dimarts, 3 de juny del 2014
diumenge, 11 de maig del 2014
Premi Baldiri Reixac 2014
La Fundació Lluís Carulla ha volgut premiar el treball que el professor Josep-Lluís Ribes Ros (del Departament de Valencià de l'IES Almussafes) va presentar amb el títol "Poesia i sentiment. Escriptura i dicció" a la XXXVI convocatòria dels Premis Baldiri Reixac.Aquestos premis, que s'atorguen des de fa tan de temps (36 anys), són molt ben valorats en l'àmbit de l'educació i, a banda del reconeixement, són un estímul continu a la creativitat i a la qualitat pedagògica en les aules.
El material presentat al concurs és el recull organitzat del treball efectuat per alumnes de 4t d'ESO i de 1r de batxillerat en la matèria Valencià: Llengua i Literatura. Els estudiants de 4t d'ESO enregistraren la recitació de poemes del llibre Alehop!, del poeta Vicent Nàcher Ferrero (Editorial Germania) i els alumnes de batxillerat enregistraren uns textos d'assaig de producció pròpia. En tots dos casos, completaren els seus arxius de so (podcasts) afegint música de fons a la seua locució a través del programa Audacity (programari lliure). Música que, per altra banda, havia de poder-se usar atenent la llicència Creative Commons sota la qual estiguera disponible.
El treball es presentà en l'apartat "Premis als alumnes", on s'hi vol reconéixer l'alta qualitat de treballs escolars, siga quina siga la seua àrea de coneixement, fets en català i realitzats en equip per alumnes d'ensenyament no universitari. L'import del premi és una dotació de 700 euros que s'ha de destinar a materials adreçats a l'ensenyament-aprenentatge o a llibres en català en format digital o en paper. En el nostre cas, els materials que s'adquirisquen es destinaran a la biblioteca de l'IES Almussafes per tal que siguen de profit per a tota la comunitat educativa.
L'enhorabona a tots els estudiants de 4t d'ESO i de 1r de batxillerat que han participat en aquest treball conjunt que honra el nostre institut. El treball ben fet té premi!
dimecres, 7 de maig del 2014
Una mirada crítica a la publicitat: "Activia"
Davant la publicitat, cal no ser consumidors innocents. No oblidem que es tracta d'una activitat comunicativa amb un objectiu comercial. Carmen Navarro Parra (4t ESO - A) fa un detallat i encertat anàlisi d'un anunci actual:
En primer lloc, presente l’anunci publicitari que
he triat per analitzar. Consisteix en un anunci de la marca “Activia” que
apareix en la revista “Mía”, publicada a la setmana del 14 al 21 de gener. Es
troba ubicat a la pàgina número 5.
Cal tenir en compte que la revista en la qual
apareix publicat l’anunci va dirigida, principalment, al sexe femení. Això és
important pel fet que els destinataris de l’anunci són, majoritàriament, dones que
es troben entre els 35 i 55 anys ja que són aquestes les principals preocupades
per la seua digestió i el fet de trobar-se amb l’estómac ple. És per açò que
hem de relacionar la data de la publicació de la revista amb la festa del
Nadal. Aquesta celebració anual que ocupa al voltant de dues setmanes està
plena de menjades familiars típicament nadalenques, les quals inclouen molts
dolços i una gran quantitat de menjar. Això provoca que les persones ens trobem
saturades. Aleshores, la data de publicació de l’anunci convida al lector a
comprar el producte per a regular el seu trànsit intestinal després del Nadal.
En segon lloc, hi podem identificar uns determinats
elements estructurals propis d’un text publicitari. Caldria citar, primerament,
la marca del producte la qual és “Activia de Danone”. “Danone” és una de les
empreses privades més conegudes, i el fet que el producte siga d'aquesta
empresa fa augmentar-ne la popularitat i la demanda. A més, la paraula
“Activia” transmet al possible comprador un caràcter actiu i vital, que aquest
espera aconseguir al consumir-ne el producte. D’altra banda, podem anar-hi més
enllà d’un comportament actiu general.
Cal destacar que la paraula “Activia” va totalment enllaçada amb els mots
“activa” i “via”. Segons aquest joc de paraules, trobe que es pretén definir el
producte d’aquesta marca com una via o mètode per poder aconseguir que la via
intestinal humana s’active i es regule el trànsit en aquest òrgan.
La marca posseeix un logotip, ubicat al centre de
l’anunci, de tamany gran i representat al propi producte. Aquest logotip
consisteix en dos corbes de color groc que simulen la silueta d’una persona,
una fletxes de punts grocs en direcció cap avall, i el nom de la marca del
producte.
En tercer lloc, hi identifiquem l’eslògan de
l’anunci. Aquest es troba a la part superior del text publicitari, i diu: ‘Nueva
Acivia Fibras con cereales sólo de grano completo’. Aquest eslògan presenta el
producte i cita una característica d’este que és d’interés general. Aquesta
propietat és el fet de tenir cereals i, per tant, ser ric en fibra.
Cal destacar que l’eslògan està escrit amb una
tipografia distinta a la de la resta del text publicitari: el contorn de les
lletres és de color marró i la part interior és blanca, exceptuant una zona del
text la qual és ‘con cereales sólo de’, que està tota escrita en color marró.
A més, l’eslògan va acompanyat d’un text informatiu
a la part esquerra. Aquest torna a citar l’eslògan i dóna arguments per
defensar que els cereals dels seus productes són els que s’han de comprar, ja
que són de gra complet i sense corfa.
En quart lloc, cal distingir les imatges que figuren a l’anunci. Primerament, trobem a la part dreta, la figura del famós cuiner Karlos Arguiñano. La presència d’aquest personatge conegut pels lectors atrau la seua atenció. A més, va vestit amb l’uniforme de cuiner i en aquest apareix brodat el seu nom, la qual cosa permet conéixer a tothom qui és aquesta figura en cas de que no el puguen reconéixer. També, cal destacar que la professió del personatge influeix en la compra del producte, ja que el gest somrient de la seua cara indica que ell recomana aquest iogurt amb cereals; la qual cosa tenen en compte els compradors, posat que com a cuiner professional que és, ha d’estar informat sobre el tema de l’alimentació. A més a més, Karlos sosté un cartell on hi ha representada la zona abdominal d’una persona prima. En la imatge hi ha dibuixada una boca somrient de color verd, com el color del producte. Aquesta indica que la persona està feliç pel fet de que es troba còmoda amb si mateixa i el seu trànsit intestinal funciona correctament. És per això que el somriure apareix dibuixat a la zona estomacal.
Tot seguit, trobem a la part central la imatge del
producte que s’anuncia. Es tracta d’un iogurt concentrat a un recipient de
plàstic de color verd. El tamany del producte juga amb la visió del lector, ja
que està representat a gran escala en comparació amb el tamany real del
producte. A més, la figura del personatge que hi ha més avall està representada
a menor escala i, així, contrasta amb la grandària del producte que sembla ser gegant
i, per tant, més atractiu per al comprador. Cal destacar també en la imatge del
producte, el fet de que aquest apareix representat totalment recte, de manera
frontal i amb zones de brillantor, propietats que atrauen l’atenció del lector.
D’altra banda, trobem que la intensitat de la llum de fons s’intensifica quan
ens aproximem al producte, amb la qual
cosa es pretén donar-li més rellevància. També hi trobem uns cereals de blat a
la part inferior del producte, que enriqueixen l’anunci i capten l’atenció del futur
comprador ja que són un element natural que posseeix el iogurt.
A la part esquerra de la representació del
producte, hi ha una altra imatge que consisteix en un gra de cereal envoltat
d’un cercle i diverses frases. Aquestes remarquen altra vegada les propietats
innovadores i beneficioses del iogurt: “¡Nueva receta!”, “Grano completo” o
“Fuente de fibra”, per exemple.
Al fons de l’anunci té un gramatge que recorda el
material amb el que s’elabora un sac utilitzat al camp. Amb aquest fons
d’anunci, es transmet una idea de naturalitat, allunyada d’allò artificial,
aplicada al producte.
Per últim, s’ha de destacar els principals colors
utilitzats a l’anunci: verd i groc. Els colors càlids es relacionen amb la
natura i, especialment, amb els colors dels cereals. D’altra banda, el color
verd és el color clau de l’anunci, ja que és aquest color amb el que
s’identifiquen els productes de la marca “Activia”.
Una característica important és la presència
d’enunciats sense verb, com per exemple, “¡Nueva receta!”, “¡Directo al
grano!”, “Grano completo” o “Fuente de fibra”.
També estan presents a l’anunci les interrogacions,
com és el cas de ”¿Sabías que no todos los cereales tienen la misma fibra?”.
Aquesta qüestió planteja una reflexió al lector i capta així la seua atenció,
ja que segurament no sap la resposta i vol informar-s’hi. Per això, a la part inferior apareix una
explicació detallada sobre la propietat beneficiosa que presenta el producte.
Una altra de les característiques lingüístiques que
s’utilitzen al text publicitari és l’ús de verbs en segona persona, com
“sabías”, “quieres” o “escaneas”. Així, el text es dirigeix al lector i s'aproxima
a ell.
D’altra banda, identifiquem també l’ús de
vocabulari específic en paraules com “bifidus actiregularis”. Aquest concepte
consisteix en un tipus de bacteri beneficiós que contribueix a la creació de
flora intestinal, afavoreix la digestió de molts aliments i regula l’activitat
intestinal. Remarcar que el iogurt conté aquest microorganisme és important per
a atraure l’atenció del lector, ja que la ingesta d’aquest és beneficiosa i
aporta una concepció saludable del producte.
A més, caldria destacar la presència de recursos
estilístics, en aquest cas, de metàfores. Trobem una en l’oració “Activia
Fibras és fuente de fibras”. En ella s’identifica el iogurt com a un producte
ric en fibra alimentària per la presència de cereals en ell. Això afavoreix la
imatge del producte, posat que és d’interés general la ingesta de fibra.
Per acabar, he de destacar l’ús de recursos
informàtics presents a l’anunci. Trobem a la part inferior, a la zona esquerra,
un codi per a escanejar i poder conéixer més informació sobre el producte. Quan
s'escaneja, per mitjà del telèfon mòbil o un altre aparell electrònic, es
mostra al possible comprador un vídeo que explica detalladament les propietats
del producte i que està protagonitzat pel mateix personatge que apareix a
l’anunci, Karlos Arguiñano. L’ús de recursos informàtics fa més atractiu el
text publicitari i permet informar amb més detall al lector sobre el producte.
dimarts, 15 d’abril del 2014
NINGÚ!
Carta a la redacció
Helena Andrea Bosch Berth (4tL).- En l’última reforma educativa s'ha aprovat que les assignatures relacionades amb l’art passen a ser optatives. Crec que açò és una mesura errònia que pot tindre conseqüències catastròfiques en la nostra cultura.
Reflexionem un moment: si els joves no entren en contacte amb la música o l’art en general quan són menuts, quan estan en educació primària, qui estudiarà música?, o dansa?, o qualsevol altra art fora dels centres d’educació obligatòria? Qui estudiarà als conservatoris o a altres centres artístics? Tal vegada solament aquells que entren en contacte amb l’art per la família o els amics.
D’ací uns anys, quan ens toque als joves d’ara portar el món endavant, no hi haurà tants artistes. Açò tindrà un impacte fortíssim en la futura cultura espanyola, que experimentarà un retrocés impressionant. A més, si no tenim artistes, qui entretindrà la població? Qui composarà i interpretarà la música dels videojocs, de les pel·lícules, de les sèries de televisió...? Qui cantarà els èxits que tant ens agrada escoltar a la ràdio? Qui ballarà als espectacles? Qui animarà els carrers en festes? Qui decorarà els futurs edificis i carrers? En altres paraules, aquesta mesura és un atac al futur cultural del nostre país, ja que hauran de vindre artistes d’altres països per a la nostra pròpia població. Ara ens queda lluitar per evitar que açò siga definitiu i esperar que açò no s’estenga, pel bé de la cultura mundial.
Helena Andrea Bosch Berth (4tL).- En l’última reforma educativa s'ha aprovat que les assignatures relacionades amb l’art passen a ser optatives. Crec que açò és una mesura errònia que pot tindre conseqüències catastròfiques en la nostra cultura.
Reflexionem un moment: si els joves no entren en contacte amb la música o l’art en general quan són menuts, quan estan en educació primària, qui estudiarà música?, o dansa?, o qualsevol altra art fora dels centres d’educació obligatòria? Qui estudiarà als conservatoris o a altres centres artístics? Tal vegada solament aquells que entren en contacte amb l’art per la família o els amics.
D’ací uns anys, quan ens toque als joves d’ara portar el món endavant, no hi haurà tants artistes. Açò tindrà un impacte fortíssim en la futura cultura espanyola, que experimentarà un retrocés impressionant. A més, si no tenim artistes, qui entretindrà la població? Qui composarà i interpretarà la música dels videojocs, de les pel·lícules, de les sèries de televisió...? Qui cantarà els èxits que tant ens agrada escoltar a la ràdio? Qui ballarà als espectacles? Qui animarà els carrers en festes? Qui decorarà els futurs edificis i carrers? En altres paraules, aquesta mesura és un atac al futur cultural del nostre país, ja que hauran de vindre artistes d’altres països per a la nostra pròpia població. Ara ens queda lluitar per evitar que açò siga definitiu i esperar que açò no s’estenga, pel bé de la cultura mundial.
dimecres, 26 de març del 2014
Metàfores visuals
L’exposició titulada
METÀFORES VISUALS recull els treballs realitzats pels alumnes de l’assignatura
optativa Comunicació Audiovisual (1r d’ESO) durant el segon trimestre del curs
2013-2014.
Sota el títol METÀFORES
VISUALS podem veure dues línies de treball ben diferenciades. Per una part estan
les imatges realitzades individualment en suport bidimensional i per altra part
el treball en volum, realitzat en equip.
Dels diversos temes que
s’han tractat caldria destacar els dels treballs en equip. I són els següents:
El maltractament dels animals, la llibertat d’expressió, la destrucció de la
capa d’ozó i la contaminació.
EL MALTRACTAMENT DELS ANIMALS
Dos treballs tracten aquest tema:
Bravo, zebra, bravo i Elefant
exposat.
En Bravo, zebra, bravo, els alumnes han emprat la metáfora
substituint un bou per una zebra,
fent-nos la reflexió que no hem de donar per vàlids actes i fets emparats en la
tradició i el costum, sinó cal qüestionar-los. Ací, en concret, s’hi fa referència
a les corregudes de bous. I en Elefant
exposat es representa la tristor dels animals que viuen en captivitat i no poden
gaudir de la llibertat.
LA DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D'OZÓ
I LA CONTAMINACIÓ
Tapa’m que tinc calor és un treball que ens vol comunicar que hem de tindre consciència que la destrucció de la capa d’ozó, i la seua relació amb l’escalfament de la terra, té conseqüències destructives.
I per últim el treball que porta per títol El vómit de la terra ens presenta la necessitat de reciclar i d’evitar contaminar la terra. Hem de ser respectuosos amb la terra i és responsabilitat nostra deixar-la en bon estat per a les generacions futures.
SOTA
PRESSIÓ
Dos treballs titulats Sota pressió i Hostal silenci reconeixen que sense llibertat d’expressió no podem estar ben informats, ja que hi ha coses que deixen de contar-se, que es silencien.
La pèrdua de drets laborals ha silenciat al treballador.
Aquest no es manifesta, no diu el que pensa per no contradir. Té por
d’anar-se’n al carrer i quedar-se sense un lloc de treball.
Un exemple el tenim amb el que va ocórrer en les últimes
emissions de Canal 9 quan els treballadors, veient-se ja amb un peu en el
carrer, demanaren disculpes als valencians per no haver-los informat com calia.
I així també ho podem constatar els que participarem
de les darreres manifestacions multitudinàries en defensa de l’ensenyament
públic de qualitat i en valencià. Allà els manifestants es feien aquesta
pregunta: "On està Canal 9?"
divendres, 21 de març del 2014
Dia Mundial de la Poesia (2014)
El millor per celebrar aquest dia és escoltar, magníficament recitat i acompanyat de bona música, un poema que parla de l'homenatge civil que fem la ciutadania als poetes quan els dediquem el nom d'alguns carrers dels nostres pobles.
Si a més d'escoltar el poema voleu llegir-lo, el trobareu dins el poemari Alehop!, publicat per l'editorial Germania. L'autor dels versos que porten per títol "Els carrers dels poetes" és el poeta Vicent Nàcher Ferrero. Un poeta que parla al lector de manera directa, sense contemplacions, amb complicitat i proximitat i carregat de sentiments, vitals i actuals, a més no poder.
Aquest llibre ha sigut lectura obligatòria per als estudiants de 4t d'ESO de l'IES Almussafes.
El que escolteu és un podcast elaborat per l'estudiant Maria Llàcer Llàcer, de 4t d'ESO L.
Música:
Renald de Matrexasse, "Neuf janvier", Ephémérides, janvier.
<www.jamendo.com/es/track/310710/neuf-janvier>
Si a més d'escoltar el poema voleu llegir-lo, el trobareu dins el poemari Alehop!, publicat per l'editorial Germania. L'autor dels versos que porten per títol "Els carrers dels poetes" és el poeta Vicent Nàcher Ferrero. Un poeta que parla al lector de manera directa, sense contemplacions, amb complicitat i proximitat i carregat de sentiments, vitals i actuals, a més no poder.
Aquest llibre ha sigut lectura obligatòria per als estudiants de 4t d'ESO de l'IES Almussafes.
El que escolteu és un podcast elaborat per l'estudiant Maria Llàcer Llàcer, de 4t d'ESO L.
Música:
Renald de Matrexasse, "Neuf janvier", Ephémérides, janvier.
<www.jamendo.com/es/track/310710/neuf-janvier>
dimecres, 12 de març del 2014
El tsunami valencià
Els
alumnes de primer cicle de l’ESO de l’IES Almussafes que cursen
les assignatures optatives: Comunicació Audiovisual a 1r d’ESO i
Taller de Disseny a 2n d’ESO han realitzat conjuntament una falla
titulada “El tsunami valencià”.
La falla posa en evidència els efectes negatius que estan provocant els canvis que últimament s'han imposat en matèria educativa. No sols s'han acabat els diners per a grans esdeveniments i edificis fastuosos, sinó que l'estalvi rigorós està afectant els drets i el benestar social.
Als cartells de la falla podeu trobar les següents frases:
- El
desastre econòmic arrasa les aules.
- Els alumnes en classes
massificades sense material adequat ni aules adequades, sobreviuen a
classes de 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38… alumnes.
- Els llibres
reciclats sobreviuen com poden.
- Les beques cada vegada més escasses,
fan pensar a les famílies si tots els seus fills podran estudiar en
un futur.
- El professorat més afortunat escapa amb el flotador de la
jubilació…
Frases que fan constar la preocupació i el malestar de
la situació actual que pateix l’alumnat a les aules.
Isabel Mut i Enric Poblador.
dimecres, 5 de març del 2014
Un jardín monumental
Por décimo año consecutivo, el Departamento de Lengua y Literatura Castellana del IES ALMUSSAFES ha organizado la actividad denominada “Encuentro con el Autor”.
El objetivo de esta actividad es acercar a nuestros alumnos a los autores cuyos libros leen, para crear así una motivación especial hacia la lectura.

El anuncio de este encuentro despierta en los alumnos una gran curiosidad; se sorprenden incluso de que estos autores aún estén vivos o de que sean personas jóvenes. Este hecho ya hace que se pongan en marcha, que busquen información por su cuenta en internet e incluso, que se interesen por los autores de otros libros que ya han leído.
A lo largo de estos años hemos contado con la presencia de Laura Gallego, Ricardo Gómez, Ricardo Alcántara y, en varias ocasiones, Joan Manuel Gisbert.
Este 2º trimestre, los alumnos de 1º de ESO han tenido como lectura el libro “El arquitecto y el emperador de Arabia” de Joan Manuel Gisbert, por lo que de nuevo hemos contado con la presencia de este escritor.
Como actividad motivadora, todos estos alumnos han participado en la elaboración de un decorado que representa la esencia de la historia que se cuenta en el libro: se trata de la construcción de un Jardín Monumental vinculado con un Palacio árabe en el que más de cien palomas mensajeras tienen un papel relevante.
El encuentro resultó muy ameno, entretenido y participativo. Se nota la experiencia que tiene el escritor en este tipo de actividades. Sabe conectar con los alumnos mediante la ironía, el humor, el juego de palabras, etc., y los alumnos, por su parte, también tuvieron una actitud muy participativa, especialmente en el turno de preguntas, y un comportamiento muy correcto, lo que deja la puerta abierta a nuevos encuentros.
El objetivo de esta actividad es acercar a nuestros alumnos a los autores cuyos libros leen, para crear así una motivación especial hacia la lectura.

El anuncio de este encuentro despierta en los alumnos una gran curiosidad; se sorprenden incluso de que estos autores aún estén vivos o de que sean personas jóvenes. Este hecho ya hace que se pongan en marcha, que busquen información por su cuenta en internet e incluso, que se interesen por los autores de otros libros que ya han leído.
A lo largo de estos años hemos contado con la presencia de Laura Gallego, Ricardo Gómez, Ricardo Alcántara y, en varias ocasiones, Joan Manuel Gisbert.
Este 2º trimestre, los alumnos de 1º de ESO han tenido como lectura el libro “El arquitecto y el emperador de Arabia” de Joan Manuel Gisbert, por lo que de nuevo hemos contado con la presencia de este escritor.
Como actividad motivadora, todos estos alumnos han participado en la elaboración de un decorado que representa la esencia de la historia que se cuenta en el libro: se trata de la construcción de un Jardín Monumental vinculado con un Palacio árabe en el que más de cien palomas mensajeras tienen un papel relevante.
El encuentro resultó muy ameno, entretenido y participativo. Se nota la experiencia que tiene el escritor en este tipo de actividades. Sabe conectar con los alumnos mediante la ironía, el humor, el juego de palabras, etc., y los alumnos, por su parte, también tuvieron una actitud muy participativa, especialmente en el turno de preguntas, y un comportamiento muy correcto, lo que deja la puerta abierta a nuevos encuentros.
dilluns, 3 de març del 2014
555 Ausiàs March
Ara fa 555 anys, el 3 de març de 1459, Ausiàs March ens deixà, com a herència, un tresor de poesia, 128 poemes, uns 10.000 versos escrits en la nostra llengua. Amb aquesta obra, Ausiàs ha esdevingut un clàssic i la seua llengua (la nostra), universal.
[Escolta i llig "Veles e vents". Canta Raimon]
Com a curiositat, cal dir que algú va proposar el 1979 posar el nom d'Ausiàs March a un dels cràters de Mercuri. El seu nom viatja, doncs, més enllà del nostre planeta.
[Escolta i llig "Veles e vents". Canta Raimon]
Com a curiositat, cal dir que algú va proposar el 1979 posar el nom d'Ausiàs March a un dels cràters de Mercuri. El seu nom viatja, doncs, més enllà del nostre planeta.
diumenge, 9 de febrer del 2014
Encontre amb l'escriptor Silvestre Vilaplana
Divendres passat, 7 de febrer, els estudiants de 1r de Batxillerat van rebre una xarrada de l'escriptor Silvestre Vilaplana. La seua visita ha sigut possible gràcies a la iniciativa "Autors a les Aules". Es tracta d'una modalitat del programa "Lletres a les Aules-Itineraris de Lectura" del Departament de Cultura de la Generalitat Catalana amb qui, fa uns mesos, el Departament de Valencià de l'IES d'Almussafes entrà en contacte per fer realitat aquesta trobada entre escriptor i lectors.

Tot i que el motiu de la seua visita era la lectura que hem fet del seu llibre Les cendres del cavaller (ed. Bromera), començà explicant-nos el procés que ell segueix en la construcció literària, i ens referí els esforços que suposa que t'agrade escriure i les satisfaccions que de tant en tant dóna. Més tard ens parlà de la novel·la que relata, a manera d'autobiografia, la vida de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc. El temps se'ns va tirar al damunt i, tot i que els assistents pogueren fer-li algunes preguntes, ens quedàrem amb ganes de més i amb el record d'un encontre amé, distés i interessantíssim.
Silvestre Vilaplana i Barnés ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la, però també la narrativa infantil i juvenil, l'assaig i els guions televisius. Entre unes coses i altres ha publicat més de vint-i-quatre volums i ha rebut més d'una vintena de premis.

Tot i que el motiu de la seua visita era la lectura que hem fet del seu llibre Les cendres del cavaller (ed. Bromera), començà explicant-nos el procés que ell segueix en la construcció literària, i ens referí els esforços que suposa que t'agrade escriure i les satisfaccions que de tant en tant dóna. Més tard ens parlà de la novel·la que relata, a manera d'autobiografia, la vida de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc. El temps se'ns va tirar al damunt i, tot i que els assistents pogueren fer-li algunes preguntes, ens quedàrem amb ganes de més i amb el record d'un encontre amé, distés i interessantíssim.
Silvestre Vilaplana i Barnés ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la, però també la narrativa infantil i juvenil, l'assaig i els guions televisius. Entre unes coses i altres ha publicat més de vint-i-quatre volums i ha rebut més d'una vintena de premis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













