dijous, 16 de setembre del 2010

Objectius del Mil·leni, per a quan?

Un any abans de l'11S, l'ONU (191 països del món) van aprovar la Declaració del Mil·leni. Dels vuit objectius que conté, es va decidir que la pobresa extrema en la Terra es reduïra a la meitat l'any 2015.

Han passat 10 anys, sols ne queden cinc i, segons és notícia aquests dies, sembla clar que el seu acompliment és pràcticament impossible. I apareixen els balls de dades. Segons alguns, la reducció de la pobresa extrema, a hores d'ara, no supera el 10% de la existent l'any 2000, quan hi havia al voltant de mil cent milions de persones en aquest estat límit de pobresa. Segons altres, com Intermón Oxfam, la pobresa ha augmentat.

Del 20 al 22 de setembre se celebrarà una Cimera Mundial sobre el objectius de desenvolupament del mil·leni. Serà "curiós" veure com els distints països que més poden fer pel seu acompliment justifiquen la situació actual.

dijous, 3 de juny del 2010

Conferència d'Enric Romaguera a Picassent

El passat 14 d'abril, un grup de treballadors i professors de l'IES Almussafes vam tindre el privilegi d'assistir a la conferència que va impartir a la Casa de la Cultura de Picassent el nostre company i professor Enric Romaguera. El contingut va versar (com no podia ser d'una altra manera en data tan assenyalada) al voltant de la II República i la posterior repressió franquista a Picassent.

La conferència va comptar amb la presència massiva de familiars dels represaliats picassentins i de veïns i amics que van voler acompanyar-los i solidaritzar-se amb ells amb la seua presència.
L'acte va tindre una profunda càrrega emotiva ja que per primera vegada, gràcies al treball rigorós d'investigació portat a terme per Enric Romaguera, vam poder conéixer els drames pels quals van haver de passar tantes persones a qui la repressió franquista no sols els va llevar part o tota la seua vida, sinó que, a més, va intentar ocultar-los per a la història fent que un mantell de terra, por i silenci romanguera durant estos anys sobre la seua memòria.


També es va recordar la repressió i marginació patida per les viudes i òrfens que
van haver de tirar endavant amb privacions i humiliacions que van condicionar de forma traumàtica la resta de les seues vides.

Enric ha contribuït amb este acte a reivindicar la memòria de tots els seus conciutadans i conciutadanes, sense oblidar, fins i tot, la d'aquells que també van pagar amb la seua vida durant el període republicà. I és que, si volem no repetir els errors del passat, la primera cosa que haurem de fer és conéixer el que va ocórrer, perquè ja sabem quines van ser les conseqüències. I sobretot, no hem d'oblidar l'enorme retrocés a què ens va portar la implantació d'una dictadura militar fruit d'un colp d'estat. No oblidem tampoc les persones que van donar les seues vides per defendre la república i el seu govern, el qual va ser legítimament triat per sufragi universal el 16 de febrer de 1936.


L'acte va finalitzar amb tots els presents en peu, aplaudint durant diversos minuts i rendint homenatge d'esta manera a tots els picassentins represaliats.


Alfredo Albors, Conxa Belda,

Alejandro Bellido, Luis Botello,
Paco Caballero, Pepe Candel i José Luis Ull

dimecres, 2 de juny del 2010

Un entre tants. Un com pocs

Els estudiants de 4t d'ESO han llegit enguany el poemari Jardí públic, de Vicent Nàcher. En alguns casos era el primer llibre de versos que llegien i la seua valoració ha sigut molt positiva: l'han entés i els ha impressionat. Els ha impactat la capacitat que té la paraula en general, i la poesia en particular, per transmetre (si es domina) l'amor, l'angoixa i tots els sentiments humans més profunds que poden preocupar a un individu.

Diumenge passat, Vicent Nàcher presentava el seu últim llibre, Un entre tants. Un miler de versos contundents, directes. En l'acte intervingueren la germana de l'autor i l'editor de Brosquil, i actuà el grup Confiteor recitant i musicant alguns dels poemes.

Les paraules que digué l'autor són la millor presentació del seu poemari:

Un entre tants és, o vol ser,

Una crònica del ciutadà d’aquest estrany país nostre.

Una confessió d’una persona que es veu ofegada per la societat moderna, tan ràpida i impersonal.

Una declaració de l’esperit de revolta d’un home del carrer.

Un cant a l’esperança de trobar una eixida airosa davant de l’atzucac que és la vida de vegades.

Un testimoni del desig de fugida d’un mateix.

Una recreació dels paisatges quotidians de la nostra bellíssima Ribera del Xúquer.

L’afirmació del poeta com a un més al costat de tots els altres ciutadans en la reivindicació d’una societat més justa i cívica.

Un exorcisme, on la poesia és entesa com a una eina terapèutica per tal d’allunyar els mals esperits i les impureses de l’aire contaminat dels nostres dies.

Una reflexió del paper de la poesia en la societat actual.

Un dibuix del nostre poble amb un traç inexpert.

Un cant a la vida i a la importància de la literatura per a viure.

Un crit contra la violència de gènere i una reivindicació de l’important paper de les dones en la societat moderna.

Un cant a la rebel·lió, a la festa de viure i a l’amor universal.

Una confessió a mitja veu amb vosaltres.

Un tribut als sentits lectors de poesia.

dimarts, 25 de maig del 2010

CARTA OBERTA ALS ALUMNES DE LA PROMOCIÓ 2004-2010

Em dirigisc a tota la comunitat educativa de l’IES ALMUSSAFES: equip directiu, professors i professores, alumnes que han finalitzat el batxiller, així com als seus familiars i amics que els van ajudar a arribar fins ací amb la seua paciència i bona voluntat.

Molt prompte vosaltres, integrants d'aquesta promoció 2004-2010, rebreu els vostres títols i quan arriba aquest moment vull que recordeu un dels moments més grans de la història pel que fa a lliurament de títols: quan l'Espantaocells de la pel·lícula del Mag d'Oz rep el títol de doctor honoris causa en pensologia.
De repent, aquest Espantaocells té el cervell que durant tant de temps havia volgut tindre. S'assenyala el cap i diu : "La suma de les arrels quadrades de qualsevol dels costat d'un triangle isòsceles és igual a l'arrel quadrada de l'altre costat ".
Sabeu que es va equivocar, però els altres també s'equivocaren perquè aplaudiren tots. Però sabeu que no importava perquè ja tenia les credencials i la seguretat suficient en ell per a viure a base de "morro" i quedar-se en Oz com a polític.

Però vosaltres no necessiteu tirar de "morro" perquè sou batxillers de l’IES ALMUSSAFES i, a més d’estar ben formats, teniu certs principis que esperem haver-vos inculcat en aquest centre.

Jo sé que tots vosaltres tindreu algunes nits un somni que jo ja he tingut, el somni és el següent :

"Esteu asseguts al bar de l‘IES prenent un refresc, quan de sobte es doneu compte que arribeu tard a classe. El problema és que no recordeu a quina classe. Per sort vegeu altres companys que van a la mateixa classe que vosaltres i els seguiu. Per fi pareix que esteu a la classe correcta, quan de repent se n’adoneu que hi ha examen. Mireu el rellotge. Encara us queda una hora llarga, i comenceu a llegir el primer full de l'examen.


L’examen està escrit en anglés antic, amb una lletra molt menuda, i està ple de problemes que pareixen de matemàtiques o de física. Passeu el següent full i és completament negre i en ell només hi ha una pregunta: "Argument filosòfic de la identitat existencial que conté la negror". L'última pàgina conté una llista de totes les llengües del món numerades amb llengües mortes que heu de classificar com elements químics de la taula periòdica. Comenceu a suar. No hi ha res a fer… "Un moment! S'alceu del seient i, mirant el professor, li digueu: Però si jo ja no he de fer aquest examen perquè ja tinc el títol de batxillerat!"

Aquest és el somni que tots tindreu i quan el tingueu espere que penseu amb mi, ja que com que he tingut diferents versions d'aquest somni vull donar-vos un consell: EMMARQUEU ELS VOSTRES TÍTOLS A PROP DE LA CAPÇALERA DEL LLIT, i així quan tindreu aquest somni els mireu i torneu a dormir.

El significat d'aquest somni crec que és evident: Per molts títols que tinguem mai ens sentim suficientment preparats, ja que la majoria de les vegades els esdeveniments més importants de la nostra vida són aquells per als quals no ens podem preparar de manera adequada.

En fi, m'agradaria acabar donant-vos alguns consells que espere que us siguen útils en aquesta nova etapa que comenceu :

1.- Eviteu acceptar el destí. Quan algú us diga: "Havia de passar", pregunteu-li: "Qui ho ha decidit?".

2.- Eviteu generalitzar: no existeix la veritat absoluta.

3.- Trobeu el vostre camí: és únic i sols vosaltres el podeu trobar.

4.- Formuleu preguntes importants, com per exemple: Qué és important?

5.- Tingueu imaginació: podeu imaginar que esteu en la pell d'un altre que viu una situació completament diferent a la vostra.

Espere que us resulten útils. Tingueu en compte que la carrera que elegiu no serà més que una part de la vostra vida. Els vostres pensaments i les vostres respostes a les preguntes importants serà el que farà que la vostra vida siga interessant.

I més endavant, tal vegada, mireu enrere i recordeu amb gratitud tots aquells professors i professores que heu tingut i que us van provocar malsons, però que també us van proporcionar els fonaments necessaris per a pensar en el món i el paper que vosaltres voleu tindre en ell. I tornareu a tindre el somni en què s'enfronteu a l'examen, però ja no se sentireu poc preparats. Mirareu les preguntes i direu: "Fa molt de temps que estic pensant en les respostes, i ací estan ".
Us desitge una vida interessant.
Marisol Parra. Professora de matemàtiques.

(Adaptació d'un text d’Amy Tam del seu llibre En contra del destí)

dimecres, 19 de maig del 2010

Exàmens de la Junta

Comencen aviat els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Alguns dels alumnes s'han inscrit a les proves. Sabeu que tots els recursos necessaris, exàmens inclosos, els aneu a trobar en la pàgina oficial.
Per anar fent boca, a continuació una proposta d'examen del nivell mitjà.
JQCV

La festa del llibre


Per tercer any consecutiu, hem celebrar el Dia del Llibre. Enguany, però, aquesta activitat apareix referida en el nostre Pla de Foment de la Lectura.

A nivell de tutoria, alguns grups d'alumnes s'han regalat lectures entre ells.

Una gran part del professorat i del personal d'administració i serveis participaren el dia 23 d'abril en la festa que celebràrem a la biblioteca del centre en la mitja hora que dura el pati. Així, alguns dels llibres que ens hem regalat són títols tan atractius com:
Homes, d'Isabel-Clara Simó
Camí de sirga, de Jesús Moncada
Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie
Anatomía de un instante, de Javier Cercas
Cuestión de fe, de Donna León
El metge de la Inquisició, de Ramon Pastor
The Shadow of the Wind, de Carlos Ruiz Zafón

La Internet segura


El dia 9 de febrer es commemorà el Dia Internacional de la Internet segura 2010. L'objectiu és promoure un ús responsable i segur de les noves tecnologies, especialment entre els menors i els joves.

Més recentment, el 17 de maig, era el Dia d'Internet (Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació).

Una ocasió i altra ens recorden que l'entorn comunicatiu d'Internet és una realitat tan present com qualsevol altre àmbit comunicatiu més tradicional. I, és clar, en un entorn amb tantes "particularitats" i, alhora, tan "interessant", la manera d'afrontar els perills que ofereix no està en no usar-lo, sinó en emprar-lo amb coneixement i amb prevencions.
Fotografia d'Alexander Fortin amb llicència Creative Commons en Flickr

dissabte, 10 d’abril del 2010

Enric Romaguera i una exposició per a recordar

S'acaba d'inaugurar a la Casa de la Cultura de Picassent l'exposició "II República, guerra i repressió a Picassent".

L'autor d'aquesta exposició és el professor Enric Romaguera. Aquells que el coneixem un poc ja sabíem que a banda de la seua dedicació professional a la docència en matemàtiques té molts altres temes que el neguitegen: la informàtica, la cultura popular, el teatre, la història... i segurament molts més.

Ara, després d'anys d'investigacions, Enric ens ofereix una part molt interessant del material gràfic que té recollit i ens recorda que si oblidem el nostre passat (el nostre passat més recent, principalment) estem condenant-nos a repetir els mateixos errors (i horrors).

dimarts, 6 d’abril del 2010

A qui enreden les xarxes socials?

Des de l'aparició recent de la web 2.0 s'ha generat molts espais de comunicació social amb unes possibilitats impensables anys enrere. Un dels fenòmens comunicatius d'actualitat és el Facebook, una xarxa social amb milions de persones subscrites.
Alguns vídeos de youtube ens expliquen les "bondats" (clica aquest enllaç). Però són molts més els vídeos que plantegen la teoria d'una gran conspiració que s'amaga darrere.



El periòdic Levante-EMV publicava el divendres 19 de març la notícia següent: Un virus en Facebook amenaza con robar claves personales.

M. Carmen Escribà Rodrigo, de 4t M, ens ha fet arribar la reflexió següent:

Fa uns mesos vaig llegir una notícia en la qual es deia que una jove d’uns vint anys havia desaparegut en circumstàncies molt estranyes. La desaparició havia estat causada, suposadament, pel seu nuvi, un individu que havia conegut a través del Facebook.
És un exemple més del perill real que té parlar o quedar amb gent que no coneixem en persona, sinó sols a través de la xarxa. De vegades pots tindre sort i establir una bona relació amb ella, però pel contrari, i en la majoria de casos, pots eixir mal parat, tal i com li ha ocorregut a la jove desapareguda.
En la meua opinió crec que és millor relacionar-se amb gent del teu voltant, pròxima, coneguda. De vegades em pregunte… ¿per què molta gent prefereix relacionar-se amb persones més populars que els seus propis amics, si amb ells tenen una amistat segura i bona?

I tu, tens perfil en Facebook?
Després de vistos els dos vídeos i llegida la notícia, quina opinió tens? Expressa-la com a comentari a aquest article.

diumenge, 28 de març del 2010

SOM ÚNICS

Tots, incloent-me a mi, quan som menuts volem encaixar, entrar en un grup social o ser com un altra persona.
No tenim bastant personalitat. El que fem és imitar per a caure bé. Però això no funciona. Ens enganyem a nosaltres i volem ser qui no som.
No obstant, quan anem fent-nos adults, comencem a comprendre que cadascú té unes característiques pròpies i úniques que el fan interessant.


Ací aplega el moment de la gran pregunta, d’aquella que ens hauríem de fer més a sovint:

Què importa el que pensen els altres?

Una simple qüestió ens fa canviar la nostra visió i fa que comencem a observar que hi ha persones a les que l’opinió d’altra gent els importa tant que fins i tot deixen la seua vida i la seua felicitat en mans d’altres i que estan massa pendents dels comentaris i les reaccions alienes. Aquests individus canvien el seu criteri constantment i no et deixen cap eixida per saber el que pensen realment i no es tracta d’això, sinó de tindre les pròpies opinions.

Sempre haurem d'escoltar. I quan dic "escoltar" no em referisc a "sentir". Escoltar és encara més. És saber interpretar el que et diuen, discernir, entendre l'altri. Açò és molt complicat. Sentir, tot el món ho fa; però escoltar té la seua complexitat.
No sacrifiques la teua singularitat per voler agradar a tothom perquè en realitat és impossible. Sigues lliure, sigues tu mateixa, sigues únic.
Marta Salesa Tarancón (4t M)