divendres, 20 de febrer del 2009

LLIG I CREIXERÀS

Acabava 2007 quan es va constituir a l'IES d’Almussafes un grup de treball amb la finalitat de redactar un Pla de Foment de la Lectura. Les propostes que s’hi feren van, poc a poc, materialitzant-se i van donant-se a conéixer entre la comunitat educativa més enllà de la del nostre institut.

Així, el 19 de febrer, els professors María José Navarro i Josep-Lluís Ribes impartiren una sessió de tres hores dins del curs “Animació lectora en educació secundària” organitzat pel CEFIRE d’Alzira. D’aquesta manera van poder compartir amb les professores i professors assistents les experiències dutes a terme al nostre institut i les iniciatives que es prendran aviat.

Hi van explicar, per exemple, com es va elaborar una proposta de Pla de Foment de la Lectura i de Reglament de funcionament de la biblioteca, de quina manera va nàixer la revista digital Rebomboris i els continguts que s’hi poden trobar, l’apartat dedicat a Biblioteca i Lectura a la web de l’institut (encara en procés de construcció) i moltes altres iniciatives concretes com portar la literatura a Ràdio IES Almussafes (107.3 FM), les tertúlies literàries, la celebració del Dia del Llibre i del Dia de la Dona i la participació en el premi Sambori i en la X Olimpíada d'Història de la Literatura .


diumenge, 15 de febrer del 2009

TertúlIES Almussafes / 2. "Plagis", d'Urbà Lozano

El passat dimecres, 4 de febrer, ens vam reunir de vesprada per realitzar una tertúlia literària sobre el llibre Plagis, d’Urbà Lozano. Vam tindre la fortuna de poder comptar amb l’autor, guardonat, per aquest títol, amb el premi Ciutat de València 2007, i compartir amb ell les nostres percepcions com a lectores i lectors.
Van ser dues hores llargues de conversa que, certament, es van fer curtes.

Valoràrem l’originalitat de la història, sobretot pel fet de tractar-se d’una narració literària on la pròpia literatura, un original i un plagi, esdevenen fets substancials.

També ens va atraure el fet que el narrador, omniscient, d’una omnisciència impertinent, escodrinya els racons més amagats dels seus personatges.

Però sobretot vam volem destacar l’esforç lingüístic realitzat per l’autor perquè això li dóna a Plagis una personalitat pròpia.

Aprofitàrem l'ocasió per enregistrar la veu de l'autor, responent-nos a unes qüestions:

En els llibres que pugues publicar i escriure en un futur, continuaràs plagiant? (Prem "urba1" en el reproductor i espera un poc)

Què et resulta més gratificant, escriure un llibre o promocionar-lo entre els possibles lectors? (Prem "urba2")

Què t’aporta com a lector i com a escriptor l’assistència a tertúlies literàries? (Prem "urba3")







Si us ve de gust, ací podeu localitzar una entrevista que li van realitzar el 6 d'octubre de 2008 a la televisió CampusLink.

LA PROPERA TERTÚLIA es realitzarà la vesprada del dilluns 27 d’abril, a les 16.30h, a la Biblioteca de l’IES Almussafes.
Hi parlarem sobre literatura, com sempre, i sobre el llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, editat per 3i4.
Per a aquesta tercera tertúlia es farà extensiva la convocatòria a tots els pares i mares d’alumnes i als estudiants de 1r i 2n de Batxillerat.

Podeu anar fent boca amb els enllaços següents:
Toni Cucarella (a l'AELC)
Cucarella. Toni Cucarella en roba de batalla (bloc de l'autor)
La Cuca Salamanduca (bloc de l'autor)
Toni Cucarella Edicions (bloc de l'autor)
Pere Calonge (parlant del llibre)

divendres, 13 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.4). Titànic


Guió i direcció: James Cameron
Actors: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Bernard Hill, Jonathan Hyde, Danny Nucci, David Warner, Bill Paxton, Gloria Stuart, Victor Garber.
Banda sonora de la pel·lícula: Céline Dion.

Excel·lent pel·lícula, en la que James Cameron es va gastar quasi 200 millons de dòlars per tal que fóra una de les millors produccions cinematogràfiques de la història d'aquesta indústria.

La pel·lícula està ambientada en el primer (i últim) viatje que va realitzar el primer supertransatlàntic, el Titànic i ens mostra una història d'amor entre dos joves ben diferents: Jack és pobre i es guanya la vida amb els seus dibuixos mentre que Rose és una jove de família rica. La mare de Rose vol que es case amb un xic de la categoria que es mereix, però s’acaba decidint per Jack. La història s’acaba, ja ho sabeu!, quan el vaixell ensopega amb un iceberg.



Aquesta cinta va rebre 13 nominacions als Òscars, de les quals en va guanyar 11 (millor director, millor pel·lícula, millor actor...). Pense que no us podeu pedre aquesta pel·lícula ja que els guions, l’ambient de la pel·lícula, etc. són perfectes.
I què dir de la música? Ací teniu la lletra i la música de la pel·lícula.



Jesús Rosaleny (4t ESO L)

dimecres, 11 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.3). Les cròniques de Narnia: el príncep Caspian

Basada en el llibre de Clive Staples Lewis.
Director: Andrew Adamson
Actors: Ban Barnes, Georgie Henley, Skandar Heynes, Williams Moseley, Anna Popplewell, Sergio Castellitto, Peter Dinklage, Warwick Davis.
Música: Harry Gregson-Williams.

En la primera pel·lícula es contà el fet que uns xiquets descobreixen, sense voler, la terra de Nàrnia i, poc després, se n’adonen que són els prínceps de Nàrnia que, segons la tradició, havien de salvar aquesta terra i els seus habitants de les forces del mal. Ara, més majors, ha de tornar a aquest fantàstic món i defendre de nou els personatges bons que allà viuen.



És una pel·lícula sorprenent, molt ben rodada i ideal per a veure-la en família. El vestuari, el maquillatge i els efectes especials són espectaculars.

Laura Camacho (4t ESO L)

dilluns, 9 de febrer del 2009

AUTODESTRUCCIÓ?

L'anunci que ara comentaré va cridar la meua atenció principalment pel seu contingut a simple vista. Ens trobem amb una comparació de les xemeneies de les indústries, que tiren milions de tones de gasos que són perjudicials per a l’atmosfera, amb dues cigarretes que, curiosament, fan el mateix efecte sobre els nostres pulmons.
Aquesta simple comparació ja ens dóna una idea del que pretén la publicitat, la seua finalitat principalment és persuadir a les persones per a què deixen de fumar el més aviat possible. L’eslògan “No more killing”, que vol dir “no més morts”, es troba reforçat per la frase que trobem a la part inferior esquerra “It is estimated that one person dies every 8 seconds from smoking, stop smoking now!”, que significa “S’estima que cada 8 segons mor una persona per fumar, deixa-ho ara!”. Amb aquestes frases fortes i mordaces, l’autor d’aquesta publicitat vol ajudar els fumadors a deixar el seu mal hàbit, i també vol recordar-nos, amb una imatge impactant, que no sols són ells els afectats pel tabac, sinó que també les persones que es troben al seu voltant, fumen indirectament i perjudiquen la seua salut.
A la imatge apreciem el fum que desprenen els anomenats “fumerals industrials”, que en aquest cas, és precisament el fum del tabac que conté aproximadament 400 gasos tòxics, que poden ser molt més perjudicials per als fumadors passius que per als fumadors actius. Amb aquesta xifra, ens podem fer una idea de perquè mor una persona cada 8 segons per culpa del tabac, ja no sols es troben en perill els fumadors, també les persones del seu voltant, aquells a qui estimen, mares, pares, fills, etc. Realment podem ser així d’egoistes i pensar sols a saciar el nostre vici? Lamentablement, sí. L’home de hui dia, després d’anys de descobriments i d’evolució, continua sent un animal que sols pensa a satisfer els seus vicis, sense pensar en les conseqüències, s’ha convertit en un ser capitalista i consumista compulsiu. On es troben els nostres principis? Sembla que amb el pas dels anys i dels segles, l’home sempre trobarà una manera d’autodestruir-se.

Yasmina Ammatuna (2n de batxillerat)

De pel·lícula (09.2). Pirates del Carib


TRILOGIA: “La maledicció de la Perla Negra”, “El cofre de l'home mort” i “En la fi del món"

Guió i direcció: Gore Verbinski
Actors: Johnny Deep, Orlano Blomm,Keira Knightley,Geoffrey Rush,Jack Davenport, Jonathan Price,Kevin McNally,Bill Nighi, Stellan Skarsgard, Naomy Harris, Tom Hollander, Chow Yu-Fat.

Impactant, sorprenent i divertida.
L'esperada pel·lícula de Gore Verbinski reprén l'aventura en la seua triologia amb temes com la pirateria, el coratge, l'amor... De fet, l'eix central del film, sobre el qual gira tota la història, és un aspecte sentimental.
Cal destacar la banda sonora, elaborada per grans compositors, com
Hans Zimmer.



La història està inspirada en una atracció impulsada pel mateix Disney que hi ha al parc Disneyland, a Orlando. L'atracció representa una gran animació amb autòmats i escenaris quotidians dels pirates.
I ja sabeu. No sols es ven la pel·lícula, el negoci va més enllà. Al seu voltant hi ha tot un món de productes: jocs digitals, novel·les, disfresses, jocs de taula, CD amb la música de les pel·lícules, llibretes, motxiles, etc.
Si us interessen les pel·lícules de pirates, trobareu més informació
ací.

Pepe Martínez (4t ESO L)

dijous, 5 de febrer del 2009

De pel·lícula (09.1). The boy in the stripped pyjamas

Que no t'agrada la literatura? Com pots dir això si en consumeixes tots els dies? Moltes de les pel·lícules que veiem estan basades en llibres que han estat als aparadors de les llibreries i les biblioteques. Aquest llibres es reconstrueixen com a guions tècnic i literari i passen a ser llibres de pel·lícula. Iniciem ací una sèrie d'articles en què els alumnes de 4t d'ESO ens recomanen algunes pel·lícules que els han agradat molt, i algunes d'elles (ho comprovareu!) estan basades en llibres.

Aquest recorregut cinèfil ens permetrà també comprovar que la nostra llengua, en aquest camp (com encara en alguns altres), no està ben reconeguda (o sembla que no és suficientment rendible) i les productores decideixen fer només la versió en castellà. Açò evidencia que encara queda molt de camí per recórrer en la dignificació de la llengua que parlem i escrivim.

Però bé, anem a les recomanacions i comencem amb la d'Agnés Ribera:


THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS

Maig 2008
Basada en la novel·la de
John Boyne
Director i guionista: Mark Herman
Actors: Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend

Minientrevista a l'escriptor i al director:



Una pel·lícula sorprenent. Està ambientada a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial (durant les dècades de 1930 i 1940) en l'època en què els jueus eren sotmesos a les atrocitats dels nazis perquè Hitler volia crear una raça ària perfecta i tots els altres mereixien ser exterminats.
La pel·lícula tracta sobre un camp de concentració anomenat Auschwitz, que estava a Polònia. Allà traslladaven famílies completes. Alguns dels empresonats servien com a criats dels alts càrrecs militars, altres treballaven en el camp de concentració sotmesos a totes les aberracions que els nazis els feien. Molts jueus moriren per inanició, alguns van ser afusellats, o com a resultat d'experiments portats a terme per doctors i científics alemanys, i molts altres perderen la vida en les camàres de gas, com veiem a la pel·lícula. La història del film gira al voltant de la relació de dos xiquets: un era fill d'un alt càrrec nazi i l'altre un jueu que "residia" en el camp de concentració).




És un relat que s'acosta a la dramàtica realitat viscuda en aquella època, en la que no es tenia gens de consideració per les innocents i curtes vides dels èssers més menuts: els xiquets.
Agnés Ribera (4t ESO L)

dilluns, 2 de febrer del 2009

PAU, vine a nosaltres!

El 1964, Llorenç Vidal (poeta, educador i pacifista), va idear la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

En l'actualitat aquella iniciativa ha d'estar més viva que mai. Fins i tot, organitzacions com Intermón Oxfam ofereix propostes educatives per a treballar-les amb els alumnes.

La UNESCO, en la seua Constitució, diu: "Donat que les guerres naixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on han dirigir-se els baluards de la Pau".

I que diuen alguns alumnes de l'IES d'Almussafes:
  • M'agradaria a partir d'aquest dia poder anar a ma casa tranquil·lament, pensant que la gent ja no es mata entre si. (Pablo Humen)
  • Pense que seria millor que no hi haguera guerres, que s'alliberaren als segrestats de Colombia, que feren més escoles per als xiquets pobres, que no hi haguera treball infantil i que s'acabara tot tipus de violència. (Jessica Andrea Ramírez i Mishell Chasipanta)
  • A partir de hui podria desaparéixer la violència i la guerra i que en les notícies només es parlara de coses bones. Podríem tractar-nos entre nosaltres com a germans. (Tamara Méndez)
  • Potser que un dia com aquest servisca per a què els que han fet mal a algú pensen i diguen que d'ara endavant cal treballar per la pau. Podria deixar d'existir la violència de gènere, la violència contra menors, els abusos escolars. (Jorge Carles)
  • És trist que hi hagen guerres, atemptats i violència de tot tipus. Les persones que ho provoquen no tenen molt de cervell. M'agradaria que aquest dia aquests individus es posaren en el lloc de les seues víctimes i deixaren d'actuar tan malament. (José Ramón Sabater)
  • Les persones necessitem la pau. Ens hem de respectar tots al carrer, a les aules i al treball. Sols així podrem dur una bona vida, sense violències. (Víctor Rodrigo)
  • M'agradaria que s'acabara el terrorisme, el racisme, les guerres (com la de Gaza), que acabara la pobresa que obliga a molta gent a la immigració il·legal. Cal que col·laborem amb les ajudes humanitaries. (Antonio Martínez)

Que la PAU ens acompanye per sempre!

divendres, 23 de gener del 2009

El poder de la publicitat

L'alumne Luis Ull Asins ens mostra quin és el gran poder de la publicitat i com els publicistes posen en acció variades estratègies per fer-nos desitjar amb bogeria un determinat producte. La clau d'un anunci exitós està en fer inoblidable el producte i la marca que anuncia.


EL PODER DE LA PUBLICITAT

L'anunci Mercedes Classe M Dinamic Edition és un exemple extraordinari de fins on poden arribar els publicistes per manejar el nostre subconscient i aconseguir fer atractiu i desitjable un producte.

Es tracta d’un nou cotxe que ha tret a la venda la casa Mercedes. Podem veure el Mercedes al centre de l’anunci sobre un fons obscur on destaca la frase següent: “Discúlpanos. Hemos estado observando tus sueños”. Aquesta frase aconsegueix cridar la nostra atenció: ¿per què un anunci ens demana disculpes? Després, demanada la disculpa, ens insinuà que han volgut fer realitat els nostres somnis amb aquest cotxe, que és un cotxe de somni, de la prestigiosa marca Mercedes i que, com diu el text de la part inferior esquerra, deu ser molt potent i tenir un bon equipament. En aquest text es recalca que als nostres somnis tenim el Mercedes amb tots els accesoris citats, per això podem entendre que aquest cotxe és la perfecció. I alhora hi ha un altre missatge: si no somiem amb aquest cotxe, sinó que quan dormim ens ve un altre cotxe a la ment, el que tenim no és un somni, sinó el contrari, un malson, ja que els altres cotxes són roïns comparats amb aquest.

Una cosa important i que destaca és que han col·locat el preu del cotxe just davall de la frase principal, açò pot causar que molta gent perda l'interés per comprar-lo perquè el preu és altíssim, però per altra banda dóna a entendre que costa tants diners perquè és de bona qualitat i té els millors avanços tecnològics actuals. Tot un Mercedes, amb aquest preu? Això és un regal! (per a qui el puga pagar, és clar). I és que no tots poden “somiar” amb un Mercedes. El preu marca l’exclusivitat.

Per altra banda el color del Mercedes present a l'anunci és obscur, a l'igual que el fons, però alhora, sobre la carrosseria del cotxe refulgeixen, com estreles, la llum que l’envolta. Està simbolitzant així la nit, el món de la nit, el món dels somnis. Tot això manté relació amb la frase principal.

I no podia faltar el logotip de la marca, situat, ací, a la part alta de l’anunci. Un altre element simbòlic per la seua ubicació i per l’eslògan de l’anunci: el logotip és una estrela. L’única estrela d’aquesta nit. L’estrela de la carretera. Una estrela especial, de tres puntes, al capdamunt de tot, com si adornara un betlem o un arbre de Nadal, sota els peus del qual trobarem el nostre regal: un Mercedes.

Però l'aspecte possiblement més simbòlic de tota la imatge és la matrícula, amb una forta càrrega connotativa, ja que està elegida per a què ens vinguen a la ment múltiples paraules, idees, accions... Primerament trobem la “D”, que indica el país d'origen, Alemanya (Deutschland), i simbolitza el típic/tòpic caràcter de tot allò alemany: seriós, robust, ben fet, perfecte. La "D" recorda també, per similitud, el símbol triangular del "Play" que hi ha sobre el botó de molts aparells electrònics. És el símbol de la marxa, del joc, de l'emoció, de sentir, de veure, de tenir sensacions...

Després ve el que és propiament la matrícula, una combinació increïble de lletres i nombres “SON 3709”. Impressionant. Impressionant per la potència que té per activar la nostra activitat neuronal a nivell inconscient/subconscient, és a dir, al nivell que la publicitat més poder té. Per començar, podríem dir que les lletres “S”, “O” i “N”, en aquesta seqüència, formen una paraula amb significat en moltes de les llengües de la comunitat europea, camp de venda d’aquest vehicle. Així, la paraula "son" significa:
- en valencià tenir ganes de dormir (i si dorms, somnies, d’això ens parla l’anunci, no?).
- en alemany vol dir “sol”. Així, el Mercedes és el cotxe que “il·luminarà” els teus somnis en la foscor de la nit. És un cotxe que enlluerna, tots et miraran quan passes pel seu costat.
- en francés “son” vol dir “soroll”. Com no? El soroll que fa el motor d’un Mercedes és únic, inimitable. En aquesta mateixa llengua, “son” és també el possessiu de tercera persona singular “seu”. ¿No faràs tot el possible perquè aquest cotxe no sols siga “seu”, sinó també “teu”?
- en anglés, “son” vol dir “fill”. Més clar que l'aigua: voldràs aquest cotxe com al teu fill!

Si agafem la combinación “SON370” (excloent el "9"), els nostres ulls són capaços d’aproximar el “3” a la “E” (fent un efecte mirall), i el “7” i el “0” a la “T” i a la “O” (per semblança). Així obtenim la paraula “soneto”. Què és un sonet, sinó una estructura mètrica perfecta de la poesia? Què és aquest Mercedes sinó una estructura perfecta de mecànica i de disseny?

I més encara. Passem a observar el nombre “3709”. No és un nombre qualsevol. És un nombre primer ja que només és divisible per ell mateix i per u, la qual cosa dóna a entendre que és únic i que no hi ha altre igual que ell. És a dir, si condueixes aquest cotxes seràs únic, perquè no hi ha altre cotxe igual que aquest.

Totes aquestes reflexions alfanumèriques són imaginacions nostres? No. Estem segurs que els publicistes han pensat tot açò i molt més. A la publicitat no es deixa res a l'atzar.

Luis Ull Asins (2n de Batxillerat)

dimarts, 20 de gener del 2009

Pràctiques acabades i avaluació positiva

El dia 2 de gener del 2009 va finalitzar les pràctiques en empreses d'Almussafes l'última de les alumnes del segon curs del cicle formatiu de Gestió Administrativa que encara estava realitzant-les.
Les alumnes han completat la seua formació teòrica per mitjà de l'aplicació dels seus coneixements en el món laboral. Així, quan accedisquen al seu primer treball, ja hauran "trencat el gel", la qual cosa facilitarà la seua integració laboral.Les alumnes han sigut avaluades positivament, per les empreses i el professorat, la qual cosa els permetrà obtindre el títol de cicle mitjà de Gestió Administrativa.















Sara Navarro Pastor realitzant les pràctiques en la empresa ITURRI, SA

















Estefanía Aguayo Polo realitzant les pràctiques en la empresa SERVOFLUID, SL

















Beatriz Martínez San Jacinto realitzant les pràctiques en STRUGAL 12, SL