, no sols comparteix amb companys d’altres centres tots els continguts referits anteriorment, sinó que també els ensenya a usar programes informàtics necessaris per a la preparació de material específic per a portar a l’aula.
Enhorabona, José Luis.

Segur que coneixeu algunes pel·lícules amb matemàtiques o algunes matemàtiques de pel·lícula:
Moebius (1995)
L'indomable Will Hunting (1997)
La veritat oculta (2006)
Galileo Galilei (1974)
Pi (1998)
Una ment maravillosa (2001)
...i moltes més.

Les matemàtiques són de cine!

TertúlIES Almussafes

El 26 de novembre hem posat en marxa una proposta recollida al Pla de Foment de la Lectura del nostre centre: la celebració periòdica de tertúlies, i li hem posat per nom "TertúlIES Almussafes".

Aquesta primera tertúlia era experimental, i és per això que ens vam autoconvocar només els que l'any passat formàvem part del grup de treball que va confegir la proposta de Pla de Foment de la Lectura, i el tema de la reunió era parlar dels llibres que havíem llegit més recentment.

Val a dir que, per als participants, la tertúlia ens va semblar exitosa. Durant vora tres hores, de les 16.45 a les 19.30, estiguérem parlant, principalment, de llibres, però també de cultura, de salut, de creences, de ciència... I ens ajudà a descobrir, en aquella agradable vesprada, que més enllà de professors, som també persones amb multitud d'interessos culturals i individus d'afable conversa.

Algunes de les lectures que ens havíem ocupat el temps darrerament o que havien captivat especialment la nostra atenció, i que vam estar comentant, són:

* Vasili Grossman. Vida i destino (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Manuel Baixauli. L'home manuscrit (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Michel Onfray. Tratado de ateología. (Sobre l'autor. Sobre el llibre)

* Najat El Hachmi. L'últim patriarca (Sobre l'autora i el llibre)

* Monseñor Pietro de Paoli. Vaticano 2035 (Sobre el llibre)

* Salvador Macip. Immortals, sans i perfectes (Bloc de l'autor. Web de l'autor. Sobre l'autor)

* Vicent Pascual. El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe (Sobre l'autor. El llibre en format PDF)

* Rafael Chirbes. Crematorio (Sobre l'autor i el llibre)

* Muriel Barbery. La elegancia del erizo (Sobre el llibre i l'autora. Sobre el llibre)

Acabarem la tertúlia posant sobre la taula idees per a les properes sessions. Us mantindrem informats.
Tant de bo que les referències que us acabem de donar us encoratgen a llegir algun dels llibres indicats.